dijous, d’octubre 29, 2009

Què volen aquesta gent?

Ja anirem veient els propers dies com evolucionen els esdeveniments, però em sembla que això que està passant, la detenció de l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, juntament amb diversos regidors, empresaris, i dos expolítics de la Generalitat convergent per part del jutge Garzón, són fets que trasbalsaran la política catalana i canviaran, probablement, la praxis que la caracteritza des de la Transició.

Sobre els motius de les detencions -fetes per la Guàrdia Ziví al més pur estil colonial-, com diu l'
Enric Vila , la justícia espanyola no posa la seva mirada en les coses realment importants, degut a que no ha aconseguit desempallegar-se mai de la politització en un o altre sentit. I Garzón, per la seva banda, és un jutge que sempre ha actuat o bé per assolir protagonisme i quedar bé davant certs sectors de la societat espanyola -en general els anomenats progres-, bé per servir el nacionalisme castellanoespanyol -detencions d'independentistes bascos i catalans (el 1992, amb tortures incloses) tancament de diaris i prohibició de partits abertzales- o bé per venjança -destapà el cas GAL quan va marxar del PSOE, despitat perquè no se li va donar tot el protagonisme que desitjava.

La relació de Garzón amb la cúpula actual del PSOE és ambigua, però podria ser que fos un "braç justicier" a les ordres d'aquesta, i que es dediqués a imputar enemics polítics de Zapatero. Darrerament ha imputat membres del PP amb el cas Gürtel, i ara ataca dirigents socialistes afins a Montilla, rival polític de Zapatero. Sense oblidar-se de collir pel camí alguns dirigents convergents de l'època Pujol, ja que sempre els va bé als sociates atacar el catalanisme polític. I desprestigiar la idea de Catalunya com a nació, vaja

Però en aquesta situació, els únics polítics en actiu detinguts, són l'alcalde de Santa Coloma i els seus regidors. O sigui, als únics que se'ls pot acusar de polítics electes -representants del poble- prevaricadors i corruptes, és al grup liderat per Bartomeu Muñoz, un integrant del rovell de l'ou del poder del PSC, que emana de les bosses de vots de l'anomenat "cinturó roig" de Barcelona. Això, vaja, és com un míssil enfocat a la font de poder del PSC. I si el míssil es desintegra en estelles, pot tocar també molts dels altres integrants d'aquest aparatzik: Manuela de Madre, Zaragoza, la dona de Montilla, el president Montilla, etc.

dilluns, de setembre 14, 2009

Arenys de Catalunya

La consulta d'Arenys ha estat un èxit esclatant. Un 41% de participació per a una consulta no vinculant, no oficial gràcies a la justícia totalitària castellana, i en la qual s'ha intentat posar la por al cos als ciutadans perquè no sortissin a votar permetent que es manifestessin els gossos de presa del totalitarisme castellà. No ha estat una participació baixa, que ningú s'equivoqui, ha estat un èxit radiant a nivell participatiu. Sense més al.licient que les ganes de fer explícita al món la seva opinió, el 40% dels arenyencs majors de 16 anys han votat que volien una Catalunya lliure (96,3% dels vots).

Aquest sol fet ja és extraordinari, però a més, el resultat significa que si es fes una votació per la independència que fos vinculant a Arenys de Munt, suposant que hi hagués una participació del 80% -improbablement alta-, i que el 80% dels nous votants digués que no vol una Catalunya lliure -xifra també poc probable-, encara el Sí guanyaria amb un 60% dels vots. No cal donar més explicacions, doncs, del que ha significat el referèndum d'avui.

Catalunya ha iniciat avui un camí. Però sobretot, Espanya ja no ens veurà amb els mateixos ulls a partir d'ara. Ni tampoc la resta del món. Per a Espanya, des d'avui, Catalunya ja ha començat a deixar de pertànyer-hi.

dilluns, d’agost 17, 2009

Pensament inútil

Alguna cosa està canviant a Catalunya. Sembla que s'estan produïnt moviments tectònics, al nivell de l'imaginari col.lectiu no superficial, no directament visible. La qüestió és si aquests aparents ajustaments estructurals signifiquen una adaptació a les condicions necessàries per a l'afirmació i la supervivència, o tot el contrari. En tot cas, a hores d'ara seguim dominats per Espanya, pel poder castellà, subordinats a un altre poble, com diu Joan Solà.

Joan Solà és un dels grans savis que tenim avui dia a Catalunya. Ell i Salvador Cardús són dues de les ments més preclares i ben ordenades del país. Els catalans, que venim de i vivim en l'obscurantisme sobre el que som i sobre la nostra situació a tots els nivells, necessitem persones que siguin capaces de veure-hi a través del gruix de tòpics i confusionisme que ha creat i crea el poder castellà. Necessitem un pensament propi i lliure d'interferències per a conèixer quina és la nostra veritable situació. I a partir d'aquí cap a on hem d'anar.

Els catalans necessitem llum, molta llum. Necessitem persones que il.luminin la nostra realitat. Com més millor. Ments poderoses capaces de trascendir el núvol de tòpics i la boira de confusió on estem immersos. Ments hàbils per identificar i arraconar la xarxa de pensament teixida per la propaganda secular del poder castellà -sovint amb la col.laboració de catalans, sí. Capaces de trascendir el pensament castellanocèntric. En tot el que toca a la nostra realitat com a catalans, la resta de ments no ens serveixen per a res.

dijous, de gener 01, 2009

Bon any!!

Bon any a tothom!

Per a aquest any, desitjo ferventment que el poder del PSOE a Catalunya es vegi esquerdat i disminuït, preparant el terreny del que serà una gran debacle, una gran ensulsiada del poder d'aquest partit, o sigui del poder del castellanisme (espanyolisme) al nostre país. I de pas, per demanar que no quedi, que aquest enfonsament s'acabi enduent també cap als abismes l'actual actitud mediocre i tacticista dels partits polítics catalans, que no fa més que afavorir el poder castellanista a casa nostra.

Catalunya necessita polítics que s'enfrontin de cara a la injustícia, denigració i destrucció que patim a tots els nivells per part de les cúpules de poder castellanistes de l'Estat Espanyol. Cal que s'entengui que el catalanisme moderat ja ha esgotat les seves possibilitats, el seu camí. Després de la transició, el poder castellanista, després d'haver marcat uns límits ben curts per al nostre autogovern a la Constitució, va quedar a l'expectativa del que passaria, disposant una mena de treva. I Pujol va ser un polític amb una perícia extraordinària. Ambdues coses van permetre crear un cert autogovern, i una certa reconstrucció nacional i lingüística. Però ara ja s'ha acabat, la treva i Pujol. Ara Catalunya necessita polítics que s'enfrontin frontalment amb Espanya. Els que no ho facin ja no ens serveixen per a res, només serveixen, si de cas, al poder castellanoespanyol.

I espero que ens en sortim. Els catalans ens ho mereixem. O almenys, aquest 10-15% de catalans que no acotem el cap, que estem més o menys desacomplexats, que no ens subordinem lingüísticament al castellà, que preferenciem les empreses i productes que usen la nostra llengua, que fem pedagogia i convencem altres catalans. Que, lògicament, votem partits catalanistes. Aquests catalans que estimem el nostre país sincera i profundament, i que sabem que aquest es troba sota pressions enormes i sota atacs continus per part del poder castellanoespanyol. Aquests que volem, simplement, viure com a ciutadans normals d'un país normal, viure la nostra catalanitat amb naturalitat, i som, al mateix temps, conscients que la mera existència d'aquesta catalanitat està en perill.

Aquests catalans, els que ens importa el que som, mereixem viure victòries per a la nostra nació. I mereixem obtenir un Estat per a la nostra nació. Exactament igual que totes les altres nacions lliures del món. Molt bon any i felicitats a tots, que la lluita continuï, i que les victòries arribin.