Arenys de Catalunya
La consulta d'Arenys ha estat un èxit esclatant. Un 41% de participació per a una consulta no vinculant, no oficial gràcies a la justícia totalitària castellana, i en la qual s'ha intentat posar la por al cos als ciutadans perquè no sortissin a votar permetent que es manifestessin els gossos de presa del totalitarisme castellà. No ha estat una participació baixa, que ningú s'equivoqui, ha estat un èxit radiant a nivell participatiu. Sense més al.licient que les ganes de fer explícita al món la seva opinió, el 40% dels arenyencs majors de 16 anys han votat que volien una Catalunya lliure (96,3% dels vots).
Aquest sol fet ja és extraordinari, però a més, el resultat significa que si es fes una votació per la independència que fos vinculant a Arenys de Munt, suposant que hi hagués una participació del 80% -improbablement alta-, i que el 80% dels nous votants digués que no vol una Catalunya lliure -xifra també poc probable-, encara el Sí guanyaria amb un 60% dels vots. No cal donar més explicacions, doncs, del que ha significat el referèndum d'avui.
Catalunya ha iniciat avui un camí. Però sobretot, Espanya ja no ens veurà amb els mateixos ulls a partir d'ara. Ni tampoc la resta del món. Per a Espanya, des d'avui, Catalunya ja ha començat a deixar de pertànyer-hi.
Aquest sol fet ja és extraordinari, però a més, el resultat significa que si es fes una votació per la independència que fos vinculant a Arenys de Munt, suposant que hi hagués una participació del 80% -improbablement alta-, i que el 80% dels nous votants digués que no vol una Catalunya lliure -xifra també poc probable-, encara el Sí guanyaria amb un 60% dels vots. No cal donar més explicacions, doncs, del que ha significat el referèndum d'avui.
Catalunya ha iniciat avui un camí. Però sobretot, Espanya ja no ens veurà amb els mateixos ulls a partir d'ara. Ni tampoc la resta del món. Per a Espanya, des d'avui, Catalunya ja ha començat a deixar de pertànyer-hi.
