L'Ansenseaturador ataca de nou!

El Ministre de Justícia, perdó d'Indústria i Turisme, Joan Clos, o també anomenat Closi Closi, Floquet de Neu, alcalde crispeta, o, més comunament, Ansenseaturador, n'ha tornat a fer de les seves. Segons expliquen observadors madrilenys, en els seus blocs o en cartes al director d'algun mitjà digital (ja que pel que es veu cap mitjà es va fer ressó del fet, no devien saber a què atendre's), Clos va participar en l'acte de presentació de la quarta companyia de telefonia mòbil que ha obtingut la llicència per operar a Espanya, la sueca Yoigo, i va fer el ridícul de forma estrepitosa i desconcertant. En aquest acte, que se celebrava en un entorn ideal per al que anava a fer Clos, el Teatro Lope de Vega, primer Clos no va saber pronunciar bé el nom del cap de Yoigo, Johan Andsjo, i seguidament va afegir despectivament "o algo así", i després no va saber dir el nom de les tres altres companyies que operen en el sector (Orange, Vodafone i Movistar no?), un sector que ateny el seu ministeri. Això a part de que, com que era el dia de Santa Llúcia, que és patrona de Suècia, sembla que es va embrancar a explicar el significat de Santa Llúcia i com es celebrava a Barcelona ("si, saben nosotros en Barcelona por Santa Lucía cada año ponemos unas paraditas, y se venden de todo para el pesebre, incluidos "pixaners", ay no perdón, "ca-ga-ners", ya sé que esto no tiene nada que ver con la vista, però en Catalunya lo hacemos así", etc., etc.), dient collonades una rere l'altra, segons els observadors. Bé el resultat és que el públic es va sentir realment al teatre i es va riure d'ell a cor que vols, i alguns al final el van xiular i el van acomiadar amb crits de "fuera!".

Després d'aquesta nova actuació, jo em reitero en la pregunta, d'on collons ha sortit aquest home?, és un extraterrestre?, quina mena d'entitat és? Però la resposta crec que és bastant senzilla i casolana: aquest paio és curt, més curt que la tita del seu estimat floquet de neu (com sabem els micos tenen un penis més aviat petit). Aquest home no pot ser ministre de res, no pot fer cap feina que comporti concentrar la seva atenció més de 5 segons en un tema. I a més el millor és que em sembla que el tio està autosatisfet, no té cap mena d'esperit crític, és un arrogant, sinó no s'entèn que després de totes les crítiques directes, indirectes i mofes que ha rebut a la seva gestió i a la seva actitud, no es doni per aludit (així, el Closi en acabar l'acte de Yoigo, li comenta a algú "¿Pero qué querían que les dijera?", doncs com a mínim, Clos, volien que recordessis els noms de les tres companyies d'un sector que tu gestiones i que tot cristo coneix). Potser l'Ansense es creu que va ser colocat com a alcalde, i després com a ministre, per la seva vàlua o les seves capacitats, potser es creu el rei del mambo. En fi, un cas curiós d'imbecilitat en estat pur, i segurament irrepetible. Bon any!

Catalanitzar l'Islam

Catalunya, com tots els països més desenvolupats de l'Europa occidental, s'enfronta ara mateix a una immigració massiva des dels països en vies de desenvolupament. En l'últim lustre, s'han quasi triplicat el nombre de residents extrangers, passant de ser el 3,5% (215.000 persones, 2000) al 9% de la població (604.000 persones, 2005), segons dades de l'Idescat, amb la qual cosa ja estem al mateix nivell que països on ja fa dècades que tenen alts índexs d'immigració, com França, amb un 8,1% de la població el 2004 (wiquipedia), o Alemanya, salvant les distàncies amb la situacions respectives d'aquests països. De moment els poders estatals i europeu no han posat en marxa cap mesura per regular aquesta entrada d'immigrants, la qual cosa pot acabar tenint conseqüències greus, si es dóna el cas que arriben molts més immigrants dels que l'economia i la societat de cada país pot absorvir. A partir d'aquest moment caldria treballar per regular aquest flux migratori, i intentar que en els propers 5 anys no arribin mig milió de persones més de forma descontrolada al nostre país, perquè això no seria positiu ni pels que arriben, ni pels que ja hi som. Però bé no és això el que volia comentar ara.

Ara mateix cal acceptar el que ja hi ha sense posar-s'hi pedres al fetge, i treballar a partir d'aquesta acceptació. En el cas de Catalunya, la immigració massiva, a més dels efectes, positius i negatius, que causa en qualsevol país, suposa la possibilitat que la població que es sent nacionalment catalana, perdi pes relatiu. I per tant la possibilitat que el catalanisme perdi poder, fins a convertir-se en una opció permanentment minoritària en les diferents eleccions, la qual cosa impossibilitaria que tingués un pes decisiu en el propi govern, i per tant avançar en el procés de construcció nacional. Això suposaria facilitar les coses al poder espanyol (amb un Estat darrere) en el seu objectiu d'acabar amb la nació catalana, objectiu que tard o d'hora aconseguiria en una situació així. I que l'única manera d'evitar definitivament, és avançant en la construcció nacional i, quan sigui factible, emancipant-nos com a poble i creant un Estat propi.

Sent així les coses, la supervivència de Catalunya com a nació passa per integrar tota aquesta immigració, si no la primera sí la segona generació (o següents), o bé atreure-la cap a la causa del catalanisme. Cal que es sentin identificats amb els interessos dels catalans, i que els vegin desitjables també per a ells. En aquesta tasca doncs, cal lluitar (també) contra la influència dels tòpics espanyolistes creats pel poder espanyol, i que són molt presents en la nostra àrea d'influència mediàtico-cultural. Cal fer-ho: perquè ells o els seus descendents s'integrin a la nació catalana, perquè en el cas que participin electoralment votin partits catalanistes (la manera més efectiva d'avançar en el procés de construcció nacional és que el catalanisme governi amb majoria absoluta a Catalunya), i perquè arribat el moment votin que Si en un referèndum d'autodeterminació (en tot cas, en el seu defecte, que no votin que No).

La immigració dels últims anys a Catalunya té bàsicament dues procedències: sudamèrica i centreamèrica (approx. 197.000, 2,9% població) i Àfrica (209.000, 3,1% població) (idescat). Aquesta última prové molt majoritàriament del Marroc, i és pràcticament tota musulmana. Els immigrants sudamericans, degut a que són de llengua materna castellana, en general monolingües, amb un nivell educatiu bàsic i que, influïts pels tòpics espanyolistes, venen a Catalunya amb la idea que venen a la "madre patria", on creuen hi podran viure i treballar sense canviar de llengua, són en general els menys permeables a la comprensió del fet diferencial català i a la incoporació de la llengua catalana en el seu dia a dia.

La immigració africana, i per tant musulmana, és molt més permeable a la comprensió del fet diferencial català, sobretot perquè d'entrada no parlen ni català ni castellà, no estan tan influïts pels tòpics espanyolistes, i a l'Àfrica és normal la convivència de diverses llengües i ètnies en un mateix territori. En aquest sentit, estudis sociolingüístics han demostrat que el nivell de competència en català dels immigrants africans que porten cert temps aquí és molt més alt que el dels sudamericans.

Tot i així, he observat que els musulmants tendeixen a donar una gran importància a la comunitat islàmica d'allí on estan, i aquesta comunitat s'organitza en associacions pel que sembla hispanocèntriques (a tall d'exemple, l'adreça www.islam.cat, està agafada per una Unión de Comunidades Islámicas de España, amb centre a Madrid). El cas és que a altres parts de l'Estat, com a Andalusia, hi han comunitats islàmiques importants (en alguns casos formades per castellans cristians d'origen, com a Córdoba) i amb consciència diguessim política, i aquestes s'han erigit en la veu predominant en el món islàmic espanyol. De tal manera que hi han webs com www.webislam.com (gran portal d'informació i reflexió sobre l'islam), o www.islamenlinea.com (un altre portal amb menys recursos), que volen ser centres de trobada/portaveus de tota la comunitat islàmica espanyola, ergo potencien una imatge entre els musulmans d'Espanya com una sola nació amb una sola llengua, el castellà.

En definitiva, crec que des de Catalunya hauria de crear-se, aprofintant la relativa alta competència dels immigrants africans-musulmans en llengua catalana, com he comentat, un portal d'informació i de reflexió sòlid en català sobre i per a l'islam, que disposés d'eines de participació i d'altres serveis. Aquest portal hauria de tenir l'objectiu de ser un punt de trobada de tots els musulmans que viuen a Catalunya. I aconseguint això, també contribuiria a crear una imatge de Catalunya com a nació amb una llengua pròpia, que també poden utilitzar els musulmans per comunicar-se amb els no musulmans i fins i tot entre ells, i oberta a acollir la gent de l'islam.

Existeix una petita comunitat de catalans musulmans d'origen cristià (veure article (del 1997 però) de Omar Abu Bilal, musulmanocatalà, que parla sobre l'islam a Catalunya i l'encaix dels musulmans al país), però pel que sembla no s'han organitzat associativament ni estan presents amb veu pròpia a la xarxa. La manera de fer avançar Catalunya, com diu Joan Laporta, passa per prendre la iniciativa des de la societat civil. Perquè no podrem construïr Catalunya sense tenir en compte aquesta gent. O sigui que mans a l'obra.

Tots a caçar bolets a la Meseta!!!

Així com semblava que just després de les recents eleccions al parlament Tv3, amb els seus noticiaris al capdavant, s'havia moderat en el seu espanyolisme, ara que ha quedat clar que Mascarell serà el director de la CCRTV i que el Psc controlarà la Corporació, han tornat a la càrrega sembla que amb forces i inventiva redoblades.

Per als periodistes de Tv3, servils amb el poder espanyol, qualsevol excusa és bona per parlar d'Espanya, i sempre que es parla de Catalunya, s'he l'ha de relacionar d'una manera o altra amb Espanya perquè quedi clara la seva inclusió dins l'Estat. Aquesta pràctica sembla que la volen portar a l'extrem, donant la cosa resultats bastant absurds. Així, tenim el programa Caçadors de Bolets, que basa el seu èxit en la gran afició que hi ha a Catalunya a collir, cuinar i menjar aquest producte.

Doncs suposo que com que aquest programa potencia "excessivament" una imatge de Catalunya com a societat amb costums específics, nacionalment diferenciada, avui ens han donat una grata sorpresa: han fet un entranyable viatge des de Catalunya, passant per Saragossa, Burgos i alguna altra ciutat espanyola (lliço gratuïta de geografia espanyola dels amables productors del programa), i han arribat a un camp de la Meseta mig desolat. Allí uns nois catalans han collit uns bolets i després han anat a casa una senyora del poble que els ha cuinat. Suposo que als productors els haurà costat trobar una senyora castellana que cuinés bolets -ja s'ha vist que no han trobat ningú del poble per anar a collir-los-, ja que com sabem els castellans tenen poca afició a la micologia. Però això és igual, què coi, perquè els catalans no podem tenir aficions diferents dels castellans, res ha d'induir a pensar que som dues nacions diferents, som espanyols i per tant tot ho hem de fer igual.

Molt bé, periodistes, productors i dirigents de Tv3, aneu fent, però ara mateix ja heu fracassat. Tv3, en la seva etapa espanyola (des del 1er tripartit), ha passat de ser la televisió líder d'audiència a Catalunya a ser la 3era. I els noticiaris, que sempre havien estat líders i eren la programació més sòlida de la televisió, també han perdut el seu lideratge estrepitosament. I és que és diferent considerar una televisió com el principal mitjà de masses d'una nació, o considerar-la només una televisió regional, útil per expandir l'ideologia o el programa del partit que governa en un moment donat. La primera manera de fer suposa que el mitjà busca l'excel.lència, és una reflex del bo i millor d'aquella nació que representa, i la segona manera de fer suposa que és només una eina al servei d'un partit, on hi treballen mercenaris, que fan la seva feina, cobren i prou.

Així, des dels seus inicis, Tv3 ha estat una televisió altament innovadora, que ha buscat l'excel.lència en allò que ha fet, i que l'ha obtinguda ja que ha estat líder d'audiència. Des que està controlada per elements amb un ideari espanyolista, les coses ja no són així. S'intenta mantenir alguns programes d'èxit creats en temps de Convergència, però no dona la sensació que s'intenti fer una programació de cadena que pretén ser líder en totes les franges horàries.

I en això els catalanistes us hem de donar les gràcies a tots els periodistes i dirigents espanyolistes de la Corporació: és notori que des que la controla el PSC Tv3 ja no és la televisió nacional de Catalunya, perquè no pretén ser-ho, i els catalans ho sabem, i per això els noticiaris ja no són líders d'audiència. És notori que el PSC és un partit espanyolista i anticatalà. I el vostre error és de base, Catalunya no continua existint com a nació després de 600 anys de dominació per casualitat. Ni Tv3, ni els seus noticiaris tornaran a ser líders fins que no torni a ser la televisió nacional de Catalunya.

Els valencians

Tots els catalans que tenim alguna inquietud catalanista som més o menys conscients que de tots els països catalans, on la nació està més viva i la construcció nacional ha avançat més, és a Catalunya. I que a les Balears i al País Valencià la situació està molt pitjor. I crec que la situació està especialment malament a València. L'únic partit catalanista del país, el Bloc Nacionalista Valencià, no ha aconseguit encara entrar mai al parlament de la comunitat. Mai ha tret el 5% -llindar que sembla escollit premeditadament contra aquest partit- dels vots, necessaris per entrar-hi. I a més una part important de la classe dirigent del país, així com bona part de la població autòctona, és furibundament anticatalana. Això deixant de banda que el país és un cau de corrupció. Tot això és propi de les societats que sofreixien una desorientació identitària: odi a la identitat original -la catalana- i decadència moral generalitzada.

Bé, però enmig d'aquest panorama quasi desolador, al País Valencià existeix una lluita serena i continua, la lluita de tots els valencians que no volen desaparèixer com a poble. I aquests valencians estan encapçalats per grans personalitats, homes que a pesar de la situació del seu país, l'amor al que són i la voluntat de no deixar-se dominar els porta a lluitar contra vent i marea, contra tot per tal de fer avançar el seu país, per poc que sigui, en la seva pròpia construcció nacional. Aquesta gent són grans guerrers, herois moderns, i segurament amb unes quantes desenes com ells, qualsevol país pot arribar allí on es proposi. I crec que els catalans de Catalunya també necessitem personalitats així si algun dia volem aconseguir deslliurar-nos dels castellans.

Citaré tot seguit aquests valencians dignes d'admiració, encara que segur que m'en deixo, però aquests són els que jo, i crec que la majoria de catalans, coneixem

-Eliseu Climent (Llombai, 1940): un històric del catalanisme a València, ja va participar en la redacció de l'Estatut valencià de 1975. És propietari de l'editorial 3 i 4, la principal del País Valencià de llibres en llengua catalana, així com del setmanari pancatalà El Temps. És també l'organitzador dels Premis Octubre, els grans premis de la cultura en català al País Valencià, i organitza i participa constantment en activitats per potenciar la cultura i la llengua valenciana, i per millorar els vincles entre els territoris de parla catalana. És el gran incombustible del catalanisme a valència, i el blanc preferit de tots els atacs del poder espanyolista reaccionari valencià

-Vicent Sanchís (Llàcer, 1961): és director del diari Avui, el més gran diari en català (i catalanista), des de fa uns 10 anys. Ha aconseguit mantenir el control del diari i situar-lo en una línia catalanista no adscrita a cap partit en concret -per la qual cosa potser ha perdut suports entre sectors de Ciu i sectors de Erc-, després de la seva adquisició per part del Grup Godó. Crec que és també un líder catalanista eclèctic i amb una visió global dels Països Catalans. Ferm en les seves conviccions, ha demostrat ser un negociador hàbil. Crec que és un líder catalanista amb gran futur sigui a Catalunya o al País Valencià.

-Vicent Partal (Bétera, 1960): és el gran pioner d'internet als Països Catalans. Quan tot just es començava a parlar d'internet, ell ja havia creat el portal Vilaweb (1996), un portal d'informació en català creat i dirigit a tots els usuaris de parla catalana. Actualment Vilaweb és la web en català més visitada, i un important punt de contacte i unió entre totes les terres de parla catalana, a més de ser un centre d'innovació en les noves tecnologies a casa nostra. Gràcies a persones com Partal el món d'internet en català té un gran dinamisme, i ara i en el futur és un dels pilars on es crea la consciència nacional, i on més s'avança en la construcció nacional (el .cat és un avenç espectacular). Partal té grans projectes en aquest món, com la creació de canals de televisió en català via internet.

-Ferran Torrent (Sedaví, 1951): és potser el personatge de perfil menys clarament catalanista dels que aquí comento, però crec que és destacable perquè és l'escriptor que ha normalitzat la novel.la en català al País Valencià, per dir-ho d'alguna manera. Que l'ha convertit en un fenomen de masses. A més a més és un crític implacable de la societat valenciana i els seus entramats de corrupció, en la seva trilogia Societat Limitada (2002), Espècies Protegides (2004) i Judici Final (2006). Hi fot un parell d'ous, si s'em permet l'expressió.