dissabte, de desembre 09, 2006

Els valencians

Tots els catalans que tenim alguna inquietud catalanista som més o menys conscients que de tots els països catalans, on la nació està més viva i la construcció nacional ha avançat més, és a Catalunya. I que a les Balears i al País Valencià la situació està molt pitjor. I crec que la situació està especialment malament a València. L'únic partit catalanista del país, el Bloc Nacionalista Valencià, no ha aconseguit encara entrar mai al parlament de la comunitat. Mai ha tret el 5% -llindar que sembla escollit premeditadament contra aquest partit- dels vots, necessaris per entrar-hi. I a més una part important de la classe dirigent del país, així com bona part de la població autòctona, és furibundament anticatalana. Això deixant de banda que el país és un cau de corrupció. Tot això és propi de les societats que sofreixien una desorientació identitària: odi a la identitat original -la catalana- i decadència moral generalitzada.

Bé, però enmig d'aquest panorama quasi desolador, al País Valencià existeix una lluita serena i continua, la lluita de tots els valencians que no volen desaparèixer com a poble. I aquests valencians estan encapçalats per grans personalitats, homes que a pesar de la situació del seu país, l'amor al que són i la voluntat de no deixar-se dominar els porta a lluitar contra vent i marea, contra tot per tal de fer avançar el seu país, per poc que sigui, en la seva pròpia construcció nacional. Aquesta gent són grans guerrers, herois moderns, i segurament amb unes quantes desenes com ells, qualsevol país pot arribar allí on es proposi. I crec que els catalans de Catalunya també necessitem personalitats així si algun dia volem aconseguir deslliurar-nos dels castellans.

Citaré tot seguit aquests valencians dignes d'admiració, encara que segur que m'en deixo, però aquests són els que jo, i crec que la majoria de catalans, coneixem

-Eliseu Climent (Llombai, 1940): un històric del catalanisme a València, ja va participar en la redacció de l'Estatut valencià de 1975. És propietari de l'editorial 3 i 4, la principal del País Valencià de llibres en llengua catalana, així com del setmanari pancatalà El Temps. És també l'organitzador dels Premis Octubre, els grans premis de la cultura en català al País Valencià, i organitza i participa constantment en activitats per potenciar la cultura i la llengua valenciana, i per millorar els vincles entre els territoris de parla catalana. És el gran incombustible del catalanisme a valència, i el blanc preferit de tots els atacs del poder espanyolista reaccionari valencià

-Vicent Sanchís (Llàcer, 1961): és director del diari Avui, el més gran diari en català (i catalanista), des de fa uns 10 anys. Ha aconseguit mantenir el control del diari i situar-lo en una línia catalanista no adscrita a cap partit en concret -per la qual cosa potser ha perdut suports entre sectors de Ciu i sectors de Erc-, després de la seva adquisició per part del Grup Godó. Crec que és també un líder catalanista eclèctic i amb una visió global dels Països Catalans. Ferm en les seves conviccions, ha demostrat ser un negociador hàbil. Crec que és un líder catalanista amb gran futur sigui a Catalunya o al País Valencià.

-Vicent Partal (Bétera, 1960): és el gran pioner d'internet als Països Catalans. Quan tot just es començava a parlar d'internet, ell ja havia creat el portal Vilaweb (1996), un portal d'informació en català creat i dirigit a tots els usuaris de parla catalana. Actualment Vilaweb és la web en català més visitada, i un important punt de contacte i unió entre totes les terres de parla catalana, a més de ser un centre d'innovació en les noves tecnologies a casa nostra. Gràcies a persones com Partal el món d'internet en català té un gran dinamisme, i ara i en el futur és un dels pilars on es crea la consciència nacional, i on més s'avança en la construcció nacional (el .cat és un avenç espectacular). Partal té grans projectes en aquest món, com la creació de canals de televisió en català via internet.

-Ferran Torrent (Sedaví, 1951): és potser el personatge de perfil menys clarament catalanista dels que aquí comento, però crec que és destacable perquè és l'escriptor que ha normalitzat la novel.la en català al País Valencià, per dir-ho d'alguna manera. Que l'ha convertit en un fenomen de masses. A més a més és un crític implacable de la societat valenciana i els seus entramats de corrupció, en la seva trilogia Societat Limitada (2002), Espècies Protegides (2004) i Judici Final (2006). Hi fot un parell d'ous, si s'em permet l'expressió.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja tenim un fanàtic més amb bloc.
Sóc valencià, i com bé dius, del 95% que no vol saber res dels països catalans.
Si els nacionalistes catalans no arriben al 5%, ja pots deduïr tot sol que no traguem amb la vostra feixista idea.

Roger T. ha dit...

Anonymous, sento que pensis que sóc un fanàtic i un feixista, però la idea que els natius de Catalunya, Balears i País Valencià formem part de la mateixa cultura, si no de la mateixa nació, no és una idea feixista, simplement és una idea lògica amb la història i la realitat cultural i lingüística d'aquests territoris. Pots estar-hi o no d'acord, però aquí simplement exposo les meves idees. Si fos un feixista les intentaria imposar i a més eliminar per les bones o per les males qualsevol que no hi estigués d'acord. No tens indicis per pensar que pretengui fer una cosa així, i ja et dic jo que no ho pretenc, o sigui que menys demagògia siusplau.

Phantom Lord ha dit...

Roger T., jo, d'entrada, afegiria ara mateix dos noms més: Isabel Clara-Simó, novelista que a més escriu a l'Avui de Sanchís, i Raimon, cantautor de Xàtiva. I no em quedaria tranquil sense anomenar a Joan Fuster, escriptor que va fer mooolta feina a València :)) (http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Fuster_i_Ortells)
I voldria preguntar quelcom a l'anònim:
Què és per tu ser valencià? Coneixes Joan Fuster? Creus que era feixista?
Realment no entenc la manera que tens d'entendre i estimar València. I un aclariment personal per l'anònim: No és que des de Catalunya volguem conquerir València. A mi només em preocupa l'autoodi que tenen molts valencians que ho pensen. En realitat, quan ho pensen l'únic que fan és diluïr la seva cultura (que és també la meva) en favor de la castellana, i per tant perjudicant la valenciana, que és també catalana.
Salut.

Phantom Lord ha dit...

Ah!, i un altre valencià que fa temps que no és viu i que voldria mencionar és el filòleg i historiador Manuel Sanchis i Guarner (http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Sanchis_i_Guarner), un dels participants en les Normes de Castelló i membre de l'IEC; un dels defensors més importants de la unitat de la llengua.

Espero haver afegit alguns noms que hauries volgut posar!