Espanya ha posat la directa per a acabar amb els catalans

Tot sembla indicar que així és. Jo, cada vegada ho veig més clar. Espanya, el poder castellanoespanyol, ens està atacant per tots els flancs, cada cop amb menys pudor, i ultrapassant més límits fins ara no traspassats per prudència. Límits en el nivell de denigració i menyspreu per tot allò relacionat amb la identitat pròpia de Catalunya i la resta de territoris de parla catalana, la nostra cultura i llengua. No caldrà que em posi a enumerar aquí la llista d'atacs a tots els nivells a la nostra nació, des del robatori flagrant i demencial dels nostres impostos, passant pel menyspreu a la nostra voluntat política, i finalment a la nostra llengua.

La gota que m'ho ha fet veure clar, és l'adhesió de Tele5 al manifest xenòfob, ultranacionalista i imperialista espanyol, elaborat per una sèrie d'autoanomenats intel.lectuals ídem, "Manifiesto por la lengua común", en favor de legalitzar el predomini del castellà a tots els nivells, i del menyspreu i marginació legal de les llengües que no són la pròpia de la nació que domina Espanya.

No conec gaire a fons les batalletes existents dins el PSOE, o dins la "progressia" espanyola, però el que sí que sé, és que Tele5 és una televisió eminentment prosocialista de sempre. I per primera vegada, una gran mitjà de masses progre espanyol s'alinea sense complexos amb els xenòfobs i ultranacionalistes més tronats, que fan de l'odi a Catalunya i a qualsevol dissidència a la submissió a l'Espanya castellana, la seva raó de ser. I no crec que sigui casualitat que Tele5 sigui la televisió més vista a Catalunya, i que la major part dels que la veuen, siguin castellanoparlants: aquesta gent, el poder espanyol, ha decidit dividir el país, crear una escissió dins del nostre propi territori.

I això, és, ha de ser, perquè Espanya ja va a per totes, ha posat la directa per a acabar amb qualsevol rastre d'identitat catalana diferenciada de la castellanoespanyola. I no és casualitat que tot això que ocorre, i el que encara deu haver de venir, passi ara: ells creuen que ara és el moment propici per aquest esforç anihilador. Perquè:

1-No existeix un govern català que pugui fer front al poder espanyol, ja que tot el poder a Catalunya està controlat pel PSC, que és Espanya pura i dura.

2-Des que governa el tripartit, el català ha anat perdent prestigi social. Això, em sembla, és notori quasibé arreu.

3-Estem sofrint una onada d'immigració immensa, majoritàriament poc qualificada i monolingüe castellanoparlant. Que, a més, en gran part arriba aquí influida per la propaganda estatalista espanyola, que en el millor dels casos ignora l'existència de la identitat catalana, i en el pitjor, la demonitza.

4-Els partits catalanistes, han perdut representativitat en les darreres eleccions espanyoles, la qual cosa ha fet creure al poder espanyol, equivocadament o no -jo diria que molt equivocadament-, que el catalanisme és un fenomen que va a la baixa i es dirigeix a la seva extinció.

Per tot això, Espanya ha decidit que era el moment d'atacar, intensivament, per a acabar donant el cop de gràcia. I ataca, i atacarà. I mentre, Catalunya està lligada políticament de mans i peus, degut a una direcció d'ERC que només pensa en el seu propi interés personal, i que manté al poder el partit espanyol PSC, demostració indefectible, a aquestes altures, que els importa un rave el país, si viu com si mor. I la resta de la classe política catalana, està mancada d'ambició, de nivell: estem sofrint tota una generació de polítics mediocres.

I què fa, per la seva banda, la societat catalana? La societat catalana -amb moltes excepcions, amb moltíssima gent que lluita implacablement i incansable-, la catalanoparlant, la que es sent nacionalment catalana, es subordina massivament al castellà, canvia de llengua, vaja. I Catalunya, amics, ho volguem o no, ens agradi o no, és la seva llengua, Catalunya és el català. I sense català no hi ha Catalunya.

Altres nacions potser poden existir sense conservar la llengua pròpia, adoptant la llengua del dominador. Però Catalunya, per les raons que sigui, no. Catalunya és parlar català. I, en un context en el qual ha arribat una immigració massiva, sobretot castellanoparlant, amagar la llengua, no usar-la amb els nouvinguts, no preferenciar les empreses que l'usen, no contractar personal que el parli, no fer-ho tot en català, vaja, significa fer passos cap a l'extinció d'allò que ens fa diferents de la resta de societats, d'allò que ens identifica al món.

Perquè, quin al.licient té per a aprendre el català un immigrant, si la gent d'aquí no li parla, si les empreses no li demanen per a treballar-hi, si els consumidors no li exigeixen per a fer ús dels seus serveis? Si els catalans no fem la nostra llengua útil socialment, poc a poc anirà desapareixent de tots els àmbits, ens trobarem amb molts nouvinguts que ni tan sols l'entenen, i, al final, per comoditat, anirem deixant de parlar-la nosaltres mateixos, fins que, per a fer la vida més fàcil als nostres fills, els acabarem parlant en castellà.

A més, aquesta actitud de subordinació lingüística respecte al castellà de molts catalans, confon i dissuadeix a la gran part de nouvinguts que s'havien proposat aprendre la llengua, de fer-ho, i dóna arguments a aquells que venen aquí amb voluntat de colonitzador -en general, castellanoparlants, és clar- per a mantenir la seva actitud, a més de crear-ne de nous. Canviar de llengua no és senyal d'educació, és un despropòsit total que ens porta cap a la desaparació quan, si volem, tenim totes les de guanyar, simplement, usant el nostre idioma.

El primer que caldrà fer quan el catalanisme recuperi el poder perdut, és esmerçar tots els esforços possibles a canviar la mentalitat dels catalans a nivell d'usos lingüístics. I prestigiar la llengua a nivell social. És això, o desaparèixer.

Però ara, mentre manin els socialistes, no hi ha res a fer, senzillament. Hem d'aguantar els intents de destrucció i de divisió de la nostra societat per part d'Espanya, i esperar a que als il.luminats d'ERC els vagui canviar les coses. O que aquesta generació de polítics sigui substituïda. És així de trist...

Daniel Mach, un nom per a recordar. "Els diaris de PascaStalin", una sèrie per denunciar.

Escric després de dos mesos i mig de no fer-ho. La veritat és que, en aquesta segona fase del bloc (o ja tercera), em costa trobar el to i el ritme. En tot cas, em sembla que les meves intervencions seran irregulars en els propers temps. Escriuré quant em vagui i em vingui de gust, és tot el que puc dir.

En aquest post, m'agradaria fer esment d'un fet de trascendència en la història de Catalunya, del qual, els nostres mitjans de comunicació, i especialment els públics, entonats en la seva espiral d'acomplexament i hispanocentrisme, no se n'han fet ressó. Per primera vegada a la història, s'ha parlat en català al parlament francès, com va informar Vilaweb, i es pot sentir en aquest arxiu mp3. Ho va fer el dia 7 de maig el diputat del partit de Sarkozy, la UMP, Daniel Mach -també alcalde del municipi de Pollestres, a la Catalunya Nord. Concretament, Mach va dir: "Senyor Ministre, els Catalans són gent orgullosa, honesta i pacífica. La seva llengua és un dret i saben quins són els seus deures." El president de l'Assemblea, pràcticament no el va deixar acabar, ordenant-li parlar en francés, i llavors Mach va traduïr aquests mots a la llengua de la République. En acabar, molts diputats van aplaudir la intervenció del català.

De fet, aquesta intervenció de Mach s'engloba dins una campanya iniciada per 30 diputats de la UMP, encapçalats pel bretó Marc Le Fur, perquè l'Assemblea francesa ratifiqui la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que té per objectiu que es legalitzin i es potencïi l'ús públic d'aquestes llengües. Diputats del Partit Socialista (PS) i d'altres formacions, com els comunistes, també han donat suport a la legalització i promoció de les anomenades "llengües regionals" de França. De moment, sembla que el parlament francés no ratificarà la Carta. Però s'ha aconseguit que la qüestió del reconeixement de les llengües minoritàries a França, es debati tant al Parlament com al Senat, la qual cosa ja és una veritable revolució a l'Estat paradigma del jacobinisme i la uniformització cultural.

El propassat 14 de maig, Jean Paul Alduy, batlle de Perpinyà reelegit recentment i membre del Senat francès, va intervenir en el si d'un debat sobre les llengües minoritàries al Senat, i defensà la modificació de l'article 2 de la Constitució francesa -com també havia fet la portantveu del PS-, que diu que el francés el l'única llengua de la República. I tot això passa quan, a l'Ajuntament de Perpinyà, hi ha més partits i regidors catalanistes que mai, tant al govern com a l'oposició. Tot aquest debat, ha portat a l'Assemblea francesa a fer una proposta de modificació de l'esmentat article de la Constitució, acceptant que, a França, existeixen una sèrie de llengües regionals. La proposta, emperò, no preveu dotar de drets aquestes llengües, i considera com a tals multitud de dialectes, especialment de l'occità. Però comptat i debatut, és un pas endavant.

I, mentre a la Catalunya Nord avança el catalanisme, i a França, s'ha produït una petita revolució en relació al reconeixement de les llengües minoritàries, els mitjans públics de la Catalunya Sud ho ignoren tant com poden, ocupats com estan a conscienciar a la població que només existeix l'eix polític dreta-esquerra, a potenciar l'imaginari espanyol, i a erradicar, al seu torn, l'imaginari català i la consciència de l'eix catalanisme-espanyolisme.

Així, per exemple, els nostres venuts amics de TV3 ens bombardegen tant com poden amb documentals i programes on es parla de la guerra civil i de la segona guerra mundial. Un context que els serveix per a potenciar la consciència de l'eix dreta-esquerra, que en aquella època, al contrari que avui en dia, era vigent. La perla de la campanya de rentat de cervell ha estat la sèrie "Els diaris de Pascal", situada a la Catalunya dels anys 30, que ja es pot col.locar directament al llibre dels rècords Guiness per ser la telesèrie en què més es repeteixen els mots "dretes" i "esquerres" de la història. Dretes amunt, esquerres avall, sense aturall. Evidentment, als anys trenta aquest eix era molt viu, al contrari que avui dia, però existien molts altres matisos polítics: el republicanisme, el falangisme, l'anarquisme, el comunisme amb totes les seves variants i, sobretot i transversalment a tot, l'espanyolisme i el catalanisme. Però als "diaris de Pascal" tot és propaganda maniqueista i d'estil estalinista, per fer creure que, llavors, tot eren dretes -els dolents- i esquerres -els bons-, i intentar, així, potenciar un sentiment d'identificació amb aquest eix avui en dia. Com si la història es reduís a quatre imbècils que reien i aplaudien tot el que feien els que s'anomenaven d'"esquerres", i que xiulaven i cridaven "dulen, dulen!" com criatures de mama quan aparieixia en escena algun dels anomenats de "dreta".

Esperem que aquest panorama canvïi, poc a poc, amb el nomenament de Mònica Terribas com a directora de TV3, i que aquesta -i Catalunya Ràdio- torni a ser un estri per a potenciar l'ús social del català i crear un imaginari català i, per tant, no adscrit a l'espanyol. Que torni a servir per allò pel que va ser creada fa 25 anys fora de la legalitat vigent. Que torni a ser la televisió nacional de Catalunya. De moment, Rosa Cullell, la nova directora de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), a pesar de ser una socialista de llarga trajectòria i aparentment ortodoxa -hispanocèntrica-, ha nomenat Terribas i Sarsanedas com a directors dels mitjans públics catalans, i ha afirmat que aquests han de ser un instrument per a donar a conèixer i potenciar l'ús del català. Veurem...