dimarts, de juny 03, 2008

Daniel Mach, un nom per a recordar. "Els diaris de PascaStalin", una sèrie per denunciar.


Escric després de dos mesos i mig de no fer-ho. La veritat és que, en aquesta segona fase del bloc (o ja tercera), em costa trobar el to i el ritme. En tot cas, em sembla que les meves intervencions seran irregulars en els propers temps. Escriuré quant em vagui i em vingui de gust, és tot el que puc dir.

En aquest post, m'agradaria fer esment d'un fet de trascendència en la història de Catalunya, del qual, els nostres mitjans de comunicació, i especialment els públics, entonats en la seva espiral d'acomplexament i hispanocentrisme, no se n'han fet ressó. Per primera vegada a la història, s'ha parlat en català al parlament francès, com va informar
Vilaweb, i es pot sentir en aquest arxiu mp3. Ho va fer el dia 7 de maig el diputat del partit de Sarkozy, la UMP, Daniel Mach -també alcalde del municipi de Pollestres, a la Catalunya Nord. Concretament, Mach va dir: "Senyor Ministre, els Catalans són gent orgullosa, honesta i pacífica. La seva llengua és un dret i saben quins són els seus deures." El president de l'Assemblea, pràcticament no el va deixar acabar, ordenant-li parlar en francés, i llavors Mach va traduïr aquests mots a la llengua de la République. En acabar, molts diputats van aplaudir la intervenció del català.

De fet, aquesta intervenció de Mach s'engloba dins una campanya iniciada per 30 diputats de la UMP, encapçalats pel bretó Marc Le Fur, perquè l'Assemblea francesa ratifiqui la
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que té per objectiu que es legalitzin i es potencïi l'ús públic d'aquestes llengües. Diputats del Partit Socialista (PS) i d'altres formacions, com els comunistes, també han donat suport a la legalització i promoció de les anomenades "llengües regionals" de França. De moment, sembla que el parlament francés no ratificarà la Carta. Però s'ha aconseguit que la qüestió del reconeixement de les llengües minoritàries a França, es debati tant al Parlament com al Senat, la qual cosa ja és una veritable revolució a l'Estat paradigma del jacobinisme i la uniformització cultural.

El propassat 14 de maig, Jean Paul Alduy, batlle de Perpinyà reelegit recentment i membre del Senat francès, va
intervenir en el si d'un debat sobre les llengües minoritàries al Senat, i defensà la modificació de l'article 2 de la Constitució francesa -com també havia fet la portantveu del PS-, que diu que el francés el l'única llengua de la República. I tot això passa quan, a l'Ajuntament de Perpinyà, hi ha més partits i regidors catalanistes que mai, tant al govern com a l'oposició. Tot aquest debat, ha portat a l'Assemblea francesa a fer una proposta de modificació de l'esmentat article de la Constitució, acceptant que, a França, existeixen una sèrie de llengües regionals. La proposta, emperò, no preveu dotar de drets aquestes llengües, i considera com a tals multitud de dialectes, especialment de l'occità. Però comptat i debatut, és un pas endavant.

I, mentre a la Catalunya Nord avança el catalanisme, i a França, s'ha produït una petita revolució en relació al reconeixement de les llengües minoritàries, els mitjans públics de la Catalunya Sud ho ignoren tant com poden, ocupats com estan a conscienciar a la població que només existeix l'eix polític dreta-esquerra, a potenciar l'imaginari espanyol, i a erradicar, al seu torn, l'imaginari català i la consciència de l'eix catalanisme-espanyolisme.

Així, per exemple, els nostres venuts amics de TV3 ens bombardegen tant com poden amb documentals i programes on es parla de la guerra civil i de la segona guerra mundial. Un context que els serveix per a potenciar la consciència de l'eix dreta-esquerra, que en aquella època, al contrari que avui en dia, era vigent. La perla de la campanya de rentat de cervell ha estat la sèrie "Els diaris de Pascal", situada a la Catalunya dels anys 30, que ja es pot col.locar directament al llibre dels rècords Guiness per ser la telesèrie en què més es repeteixen els mots "dretes" i "esquerres" de la història. Dretes amunt, esquerres avall, sense aturall. Evidentment, als anys trenta aquest eix era molt viu, al contrari que avui dia, però existien molts altres matisos polítics: el republicanisme, el falangisme, l'anarquisme, el comunisme amb totes les seves variants i, sobretot i transversalment a tot, l'espanyolisme i el catalanisme. Però als "diaris de Pascal" tot és propaganda maniqueista i d'estil estalinista, per fer creure que, llavors, tot eren dretes -els dolents- i esquerres -els bons-, i intentar, així, potenciar un sentiment d'identificació amb aquest eix avui en dia. Com si la història es reduís a quatre imbècils que reien i aplaudien tot el que feien els que s'anomenaven d'"esquerres", i que xiulaven i cridaven "dulen, dulen!" com criatures de mama quan aparieixia en escena algun dels anomenats de "dreta".

Esperem que aquest panorama canvïi, poc a poc, amb el nomenament de Mònica Terribas com a directora de TV3, i que aquesta -i Catalunya Ràdio- torni a ser un estri per a potenciar l'ús social del català i crear un imaginari català i, per tant, no adscrit a l'espanyol. Que torni a servir per allò pel que va ser creada fa 25 anys fora de la legalitat vigent. Que torni a ser la televisió nacional de Catalunya. De moment, Rosa Cullell, la nova directora de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), a pesar de ser una socialista de llarga trajectòria i aparentment ortodoxa -hispanocèntrica-, ha nomenat Terribas i Sarsanedas com a directors dels mitjans públics catalans, i ha afirmat que aquests han de ser un instrument per a donar a conèixer i potenciar l'ús del català. Veurem...

1 comentari:

Marcus ha dit...

Roger! Bentornat altre cop!. Caram aquests descansos que fas em deixen desemparat! Sobretot perquè ara molts blocaires que llegeixo estan contínuament parlant d'ERC (a veure, que és molt important aquest dissabte, però tampoc cal dedicar cada post durant un mes... al final cansa).

En el teu post, l'has encertat de ple company. Daniel Mach, el gran absent al telenotícies. Només me'n vaig assabentar a través de Vilaweb (no n'estic segur si el Bassas a Cat Ràdio en va parlar). En canvi, el telenotícies va haver de parlar durant una puta setmana del coi del Maig del 68. L'únic interessant per als socions... Clar, el Sr. Mach parlant en català al parlament francès no és important des del seu punt de vista.

La Terribas acaba d'agafar les regnes de TV3, però jo encara no veig cap gir catalanista (primer de tot, perquè no sé la tendència política de la Terribas; sempre m'ha descol·locat).

An'ècdota: últimament, després del TN migdia fan una mena de minidocumentals de pocs minuts, i l'altre dia el van fer sobre la tradició de Catalunya en els esports de motor. Em va agradar que reconeguin el pes que té el nostre país en aquest àmbit (Tarrés, Crivillé, Checa, Raga, De la Rosa, Gené, Servià, i un llarg etc). Van entrevistar a seguidors de Rally que anaven amb l'estelada seguint les competicions arreu. Em va sorprendre positivament. Però van acabar el coi de documental parlant del F. Alonso... tan nostrat ell. Recony! Sempre igual! Ens l'acaben encolomant sempre!. Si parlem de les glòries catalanes del motor, perquè hem de treure el F. Alonso a cada moment?. No estic en contra d'ell ja que és un bon pilot, com ho pot ser el Massa o el Hamilton. Prendre'l a ell com a referent és agafar Espanya com a referent nacional, i això no hauria de ser així.

I la noieta que presenta el TN migdia, no para de dir Espanya, com ahir la Mascó quan parlava de Ventdelpla en el nou programa dels 25 anys de la "nostra"; deia que és la primera sèrie que emet dos capítols de no sé quants minuts en tot l'Estat, dato. I què m'importa? per què s'entesten a veure Catalunya com una mera Comunitat Autònoma més? TV3 de moment no està autocentrada com diria el V. Alexandre.

Sort que els diaris de PascalStasi ja han acabat. En el poc que vaig veure, quan sortia un catalanista el deixaven a parir (que si burgès que no toca de peus a terra que si naps que si cols). I així ens va.
Per cert, vaig llegir no sé on que el substitut de la Terribas no està tenint gaire audiència. No m'estranya; quan feia el programa de "valor afegit" era un mediocre que sempre es fixava en Espanya. Ara, a la nit al dia, sembla la noche al día, perquè no para de seguir l'actualitat espanyola, com si fós també la nostra. Maleïts botiflers... Santa paciència!