Pensament inútil

Alguna cosa està canviant a Catalunya. Sembla que s'estan produïnt moviments tectònics, al nivell de l'imaginari col.lectiu no superficial, no directament visible. La qüestió és si aquests aparents ajustaments estructurals signifiquen una adaptació a les condicions necessàries per a l'afirmació i la supervivència, o tot el contrari. En tot cas, a hores d'ara seguim dominats per Espanya, pel poder castellà, subordinats a un altre poble, com diu Joan Solà.

Joan Solà és un dels grans savis que tenim avui dia a Catalunya. Ell i Salvador Cardús són dues de les ments més preclares i ben ordenades del país. Els catalans, que venim de i vivim en l'obscurantisme sobre el que som i sobre la nostra situació a tots els nivells, necessitem persones que siguin capaces de veure-hi a través del gruix de tòpics i confusionisme que ha creat i crea el poder castellà. Necessitem un pensament propi i lliure d'interferències per a conèixer quina és la nostra veritable situació. I a partir d'aquí cap a on hem d'anar.

Els catalans necessitem llum, molta llum. Necessitem persones que il.luminin la nostra realitat. Com més millor. Ments poderoses capaces de trascendir el núvol de tòpics i la boira de confusió on estem immersos. Ments hàbils per identificar i arraconar la xarxa de pensament teixida per la propaganda secular del poder castellà -sovint amb la col.laboració de catalans, sí. Capaces de trascendir el pensament castellanocèntric. En tot el que toca a la nostra realitat com a catalans, la resta de ments no ens serveixen per a res.