dimarts, de febrer 05, 2008

El PSC, càncer de Catalunya


El fet que caracteritza primordialment la situació del país en aquests moments, i que ho domina tot, tots els estaments més rellevants, i condiciona les idees que suren en l’ambient –les que emeten els principals mitjans de comunicació- és el poder omnímode que posseeix el PSC. Un partit d’obediència espanyola que, per tant i com a tal -d'acord amb l'objectiu del poder espanyol-castellà des que Espanya existeix-, té com a objectiu acabar amb el fet nacional català, la nostra cultura i llengua, i estendre la consciència d’espanyolitat, i la cultura i llengua espanyola-castellana.

El PSC no té més ideologia que la que es deriva de la seva espanyolitat i, especialment, de la seva condició de màquina de poder. En aquest sentit, és una organització que domina els mitjans, mètodes i tècniques de propaganda, altament adaptable si és necessari, que ha sabut crear adeptes fidels i bosses de vot captiu. Un vot, aquest darrer, potenciat a base d’allunyar els immigrants espanyols del segle XX dels autòctons, i de la cultura i llengua propis del país. Allunyant-los de la integració, en definitiva, tot patrocinant centres regionals, festes regionals cada cop més ridícules –imitacions tronades i corruptes de les originals-, i creant-los, o dilatant-los, el sentiment de viure en un tros més de l’Espanya castellanoparlant.

El PSC ha triomfat bàsicament a còpia de fer veure que Catalunya no existeix. Però tampoc podria haver arribat a aquests nivells d'èxit i influència sense el suport de molta gent que es sent nacionalment catalana. Catalans que, enganyats, es creuen de bona fe que el PSC és un partit d’”esquerres” que lluita per solucionar els problemes socials, o pels drets dels treballadors, etc, o bé catalans que renuncien a viure plena i dignament com a tals, a canvi que el Partido els doni una bona feineta i els ompli les butxaquetes -venuts i hipòcrites, ras i curt.

Els socialistes i simpatitzants, acusen sempre de sectaris tots aquells que els porten la contrària en els seus plantejaments. Això és així ja que, com tot partit que ha begut de les fonts del socialisme-comunisme –encara que ara ja no hi tingui res a veure-, és en el fons de pensament totalitari, i no accepta la dissidència. Precisament, d’allò que ells acusen a la resta, és exactament el que són. El PSC és una organització de tipus sectari, amb un poder i una extensió que ja voldria qualsevol secta a Catalunya.

Som en un moment en què l’espoli econòmic sobre Catalunya és especialment intens, ja que, com comenta Ramon Tremosa, Espanya està intentant fer de Madrid una de les ciutats més importants del món, en contra de la tendència geoeconòmica natural de la zona i de les tendències que defineixen els eixos econòmics al segle XXI (ja no basats en les ciutats, sinó en àrees geogràfiques extenses). Com aconsegueix Espanya els recursos per fer aquesta “gran Madrid” destinada -molt probablement- a un fracàs escandalós?? Doncs xuclant fins a l’última gota possible a Catalunya, i també al País Valencià i a les Illes. Per això darrerament fallen estrepitosament fins i tot les mediocres infraestructures de què disposem els catalans.

La funció del PSC, com a partit d’obediència espanyola, és silenciar aquesta injustícia econòmica, així com la injustícia nacional, cultural i lingüística que pateix Catalunya. Fer creure que a Catalunya tot va molt bé, i que el PSOE, artífex, junt amb el PP, d’aquestes injustícies, és molt bo per a Catalunya. L’objectiu del PSC és adormir-nos i, quan ho hagi aconseguit, practicar l’”eutanàsia nacional”, com va dir l’històric dirigent d’ERC Heribert Barrera.

Per tot això, el PSC és equivalent a un càncer per Catalunya. Un tumor maligne que, si es deixa assentar, o créixer, acabarà amb Catalunya: amb la nostra consciència nacional, amb la nostra cultura i llengua, i fins i tot amb el nostre benestar econòmic. Un tumor l’extirpació del qual ha de ser prioritat per a qualsevol català conscient i que vulgui viure dignament com a tal.

11 comentaris:

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Joliu els socialistes sempre han estat i seguiran essent uns sectaris, si no penses com jo, estàs contra mi, i per tant per a tu ni aigua. Aquest es el pensament socialista i l’apliquen a tot arreu on tenen el poder.
I allà on arriben apliquen aquestes 4 màximes ( a Tarragona ja ho han fet, i abans ho havien fet allà on manen9
1.- només arribar apujar-se els sous
2.- col•locar a l’administració als seus amics i parents, sense cap tipus de rubor.
3.- Donar la culpa de tot als altres CIU generalment
4.- Dominar als mitjans de comunicació per evitar que els demes expresin la seva opinió, i sortint sempre ells als diaris i sempre amb foto .
A Tarragona ja ho estan aplicant des de que van arribar al poder fa 6 mesos.

PD aquests mesos, t’he trobat a faltar molt, espero que li tornis a donar continuïtat al teu bloc., i de tant en tant, passat també pel meu i deixem algun comentari, please!!!

Roger T. ha dit...

Quim, les teves puntualitzacions sobre política sempre són interessants. Gràcies per l'elogi. Ja anirè mirant el teu bloc -que pel que veig ja és un referent, amb molts lectors de totes les tendències, felicitats- i hi ficaré cullerada. Només puntualitzar-te que m'has dit Joliu, i sóc Roger -suposo que venies de fer un comentari a en Joliu. Bé, fins la propera.

Marcus ha dit...

Roger, ben arribat!. Ja era hora que tornéssis punyeta!. N’estava fart d’entrar al bloc i veure el coi de la gallina dels ous d’or hehehe.

Dit això, felicitats pel post-diagnòstic. El subscric tot!. I ja que menciones els catalans “enganyats i d’esquerres” que donen suport al PSC i a la seva causa, penso que, amb els que ens topem, hem de promoure un diàleg racional, seductor, contundent i constructiu, pel bé del país. Bé segurament ja ho fem oi?, però ho dic per animar-me a mi mateix hehehe. Cal ser tossuts per fer-los veure, amb les dades que tenim, que votar PSC és contribuir a matar el país (el mateix es pot fer amb la minoria seguidista dels d’ICV) i destruir el coi de dogmes com el de la Catalunya Optimista (i donada pel c..) de la Chacona, que CIU és com el PP, de dretes, que si som cosmopolites europeus i no cal entrar en essencialismes, reduccionismes, ni en la cosa de la botigueta, ni la cultureta, que el PSC-PSOE és federalista (?), catalanista (??!!), que no canviar de llengua és de mala educació (?!), que som bilingües, etcètera. Potser sóc ingenu, però penso que cal fer-ho, seguint l’esperit del teu bloc. Aquest és el tractament que aplico –en la línia de la crida a les neurones de la que parla en Joliu- per intentar frenar aquest càncer que s’ha diagnosticat a Catalunya. A veure quins resultats obtenim. I per cert, quin és el tractament que vosaltres proposeu i/o apliqueu?

Salut!.

joliu ha dit...

Ben retornat, Roger. He passat sovint per aquí i ja patia per tu.

Aquest tumor que dius s'enporta a Madrid pràcticament la meitat dels diputats catalans. Cal fer alguna cosa... però tant com extirpar-los! Caldria més aviat fer alguna crida a les neurones d'aquests votants, si s'en troben.

Quim, gràcies per pensar en mi. Aquests quatre punts són calcats arreu del país.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Roger, disculpa el lapsus, però entro tant sovint al bloc d'en joliu, acabava de fer un comentari en allà i t'he batejat a tu. sé que em sabràs disculpar l'error.
i coincideixo amb marcus, que ja començàvem a estar cansats d'entrar al teu bloc i veure sempre la maleïda gallina. veig que has recuperat la teva veu, així que ara recupera el temps perdut jejejeje.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Joliu, ara sí que m'adreço a tu, els 4 punts que he explicat es una calcomania que apliquen a tot arreu on tenen el poder i si no fixeu-vos els que tingueu la desgràcia que us governin els sociates.
i m'he deixat de dir el darrer punt FUM, son experts en vendre FUM, del no rés fan un rebombori impressionant que sembla que hagin fet el no va màs i resulta que no rés.

Tresinores ha dit...

Em poso dret i aplaudeixo aquest post, de fet només veure el títol ja he vist que era plenament encertat!

Salutacions

Roger T. ha dit...

Marcus i joliu, sóc conscient que cal apel.lar a l'intel.lecte dels votants del PSC, i convènce'ls a través del raonament que votar el PSC és nefast per a Catalunya. I ho faig quan en tinc ocasió. Però és que estic fart de l'adormiment general, del poder espanyolitzant del PSC, i d'altres trets de la situació actual de Catalunya, i per això tinc ganes d'anar una mica a sac en el meu retorn al bloc. No crec que pugui convèncer a cap simpatitzant socialista a través d'aquest bloc, per més bones paraules i arguments seductors que usi.

quim, no t'amoïnis pel lapsus, no m'hi enfado pas.

tresinores, gràcies home, evidentment a tu tampoc cal convènce't. Bé, salutacions.

joliu ha dit...

Per un vot de càstig. Vicenç Villatoro(Avanç editorial)

Anònim ha dit...

Ben tornat!! Estic força d'acord amb tu en el fons del missatge, per mi la pregunta essencial és: com podem fer que tots el votants de bona fe del PSOE/PSC se’n adonin que aquest és un vot que va directament en contra de Catalunya ... Es difícil tenint en compte l'hegemonia en els mitjans que tenen però crec que si tots nosaltres fem una explicació apassionada i ferma de la situació n’em de convèncer a molts ...
Joliu, tan de bo tinguem un vot de càstig com vol en Villatoro, seria fantàstic.

Albert.

Roger T. ha dit...

Albert, gràcies home. Coincideixo amb tu, i és més, penso que, per cada simpatitzant socialista que convencem, ens guanyem un tros de cel... En tot cas, sents que estàs fent alguna cosa bona, heroica, de justícia, que estàs realment construïnt un món millor, la qual cosa ja és molt satisfactòria.