divendres, de febrer 15, 2008

No ens acaba de satisfer cap opció? Doncs almenys fem feina: Votem massivament a CiU i enfonsarem el PSC.


Catalunya es troba en un moment difícil. El projecte catalanista moderat de Ciu, que va ocupar la Generalitat durant dues dècades, va entrar fa anys en una via morta. Una part de Catalunya reclamava més. Més autogovern, més autocentrament. Molts, ja n'estaven farts d'Espanya, i aspiraven, simplement -potser massa simplement- a l'independència total. Era un desig, un sentiment, més que quelcom molt reflexionat. ERC semblava que podia ser el partit adequat per satisfer aquestes ambicions. Però, quan va augmentar la seva influència, per raons d'estratègia, va otorgar el control de la Generalitat a un partit d'obediència espanyola, o sigui, espanyolista. Un partit que ja controlava quasi tota la resta d'administracions públiques rellevants de Catalunya, gràcies al vot de sentiment nacional espanyol. Sentiment que l'esmentat partit ha perpetuat a tot arreu on ha pogut, aïllant els ciutadans provinents de la immigració espanyola de la realitat nacional, cultural i lingüística de Catalunya. El PSC. Una organització que, ara, ho domina quasi tot a Catalunya.

Espanya, el poder espanyol, des de sempre ha tingut per objectiu, en relació a Catalunya, obtenir el govern total sobre aquesta -per tal que sigui una simple província més que recolzi un model d'Estat ultracentralista- i l'assimilació cultural i lingüística a favor del castellà. El PSC és un partit que representa el poder espanyol. El poder omnímode que té el PSC a casa nostra, per tant, és un perill per a la nostra subsistència com a poble a mig o llarg termini. La prioritat de tot catalanista, de tot català conscient, ha de ser assetjar aquest poder, amb l'objectiu d'enfonsar-lo. I al mateix temps, posar les bases, perquè en el futur cap partit d'obediència espanyola torni a dominar políticament Catalunya. D'aquesta manera, els catalans tindrem a ratlla el major perill de desaparició, empobriment i provincialització que representa que el poder espanyol treballi des de dins de les nostres institucions, i estarem en una situació òptima per a la nostra subsistència com a poble i el nostre creixement a tots els nivells -nacional, econòmic, cultural, lingüístic, etc.

Molts catalans, estan desencisats amb l'oferta política catalanista actual. Sembla que, una bona part, pensen abstenir-se. O bé votar en blanc. A tots ells, a tots vosaltres, us demano que us ho penseu bé. Per una banda, una disminució dels escons catalanistes al parlament espanyol, faria repensar als nostres partits sendes estratègies?? O bé només serviria per refermar i augmentar el poder del PSC al nostre país, especialment si les formacions catalanistes no són necessàries per a formar govern -una situació que ens faria passar una legislatura espanyola deplorable per a Catalunya-? I més encara, si el PP també augmenta els seus escons, com és previsible -i cap la possibilitat, fins i tot, que en tregui més que CiU-, això donaria peu a l'espanyolisme a pensar que el catalanisme ja és cosa del passat, i d'anar a sac contra Catalunya. Clar que això, podria despertar consciències. Però pensar que aquesta situació, a través de colpir les ments, podria acabar sent positiva per a Catalunya, és com a mínim arriscat...

Per l'altra banda, la prioritat, ara, a Catalunya, és destituir el PSC de la seva posició de partit polític dominant. I si pot ser, relegar-lo per sempre, o durant molt temps, a una posició de partit secundari. Per a tal fi, aquestes properes eleccions espanyoles ens presenten tres vies. Primera, retirar, els que encara no ho hagin fet, el vot a ERC. Un fracàs estrepitós en aquestes eleccions -especialment desprès que en les darreres van treure 8 diputats-, és la millor garantia que hi haurà un relleu en la direcció del partit, i en l'estratègia de recolzament al PSC. Per tant, després de les generals pot ser que el tripartit sigui cancel.lat via ERC. Segona. Que el catalanisme voti massivament a CiU. Pel que sembla, una bona part del vot espanyolista que habitualment ha votat el PSC, també està desencisat, i previsiblement també s'abstindrà. Per tant, si el vot a CiU -principal rival del PSC a Catalunya-, augmentés, o bé es quedés igual, disminuïrien els escons aconseguits pel PSC.

Tercera, i derivada de la segona. Els escons de CiU, molt probablement, seran necessaris per a que governi, previsiblement, el PSOE. Com més en tingui, més probable serà això, i més podrà pressionar per aconseguir els seus interessos, que majoritàriament -en principi i com a partit catalanista-, coincideixen amb els de Catalunya. En Duran i Lleida -al qual des d'aquí desitjo una prompta recuperació-, pot agradar o no, però és un animal polític, hàbil i temible com a enemic. I el seu enemic és el PSC. I la prioritat de CiU, a canvi de la qual donarà el seu suport, serà que Zapatero desmantelli el tripartit.

A més, cal tenir en compte que, si tant ERC, com CiU perden igualment bastants diputats, la direcció de ERC, pot imputar la causa de la davallada del seu partit, a un difús desencís del catalanisme en general, i aconseguir no canviar res essencial al si de l'organització. Amb la qual cosa, l'oportunitat per acabar amb el tripartit i, específicament, amb el lideratge del PSC a Catalunya, que representen aquestes eleccions, s'hauria perdut. I aquest lideratge, posa en perill a cada moment el nostre minse autogovern, el nostre desenvolupament econòmic -i ens limita el benestar-, la normalització de la nostra llengua, la nostra consciència nacional, la integració dels nouvinguts i, en general, el nostre desenvolupament com a poble a tots els nivells.

Catalans, amics, lectors, féu el que cregueu més convenient. El més probable és que aquestes properes eleccions no siguin les que canviïn el rumb de la nostra història. Però si que és possible que canviïn el de la d'Espanya. I de moment, Catalunya està dins Espanya, i juga amb les seves regles. I prendre posicions al seu parlament, per tal de treure'n beneficis per al país, ha estat un dels pilars de l'estratègia dels partits catalanistes des de fa més de cent anys.

14 comentaris:

Marcus ha dit...

Roger, felicitats pel post! Hi ha un seguit de reflexions molt bones.
A mi, farà un mes, em passava pel cap votar en blanc ja que com a català n’estic fart d’aquesta generació de polítics de poca volada. En Mas em va engrescar amb la Casa Gran del Catalanisme, com també la manifestació de l’1D pel dret a decidir. Però en Duran... buf!.

Entre ERC i CIU costa molt tenir il·lusió per la política. Precisament volia votar en blanc per colpir-los. En un moment de ràbia i impotència, mentre el país se’ns dissol, pensava que el vot en blanc els castigaria, i si l’espanyolisme puja, aleshores serviria per despertar consciències entre els catalans adormits. Però com tu dius, això és com a mínim arriscat, i àdhuc fal·laç; la lectura dels vots en blanc és esbiaixada perquè no hi ha una única interpretació possible –gent del PSC votaran en blanc a banda dels catalanistes-.
Per tant, al final vaig arribar a la teva conclusió: Millor ser pragmàtic i mirar a curt termini per contribuir a enfonsar el mal que pateix Catalunya: El PSC –tot ell-, i la puta estratègia espanyolitzant d’ERC. L’únic camí que veig és votar CIU, encara que no m’agradi en Duran. Debilitem el PSC, colpim l’estratègia d’ERC per forçar-los a canviar, i ens fem forts a Madrid. És l’únic que permetrà reestablir la (re)construcció nacional. Com bé dius, no seran eleccions decisives per la nostra història, però qui sap què passarà.

El que no sé si el PSOE demantellaria el tripartit. Quines conseqüències tindria per a CIU? I per la relació PSC-PSOE? Els mèdia ja s’estan menjant en Mas i en Macías, dient que venen Catalunya a Madrid, que això aniria contra la voluntat del Parlament, que cerquen la menjadora... Seria molt gros que passés això. Ja em va bé que el PSC se la foti i surti del Govern, però no seria gaire ben vist. I el preu només seria el de permetre al PSOE formar govern a Madrid? Em costa imaginar aquest escenari, i no sé si seria positiu a curt termini.

disculpa l’extensió!

Francesc Puigcarbó ha dit...

serà que no, company! i menys encaradesprés de les desafortunades declaracions d'en Mas i d'en macias. Aquesta obssessió del Mas l'està portant rapidament cap la seva tomba política. I en Duran a l'hospital, deu estar desesperat de veure com li estàn fotent la paradeta enlaire. Que en son de curts, no valen ni per a presidents d'escala.

Roger T. ha dit...

marcus, personalment, veig perfectament factible que el PSOE desmantellés el tripartit a canvi d'una governabilitat estable al govern espanyol. El PSC no és més que una delegació del PSOE, i es subordina en tot i per a tot a aquest. No tindria majors conseqüències per al PSC, em sembla. Ara, que em sembla que en Macias ha garlat massa, i ja ha fet massa el fatxenda sobre els projectes de CiU si aconseguia una representació i un pes suficients. Per a CiU, crec que seria una bona jugada, ja que guanyaria punts davant tots aquells que n'estan farts del govern del PSC i del tripartit. CiU, tanmateix, s'ha de deixar d'aquest estil fatxenda i groller, de la factoria d'en Madí, suposo, i tornar a la subtilitat i a la política hàbil, si no, hi perdrà molt.

francesc puigcarbó, precisament, el que procuro raonar al post, és que més enllà de les polítiques concretes del moment, o dels líders i el que facin, cal votar amb una visió estratègica més àmplia, i en benefici de Catalunya. El que pot beneficiar més Catalunya, és acabar amb el poder omnímode que té el PSC al nostre país. I CiU, se'l pot titllar de moderat, o del que es vulgui, però al cap i a la fi, és un partit catalanista, i que, per tant, ha actuat, i actua, en benefici de Catalunya. Bé, salutacions.

reflexions en català ha dit...

Ben tornat, Roger.

Jo votaré CiU perquè no em queda cap més opció i,., com bé, dius, hem de fotre fora els sucursalistes del PSC, per més que ara vagin dient que són independents del PSOE i tal.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ho sento, jo votaré en blanc, estic molt decebut de tots. I em sembla no seré l'ùnic

joliu ha dit...

Puigcarbó, si estàs decebut de tots, vota CiU.
Posats a castigar amb el teu vot castiga a l'enemic, no li regalis encara més diputats.
Si ets d'aquells independentistes que volen provocar una catarsi a ERC i un canvi de direcció, vota CiU i veuràs com peta ERC.
Ara, si ja t'està bé fer feliç al ZP, vota en blanc.

Roger, estic bastant mosca amb els del RESET. Em sembla molt bé i molt legítim que companys com en Puigcarbó, l'Elies, l'Arnera decideixin votar en blanc i ho argumentin, allà cadascú amb la seva consciència. Però això del RESET em fa mala espina. D'on surt aquest moviment organitzat a favor de l'abatenció? a qui volen afavorir? Qui se n'aprofitarà d'aquest enviament massiu de consignes abstencionistes via mail a tots els blocaires sobiranistes? Per que no es dediquen a fomentar l'abstencionisme entre els sociates, que seria molt més convenient per Catalunya?

Aquesta moda de fer creure que no votar és una opció intel·ligent em treu de pollaguera. Com es pot ser tant intel·ligent per creure que és millor que els nostres diputats els escullin persones que no són prou intel·ligents per abstenir-se?

Quan em vagui faré un post contra el darrer recull de posts abstencionistes que han penjat al RESET. Està clar que aquest teu serà un dels que jo linqui. Si vols col·laborar a fer una llisteta em faràs un favor.

Roger T. ha dit...

reflexions en català, gràcies. Com comentava en Cardús en un dels seus articles a l'Avui, en aquesta ocasió es votarà majoritàriament contra algú, o per castigar algú. Però bé, cal aprofitar l'única arma que ens dóna la democràcia, el vot, d'alguna manera.

francesc, és una opció ben legítima, es clar. Però pensa que, els catalans, l'única arma que tenim és el vot democràtic. Salutacions.

Joliu, això del Reset, ja miraré què és exactament. A mi, em va deixar d'interessar des del primer moment, quan vaig veure que la seva manera de publicitar-se era amb l'enviament de mails massivament i sense petició prèvia. Potser és d'algun col.lectiu que pretén fundar un nou partit sobiranista. En tot cas, ja t'ajudaré amb això de buscar posts o articles defensant anar a votar. Però de moment, em sembla que no n'he vist quasi cap que ho fagi clara i decididament. Els que trobi els llistaré i te'ls enviarè. Bé, salutacions.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Roger, completament d'acord amb els teus plantejaments.
una darrera reflexió, penseu a qui tenim de president de Catalunya, Montilla,i penseu qui l'ha fet president, si voleu acabar amb el tripartit l'unica opció es votar massivament a CIU, serà el començament de la fi del tripartit.
La solució no es l'abstenció, això farà mes fort encara al PSC.

Tresinores ha dit...

Molt bon post, i necessari.

D'entrada tenim un eix españa-Catalunya i no bipartidisme PP-PSOE (que en relació al país és el mateix) La posició d'Esquerra és ben sabuda i l'efectivitat del seu vot també. Una baixada d'Esquerra pot portar al partit als orígens i refer el rumb perdut, no a Marid, a Catalunya. Una baixada de CIU porta a a consolidar el PSC-PSOE a Catalunya: Municipis, diputacions, Generalitat.

En definitiva: cal votar i cal fer-ho en clau catalana. Qualsevol altre opció, com el vot antiPepe votant ZP, votar ICV ( transparent a nivell nacional) o fer-ho en blanc és deixar el poder polític del país en mans dels españols.

Tresinores ha dit...

Molt bon post, i necessari.

D'entrada tenim un eix españa-Catalunya i no bipartidisme PP-PSOE (que en relació al país és el mateix) La posició d'Esquerra és ben sabuda i l'efectivitat del seu vot també. Una baixada d'Esquerra pot portar al partit als orígens i refer el rumb perdut, no a Marid, a Catalunya. Una baixada de CIU porta a a consolidar el PSC-PSOE a Catalunya: Municipis, diputacions, Generalitat.

En definitiva: cal votar i cal fer-ho en clau catalana. Qualsevol altre opció, com el vot antiPepe votant ZP, votar ICV ( transparent a nivell nacional) o fer-ho en blanc és deixar el poder polític del país en mans dels españols.

A.Orte ha dit...

Com hem de confiar amb CiU si es contradiu demanant que el PSOE interfereixi a Catalunya? SI volem que el PSC sigui lliure i recolzi el catalanisme, és d'inconscient sotmetre el PSC a la negociació espanyola que faci CiU.
CiU ha fet, i farà, política de la manera que sap: a canvi de favors. Ho va fer amb el PP quan va vendre l'aigua de l'Ebre i després li va tocar rectificar.
Ho farà ara si cal. Tenen raó els que es senten decebuts. Uns per la mala gestió per catalunya, els altres perquè l'únic que intenten és treure el màxim pels qui defensen, els empresaris.

Roger T. ha dit...

quim, no cal extendre'ns més: estem plenament d'acord.

tresinores, gràcies i, també, plenament d'acord amb tu.

andreu, CiU potser negociarà a Madrid la fi del tripartit, o el que sigui. El PSC no negocia ni negociarà res a Madrid, perquè el PSC és Madrid. El PSC no és lliure, ni catalanista, ni ho vol ser, ja que pertany al PSOE. I cada cop ho serà menys, de lliure, doncs el sector "catalanista" del PSC ha estat totalment ofegat i neutralitzat. Si vol ser lliure, que s'escindeixi del PSOE.

El catalanisme sempre ha usat la pressió al parlament espanyol a canvi de concessions per a Catalunya. És el que ha fet, i és l'únic que ha d'anar a fer a Madrid. Què proposes que fagin els partits catalanistes al parlament d'un Estat que té per objectiu únicament assimilar-nos, expoliar-nos i provincianitzar-nos?? Per a un partit català, o per a un català, tant és PP com PSOE, és exactament el mateix, tanto monta, monta tanto...

Sobre això que CiU intenta treure el màxim per als empresaris, home, jo diria que tots els partits ho fan, a no ser que siguin comunistes, que ja no existeixen, ja que sense empresaris, no hi ha empreses ni treballadors assalariats, i per tant, l'administració pública no pot cobrar impostos que conformen l'erari públic, i per tant no pot existir. Bé, salutacions.

EStat Català ha dit...

COMUNICAT D'ESTAT CATALÀ DAVANT LES ELECCIONS ESTATALS ESPANYOLES DEL 9 DE MARÇ DEL 2008



Donat que els actuals partits nacionalistes del Principat mereixen una crida d’atenció del seu electorat pel seu actual nefast paper en la política i en la defensa dels nostres drets i interessos nacionals, creiem necessari defensar clarament l’abstenció dels principatins a les properes eleccions del 9 de març del 2008.



Sabem que aquesta acció hauria d’anar acompanyada d’una potent campanya mediàtica per explicar la nostra postura, i per aconseguir augments importants del percentatge d’abstenció. Per a poder aconseguir el resultat desitjat pensem que caldria intentar obtenir un resultat contundent i indiscutible.



Emplacem doncs a tots els nacionalistes catalans, no només a no votar, sinò a demanar activament l’abstenció i a difondre la seva crida en tot tipus de mitjans per tractar d’aconseguir el millor resultat possible. Diversos militants d’Estat Català ja han defensat a títol personal aquesta posició a la xarxa d’ençà que les primeres persones i organitzacions es posicionaren a favor d’aquesta mesura. Per reafermar la postura, i tal i com ja han fet altres organitzacions, creiem oportú emetre i difondre aquest comunicat ja que estimem necessàri que hi hagi un posicionament clar de les organitzacions independentistes que estimuli aquesta opció de protesta i càstig.



Creiem que no hem de fer extensible aquesta crida al País Valencià i les Illes Balears ja que la situació política a aquests territoris és diferent de la viscuda al Principat. En aquests territoris Estat Català demana que es votin les opcions nacionalistes, si aquestes es presenten amb una estratègia clara de defensa dels nostres interessos nacionals.



Josep Planchart i Martori, president d’Estat Català



Barcelona, 27 de febrer del 2008



Estat Català
Avda. del Paral•lel 115 3er 2a
08004 Barcelona (Catalunya)
www.estat-catala.net
secretariat@estat-catala.net

Anònim ha dit...

Tenia moltes ganes d'enviar una petita paraula per dir gràcies pels punts fantàstic que està escrivint en aquest lloc. El meu temps de recerca d'Internet té al final ha honrat amb idees molt bones per a l'intercanvi amb els meus amics. I 'd expressar que molts dels visitants del lloc que ens són realment molt dotat que hi ha en una comunitat notable amb persones precioses amb tants punts útils. Em sento molt afortunat d'haver utilitzat la seva pàgina web i esperem que els moments més divertits que moltes de llegir aquí. Moltes gràcies de nou per un munt de coses.