dijous, de març 13, 2008

Anàlisi de les eleccions (tenir o no tenir mitjans de comunicació de masses. Aquesta pot ser la gran diferència)


Espanya, el poder espanyol, el que s'adscriu al PSOE o al PP, ha fet un esforç extraordinari, en aquesta darrera campanya, perquè només siguin visibles aquests dos partits. Perquè els ciutadans percebin que la realitat és PSOE i PP, i, més enllà, només hi ha un buit innominat. Aquest esforç és part d'un projecte a llarg termini: eliminar, al màxim possible, la presència de partits petits al parlament espanyol, que restin diputats i condicionin l'acció de govern a nivell estatal dels dos grans. Les cúpules de poder espanyoles busquen la uniformització a nivell polític, tal i com ho fan també a nivell cultural, lingüístic i administratiu. Això, convé tant als dos grans partits, com a aquestes cúpules, en el sentit que la governabilitat d'Espanya deixa d'estar condicionada per partits nacionalistes, o sense la seva mateixa visió d'una Espanya uniforme i ultracentralitzada.

En aquestes eleccions, doncs, PP i PSOE han fet un bon avenç en la uniformització d'Espanya. Entre els dos, han augmentat 10 diputats respecte a les eleccions de 2004. Catalunya, en aquestes eleccions, ha caigut de ple en el joc de les cúpules de poder madrilenyes. Era de preveure que els partits catalanistes, CiU i ERC, no assolissin, en conjunt, el nombre de vots que van aconseguir en les anteriors estatals, ja que els projectes que presentaven eren de poc engrescadors a completament decepcionants. Ara, potser no ho era tant que el PSC-PSOE, després de la retallada de l'Estatut per part del PSOE al congrés, després de posar-se en evidència que tenim unes infraestructures molt lluny de ser òptimes, i que l'Estat no hi destina ni el mínim necessari perquè funcionin sense problemes, després de les ingerències del govern espanyol en àmbits competencials de Catalunya (llei dependència, tercera hora, etc.), després de fer-se evident el dèficit fiscal demencial de Catalunya amb Espanya, i que aquesta no en vulgui donar les dades, després de veure que el Prat s'està convertint en una nova terminal de Barajas per a vols de poca monta, després que Zapatero ens ha pres el pèl amb mil promeses incomplertes.

Després que, en definitiva, Espanya -el PSOE, que és el partit que ha governat Espanya-, ens margini -i ens robi-, no ens respecti i se'ns rigui a la cara de les nostres demandes i aspiracions, potser no era tant de preveure que el PSC fos l'únic partit que augmentés en nombre de vots respecte a fa quatre anys. Això , al meu parer, tres explicacions:

1-A Catalunya hi ha molts ciutadans que se senten espanyols, simplement, i no són conscients, o no els interessa, o ja els està bé fins i tot, la injustícia que pateix Catalunya. Aquests són el gruix dels votants del PSC. Voten molt més a les eleccions al parlament espanyol que a les altres.

2-Els ciutadans de Catalunya, en general tenen poc esperit crític, i poca cultura política. Les seves opinions són fàcilment modelables pels missatges que llancen els mitjans de comunicació de masses al servei de certes cúpules de poder.

3-Els mitjans de comunicació públics de Catalunya, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), i especialment els seus informatius, estan controlats per gent favorable al PSC, i per tant de mentalitat espanyolista. Els noticiaris públics catalans, que en els darrers quatre anys s'han anat tornant cada vegada més tendenciosos a favor del PSC, ignorant els altres partits catalans i la política catalana en general, més llagoters amb l'acció del govern espanyol, i més hispanocèntrics en general, en la darrera precampanya -especialment- i campanya, a més de fer descarada propaganda de Zapatero-PSOE, han potenciat la imatge que, en aquestes eleccions, només s'hi estaven enfrontant PSOE i PP. TV3 ha actuat al servei de les cúpules de poder madrilenyes.

I sobre aquest tercer punt, m'agradaria fer una reflexió que considero que és clau per entendre el què ha passat, i posar les bases per a que el procés d'uniformització, no només a nivell polític, sinó a tots els nivells, no avanci, ans ho faci la construcció i la normalització nacional de Catalunya. El PSC ha tret més nombre absolut de vots que mai. Només el 1982 va treure millor resultat relatiu -el 45,8% dels vots. Aquell any, de fet, els resultats van ser quasi clavats als d'aquest: 25 escons per al PSC, 12 per a CiU, 8 per a Alianza Popular (l'actual PP), 1 per a ERC i 1 per a ICV (llavors PSUC). El catalanisme, doncs -si comptem com a tal el PSUC-, va treure 14 escons, igual que ara -si ens aventurem a comptar-hi ICV. Enmig, ha arribat a obtenir 22 escons.

I què hi havia de diferent, entre el 1982 i el 2008? Doncs una televisió pública catalana amb una visió catalanocèntrica, amb consciència de ser part essencial d'un procés de construcció nacional. El 1982, encara no existia TV3 -va nàixer el 1983-, i el 2008, està plenament en mans de l'espanyolisme -almenys els seus informatius. I hi ha molts catalans que la segueixen mirant, i la segueixen considerant la televisió nacional de Catalunya, la "seva". Quan en realitat, ara mateix, és la televisió "regional" de Catalunya. El catalanisme ha de recuperar el control dels informatius de la CCRTV. Aquest és un punt clau per a continuar el procés de construcció nacional, augmentar la seva base electoral, i preparar el camí cap a l'emancipació total com a poble.

Tanmateix, fins i tot considerant la incidència dels mitjans de comunicació, i que en unes eleccions espanyoles, els partits d'obediència espanyola sempre treuen més vots, sorprèn que el PSC hagi pogut obtenir tals resultats. Sobretot perquè el PSOE no ha presentat cap gran projecte, ni per a Catalunya ni per a Espanya. En Zapatero és un mediocre amb poc carisma i la Chacón és una nina autòmata de Famosa. El seu únic argument ha estat "si no em votes a mi hi haurà el PP". Però, que no es dona sempre, aquesta circumstància?? Que no hi és sempre, el PP, cada quatre anys, en cada elecció?? El 1982, s'iniciava la democràcia, i el PSOE tenia un líder amb carisma, Felipe González. El 2008 només ofereix mediocritat, i especialment a Catalunya. I tot i així, ha tret el millor resultat absolut de la història. Al final, l'única explicació plausible que em ve al cap per al que ha passat és la del segon punt: que el ciutadà català és poc crític amb els missatges que llença el poder, i té poca cultura política. (Però, que no ho enteneu, catalans, que per a Catalunya és exactament igual PSOE que PP, PP que PSOE, l'Espanya negra que l'Espanya blanca?? Tant l'un com l'altre volen el mateix per a Catalunya: la seva inexistència).

En quant als resultats de CiU i ERC, crec que eren molt més esperables que els del PSC. Més enllà que no controlin els mitjans de comunicació públics de Catalunya, la qual cosa no els és en absolut favorable, no presentaven, ni l'un ni l'altre, projectes atractius ni engrescadors. Entre ambdós, han perdut 410.000 votants respecte a fa quatre anys. CiU, tanmateix, ha mantingut les seves posicions, la qual cosa la pot fer decisiva per a la governabilitat d'Espanya. Si és així, esperem que en tregui rèdits positius per a Catalunya. El fet que no hagi augmentat en nombre de vots, ni tret el nombre de diputats que tenia abans del 2004, farà que vegi la necessitat de crear i/o millorar el seu projecte estratègic per a Catalunya, per tal d'engrescar-hi la massa catalanista que ara, i en anteriors ocasions, l'ha anat abandonant.

ERC s'ha enfonsat, tal i com era desitjable -com comentava en un post anterior. Esperem que això desemboqui en un canvi de l'actual direcció. De moment, Carod i Puigcercós ens estan oferint un espectacle circense per veure qui es queda amb la direcció del partit. No hauria de ser cap dels dos, sinó Carretero, o algú que tingui per objectiu canviar l'estratègia de recolzament al PSC. Al final, el que seria més desitjable, és que CiU i ERC veiessin que no tenen altra opció que comptar l'un amb l'altre, si pretenen governar Catalunya.

7 comentaris:

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Roger m’agrada el teu anàlisi, coincideixo bastant en el que dius.
està clar que hem reflexionar tots plegats, perquè amb el president més mediocre que ha tingut la democràcia el PSOE a Catalunya ha tret el millor resultat de la història, i a veure si d'una vegada per totes es posen les bases perquè es desfaci el tripartit i CIU i ERC sumin d'una vegada esforços i no estiguin contínuament dient-se el nom del por els uns als altres.

Un indígena ha dit...

Estic especialment d'acord amb la referència als mitjans de la CCRTV. La deriva descatalanitzadora dels seus serveis informatius i de la programació en general, juntament amb un planter (i això no és nou) farcit de coneguts socialistes, ha donat el resultat que era d'esperar. El que sorprèn és que ja portem dues legislatures i ningú d'ERC ha dit ni piu. Aquest partit s'està cobrint de glòria.

reflexions en català ha dit...

Només amb aquest poder mediàtic es pot entendre que la gent es deixi seduir pel missatge de la por i oblidi tot el que els socialistes ens han regalat els últims anys.

Esperem que en els partits catalans les coses canviïn.

Smartphone ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Tip i Cuit ha dit...

No sé si serà el poder mediàtic dels mitjans de comunicació tant poderosos com sembla.

Aquest any d'eleccions generals, se m'ha pantejat tot un dil·lema, a quin partit votar. Es clar que si fos a l'extranger (vull dir a fora de catalunya) el meu cervell no hagués patit com ho ha fet, ja se sap que el problema d'ejpaña és que pateix de bipolaritat crònica, que pels novicis en aquestes qüestions de la salut, vol dir que mai ho arreglarem sino ho tallem d'arrel. Per mala sort, l'any 1931 ja es va probar de dur a terme aquest remei amb catastrófiques conseqüencies. No voldria pas que es repetissin.

El que pasa a casa és que encara que sembli que hi ha més d'una força política, la realitat és ben bé un altra. Si no ja ho veurem més endavantm encara no tinc clar quin paper jugarà ERC, els faig poca confiança i com jo molts!

La raó dels resultats no ha estat la TV, aquest cop ha guanyat de carrer el 'boca-orella', si si, com ho lleguiu. Aquesta ha estat la via per el PSC ha obtingut la majoria de votants. Han estat unes eleccions covades als bars, entre cafès i pastes, entre crocretes de pollastre i un got ben fred de cervesa...

Quina sort que ténen al 'País Valencià' que els tanquen els repetidors perquè tota aquesta brutícia de la nostra TV no els arribi a casa seu. Ben fet, jo encara en tancaria uns quants més, com per exemple el de collserola.

Tornem a estar on erem al començament, si no ja ho veureu, el que passa de veritat és que tenim poca memòria. El fotut és que en cara no em après res de res. Si la CCRTV ja no és d'aquí apaguem les nostres TV i comencem a llegir que com a mínim aprendrem quelcom de profit i en CATALÀ.

Salut

joliu ha dit...

Benvolgut company,

Aprofito aquest comentari per anunciar-te que, amb una colla de blocaires que compartim
la simpatia per ERC però que discrepem de la línia que la direcció actual ha imprès en el partit, hem creat el portal de blocs Blocs amb Estrella amb l’objectiu de donar suport a la renovació d’Esquerra Republicana de Catalunya, un canvi que entenem que només pot arribar de la mà de Joan Carretero i Rut Carandell.

Vist que els mals de la situació actual que pateix Catalunya provenen en bona part de les decisions de Carod i Puigcercós, crec que hem de començar per aquí.

M'agradaria que hi fessis una visita i que t'hi adhereixis si t'engresca la idea. Seria bo que et pengessis el bàner i si fas un article sobre el tema te'l publicarem al portal.

No podrem votar al congrés, però és clar que el resultat ens afectarà i farem tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir un resultat positiu. Passa-ho.

Roger T. ha dit...

Benvolgut Joliu,

sento no haver respost abans el teu missatge. He estat fora de circuit... tot i així, el meu suport a la candidatura de Carretero és total, seria importantíssim per a Catalunya que guanyés, si realment pensa fer el que diu que farà. Ara mateix em poso el banner. Tanmateix, em sembla que ja no sóc gaire a temps de fer un article sobre el tema... Bé, Salutacions!