Positivitzem tota aquesta anguniosa exaltació espanyolista
El dia que Espanya va guanyar els quarts de final de l'Eurocopa, jo acabava d'arribar de viatge. De tornada de l'aeroport, a la plaça Catalunya vaig veure un parell de motos que anaven fent botzinades, i el passatger anava onejant una bandera espanyola. Algun quillet -aixó és el que era, ho vaig veure- va cridar "arriba Espanya". I, en aquell instant, un pressentiment límpid i clar va creuar la meva ment com un llampec: allò eren els darrers estèrtors de la història de Catalunya dins d'Espanya. I, en certa manera, el lúcids amics de E-Criteri venen a justificar a nivell de raonament lògic la sensació que jo vaig tenir:
"Ahir a la nit vam poder contemplar una de les evidències de la proximitat de la independència de Catalunya. El procés d’alliberament i construcció nacional comportarà també un fenomen paral•lel (a manera de danys col•laterals) que consisteix en la presentació en societat de formes cada cop menys acomplexades i més histèriques d’espanyolisme barroer i tronat. L’aparició a l’escena política del fenomen Ciudadanos ve a ser el mateix que els coets i les banderes a les places catalanes d’ahir a la nit. Com més ens acostem a la independència més extremes i radicals seran les expressions de l’unionisme, tant l’aristocràtic com el popular. I aquest és un element que hem d’incorporar en l’anàlisi del termòmetre independentista. És evident que és molest haver de suportar expressions i simbologies feixistes a casa nostra. Però Espanya és com és i aquell qui estigui disposat a treballar per l’objectiu històric dels catalans, haurà de saber relativitzar l’angúnia i el fàstic i aprendre a treure’n la lliçó positiva"
4 comentaris:
Coi Roger, quin ritme que has agafat ara, t'has passat gairebé un any mut i ara no pares!!!!
Benvingut de nou. i molt bo aquest article. I el del valor afegit també.
Has tornat amb força i embranzida i me’n alegro molt.
Així que per fi puc tornar a seguir-te amb regularitat.
Gràcies de nou, es tot un plaer llegir-te, de fet sempre expliques coses interessants i fiques el dit a la nafra, quant et llegeixo aconsegueixes que sempre faci un somriure de complicitat.
Així m'agrada Roger. El que em de fer és moure'ns. M'alegro del teu animat retorn i espero que això no pari ...
PD Referent al programa Valor Afegit el seu antic presentador (no recordo el nom però va substituir durant unes setmanes a la Mònica Terribas a la "Nit al dia") ho feia molt millor i em dona la sensació que no hagués permès això ... Però no se a on para.
Albert-M.
Doncs si cal tensió per avançar, que n'hi hagi. Menys caretes i les coses clares.
Aquí només hi ha dues menes de ciutadans: els catalans i els espanyols.
quim, me n'alegro que estiguis per aquí home. Jo també aniré mirant el teu bloc, sens dubte uns dels blocs polítics més dinàmics, amb més participació i més multicolor de tota la catosfera.
Albert, em temo que l'anterior presentador, en Closas, era un pobre titella espanyol. Quan feia el programa, parlava tant d'empreses espanyoles, i d'"Espanya", com podia. Pobre Closas, al programa de la Terribas no hi ha durat ni dos mesos. Com era d'esperar, d'altra banda.
Joliu, hi estic d'acord. Ja vaig llegir al seu dia el post de l'Arnera. Ara, que jo crec que no ens n'hem de preocupar gaire, dels espanyols. Sinó simplement fer nosaltres el que considerem convenient. I desenvolupar el nostre projecte de país. Si és atractiu, la majoria de gent s'hi apuntarà. I els espanyols recalcitrants bordaran. Millor i ja s'ho faran.
Publica un comentari a l'entrada