dijous, de gener 18, 2007

N'estic fins als collons

Personalment estic fins als collons de viure a Espanya, de viure de facto sota el domini de la nació castellana, i que els "señoritos" que ostenten tot el poder d'aquest Estat, ens otorguin als catalans exactament el poder i la independència que a ells els convé, sempre sota l'amenaça implícita de la violència si gosem demanar alguna cosa que en la seva opinió unilateral és excessiva.

N'estic fins als collons que quan volem quelcom que ells no ens han otorgat, els catalans haguem d'anar a captar a casa dels grans "señoritos". Ja que la seva Constitución, elaborada, el 1978, sota la por cerval del retorn al franquisme, dictamina que qualsevol decisió mínimament important dels catalans i el seu govern, ha de passar pel vist-i-plau del poder espanyol. Perquè quedi clar qui mana la seva Carta Magna disposa que:

1-L'Estatut que ens doni la gana fer als catalans, ha de ser aprovat pel seu parlament.

2-No podem convocar referèndums fora de per ratificar un nou Estatut.

3-No tenim veu ni vot a l'hora de ratificar o modificar la Constitución.

4-L'Estat permanentment pot revocar competències autonòmiques (per ex. cas LOAPA).

5-L'Estat té privilegis que l'afavoreixen en els judicis per impugnació a disposicions que pugui adoptar una comunitat autònoma front el Tribunal Constitucional (exactament el TC suspèn automàticament temporalment l'aplicació de la disposició que l'Estat impugna)

6-Segons l'article 155, l'Estat pot prendre les mesures extraordinàries que consideri necessàries si considera que una comunitat no compleix les obligacions que la Constitución i les lleis imposen (per exemple enviar uns quants míssils Tomahawk??)

Aquestes són les boniques bases de convivència, respecte i igualtat entre pobles que els castellans ens han imposat "por mis huevos". No sols no s'han preocupat mai per què volem o quina mena de govern volem els catalans, sinó que quan declarem que som una nació (afirmat pel nostre Parlament amb el 90% dels vots) ho neguen, quan demanem més autogovern es fan l'orni o ens titllen d'insolidaris o coses pitjors, i quan parlem d'independència ens titllen de bojos o d'insensats.

Per tot això els catalans no vivim en una democràcia real. Vivim en un Estat amb un poder legislatiu, executiu i judicial centralitzat, amb sistema parlamentari elegit per sufragi universal, certament, però dominat per la nació majoritària en el seu territori, la castellana, que s'ha preocupat de construïr una base legal que nega la mera existència d'altres nacions en el seu territori, i al mateix temps la possibilitat que puguin decidir sobre el seu propi destí. La qual cosa atempta, com a mínim, contra els principis de Veritat i Llibertat, bases de qualsevol democràcia real.

N'estic fins als collons perquè a sobre que Espanya ens ignora, ens desprecia i entorpeix el nostre desenvolupament econòmic, cultural i social, sempre fa tot el possible, aprofitant el seu poder i de manera tant directa com indirecta, per desprestigiar la nació catalana, la seva llengua i cultura i per fer-les recular enfront la nació, llengua i cultura castellanes. I res fa pensar que pretengui acabar amb aquesta dinàmica fins que hagi acabat totalment amb nosaltres.

N'estic fins als collons d'estar dominat per una nació que sempre que les circumstàncies li permeten, fa ús de la violència per imposar les seves lleis i normes, com han demostrat històricament repetidament. Una nació que no entèn realment el concepte de democràcia. Una nació que prefereix sempre imposar que dialogar. Una nació que, com deia Machado, "desprecia cuánto ignora", menysprea tot allò que està més enllà del seu nas o les seves obsessions del moment. Una nació, per acabar, que està convençuda des de temps immemorials que ha de ser la mestressa de la Península Ibèrica, ja que això forma part del seu alto destino encomanat per Déu.

Per tot això, i perquè crec en la llibertat, dels individus, dels pobles i de qui sigui, i no vull viure a mercè d'una altra nació. Una nació que imposa, sempre que pot i l'enemic és prou dèbil, a sang i a foc els seus preceptes. Una nació que l'únic que vol de nosaltres és el territori on vivim. I que no s'aturarà fins que no quedi un sol català que cregui que som una nació.

Per tot això, com dic, n'estic fins als putos collons de viure en aquest Estat.

12 comentaris:

Familia ha dit...

Roger, completament d'acord amb tu i m'agradaria afegir algunes preguntes...Quins van ser els pares de la Constitució de 1978? és a dir, quants catalans hi van participar, quants es van baixar els putos pantalons en la negociació de l'estatut, aleshores? i quants es segueixen baixant els pantalons ara??

SENYORS, N'ESTIC FINS ALS COLLONS DE SEGUIR VIVINT EN UNA SOCIETAT CATALANA ACOMPLEXADA QUE LI AGRADA QUE LI DEIXIN EL CUL COM EL TUNEL DEL CADÍ, I A SOBRE SOMRIEM SOTA LA PLUJA FINA, deu ser que ens calma el dolor no?

En fi Roger, t'acompanyo en el sentiment,

salut!

Phantom Lord ha dit...

Jo també n'estic fins els collons Roger. La legalitat espanyola ens dóna pel cul. La catalana també. El cony d'Estatutet que tenim fot pena.
La via catalana ha de centrar-se en fer un referèndum d'autodeterminació i que surti votada per majoria l'opció d'una Catalunya independent. Un Estat català. És l'única manera que els catalans i catalanes siguem una nació lliure. És la meva aspiració política individual principal. Totes les accions polítiques que no s'hi encaminin, no em valen, i m'hi oposo. Tal i com diu avui Xavier Roig a l'Avui al seu article "Rèmores per al futur", els catalans ens hem de deixar d'aquest pragmatisme, entès com a satisfacció a curt termini, cosa que provoca que tot funcioni a mig gas. Hem d'apuntar lluny, com en Prat de la Riba. Per tant, fem el possible per incrementar els processos de construcció nacional, amb l'horitzó proper de l'autodeterminació, i no com fan els polítics d'ara que no només NO hi contribueixen, sinó que s'ho estan carregant. Catalanisme pragmàtic, que no deixa de ser quelcom inútil i que dóna carta blanca a la substitució nacional catalana per l'espanyola. Quan més temps deixem passar, i el catalanisme no faci la feina que li pertoca, cada cop estarem més dissolts.

Força companys, i Visca Catalunya Lliure

Tarragoni ha dit...

Roger,quien te ha dado permiso para hablar en nombre de los catalanes en general? como te atreves siquiera, a poner en boca de los catalanes tus opiniones personales, intenta por lo menos ser un poco menos egocentrico y si empiezas por " N'estic fins......" sigue la frase en primera persona del singular y no cambies el pronombre a primera persona del plural.

Anònim ha dit...

Tarragoní,

Que et follin, espanyolot de merda, tu no hi pintes res aquí, ets un puto colonitzador, a gent com tu els fotrem fòra i els enviarem de tornada a Castella, la seva veritable nació.

Anònim ha dit...

claro yo detrás de un anónimo también puedo insultar a la gente como tú no? menudos imbéciles algunos catalanes... menos mal q aun quedamos gente con "seny" en esta tierra, en esta comunidad autónoma

Roger T. ha dit...

familia, d'acord amb tu, phantom lord, també crec que l'únic camí és anar avançant en el procés de construcció nacional, i quan sigui factible, fer un referèndum d'autodeterminació, al marge de la Constitució però encabit en el marc legal internacional i en el principi elemental de llibertat de la Carta dels Drets Humans. Tarragoní, el que exposo aquí són lògicament opinions personals, i quan parlo del que ens afecta als catalans com a nació parlo de fets totalment demostrables empíricament i amb dades, que ja en dono algunes concretes, però si hagués de posar exemples de tot el que dic el post seria il.legible, i molts altres més capaços que jo exposen diàriament dades que demostren el menyspreu i l'entorpiment del govern d'Espanya a la nació catalana. Si tu creus formar part d'aquesta nació, i que aquests fets no t'atenyen, doncs és cosa teva, però són fets, no opinions. I fet aquest aclariment, en quant a si algú m'ha de donar permís per dir o sobre com m'atreveixo a, doncs jo dic el que em dóna la gana quan em passa pels ous, i és aquesta voluntat d'imposició tan pròpia dels castellans que es denota en aquest to casernari que uses, la que em fa dir precisament que N'ESTIC FINS ALS COLLONS DE VOSALTRES. A l'anonymous, tampoc no cal insultar home, el que em de fer és simplement fer la nostra, avançar fermament en el nostre camí passant dels seus insults i amenaces, guanyar-nos la llibertat, i un dia, pam, Catalunya serà un Estat més del món.

Anònim ha dit...

Quina fe teniu, Catalunya sempre serà una comunitat autònoma dins d'Espanya. Tanmateix us desitjo que aviat com podeu deixeu d'odiar a tot el que té a veure amb Espanya perquè així només feu mal a la gent que ens sentim espanyola i a vosaltres mateixos...i cada cop estem més separats gent d'un mateix territori.. q trist que hi hagi gent tan inculta a Espanya, si no us agrada Espanya us aneu vosaltres a Polònia o al Marroc perquè Catalunya és i sempre serà espanyola ( i ara no busqueu als llibres d'història a buscar la part que només a vosaltres us interessa que només sabeu fer això)

Roger T. ha dit...

Anònim, jo no odio Espanya, no t'equivoquis, simplement n'estic fart d'Espanya i de la manera de fer les coses de la nació castellana. I els catalans que no ens sentim a gust a Espanya no hem d'anar a viure enlloc, aquesta és la nostra terra. El que hem de fer és abandonar Espanya, i si ho aconseguirem o no això ja ho veurem. Si de cas ha de marxar tot aquell que no es senti a gust en la Catalunya que construïm els catalans. I sobre la història, cadascú en destaca la part que li interessa, però vosaltres (els espanyolistes) jugueu amb avantatge perquè en tenir un Estat darrere compteu amb la versió oficial. I sobre si estem tant separats gent d'un mateix territori, doncs no, aquí els únics que estan molt separats són alguns que han vingut amb mentalitat de colonitzador i d'imposició i que no poden suportar que molts catalans tinguin amor propi i no s'agenollin davant la seva voluntat castellanitzadora. I cada dia som més. Salut.

Familia ha dit...

TARRAGONI: Si la única cr´tica que pots fer davant les dades plantejades pel Roger, ès que parla en nom de tots els catalans, vol dir que no tens manera de rebatre'l.

ANÒNIM del 20 de Gener: Si afirmes que sempre haurem de ser espanyols, vol dir que degut a la historia creus que la cosa seguirà. Així doncs, encara que no t'agradi tu també et bases en la historia que A TU T'INTERESSA. No diguem ximpleries, la historia hi és tan si ens agrada com si no, no siguis demagògic!!
I si et sembla, deixant per un moment el debat de la independència, diguem si creus que la gestió aeroportuaria és correcta, diguem si creus que la no publicació de la balança fiscal està justificada o no, diguem si creus que malgrat el deficient estatut actual que tenim, hem de seguir agunatant que Madrid es comprometés a activar el finançament i ara el posposen fins 2008!! diguem...

Anònim ha dit...

Jo estic tand d'acord amb lo que diu en Roger. Jo soc fill de Catalans nat a Sud-America i encara que no he viscut a Catalunya he passat algunes temporades en aquesta ciutat maravellosa. Verdaderament no he necesitat viure les coses que els Catalans viuen a diari a la seva casa doncs, sense viure-hi m'
en adono lo que es viure vaig la imposicio dels Castellans per que viure a Sud-America es viure exactament lo que els Catalans viuen a Catalunya.
Ho dic, i no hem fa pas por de dir-ho: Els Castellans amb General s'imposan alla ahon van, ja sigui per les bones o a la forca, per aixo tot Sud-America es una merda per que tot'hom vol ser el amo i a les hores aquells descendents dels Castellans es fotan entre ells de la manera mes horrible.
En fi, nosaltres els Catalans no tindrem la Catalunya lliure mentres tinguem la cua ficada entre camas. Tenim que fer el mateix que ells:IMPOSANSE, de lo contrari mai en sortirem dels castellans de merda.

i no m'amago de qui soc, el meu nom es Manel Brugat i qui volgui dirme algo que m'escrigui al meu e-mail: brugatmedical@bellsouth.net

Roger T. ha dit...

Benvolgut Manel, trobo interessantíssima la teva intervenció, i que pensis així i et sentis tan català sense haver viscut mai a Catalunya. Mai havia conegut el punt de vista d'un català de l'exili. Però veig que és molt clar i contundent. És una llàstima que la teva participació, que he detectat per casualitat, és en un post de fa mesos, i la gent no s'acostuma a fixar en els posts antics. Et convido a entrar i participar en aquest bloc sempre que vulguis, salutacions cordials.

Javi ha dit...

Vaya por delante que yo también rechazo mucho de los puntos que mencionas de la constitución, es más, creo que debería rehacerse (republicana y federal a poder ser) más que nada porque el 50% de los habitantes de la España actual no vivían en 1.978 y muchos de los que votaron la constitución están ahora muertos.
De todas formas yo creo que la relación entre Catalunya y España debería de distenderse más.

Con respecto al Congreso, decir que también estáis representados, como todos. Incluso creo que en Cataunya la participación en las elecciones estatales supera a las catalanas y duplica a la del referéndum del Estatut; yo lo interpreto como un factor de "normalidad" en la relación entre Cataluña y el resto del estado. Lo que no entiendo precisamente es que la participación en las catalanas no vaya en consonancia con las estatales.

saluts!