diumenge, d’abril 01, 2007

Resultat de la 1a Guerra (Dialèctica) Sobiranista: no hem de votar ERC fins que no mani Carretero, i Montilla està semiacabat

Sens dubte podríem omplir Gigabytes d’informació amb tot el que s’ha escrit aquests dies sobre l’estira-i-arronsa per veure qui és més independentista entre els dos partits catalanistes, ERC i CiU. Des d’aquest modest espai, i creient, molt prudentment, que puc aportar alguna cosa al debat, també diré breument la meva.

Què ha passat?: els dirigents de ERC, que pensaven passar una plàcida legislatura, sense vaivens ni estridències, sota les ordres del Sr. Montilla, han vist com la seva aposta pel patriotisme social, era amenaçada des de dins i des de fora. Des de dins, pel Sr. Carretero i el seu corrent, i des de fora, per molts votants decebuts, que pensen retirar-los el vot de cara a les properes eleccions municipals de maig (fet que suposo que han estudiat i els ha estat confirmat empíricament). Que reclamen tots aquests descontents?, doncs que ERC es comporti com un partit realment catalanista, i que no es converteixi en un satèl.lit del PSC.

Idò que, davant la proximitat de les municipals, des d’Esquerra han volgut matar tres! ocells d’un tret. Un, millorar la seva imatge com a partit catalanista, a causa del que he comentat. Dos, d’acord amb la seva estratègia (la seva única estratègia) a mitjà-llarg plaç (destruïr CiU i quedar-se amb els seus votants -idea brillantíssima allí on les hi hagi, què caram!), atacar CiU en la seva línia de flotació catalanista, i presentar-lo com un partit realment no catalanista/sobiranista. I tres, demostrar que no estan supeditats a l’autoritat de Montilla i del PSC. Resultat de la ofensiva? Fracàs absolut d’Esquerra en els dos primers objectius, i aparent èxit en el tercer, amb el consegüent debilitament del tripartit.

Esquerra ha fracassat perquè, lluny de donar una imatge catalanista/sobiranista, ha donat la imatge de jugar per interessos propis, desprestigiant-lo, amb un tema que és la principal aspiració de molts catalans, entre els quals s’hi troben el gruix dels que els hem votat: la independència de Catalunya. CiU, per la seva part, ha sabut respondre a la ofensiva “sobiranista” amb una intel.ligent contraofensiva, i ha posat en evidència ERC, de manera que aquesta, per no veure’s atrapada en un compromís, que no era, com he comentat, en absolut el seu objectiu, ha augmentat la intensitat de la ofensiva. Al final però, tot el relacionat amb l’autodeterminació ha quedat en foc d’encenalls, en res.

En definitiva, Esquerra probablement encara ha perdut més potencials votants després d’aquesta actuació política, i CiU segurament n'ha guanyat. Pel que fa a Montilla, que va garantir que sota la seva presidència hi hauria un govern estable i unit, i que ell seria el seu únic portantveu, els fets han desacreditat la seva paraula. ERC ha ofert el govern a CiU i ha fet propostes passant olímpicament de Montilla. Ha quedat clar, doncs, que aquest no controla el govern, i poc a poc el nou tripartit es va convertint en un circ, igual com l’anterior. Poc a poc, i a pesar de que els mitjans controlats pel PSC parlen tan poc com poden de política catalana, el nou tripartit, i amb ell Montilla, van cap a la pròpia destrucció.

5 comentaris:

lluis c ha dit...

Ahir nit a la bora de l'estufa, arrufat amb la meva dona al sofa vaig quedar-me dormit mirant "Embrujada".

Comencí a somiar, vivia a una país on tothom la mateixa llengua. Allí on paraves la orella, parlaven en català, extrangers i no extrangers et saludaven amb un bon somriure, tot era meravellós. El país s'anomenava Burro, com l'animal més tossut del planeta.

Quina coincidencia quan aquest matí he trobat una notícia al diari Avui i aquí teniu l'extret.

"El burro de Catalunya.

Aquesta setmana, el Parlament ha rebutjat reconèixer el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Aquest dret havia estat votat, amb diferents fórmules, quatre vegades: el 1989, el 1991, el 1998 i el 2002. En totes aquestes ocasions, ERC i CiU van deixar de banda el partidisme per unir vots en una qüestió d'alt contingut simbòlic. El 2007, per primer cop, no hi ha hagut consens. I algú dubta encara de la profunda crisi que pateix el catalanisme?

El debat d'aquesta setmana ha estat penós, però Artur Mas ha conservat la dignitat. Amb el sentit històric que ha mamat de Jordi Pujol, Mas va retirar la seva moció sobre l'autodeterminació per no perdre-la. Pel que fa a ERC, com que de sentit històric no en té cap (ni sentit del ridícul sembla que tampoc), va mantenir la seva proposta i la va perdre per 21 vots contra 114. Clar que la moció d'ERC no tenia com a objectiu la independència ni l'Estat propi, sinó esgarrapar quatre vots a CiU a les municipals. Aquesta és la realitat, més enllà d'excuses barates o filigranes retòriques. I, després del que he escoltat aquesta setmana, crec que Xavier Vendrell i Carod-Rovira poden optar a disputar el rècord Guiness de la demagògia a Acebes i Mariano Rajoy. Ja se sap: els extrems es toquen. Un exemple d'aquesta demagògia: mentre ERC votava amb una mà l'Estat sobirà, amb l'altra votava contra una moció de CiU perquè les institucions catalanes tinguessin participació "majoritària" a l'aeroport del Prat. I tot, perquè no els renyi Montilla.

I tot plegat, ¿per què? En un fòrum digital he llegit una a teoria brillant: que l'escalfada de Vendrell amb els calçots té el seu origen en una disputa interna a ERC: per una banda, els 200 senyors que cobren souassos de la Generalitat gràcies al pacte amb el PSC-PSOE, i per una altra els 200 senyors que poden perdre els souassos que cobren dels ajuntaments (si les municipals van malament). És una anàlisi precisa de la situació. Només cal afegir-hi les ganes que tenen els de CiU d'ocupar cadires per fer-nos una composició exacta dels corrents ideològics de fons de la política catalana.

Montilla ha assistit a la batussa tan tranquil. Hi ha qui li critica que no té cap idea de país. Jo crec que sí que la té: el president pensa que Catalunya és una comunitat autònoma amb una mica més de competències que la Rioja. Així de clar. El que jo encara no he entès és la idea de país que té Artur Mas (i menys, si se suposa que és la mateixa de Duran). I, pel que fa a Carod, dubto que la seva idea de país arribi més enllà del cotxe oficial amb bandera espanyola.

Fa poc, Joan Carretero deia que potser estaria bé que el Constitucional tombés l'Estatut per poder tornar a començar de zero i fer les coses millor. Discrepo de l'exconseller, i més després de veure el debat d'aquesta setmana. Si es tornés engegar la negociació de l'Estatut, CiU i ERC cometrien exactament els mateixos errors que la primera vegada. Són coses del burro, símbol de Catalunya: no rectifica mai.

Francesc Puigpelat"


Fa temps que us vinc dient el nostre petit país fa PENA, de veritat ho dic, m'he aborrit de defensar alló que és indefensable amb aquests palitics de pega que ens governen, i així serà fins que ens despertem d'aquest somni de la "societat del benestar".

Si realment voleu canviar quelcom més ens valdria començar a treballar-hi, a dedicar-hi hores de feina.

Personalment crec que la nostra situació és practicament la mateixa que en la del canvi climàtic o hi posem remei ara mateix o despedim-nos de Catalunya tal i com l'hem conegut, perquè l'evolució és imparable i mentre a la política hi hagi gent com en Montillator estem acabats.

Salut

Phantom Lord ha dit...

No és ni una guerra dialèctica sobiranista. Ha estat una vulgar aixecada de camisa. Sobiranisme de costellada. Ens volen fer creure que són sobiranistes ui ui ui quins sobiranistes els de la cúpula d'ERC. Quanta vulgaritat política. Em quedo amb el que dius Roger; els ha sortit bé desestabilitzar per unes hores el Govern. Però ha servit també per emprenyar els catalanistes com un servidor. A mi m'agraden les calçotades i les costellades, però la política catalanista independentista no és això que han fet. N'estic fart del sobiranisme social. Només la veu d'en Carretero i acòlits té algun sentit dins d'ERC. Fins que ell no agafi les regnes del partit, ERC no tindrà el meu vot. Faltaria més. Qui s'han cregut que som nosaltres!?

Roger T. ha dit...

Lluis, tens raó en que la política catalana és un circ, però també et recomano que et llegeixis l'article del Sebastià Alzamora a l'Avui del 7-4-2006, en què comenta que els catalans tenim massa por de fer el ridícul i això ens paralitza. Hem de perdre la por de fer el ridícul, i després de molts errors i ridículs, l'acabarem encertant.

Phantom lord, sí, potser m'he passat titllant aquest episodi de "Guerra", potser seria més una "batalla", o una "comedia bufa", depèn de com es miri. Ha estat una lluita, un pols, però mira, els sobiranistes, tenim tantes ganes que es parli del nostre tema preferit, tan arraconat en la política catalana, que de seguida et pots embalar...

Lluis C ha dit...

És veritat que els catalans ténen realment por escènic i ho dic perquè realment és així. El ridícul l'estem fent cada dia, cada minut i cada segón, un mostra; TV3.

Realment em fa avergonyir de sentir-me sencillament català. Què és pecat mortal? Em d'anar donat crèdit a les majorets d'espanya, de tot el que diuen, retraient-los ñes paraules que usen contra el poble català, la seva llengua, la identitat històrica...?

Penso i després existeixo... va dir un fa molt de temps i do! dic jo. Ja he pensat prou i vull pasar a l'acció. Fa temps que vaog sentir que algún pobre ciutadà va denunciar a un "payaso de la tele" per alguna de les seves declaracions.

Fa temps que sento parlar de que el gra de sorra, comença a semblar umés un puig que no pas una duna de la platja. Voleu una solució; associem-nos i descarreguem la nostra furia als jutjats a veure que pasa.

De moment ja tinc pensat alguns noms als que els convindria pasar per a clarificar la seva ideologia feixista, com per exemple un tal "Los Santos" (per cert no us recorda a un joc de la PS2 aquest nom). Prou de broma nois qui vol fer el primer pas o es que darrera totes aquestes paraules no hi ha més que aire.

Amunt les flaçs!

Anònim ha dit...

Per què us queixeu de l´actual govern d´entesa si heu estat vosaltres a el.legirlo?
Voleu més democràcia que aixó?
Que passa que ERC o IC no defen els vostres drets o les vostres idees o a cas s´ha vengut als socialistas?aixó ho definiria com a una baixada de pantalons, us agrada?després del tripartit, després del gran fracàs del senyor Maragall/Carod encara tenieu ganes que os enganyesin?per aixó vareu votar no?Es un montatge aquest govern, crec que ZP no es el preseident sinó el Carod, tant criticar al senyor Rajoy i al senyor Acebes pero la veritat no se que es pitjor.
Crec recordar que els millor anys del govern català varen ser amb la coalició Aznar/Pujol, que volen demostrar amb aixó de l´autodeterminació?per qué serveix l´estatut.
Ja es hora de tocar a peus a terra i que us doneu comte de qui hi ha darrera de ERC IC i PSC, un grup de vividors que no els importa el que penseu voslatres, ni el catalanisme ni res, només hi ha que veure el Montilla parlan´t o el Nadal, persona nongrata, són persones vàlides per gobernar a cas?les segones parts mai varen ser bones.