dimecres, de maig 16, 2007

Adéu Caprabo, hola Bonpreu (el català no serà llengua habitual en el consum si no ho exigim com a consumidors)


Fa anys que jo i la meva família fem les compres al Caprabo. Recordo que fa temps, quan començava a ser una empresa amb gran implantació, Caprabo ens va sorprendre agradablement a molts perquè va ser el primer supermercat -o la primera empresa de compra massiva en general- que etiquetava els seus productes en català (cap allà el 1992). Des de llavors, per mi Caprabo sempre ha estat un exemple d'empresa que respecta la nostra llengua i etiqueta en ella. Després em vaig anar assabentant que d'altres supermercats, com Bonpreu o Condis, també etiquetaven en català. Crec, però, que aquestes cadenes es van expandir posteriorment a Caprabo, i que, per tant, aquest últim va ser el pioner en l'etiquetatge dels productes de marca blanca en català.

Quina no ha estat la meva decepció, quan al llarg dels darrers mesos, he anat descobrint que, al meu Caprabo habitual (a Gràcia), més i més productes que fins llavors havien estat etiquetats en català, passaven a estar en castellà. El que abans era una safata de "Lloms de porc" ara ho era de "Lomos de cerdo", i el que abans eren "Iogurs" ara eren "Iogures". Evidentment no he fet un estudi sobre el tema, però tinc la sensació que Caprabo està afegint bastants nous productes a la seva oferta de marca blanca, i tots ells són etiquetats directament en castellà. Només alguns "clàssics" de marca blanca de Caprabo, tradicionalment en català, ho segueixen sent, com potser la llet i l'oli. Últimament, fins i tot la revista mensual que publiquen, "Sabor" crec que es diu, ha passat d'estar en català a estar en castellà -o almenys en l'última ocasió que vaig anar-hi a comprar me la van entregar en castellà.

De fet, encara que la meva percepció era que tots els productes de marca blanca de Caprabo eren en català, segons un
estudi (2004) de la Plataforma per la Llengua sobre la llengua d'etiquetatge d'aquests productes en els supermercats , ja llavors aquests només representaven el 42% de la oferta. Em sap greu per Caprabo, ja que aquest era el súper al que li tenia més "apreci", el primer que vaig conèixer, i que sempre havia estat associat per mi a un respecte inusual a la nostra llengua. Al principi del boom de les cadenes de supermercats, quan era adolescent, Caprabo representava per mi la Catalunya del futur.

Potser Caprabo ha contractat un director de màrqueting, carregat de màsters i espanyol-castellà, que ha considerat que l'adaptar-se a la llengua de Catalunya no aportava cap benefici a l'empresa -aquest director de màrqueting podria dir-se Rafael Peces Fernández, com és el cas. I potser el director d'operacions ha vist que això d'etiquetar els productes en català només per a Catalunya -o potser els Països Catalans?-, suposava un cost addicional de desenes de milers d'euros l'any i, total, si no aportava cap benefici, doncs ens el podíem estalviar, i potser ha pensat que, mira, encara m'emportaré alguna medalleta per la reducció de costos.

Molt bé doncs savis, aquí teniu un client menys. Un client que es gasta uns 150 euros cada dues setmanes al supermercat. I que intentarà convèncer a tothom que pugui, des d’aquest blog o parlant, a familiars, amics i coneguts, que canvïin el Caprabo, si és que hi compraven, pel Bonpreu, Condis, Sorli-Discau o fins Eroski, supermercats que sí que respecten la nostra llengua i ho etiqueten tot, o quasi tot, en català (segons l’esmentat
estudi). I espero que altres fagin com jo, i que Caprabo acabi perdent centenars de milers, o fins milions d’euros de vendes al mes, i que s’adoni que sí, que etiquetar en català és no ja un valor afegit, sinó en aquest cas, una característica associada de manera instintiva a la marca Caprabo. I que estalviar-se unes desenes de milers d’euros no compensa perdre un dels punts forts de la marca a Catalunya. Però de moment ja s’ho faran, i abans que el català desaparegui dels lineals de Caprabo, o que quedi reduït a dos o tres productes per acontentar els tontos, jo i la meva família ens n’acomiadem, i a partir d’ara entregarem els nostres 300 euros al mes al Bonpreu, que és l’establiment dels que he esmentat que tenim més a prop.

13 comentaris:

Phantom Lord ha dit...

La veritat, jo sóc client habitual de Caprabo, però igual que tu, últimament he trobat que les seves marques blanques només estan en castellà. Davant aquesta sospita, vaig preguntar a un familiar meu que sé que també compra a Caprabo (però d'un altre barri, Sarrià), i em va dir que no era el seu cas. Els productes de marca blanca segueixen estant en català. Potser depèn de la política de cada supermercat. No ho sé. Però al que jo vaig, també ocorre que estan en castellà; per exemple, el suavitzant i el detergent.
La meva pregunta és; per què aquest canvi de política lingüística si un 64% dels supermercats Caprabo es troben en territori catalanoparlant? Què costa seguir etiquetant en català si sempre els ha anat bé? (Caprabo sembla que ha anat a més). Sembla que des de fa un temps s'estan expandint a fora de l'àmbit català, però perquè això ha de significar perdre l'etiquetatge en català?
Ma mare anava a comprar certs productes al DIA, i la majoria eren etiquetats en castellà, grec i portuguès. Perquè no poden retallar costos etiquetant en català i castellà alhora? Serà perquè als castellans no els agradaria llegir un producte etiquetat també en català?. ai si, segur que no queda bé.
Res tu, de moment també em passo al bonpreu, o al condis. A veure quin em cau més a prop de casa.

Salut.

PS- A la web de Caprabo s'hi pot trobar un mail d'atenció al client. Podriem utilitzar-lo per presentar les nostres queixes... espero que no ens passi com a l'Èric Bertran!

Anònim ha dit...

Hola a tothom, CAPARABO que ha estat una de les empreses Catalanes més dinàmiques en el sector de la distribució dels últims 10 anys però actualment esta en una situació molt complicada ... MERCADOA i EROSKI li estan passant (literalment) la mà per la cara i els rumors de venta de l’empresa Catalana participada per la CAIXA son ja més que simples rumors ...

De tota manera la deriva cada cop menys "Catalana" de l’empresa del Sr. Carbó i companyia va començar amb la seva expansió per les Espanyes i els seus anuncis amb la Mª Teresa Campos (Mare i filla) se'ns dubte la imatge de l'empresa va haver de canviar aleshores, havien d'abandonar aquell posat tan Català ... i així els hi ha anat a punt de vendre's l'empresa.

Aquesta reflexió em porta a analitzar d’altres exemples d’empreses que comencen aquí plenament Catalanes i que abandonen aquesta essències per a poder “atacar” el mercat Espanyol … Portem cometen aquest error els últims 60 anys i crec que a arribat el moment d’aprofitar la globalització. Jo sóc empresari i uns dels objectius a mig termini per a la meva empresa és vendre més a Catalunya + la resta del món que a Espanya. I no em mal interpreteu Espanya és un mercat molt interessant per a Catalunya però és nomes un mercat i ... comparat amb Europa i el món és un mercat insignificant.

Albert.

Roger T. ha dit...

phantom lord, potser en altres Caprabos les coses estan més en català, però la veritat, tampoc em sembla seriòs que no hi hagi una política comuna per tot Catalunya, i que cada gerent de supermercat pugui posar més o menys coses en català. Segons quin criteri, segons si el tipus és catalanista o no? No serà depenent de si hi ha més o menys catalanoparlants a la zona en qüestió, perquè a Gràcia, on jo vaig a comprar, n'hi ha tants o més que a Sarrià. Bé en fi...

Albert, sí, efectivament, cada cop veig més clar que la clau de moltes coses és l'expansió de moltes empreses catalanes pel mercat espanyol. Per a moltes aquest mercat és molt important, i això serà un problema si un dia hem de reclamar la independència, ja que caldrà, també, el suport de la majoria de l'economia catalana. Bé però en fi, aquest no és el tema. El que no entenc és que, quan una empresa es vol expandir per Espanya, deixa de considerar Catalunya un mercat diferenciat, i la passa a considerar una part del mercat espanyol. Perquè, si tenim hàbits diferents, i una llengua diferent? I Cosa que sap molt bé especialment Caprabo, una de les primeres empreses de gran consum a usar massivament el català en els seus productes. Els únics que podem fer alguna cosa per canviar aquesta tendència, com he comentat, som els consumidors catalans, castigant sense comprar-los les empreses que es comportin d'aquesta manera. Bé salutacions.

David ha dit...

Fa unes setmanes vaig escriure un post sobre el Caprabo que tractava algun dels temes que heu comentat. Fa anys que han perdut totalment el nord i s'han convertit en un supermercat vulgar. Jo ja fa temps que el vaig canviar pel Bonpreu, una cadena d'Osona que em mereix més confiança.

Roger T. ha dit...

David, després de probar el Bon Preu, he descobert que, a més de l'etiquetatge en català, els productes, i especialment la carn, són de més qualitat, a més que sembla que tenen més varietat de productes. He trobat el teu blog bastant interessant i t'hi he posat un link, salutacions.

A.Orte ha dit...

El Bonpreu té una petita quantitat de productes "exòtics" interessants: salsa curry, arròs per sushi,etc. Efectivament, la carn és millor.

CdeCarabassa@hotmail.com ha dit...

CdeCarabassa@hotmail.com
Després de la fulminant destitució d’un alcalde d’una localitat de menys de mil habitants per suposades “irregularitats urbanístiques” cal preguntar-se per què hi irregularitats provades i majors que no tenen tant ressò mediàtic ni responsabilitat política.
Ningú encara ha assumit responsabilitats per l’enderroc de l’edifici catalogat del carrer Carabassa 8bis.
Allà hi havia una nau d’uns 500m2 coberta amb volta catalana de rajola, sobre pilars de fosa reblonats, inclosa en el catàleg de patrimoni amb nivell de protecció B SM, que entre altes coses obliga al manteniment de la volumetria i al manteniment dels elements ornamentals interiors originals.
A Setembre del 2001 l’Ajuntament havia aprovat un Pla Especial Integral, promogut per ESTRUCFORT 2000, S.L. que en permetia l’enderroc i l’edificació en el seu lloc d’un immoble de quatre plantes amb i locals i 12 habitatges.
El 2002 va començar amb la ràpida mobilització dels veïns i entitats diverses, que finalment va provocar canvis en una administració municipal que durant mig any no volia reconèixer l’error, com es pot comprovar a la GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 15 a 20-V-2002 (pg 782).
A 19 de Juny de 2002 l’Ajuntament anuncia que comprarà l’immoble per evitar que el promotor privat executi el Pla que tenia aprovat.
La nau catalogada va respirar tranquil·la quatre anys, pensant que havia salvat la vida.
Però va ser pitjor el remei que l’enfermetat, la irregularitat urbanística la va cometre l’Ajuntament, fa poc més d’un any. El mes de Març de 2006 es va iniciar l’enderroc de la finca sense respectar les directrius a que obliguen el catàleg de patrimoni municipal, tot emparant-se en el Pla Especial Integral de 2001 que havia motivat la rectificació pública i compra de la finca en 2002.
A Octubre de 2006 es feia pública la sentència de la denúncia que diverses associacions de veïns havien presentat l’any 2002 contra aquell Pla Especial Integral. La sentència "procederá declarar la nulidad de pleno derecho del mismo, al exceder ampliamente de las finalidades que le son propias, vulnerando en forma derecta las específicas previsiones volumétricas contenidas en la ficha 36 del Plan Especial de Protección del Patrimonio.”
Si bé hi va haver sentencia sobre el PEI i una possible demanda penal contra: Xavier Casas (PSC), Jordi Portabella (ERC) i Eugeni Forradellas (ICV) pels fets del carrer carabassa, mai ningú ha assumit responsabilitats per l’enderroc irregular de la finca catalogada.


Respondran que l'enderroc s'ha fet per un bé social, ara hi ha una Escola Bressol, però aquesta resposta no ens serveix. L'Escola Bressol que estava projectada en un principi havia de tenir una alçada de planta baixa més 2 plantes altes. Va ser arran de la sentència que tenim una Escola Bressol més petita en Planta Baixa i altell amb nens que es queden fora de les places admeses.

L'Escola Bressol hauria de tenir la dimensió necessària en un indret adient i la finca catalogada hauria d'estar en peu i dignificada, una cosa no treu l'altra.

Pol ha dit...

Condis ho anuncia tot en català al Metro, que té el seu mèrit tenint en compte que no és un lloc que es caracteritzi per estar abarrotat de catalans de la ceba, que diguem.

Roger, respecte a la teva pregunta al meu bloc, em refereixo a la gent que ja de moltes generacions enrere de determinats barris de Salt, i adjacents, en marxen per la complexitat del barri.

Salut.

Roger T. ha dit...

a.orte, doncs ja em fixarè en això que dius dels productes exòtics. També m'han comentat que té fins i tot una secció de productes ecològics. Bé, cada cop veig més clar que ja tardava a anar-hi.

Benvolgut cdecarabassa, et recolzo plenament en aquesta tasca que fas/feu. Ara em passarè per la teva pàgina per llegir la nova entrega. Què penseu fer quan acabeu la investigació, posar una denúncia suposo no??

Pol, desconeixia que la situació hagués arribat a aquest punt, caldria prioritzar el control de l'entrada d'immigrants a Catalunya, però clar, per començar no podem perquè la Generalitat no té competències en aquest aspecte, només en l'acollida dels immigrants. És trist.

rikkenygaard@hotmail.com ha dit...

Hola Roger
He trobat el teu blog via google, buscant informació sobre 'Caprabo i català'. Jo sóc immigrant/estrangera, però uns d'aquests estrangers estranys que parla català I NO CASTELLÀ. (Ja ho sé, xocant. La meva excusa és que no visc a Barcelona i per això no cal tant poder comunicar-me amb els cambrers argentins) Per això per mi és quasi un problema que Caprabo ara cada vegada més etiqueta en castellà, simplement perquè cada vegada és més difícil per mi entendre el que compro... també podíem dir que m'ajuden a aprendre l'altre llegua d'aquest país : )

En fi, què fem?! Escrivim cartes/correus electrònics de vostè al Senyor Caprabo o quelcom té idees una mica més mmm revolucionaris?

Anònim ha dit...

A MI PERSONALMENT M'AGRADA COMPRAR A ESTABLIMENTS DEL GRUP BON PREU I ES PER AIXÒ QUE APROFITO EL DISSABTE QUAN SURTIM A FER EL VOL, PER COMPRAR-HI JA SIGUI A FIGUERES A L'ESTIU O ALGUN ESTABLIMENT DEL RIPOLLES O OSONA A L'HIVERN.JO SÒC D'OLOT I AQUI NO HI COMPRO DE FA TEMPS JA QUE ES BRUT, CADUCAT, EL PERSONAL MAL EDUCAT I DE CATALÀ... ALS CARTELLS PERQUÈ DE PARLAR ENTRE ELLS MOLT AMB EL CLIENT CASTELLÀ I BORDES

reflexions en català ha dit...

Gràcies per la notícia, ho tindré en compte.
Tin la pell molt fina, jo.

Xavier ha dit...

Hola Roger,
m'agrada el que dius...i felicitats per escriure-ho.
Al BonPreu del carrer Rosselló de Barcelona, ara mateix hi pots parlar amb la llengua pròpia del país, només he trovat una dona que es resisteix a fer-ho. Etiqueten en català i tenen cura dels productes.
La meva família ja fa temps que no hi comprem als Caprabo, ara ho fem al BonPreu. Una llàstima ja que en el seu temps hi fèiem tota la despesa a més d'haver engrescat als familiar, amics i veïns...ara he fet el mateix amb els BonPreu.
Als Caprabo-Eroski, van començar a portar caixeres sud-americanes que només parlen castellà i et miraven malament en dir bon dia, i vaig fer faixa. Aquesta gent a dia d'avui no tenen respecta per els catalans i els fem nosa, he tingut unes quantes paraules amb elles i només et fan cas i et demanen perdó al dir "avisa'm l'encarregada que vull fer una queixa...". Et diré que hi ha dades molt dolentes per els Caprabo-Eroski, han perdut un 70% de clientela catalana i un 30% de castellana, ambdues de gran import de compra mensual a Barcelona (dades oficials).
Salut