diumenge, de maig 27, 2007

Potser no és tan inútil... tots a votar, doncs!! (a CiU, clar)


No sóc militant, ni especialment simpatitzant de Convergència. Simplement sóc un català informat i amb amor propi, i per tant sóc catalanista, i més, independentista. Sóc simpatitzant de tots els partits catalanistes, però no vull ni CiU, ni Esquerra, ni UNC, ni cap altre partit ni organisme. Només vull Catalunya. Només vull sentir-me a casa meva quan camino pels carrers del meu país, no sentir-me un extraterrestre parlant una llengua indígena quan parlo en català, ni que sigui una cosa extranya enorgullir-me del que, simplement, sóc. Vull que els catalans comanem les regnes del nostre país. Perquè és allò just i adequat.

Fins ara, sempre havia votat Esquerra. Però ara mateix, l'única estratègia d'Esquerra és destruïr CiU per quedar-se'n els votants. I aquesta estratègia la porta a terme a costa de Catalunya. Creant, a tot arreu on pot, governs de coalició amb el partit espanyolista PSC, i el partit seguidor d'aquest ICV -i com a tal, també espanyolista a la pràctica. I ser això últim vol dir, exactament i únicament, tenir per objectiu acabar amb l'existència d'altres nacions diferents de l'espanyola dins el territori espanyol. O sigui, acabar amb el sentiment nacional català, amb l'autogovern dels catalans i amb la seva llengua i cultura.

Aquest partit, el PSC-PSOE, actualment controla TOTES les administracions més rellevants de Catalunya. Controla el govern central, la Generalitat, i els ajuntaments de les ciutats més importants. Així com també alguna Diputació. I gràcies a l'estratègia d'Esquerra, després de les municipals d'avui, probablement el PSC encara augmentarà el seu poder al nostre país, aconseguint el govern d'algunes ciutats més, així com de totes les Diputacions. Tots els catalanistes, o sigui, aquells que estimem el nostre país, hem de fer un esforç extra en aquestes eleccions, per evitar el monopoli del poder públic català per part del PSC. Un partit que, a més, controla tots els mitjans públics i la majoria dels privats. Una situació que, no només és un perill per a la supervivència del nostre poble, sinó que, a més, és una greu amenaça per al bon funcionament del nostre sistema democràtic.

Els catalans hem de deixar de donar tanta importància a l'eix dreta-esquerra (que en la meva opinió no explica les diferències entre partits i no és més que una "pose", especialment per part dels qui es diuen d'esquerres, com raono aquí), i començar a donar-ne més a l'eix catalanisme-espanyolisme -que sí que explica les diferències entre partits. Si nosaltres no ho volem veure, no us preocupeu, que ells -el poder espanyol- ho tenen molt clar. I se n'alegren molt de que ho dividim tot en dreta i esquerra.

Tota la bona gent de Catalunya hem de votar CiU, ara i en totes les eleccions on imperi la dinàmica actual, per castigar l'estratègia d'Esquerra, i intentar reduïr el poder del PSC. Us desitjo una bona jornada electoral.

13 comentaris:

Phantom Lord ha dit...

Molt bon raonament! Ha anat de poc. Però CiU ha fet un bon paper a Barcelona. Potser d'aquí a quatre anys la gent vagi a votar massivament pel canvi. De moment ERC ha de reflexionar i canviar l'estratègia (el Carod no ha tingut collons de fer autocrítica).

Salut!

Anònim ha dit...

Bon paper es fer el ridícul donant pas a l´esquerra socialista?quina pena, que ha passat a Tarragona?Es te de pendre com a model Valencia i Madrid on a guanyat un partit sólit, esperem que a les properes generals la gent s´en doni conte i doni amb el seu vot un gir polític a aquest país que ja es hora que en Carod, Zp i tota aquesta colla de impresentables vagin de vacances.
Jo proposo com a segon de llista a les generals per al Psoe el Julian Muñoz que es qui més reflecteix l´estat d´España.
ânims a Alberto Fernandez a fer el cap de l´oposició d´aquesta alcaldia governada per un senyor tan ridícul que per tenir no te ni projecte, l´única obseció es L´Ave, serà la Sagrada Familia la nova zona zero?que dirà el senyor Nadal si s´enfonsa?

Rafael Castelló ha dit...

Roger, si mires els resultats per comarques al País Valencià, voras que la distribució de vots de Compromís no la pots fer proporcional als obtinguts al 2003 per Entesa i Bloc. Ha estat un èxit del PP i un fracàs del PSOE i Compromís. En els dos casos, PSOE i Compromís, han fallat als llocs on, habitualment, té més suport l'esquerra espanyola. Sí, Bloc ha perdut suports respecte a 2003, però la debacle d'EU (llocs de tradició comunista) ha estat espectacular. Així, dels 194.359 vots obtinguts per Compromís, el BLOC té una proporció més gran que la que tenia en 2003 en la suma Entesa-Bloc. El BLOC ha obtingut una vintena de regidors més que a 2003, ha mantingut el diputat provincial de Castelló i ha situat dos diputats a Corts que no tenia. Qui no es consola és perquè no vol, però les dades que done són les que van eixir de les urnes el diumenge. El govern PP ens va matxacar, però de tots els partits opositors, dins la seua minsa capacitat, el BLOC ha estat el que millor ha aguantat el terratrèmol.
Una abraçada i gràcies pel suport.

Guillem Casas ha dit...

Roger, podria uilitzar perfectament el teu discurs parlant en primera persona! Jo també votava esuquerra. Jo també he decidit votar CiU perquè vull que guanyi Catalunya i no un partit. I afegeixo un etcètera que recull tot el que has dit. Avui he passat a tenir un link més.

A.Orte ha dit...

Dos temes: quan comentes que ERC ha fet una estratègia per acabar amb CiU és que o bé tens poca memòria o bé ja tenies un sustrat CiU a la sang tot i votar ERC. No recordes tots els anys i anys que CiU s'ha dedicat a deixar a l'ombra ERC??? No recordes totes les oportunitats per pactar amb ells i decidí pactar amb el PP?? No recordes tota la defensa sobre CiU dient que eren els únics que defensaven Catalunya de forma real??
Un altre tema per reflexió. El catalanisme, que és la tendència o sentiment de defensa a Catalunya, no és exclusiva dels partits. No limitem el tema a ERC, CiU i d'altres més petits. Altres associacions,algunes no necessariament vinculades a aquests partits, també ho fan. El PSC, o com a mínim molts dels seus votants també ho fan. El catalanisme ha de ser inclusiu, defensar Catalunya no només es pot fer de la manera que reclameu.
I per altre banda, encara que no hi estigui d'acord amb els que ho diuen, el catalanisme ha de ser intel·ligent i no excloure com a catalans aquells que hi viuen però no s'hi senten encara arrelats, ja sigui perquè es veuen espanyols o perquè són nova immigració. Si els transmetem llunyania, obligació a entrar a una societat,com em temo que feu en aquests comentaris i alguns comportaments del carrer, tindrem un catalanisme de poc futur. Els que porten aquí 30 o 40 anys i no ho fan ja es poden donar per perduts, però pels que arriben ara només cal un catalanisme inclusiu, del contrari no podrem mantenir aquella idea d'en Carod de que l'independentisme no hauria de mirar els cognoms... cony, però si ser del PSC ja no és ser catalanista pleguem!!!

Roger T. ha dit...

phantom lord, efectivament, a Barcelona CiU ha aconseguit uns grans resultats, i el PSC, i tot el tripartit, ha retrocedit. I a ERC ja s'està removent tot... gràcies a Déu.

Anònim, efectivament CiU ha fet un molt bon paper a Barcelona, això és quelcom objectiu i incontestable. El que no l'ha fet tant és el PP, que s'ha quedat igual. Esperem no prendre mai com a model València o Madrid, el primer una ciutat totalment espanyolitzada, dins un país que ha deixat de banda la seva cultura en favor de la castellana, la qual cosa sempre és trista. Esperem, com deia, que mai guanyi el PP a Catalunya, el partit que representa l'espanyolisme explícit, i hereu del franquisme, la qual cosa a tu, et semblarà molt bé, però a cap català amb quatre dits de front i una mica d'amor propi, no li'n sembla.

Rafael, bé, no coneixia tant a fons el detall del probable origen dels vots de Compromís, només vaig fer una extrapolació simple. Si és com dius, pot ser fins i tot que el Bloc hagi millorat fins a cert punt els vots del 2003, i el valencianisme no hauria fet tant mal paper com comentava al teu bloc. Potser els resultats actuals són el límit de suport que pot rebre el Bloc, o s'hi acosten?? Bé, gràcies per l'aclariment, i salutacions.

Guillem, bé, me n'alegro que coincidim, i moltes gràcies pel link. Crec que som molts els catalans que veiem les coses d'aquesta manera que, humilment, crec que és la bona pel país, i és bo que ens anem trobant. Salut!

a.orte, bé, tot el que em dius donaria per a un llarg debat. Ara no em dóna temps, però demà et respondré a les teves objeccions.

Anònim ha dit...

Et recordo Roger que tu no ets català sinò español, crec recordar que al teu Dni posa nacionalitat española i com tu molt bé dius el teu avi era andaluz.
El senyor Trias ha fet el ridícul, pero no tant com a Portabella o Hereu.
Es que existeix algun partit catalanista actualment?ERC?es el menys catalanista de tots, les seves sigles volen dir Españols reconvertits al Catalanisme ERC,tot aquest moviment catalanista actual es un montatge liderat pel petit Carod el cual no sap ni cap a on tirar.
Tant catalanisme i tanta ostia pero el que guanya en aquest país es un partit anomenat Psc que tira cap a l´esquerra, la major malaltia de tota l´humanitat,Cornellà, Badalona, Hospitalet es Cataluña?
Ja no es porta aixó de catalanisme feu-me cas, el que s´ha de fer actualment es combatre al comunisme-esquerra, donar pas a noves generacions de joves amb idees clares per tal de crear un bloc únic per fer més fort España.
Votar al PP en cap moment es apoiar al franquisme, quines nocions hi han, crec recordar que en vuit anys el senyor Aznar no va impondre cap dictadura, al contrari, va posar el país on es mereixia.
Avans d´opinar de la política del PP Roger llegeix el programa i veuràs clares moltes coses.

Roger T. ha dit...

a.orte, bé, et responc els teus comentaris. Com comento al post, jo no estic ni amb CiU, ni amb ERC, no en prefereixo cap, mirant les coses en perspectiva, per sobre de l'altre. Jo només voto catalanisme, el que crec millor per Catalunya. CiU i ERC són, per mi, i almenys en teoria, les dues cares de la mateixa moneda. La mateixa moneda catalanista. CiU és més moderat i lleugerament més conservador, i ERC més arrauxada i més "progressista". Bé, tot això, almenys, en teoria. Evidentment, tinc un "substrat CiU a la sang", com dius, com també el tinc de ERC. Sobre que CiU no va pactar amb ERC quan podia, doncs sí, d'acord. Però això no treu validesa al que dic. Si CiU, podent fer un govern catalanista, o pactes catalanistes -amb ERC, i volent ERC-, s'hi nega, també caldrà "castigar-lo". El que dic és que el catalanisme, ara i fins que tinguem una autonomia total, ha d'actuar conjuntament. Ha d'unir forces, perquè la situació en la que es troba Catalunya no és una situació normal, és una situació d'emergència, i ho serà mentre estiguem dins Espanya, i el nostre autogovern, lleis, etc., depenguin, més que del que el poble català decideixi, del que el poder espanyol vulgui.

Sobre si el PSC és catalanista, com ja he comentat en altres posts, no ho crec així. Perquè?, simplement, perquè és espanyolista, segueix el projecte nacional, de nació espanyola, que marca la cúpula del PSOE des de Madrid. I si és espanyolista, no pot ser catalanista, ja que les dues tendències són contràries i s'exclouen mútuament. Que el PSC digui que és catalanista, em sembla molt bé, però és enganyar al personal. Que el seu espanyolisme no és explícit, o no tant explícit, com el del PP?, d'acord, no ho és, és un espanyolisme implícit. Els sectors catalanistes del PSC van abandonar-lo, quan aquest es va unir al PSOE, a finals dels 70 o principis dels 80, no ho recordo. Llavors, els catalans que van continuar al PSC-PSOE, ho van fer creient que "el catalanisme era cosa del passat, no del futur", que ara venien altres temps, i que el catalanisme era una cosa morta. I si el catalanisme és una cosa morta, l'espanyolisme, doncs, és una cosa viva.

Sobre el que dius que el catalanisme ha de ser inclusiu amb els immigrants, hi estic totalment d'acord, i no desitjo altra cosa. Sóc molt conscient que, sense atreure una bona part d'aquesta immigració que arriba ara, i dels descendents de la immigració espanyola del s.XX, el catalanisme, i la possibilitat de la independència, no té possibilitats de prosperar. El catalanisme ha de ser inclusiu, efectivament. La qual cosa, no vol dir incloure a tothom que arriba a Catalunya, dins la nació catalana. A tothom, encara que no sàpiga que la llengua pròpia d'aquí és la catalana, ni fagi el mínim esforç per aprendre la nostra llengua. No. El catalanisme ha de fer pedagogia entre els immigrants, explicar-los que en aquest país on han arribat, hi ha una llengua i cultura pròpies, i invitar-los a unir-se al nostre projecte, obrir-los les portes de bat a bat a ser catalans, ells o bé els seus fills. Però fer-los entendre que el ser català demana un esforç d'adaptació, demana, almenys, aprendre la nostra llengua, i tenir una voluntat d'integració, ni que sigui a llarg termini, a la nostra cultura. No és important la raça ni la sang: ser català només requereix voler-ho ser. I crec que el meu discurs, el que comento al post, en absolut es referix a un catalanisme que considera catalans només els de "sang".

Però això sí, cal deixar clar, en aquest sentit, què és el catalanisme. No crec que sigui "la tendència o sentiment de defensa a Catalunya", com comentes tu. El catalanisme, o "nacionalisme català", és la tendència que afirma que existeix una nació catalana, i que aquesta, com a tal, té el dret d'autogovernar-se, com totes les nacions del món. O sigui, té el dret de regir el seu propi destí, i constituïr-se en un Estat, si així ho vol. Això, essencialment, és el catalanisme. I CiU, quan ha governat, com a partit catalanista, ha tingut com a projecte troncal la "construcció nacional", que no vol dir altra cosa que l'obtenció de les institucions i els instruments de poder propis d'un estat, paral.lelament a la creació d'una consciència clara de nació en la població. Es digui o no, es vulgui veure o no, és evident per qualsevol observador, que la culminació d'aquesta "cosntrucció", no és altra que assolir l'status d'Estat. Bé crec que ja t'he "fotut" un bon rotlle, salutacions!

Anònim, què dir-te, si, el meu Dni m'identifica com a ciutadà espanyol, però nacionalment no sóc espanyol, sinó català, i això no té res a veure amb cap document. Ningú m'ha de venir a dir el que sóc i el que no. Sobre els resultats del Trias, bé, com ja et comentava és evident que han sigut molt bons, ha estat el partit que ha millorat més els resultats, de llarg. I sobre la resta que dius, bé, què dir, el que li convé a Catalunya és que governi el catlanisme, res més, ni Pscs ni PP, au, salutacions.

A.Orte ha dit...

Roger, pràcticament d'acord amb tu en gairebé tot. Matisacions: Maragall no et quedi dubte que és catalanista, i per això ja no és president. Molts votants del PSC són catalanistes.
Catalanisme, concepte que està inventat i que té tantes definicions com interpretacions: prenc la teva, aquells que creuen que Catalunya és una nació. Exclou la definició meva anterior?? sí, i potser va ser massa àmplia.Prenc la teva com a pròpia i comentes que és nacionalista qui vol la independència. Bé, sense pensar en si això és o no positiu, jo et diria que jo em considero nacionalista, en el sentit de creure que Catalunya és una nació però crec que a hores d'ara a mig termini un encaix correcte seria el federalisme (assimètric o simètric dependria del tema). Compte, la major part de CiU intrínsicament ho defensa això de no optar a cap independència a mig termini (20 anys), sobretot reunits amb empresaris!!
no ho oblidis a qui representen, qui l'està suportant al partit ara que no tenen cap poder!! compte, no ho critico, apropar-te al poder polític et dóna butlletes de la rifa, però llavors no vinculem els objectius maximalistes d'ERC als de CiU,que són a la llarga tant minimalistes com els del PSC. Per què CiU vol pactar ara amb el PP??? Per què quan va pactar amb el PP només va aconseguir 4 duros i no el canvi del model de finançament que era la discussió del momoment??? Conservadurisme, això era el prioritari, garantir que els empresaris catalans, grans, petits i mitjans estessin contents.
Respecte al fet que el catalanisme s'hauria d'unir, no et , però crec que això allunyaria a una part important de catalans (no nascuts aquí)de la política d'aquí, algo que actualment no és bo considerant tota la discussió de l'estatut. Al 95 o 99 t'hagués dit que sí plenament.23 anys de conservadurisme, en les polítiques socials i familiars ho va ser, ha deixat un dèficit evident de serveis públics universals. En moltes coses s'està millorant en els darrers anys.

Per tant, només vull mostrar la meva inquietud pel que em sembla que no és just: limitar el concepte catalanista a objectius que en realitat només defensa un partit, que és ERC. ARgumentar el que és bo per ERC des de CiU, que precisament no fa res pensant en la resta.
És com si jo li dic a un francès el que ha de fer perquè així el negoci em va bé a mí. Part de la crítica al tripartit es fa en bé del catalanisme, però no la fan des d'ERC sinó de CiU. Molt hàbil, però quina garantia hi ha de que això passarà?

Roger T. ha dit...

Andreu, mira, intentaré anar al que per a mi és l'essència del tema que parlem. Tinc la convicció que formo part d'una societat, un poble, una ètnia, una nació, una cultura o com li vulguis dir, diferenciada. I que aquest poble està en perill d'extinció. No vull dir que s'hagi d'acabar demà, no. Però la seva supervivència està en perill. Perquè? Doncs perquè es troba dins un Estat que busca activament la seva desaparició. Es troba dins un Estat-nació, dominat per una nació diferent, que, com tots els Estats-nació, té com a objectiu prioritari acabar amb les altres nacions del seu territori. Cada hora que passem dins l'Estat espanyol perilla la nostra supervivència com a nació, com a poble, la nostra cultura i llengua. Cada hora que hi passem, és una lluita per conservar els nostres trets culturals, lleis i autogovern contra un Estat que vol acabar amb tot això.

És aquesta una situació normal per un poble?? No. És aquesta una situació en la que jo vull viure?? No. No vull que el que sóc perilli de mort, no vull haver d'estar lluitant a cada moment contra un Estat, no vull que aquest Estat m'imposi les lleis, llengua i cultura de la seva nació, i el seu control a casa meva. I és més, vull sentir-me orgullós del que sóc, qualsevol ser humà hi té dret. Per tant, crec que els esforços polítics de la meva nació, han d'anar dirigits, primordialment, a canviar la situació en la que es troba Catalunya. Perquè vivim en una situació d’emergència, d’alerta roja. És prioritari desfer-se d’Espanya, parlant clar, crear un Estat propi, que respecti i potencii les peculiaritats de la nostra nació, i li dóni un lloc i una projecció al món. Cal anar cap a aquest objectiu, i mentre no s’hi arriba, cal seguir el procés de construcció nacional, com et comentava anteriorment. I aquest objectiu final, i aquest procés de construcció nacional, només serà possible si el catalanisme té majoria absoluta. O com a mínim, serà molt més viable que si hi ha una altra situació. I el catalanisme, és CiU i ERC, res ni ningú més.

Quan està en joc la supervivència, cal ser intel.lectualment al màxim d’estrictes i curosos. Un error d’apreciació de la situació pot ser un pas cap a la fi. I així, en aquest afany de no perdre’m per les branques de la dialèctica i les picabaralles entre partits, irrellevants a llarg termini, se’m presenten alguns fets de forma diàfana. Un d’ells és que mai, cap partit d’obediència espanyola pot ser catalanista. És una contradicció evident a nivell intel.lectual. Sembla que no pugui ser, i aixó és, simplement, perquè no pot ser. Si el PSC vol ser catalanista, primer s’ha de desfer del PSOE. Si algú dins el PSC vol ser catalanista, ha de sortir d’aquest partit i anar-se’n a un que ho sigui, o bé crear-ne un de nou. Una altra cosa és el que digui el partit, o els polítics que en formen part: la política, com sabem, és una comèdia constant, si alguna cosa de les que es diu és veritat, és per casualitat, com qui diu. Cal veure-hi més enllà del que diuen a cada moment els polítics. Alguna vegada el PSC ha parlat de Construcció Nacional, sap algú dins el PSC què coi és això, s’ha fet alguna acció dins el PSC en pro d’aquest procés? No, mai. La demostració més clara que el PSC no és catalanista. És espanyolista, i com a tal, el seu objectiu serà sempre desmantellar el poc autogovern que tingui Catalunya, i és el que intenta fer quan pot. Subtilment i de forma subreptícia, més aviat.

Un altre és que el PSC no és un partit d’esquerres. Ni CiU, encara menys, de dretes. Una de les grans estratègies del PSC, per atacar a CiU, i al catalanisme en general, és que aquest és un partit de dretes, conservador i venut al poder econòmic. Jo ja en tinc prou de la cançoneta de la dreta i l’esquerra, en la qual l’esquerra sempre és la bona i la dreta el dimoni escuat. Com intento explicar a http://magradaparlar.blogspot.com/2007/03/el-fals-progressisme-o-la-fe-de-les.html i els posts següents, l’eix dreta-esquerra és, avui, obsolet. Ser d’esquerres no és més que una postura estètica, i els que se’n diuen, s’aprofiten de la fe que la gent, encara, té en aquest concepte. Però que el PSC es digui d’esquerres, sent com és un partit de poder i que no té altre objectiu que extendre el seu poder per Catalunya, mentre obeeix cegament el veritable poder, el poder espanyol, que domina i, com he explicat, té per objectiu acabar amb el poble català. Que es digui d’esquerres, dic, crec que és quelcom que no es pot creure ningú que no estigui atrapat en aquesta fe que comento i que, per tant, no pugui mantenir un esperit crític front aquest fenomen.

El PSC posa CiU al sac de la dreta, al mateix que al PP. Al mateix sac que un partit que no és que sigui de dretes o de girades, és que és l’hereu del franquisme, de l’Espanya castissa i d’esperit autoritari?? Doncs això em sembla una vergonya, un insult a la intel.ligència i a Catalunya. Perquè no es desprestigia d’aquesta manera només a CiU, es desprestigia, com deia, tot el que és el catalanisme. Perque CiU ha fet això, catalanisme, principalment. Ha creat, del no-res, una Generalitat, i hi ha anat incorporant competències, arrancant-les a força de suor treball, a força de política, molta política, i pactes, pactes amb el PP i amb el PSOE. Pactes a canvi de contrapartides, evidentment. No pactava amb el PP perquè fossin els seus “germans de tendència política”, com voldria el PSC, sinó a canvi de prerrogatives, a canvi dels Mossos, de les televisions, de més finançament, d’alguna competència, etc., etc. I què, els catalans hem de pactar amb els espanyols del color que sigui, perquè aquesta és l’única manera de tenir-los agafats pels ous, i que “soltin” coses.

Evidentment, si hagués manat el PSC a la Generalitat durant 23 anys, la Generalitat seria com un ajuntament més, probablement no existirien, encara, les televisions autonòmiques, ni la immersió lingüística, ni mil i una competències de que Catalunya disposa. Sobre si CiU és conservador i no ha fet polítiques socials, etc.: un altre tòpic creat pel PSC. Pujol va intentar construïr un Estat del benestar seguint el model dels Estats del nord d’Europa. Tenim una bona Sanitat, educació, i altres serveis socials, dintre del que és possible: com hem de tenir un Estat del benestar important i modèlic si Espanya ens roba un terç, o el que sigui, dels impostos que paguem??? I com ho arreglarà, això, el PSC, com millorarà les prestacions socials sense calers?? Perquè, evidentment, no veig Montilla plantant-se davant el Govern central, i exigint que la Generalitat pugui recaptar tots els impostos, que hauran de redundar sobre Catalunya. No veig Montilla exigint res a Espanya, no fent-ho veure, sinó fent-ho realment. I sense fer això, doncs tampoc no hi ha res, ni més i millors prestacions socials, ni res: això se li diu enganyar al personal, un cop més, a tots els catalans, en benefici, sempre, d’Espanya.

Per tot això que dic, Andreu, crec que la simpatia que senten, encara, molts catalans que es consideren pertanyents a la nació catalana, i fins catalanistes, pel PSC, és un greu perill per la nostra supervivència com a poble. Per mi, el PSC és tant nefast per Catalunya, com ho és el PP. O més, ja que el seu espanyolisme, a pesar de ser igual de potent, no és, molts cops, explícit i evident, sinó implícit, i el seu estil és subtil i subreptici, i fa veure el que no és, cosa que sempre enganya a més d’un. Bé, Andreu, no et prenguis com una cosa personal el que dic, salut.

Roger T. ha dit...

A i un altre tema. Contestant al que deies que si hi hagués una majoria catalanista, això exclouria molta gent que són nats a fora, bé, crec que si hi hagués una majoria catalanista, i estant el control dels mitjans públics en mans catalanismes, hi hauria la possibilitat de fer polítiques ambicioses i efectives -és qüestió de triar gent eficient i posar-hi imaginació-, per atreure a la immigració, no només la nouvinguda sinó també la descendent de l'espanyola del s.XX, cap a la nació i cultura catalanes. Entre altres coses, precisamentcal un govern amb majoria catalanista per fer això, ja que la integració de tota aquesta gent a Catalunya, és una qüestió, ja fa molt, molt temps, essencial, i que el pujolisme no va saber resoldre correctament.

Per integrar a la gent, primer hem de tenir clar què i qui som aquells que els hem d'integrar, hem de tenir clar què és ser català i què no, en què consisteix exactament la integració, etc. I això, sense un govern que actuï en un sentit clarament catalanista, serà molt difícil de plantejar i concretar.

Per tot el que dic, és molt important tenir un govern catalanista, que tingui per objectiu incloure el màxim nombre de persones dins el catalanisme. Cal plantejar un pla, ambiciós, per al futur de Catalunya, després del pujolisme. I això només podrà ser amb un govern catalanista. I sí, s'hauran d'unir CiU i ERC, vulguin o no. I si no volen, que despareguin, ja que no serviran per res a Catalunya, i que en surtin d'altres de millors. I qui ha d'exigir que les coses es fagin així, som els ciutadans, tot el catalanisme unit, a través de les urnes i a tot arreu on puguem. En els propers temps el poble de Catalunya mostrarà si vol seguir existint o no. Que s'uneixi el catalanisme, i quan siguem independents, que es tornin a matar entre ells altre cop, llavors ja estarà. Salut.

A.Orte ha dit...

Bé, em sembla ben argumentat i és un debat llarg.
Jo sóc el primer que vull que el PSC es separi del PSOE. Sóc el primer que vol un estat més descentralitzat i federal quant a reconeixement de la pluralitat.Tota la resta de proclames sobre la pàtria, etc em sembla propaganda, vull fets!!23 anys de convergència i la col·laboració amb l'Estat no s'ha frenat. I ara a l'oposició demanen mà dura, canya contra Espanya?? això seran les bases, el partit segueix movent-se per apropar-se al PP. En què queda CiU??? Si us plau, aclareix-m'ho perquè no sé llavors el moviment de CiU, si tant ens hem de desempellegar amb el PP,si vam signar tantes coses al notari i ara reconeixen contactes per ajudar a fer fora al PSOE.
Jo reitero que el PSC, la branca catalanista no secessionista, hauria de fer-se amb el control del partit, com entre el 99 i 2003.

El que no accepto de cap manera és que diguis que l'esquerra-dreta no existeix com a eix i que diguis uqe és el PSC el que li atribueix al PP i CiU. Tu estàs valorant la dialèctica dels partits, jo valoro les seves polítiques. No dic que les polítiques del tripartit siguin millors que les de CiU, però si us plau, a qualsevol país del món el matís és evident: política educativa, política de família, política de serveis socials, política econòmica, propostes sobre impostos i redistribució, model universitari, gestió del medi ambient, immigració, seguretat... segueixo explicant les diferències EVIDENTS entre partits??? Em sembla un insult a la ciència política no reconèixer això.
Sí crec que en alguns temes l'esquerra-dreta no serveix, com serien els símbols, la política lingüística, la de comunicació, la d'infrastructures.Repeteixo, no valoro l'encert d'uns sobre els atlres.
Totes les polítiques que dic que són diferent tenen matisos,la de CiU és liberal-conservadora i la del tripartit liberal-socialdemòcrata.
Que el punt en comú és el liberalisme?? Sí, et diria que d'acord, però això no vol dir que els socialdemòcrates i el conservador no existeix.
No accepto que reiteris que el PSC diu que CiU és de dretes i no em reconeguis que el senyor Madí, Puig i Duran no paren de referir-se a les "esquerres" i les dretes. És una referència evident!!!! O bé no t'agrada l'orientació de CiU perquè ets de centre o bé no t'agrada que et diguin que ideologicament CiU està proper al PP?

Roger T. ha dit...

Andreu, mira, em preguntes què ha fet CiU per Catalunya. Doncs molt senzill, TOT, tot l'autogovern que tenim, totes les competències, el bo i el dolent, tot ho ha aconseguit CiU. I si no ho pots veure, crec que és perquè tens un fort prejudici contra aquest partit en concret.

A més, m'estàs intentant fer caure en la mateixa dialèctica que vol potenciar el PSC, que crec nefasta per Catalunya, de comparar el PP i CiU. Jo personalment, per més que ho analitzo, no els veig la semblança per enlloc. Unió s'assembla al PP en el seu conservadorisme i catolicisme, però a part d'això, no sé on està la semblança. Qu el PP és un partit liberal? home, doncs no, de liberal no en té gaire a la pràctica, encara que ell pot dir missa. De tota manera, com ja et comentava, un dels meus objectius és no perdre'm en debats poc productius com aquest, creats entre els partits per les seves lluites de poder, i vull tenir una visió global de la situació.

En aquesta visió global, veig a Catalunya en perill, i per tant, crec que és prioritari recolzar als partits catalanistes, que hagin demostrat i acreditat que ho són, o sigui, CiU i ERC. Això és el prioritari, i m'és igual si aquests partits són de dretes o de reveses o del que sigui, SEMPRE seran preferibles a un partit espanyolista, per més que defensi les polítiques més justes i atractives del món. Per començar, si és espanyolista, a Catalunya, vol dir que no n'és gaire, de just. Això és el que vol l'espanyolisme, i el PSC, que ens perdem en disquisicions de dretes i esquerres, i au, tots perduts i mentre, ells, van acabant amb nosaltres. Crec que no hi ha temps per perdre en res que no sigui important.

Per cert, el meu post d'avui em sembla que no hi estaràs gaire d'acord. Espero que no t'enfadis, però aquesta és la meva lluita, company. Salut.