dimecres, de juliol 18, 2007

Decàleg del catalanista del segle XXI (sense el qual no hi haurà independència)

1-En la vida quotidiana, parlar sempre en català a tothom i a tot arreu, a no ser que no t’entenguin. En aquest cas, anar dient les coses en català, i traduïnt-les tot seguit -si les circumstàncies ho permeten. Tot això, sempre amable i educadament i com si fos la cosa més normal del món –que ho ha de ser. (Per a més concreció sobre aquest hàbit, veure el decàleg del catalanoparlant de Tilbert Stegmann). Ser conscient de la importància de no canviar de llengua, per aconseguir que el català sigui una llengua necessària a nivell social, i no acabi desapareixent.

2-Informar-se sobre la realitat de Catalunya, la seva cultura i llengua, i conèixer la història del país.

3-Ser conscient de la injustícia que viu Catalunya com a poble des de fa segles, a causa d’estar integrat en un Estat-nació dominat per la nació castellana, que tradicionalment imposa el seu govern, lleis, cultura i llengua sobre Catalunya, amb la voluntat d’uniformitzar cultural, lingüística i nacionalment tot el territori de l’Estat. Ser capaç d’explicar aquesta injustícia. I tenir clar que, l'única manera de desfer-se'n, és fent ús de la capacitat que té qualsevol poble de decidir lliurement la mena de govern i el futur que vol.

Comunicar, tant com sigui possible, el fet d’aquesta injustícia, que cal superar, a altres catalans. També, explicar-los la importància de parlar sempre en català. Donar a conèixer, tant com sigui possible, la realitat de Catalunya a immigrants nous i vells. A visitants. I a coneixences extrangeres quan es surti de Catalunya.

4-Votar sempre a partits catalanistes (a nivell de Catalunya, CiU i ERC). Col.laborar en associacions, adherir-se a moviments, participar en manifestacions, etc., dirigides a reivindicar i lluitar pel país, la seva cultura i llengua, en la mesura del possible.

5-Com a consumidors, preferenciar la compra de productes etiquetats en català, l’ús de serveis anunciats i oferts en català, el consum de productes culturals en català, etc. A tot arreu on sigui possible, exigir que ens entenguin, almenys, en català.

6-Com a empleats, en la mesura del possible, intentar potenciar que el català sigui la llengua vehicular dins l’empresa, si no ho és ja.

Com a empresaris, contractar només personal que parli català, i fer que la llengua vehicular dins l’empresa, i que tota la publicitat i informació dirigida als consumidors catalans, estigui en català. Si és possible, col.laborar econòmicament amb iniciatives i associacions en favor dels drets nacionals, la cultura i la llengua.

7-Estar sempre amatent a desterrar del nostre pensament idees que provinguin del complex d’inferioritat que els catalans rebem “de naixença” com a herència cultural. Aquest complex és produït per la propaganda multisecular de desprestigi de la cultura, llengua i nació catalanes per part del poder espanyol, en favor de tot allò espanyol-castellà. Cal eliminar qualsevol rastre de tòpic espanyolista de la nostra ment, només així podem pensar lliurement, sense interferències esclavitzants, allò que som i el que ens convé. Potenciar, per contra, l'orgull de ser -en el sentit de sentiment legítim de satisfacció amb el que un és, en cap cas en el sentit d'arrogància.

8-Estar atents a les maniobres del poder espanyol, i de l’espanyolisme, especialment dins de Catalunya, contra el nostre país, cultura i llengua, i denunciar-les en la mesura del possible.

9-A pesar que la tasca que cal realitzar ens sembli ingent, i que ens doni la sensació que, la castellanització i espanyolització de Catalunya és molt –massa, fins i tot- gran. I que per tant, per a viure dignament com a català, ens calgui anar sovint contracorrent, no hem de caure mai en el desànim. I cal assumir que ser catalanista és anar contra el poder real -l'Estat espanyol- i és un atac a tots Estats-nació centralistes del món -com França o Rússia, per exemple. Cal no deixar-se intimidar per cap amenaça ni temor infundat. Cal perseverar sempre, passi el que passi.

10-Tenir molt clar que ser catalanista significa, simplement, viure dignament com a ciutadà català. Vol dir estimar el propi país, i per tant, també, lluitar per la Llibertat –som un poble dominat- i la Justícia –vivim en una injustícia. O sigui, ser catalanista és lluitar per un món millor. És estimar i confiar en el ser humà i en la civilització. Els catalans, és des de casa nostra que podem i hem de fer un món més lliure i més just.




P.D.: Invito a qui vulgui, a afegir aspectes que consideri importants a la llista d'hàbits del catalanista del segle XXI, o bé a criticar els de la llista.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo proposo un nou punt: des de les empreses i els autònoms mirem el mercat potencial dels nostres serveis i productes el mercat Europeu i/o mundial i superem l’estretor de mires i el gran problema per a Catalunya que representa estar sota la influencia del mercat Espanyol únicament.

reflexions en català (marc) ha dit...

"Voler aclarir les 'raons' per les quals s’escriu 'en dialecte' és com voler comprendre les 'raons' d’una vida. Per què no se li demanen les mateixes 'raons' a qui escriu en italià?"

(Luciano Zannier)

reflexions en català (marc) ha dit...

Una 'anècdota' recollida per la periodista i escriptora Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952) al llibre 'El preu de ser catalans'. Es veu que a El Corte Inglés la norma per als venedors és aquesta:

“—Si parles castellà, has d’entendre el català per no importunar els clients que se t’adrecin en català.

—Si parles català, només pots parlar en català amb aquells clients que se t’adrecin en català.

O sigui que:

—Si et parlen en castellà, contestes sempre en castellà.

—Si et parlen en català, contestes en català només si saps català, condició que no et posaré en el moment de contractar-te.

Trobo que l’equació no quadra. Hi ha un desequilibri.

Si la poderosa clientela catalanoparlant, el cor de la classe mitjana, es plantés amb el tema de la llengua, es resoldria el conflicte en un mes. Tothom es posaria a córrer.”

Això és 'lu que n'hi ha', Roger.

Roger T. ha dit...

Anònim, això que comentes, sens dubte és important, molt important. Cal que l'economia catalana deixi de dependre tant d'Espanya, i que els empresaris mirin més cap a altres mercats. Tot i així, crec que, darrerament, les empreses catalanes s'estan expandint bastant cap a l'exterior. Aquest és un punt molt important per aconseguir la independència, ja que l'empresariat l'ha de recolzar en bona mesura. Però jo diria, i esperem, que la importància del mercat espanyol en l'economia catalana no sigui essencial per a aquest fi. En tot cas, cal buscar l'excel.lència a nivell global i reduïr la importància d'aquest mercat, com comentes.


Marc, estic convençut que, el "kit" de la qüestió, és que els ciutadans catalans es conscienciin a nivell individual. Hi ha molta feina a fer, però jo crec, que la cosa va endavant. Diria que cada dia hi ha més gent exigent amb el tema lingüístic. Salutacions.

A.Orte ha dit...

Reitero que molts votants de PSC i IC actuen com vosaltres dieu... si d'altres no, però tampoc molts de CiU.... Per tant, em sembla tot correcte excepte el tema del vot, que és tendenciós. Això no és una història de bons contra dolents!!! O sigui,que els que no facin això serien de segona?

Joan Arnera ha dit...

Al contrari que a.orte a mi em sembla bé que en el decàleg s'inclogui la necessitat de votar partits catalanistes. Fins a quin punt són veritablement catalanistes CiU i l'actual ERC... bé, ja ens entenem. En qualsevoil cas, hauries d'afegir-hi les CUP, que representen un independentisme d'esquerra més o menys radical (opció ideològica que jo no comparteixo, consti) que seria ben interessant que assolissin un espai electoral propi, al marge d'ERC.
Bona feina, els deu punts. M'agrada veure que els compleixo, tot naturalment per cert, sense esforç
Salut

Pep ha dit...

Crec que el decàleg té alguns punts que fan que enlloc d'anomenar-se decàleg del "catalanista" seria més adient anomenar-lo del "nacionalista català"...crec que ja fa temps que la gent del PSC i ICV s'autoanomenen catalanistes (sobretot en l'era Maragall...ara jo no tant amb el Monti), i segons com no ens enganyen perquè senten una estima per la cultura i llengua catalana (que és el que s'entén per catalanisme de forma breu), però per marcar bé les diferències entre persones, actituds i partits (CIU i ERC són partits catalanistes però també nacionalistes,a diferència de PSC i IV), cal dir que només amb el catalanisme no és suficient per assolir la independència política, cal nacionalisme català...cal diferenciar bé catalanisme i nacionalisme català perquè tenen objectius diferents!

Roger T. ha dit...

Andreu, el dia que conegui un votant del PSC, o d'Iniciativa, que no canvïi de llengua quan li parlen en castellà, i que no sembli que, amb una aparent gran alegria per poder demostrar que és "obert de ment", no sembli que s'esforci per parlar en castellà a la mínima que pot, fins en circumstàcies en què no hi hagi cap necessitat ni sigui el més adequat per a la bona comunicació, obriré una ampolla de cava a la seva salut.



joan, ja havia pensat d'incloure-hi les CUP, però al final només hi he posat els partits que abarquen tot Catalunya. Felicitats per complir tots els punts, i a més, sense esforç: ets un cas molt i molt atípic, un català totalment conscienciat, repeteixo, felicitats.



pep, jo és que, fins ara, sempre he considerat que catalanisme i nacionalisme català són sinònims. El que PSC i ICV es diguin a si mateixos catalanistes, no suposa un problema per a la bona lògica d'aquest raonament: simplement menteixen, descaradament.

Quim Amorós ha dit...

Roger, estic d’acord amb el teu decàleg i procuro acomplir-los sempre que puc, però hi ha dos punts que son una mica més difícils, i suposo que per els demés també. A la vida quotidiana i a la feina parlar sempre en català, ho faig, inclòs al hospital escric els cursos clínics i els informes d’alta en català i dono l’informació als pacients i família en català, però quan em diuen “ Como dise dostor?” llavors sense adonar-me canvio d’idioma.
Un altre punt que miraré d’esforçar per complir i reconec que no compleixo es el de adquirir productes etiquetats en català, molts cops quan anem a comprar, per qüestió de temps i d’acabar ràpid, agafes el primer producte que trobes o el que està d’oferta, però em comprometo a fixar-me la propera vegada,
Per altra part Roger crec que compleixo els altres punts del decàleg. I evidentment com ja saps sempre he votat CIU.

pep ha dit...

doncs sense voler ser "puntillós", i de bon rotllo faríem bé de dir-nos nacionistes catalans (si bé el terme nacionalista pot denotar quelcom negatiu, mal entès de totes maneres) i no catalanistes perquè sinó ens posaran a tots al mateix sac i no és el mateix!

Marchelo ha dit...

Ja avanço que no coincideixo massa en cap dels punts del decàleg.

M'agradaria comentar, en especial, el primer, perquè no l'acabo d'entendre.

Significa això que, si per exemple, em trobo un anglès a plaça catalunya que parla castellà, i em pregunta:

- Sabe como ir a Via Laietana?

Li haig de dir:

- Vagi tot recte per Fontana, i giri la primera la dreta.

i després...

- Vaya todo recto por la calle Fontana, y gire la primera a la derecha.

Si realment aconseguiu complir el primer punt del decàleg, és que sou uns mestres... no m'imagino com seria una conversació més llarga... a mi, almenys, se'm faria pesadíssim tenir-me que repetir tant.

A més, de que serveix parlar en català a un tiu que no t'entèn què estàs dient? Realment això ajudarà a la conservació de la llengua? Personalment no ho crec...

Estic a favor de parlar en catala sempre que l'interlocutor l'entengui... si no, em sembla fins i tot de mala educació.

Marcus ha dit...

Doncs jo estic completament a favor de seguir aquest decàleg. Penso que és una molt bona referència pel catalanisme -o nacionalisme català-.

Estic d'acord en tots els seus punts, i també amb el que indica l'anònim del primer comentari.

Comentari al comentari de Marchelo: Benvolgut Marchelo, pel que fa el teu comentari al punt 1 del decàleg, em sembla que no ho has entès. Cal parlar català de bones a primeres, però si l'interlocutor no l'entén, ens hem de fer entendre. En el cas que exposes, si és un anglès, i et pregunta en castellà, jo sempre li parlaré de bones a primeres en català. I si no m'entén, doncs el respondré en anglès, o en castellà, com millor m'entengui, o com ell vulgui. Però com a mínim haurà vist que aquí la gent té com a primera llengua el català.
Si resulta que aquest anglès és només un turista, doncs marxarà a la seva terra i haurà vist que aquí parlem català i que som educats. Si és un anglès que viu aquí, doncs veurà que hi ha la necessitat d'aprendre la llengua del país; se n'adonarà que amb el castellà a Catalunya no n'hi ha prou. Cal que la gent que viu a Catalunya tingui la necessitat d'aprendre la llengua pròpia del país. Sinó, els catalanoparlants sempre haurem d'anar substituint la nostra llengua per la castellana. (Per cert, per ser més exactes caldria que li diguéssim a aquest anglès que ha de prendre el carrer Fontanella -no el carrer Fontana- i a la primera cruïlla etc).
Cal ser educats i cal que ens fem entendre amb tothom, però per ser educats no cal que sempre anem parlant de bones a primeres amb la llengua imposada per Espanya.
En el cas d'una conversa llarga amb algú que no entén la llengua catalana, caldria veure quina és la situació. Jo fa temps que li parlo a un cambrer estranger en català; gràcies a aquest fet, ara ja entén el què és un "xupito" de préssec -i no de fresa-, i un cafè amb gel -no cafè amb llet, etc etc. Si sempre l'hagués parlat en castellà, el bon home no entendria ni el més bàsic per a atendre correctament a un catalanoparlant. Cal picar pedra benvolgut Marchelo. Sinó, sempre anirem amb el castellà per davant, i el català, sempre amagat.

I la resta de punts del decàleg, què hi trobes que no hi estàs d'acord? Són massa poc "espanyols"? Són massa "catalanocèntrics"?

Salutacions cordials.

Roger T. ha dit...

quim, bé, sobre el tema de parlar el català, hauria d'haver concretat que aquestes normes són d'aplicació fora de la feina. En l'àmbit laboral cal intentar parlar sempre en català i usar aquesta com a primera llengua o llengua inicial, però davant de clients castellanoparlants, com francoparlants, angloparlants, etc., cal parlar-los, si es pot, en la seva llengua, ja que així es senten més a gust i més ben atesos. Aquesta és la política que jo segueixo, de moment, a la meva empresa. Com a metge les coses són una mica diferents segurament, però es clar, si no t'entenen gaire bé, doncs cal parlar-los en la seva llengua, doncs el principal és que al pacient li quedin clares una sèrie de coses, doncs d'això en depèn, en molts casos, la seva bona salut.

Lo dels productes etiquetats en català, jo reconec que ho tinc molt fàcil: com que vaig al Bonpreu a comprar, ho compro quasi tot de marca blanca, que sempre està en català...



pep, entenc el que dius. I no tinc cap por, ni inconvenient, a dir-ne nacionalisme català de tot això que comento. És cert que, potser, alguns sectors en el fons espanyolistes i que es fan dir catalanistes, han desvirtuat el sentit d'aquest darrer terme. però no sé si hem de cedir davant la seva hipòcrita influència, o mantenir-nos ferms en anomenar catalanisme el nacionalisme català, ja que, no oblidem que el creador del nacionalisme català polític, Prat de la Riba, n'hi deia sempre catalanisme. Això, és tot un tema de debat.



Marchelo, bé, no he arribat a nivells de concreció més grans perquè si no, el post hagués estat llarguíssim i il.legible. Quan parlo d'anar dient les coses en català i després en castellà, no em refereixo als turistes, sinó més aviat al personal d'atenció al client que encara no entèn el català. Crec que aquesta és una bona manera que vegin com es diuen les coses en català i en la seva llengua. Encara que, sent totalment conseqüents, quan algú no ens entengués en català, hauríem de passar a l'anglès, que és la llengua veritablement universal, i no el castellà. Això és el que fan, sempre, els flamencs a Bèlgica: si tu els vols parlar en francès, t'entenen però et contesten en anglès. En quant al tema dels turistes, jo treballo en ple centre, i sovint em pregunten coses, i els contesto sempre en català, naturalment. Si em pregunten en anglès, doncs en anglès. Però en la majoria de casos, la part mímica de la comunicació és la més rellevant. Afegeixo a la meva contesta el que diu en Marcus: si un extranger no veu cap presència d'una llengua diferent a la castellana quan ve a Catalunya, se n'anirà pensant que això és la Espanya castellana, una i grande, del toro i la flamenca, i això és el que explicarà al seu país. Cal fer que la gent sàpiga que a Catalunya hi tenim una llengua i cultura diferents, cal que ens coneguin al món, de tal manera que el món entengui les nostres reivindicacions i, en la mesura del possible, ens doni suport.

I sobre els altres punts, bé doncs, si em vols comentar en què no hi estàs d'acord...



Marcus, molt d'acord amb tu, en part ja et contesto al comentari d'en Marchelo. Salutacions!.

Jordi Brull ha dit...

Roger,

Abans de res, gràcies per haver posat un comentari al meu bloc, i me n'alegro que comparteixis gran part de les idees que expresso en l'apunt concret que has comentat.

Jo t'he de dir que comparteixo també la major part del que expresses en aquest post, fora de matisos poc importants respecte als que segur que també arribariem a trobar un punt d'acord.

Només posari l'accent en un tema. Avui, que hi ha molts nouvinguts que arriben al nostre país amb un ple desconeixement de la nostra cultura, llengua i identitat, hem de ser molt conscients que cal sumar i no restar, reconèixer aquests nouvinguts la condició de catalans d'immediat, propiciar la seva integració a la nostra societat amb comprensió i humanitat, sense exigècies impossibles.