dilluns, de juliol 30, 2007

Perquè volen matar la gallina dels ous d'or??

Parafrasejant la famosa -ens la fiquen a tot arreu- cançó de Julieta Venegas, és probable que em mereixi -ens mereixem tots els catalans- aquests polítics que tenim, però jo no els vull. De què collons -amb perdó- ens serveix aquesta classe política??? I ja no parlo dels polítics d'un o altre partit. Parlo de tots, del conjunt. En aquest precís moment de la nostra història, Catalunya està patint, més clarament que mai, la desídia i la manca d'inversió de l'Estat. Mentre que el nostre país és el que aporta més al conjunt d'Espanya, gràcies a l'expoli, acreditat per tothom, no només per estudiosos catalans i/o catalanistes, sinó per institucions tan espanyoles com el BBVA, de què som objecte.

Ara seria un moment ideal perquè el catalanisme polític expliqués la clara connexió entre tots els problemes que patim i la injustícia que comet el poder espanyol amb nosaltres. Seria el moment de reclamar més autogovern, de fer veure la necessitat de la independència a més gent, de parlar clar, i de fer avançar el país. Però què fa el catalanisme polític?? Res.

Existeixen clars símptomes, que ens poden fer pensar que, des del poder espanyol, ja fa temps que està posat en marxa un pla per evitar que Catalunya sigui un centre econòmic rellevant: atracció de totes les seus de multinacionals a Madrid, traves al creixement internacional del Prat, traves a la connexió ferroviària amb Europa, manca d'inversió en carreteres, electricitat, i en totes les infraestructures de comunicació i energia en general -coses, totes elles, que foragiten la possible inversió extrangera a Catalunya-, i empobriment a través de l'expoli fiscal pur i dur. A més de totes les coses, sabudes o no, i que s'han pogut quantificar o no -per opacitat informativa de l'Estat-, que em deixo, que seguríssim que n'hi ha unes quantes. Dit tot això, no sona molt a diferents símptomes d'una mateixa malaltia?? Exacte, és el virus que ens inocula subreptíciament -tant com pot-, Espanya. La malaltia de la marginació en un món econòmicament globalitzat, i de l'empobriment premeditat.

Perquè ho fa, tot això, Espanya, si Catalunya és la gran subvencionadora de bona part del seu creixement i benestar??? És que no s'ha de cuidar, la gallina dels ous d'or, perquè en segueixi donant?? Doncs es veu que no. Si en algun moment s'ha potenciat aquesta gallina ponedora -Catalunya-, ara sembla que la consigna ha canviat. I que la nova estratègia és matar la gallina -enfonsar-nos. Amb quin objectiu?? Amb el que alguna crisi econòmica ens afecti especialment, i es produeixin tota mena de conflictes socials, tenint en compte que en els últims 7 o 8 anys han arribat a Catalunya 1,5 milions d'immigrants, la major part mà d'obra poc qualificada, i que presumiblement, serien els primers a quedar-se sense feina en cas de crisi?? Algú -que cregui que la hipòtesi que exposo és certa-, té alguna idea de perquè Espanya ens vol enfonsar en la misèria en el context actual??

I davant de tots aquests fets deplorables, els nostres polítics callen. I qui calla, otorga, com diuen els castellans. Possiblement, estem patint els efectes d'un pla del poder espanyol per empobrir-nos, i enriquir Madrid al seu torn, i què fa la classe política catalana?? Espera, tensa, a veure si li cau una mica més de poder. Es mira el melic. I ningú mira Catalunya. I a mi, que procuro observar-la atentament, sovint em venen esgarrifances. Però, contràriament al que diu Venegas, no puc, ni vull, dir, m'en vaig, quina llàstima però me'n vaig, m'acomiado de tu i me'n vaig. No. Em quedo, no m'agraden els polítics que tenim, ni la situació que pateix el meu país: no els vull, però em quedo, obviament.

12 comentaris:

Quim Amorós ha dit...

Roger, es un plaer llegir els teus articles, es normal doncs que recomani a la gent que ho llegeixin.
Una abraçada.

Marcus ha dit...

Roger,
Molt bona reflexió. M'ho has tret de la boca! El que expliques és el que passa sempre malauradament; el ciutadà normal es sent impotent davant de la inoperància dels seus polítics que no mouen ni un dit pel seu país. Amb aquesta desídia del catalanisme polític, com els haig de votar?? Clar, però és que si no voto "catalanisme", aleshores faig el joc a l'espanyolisme... aleshores cal votar el mal menor. Però em fot que ni ERC ni CIU responguin a les necessitats del país!! És fotut sentir-se orfe políticament parlant...

Pel que fa el tema de la gallina dels ous d'or, penso que és un tema complex. Però és clar que aquest tracte que rep Catalunya és un espoli i un dessagnament constant. Hi ha una voluntat clara d'aprofitar-se de Catalunya, i si es dessagna, ja està bé. Afectar negativament la nació és un dels seus objectius. Però no vull atribuir tota la responsabilitat a Madrid. És a dir, que els dirigents d'aquí en tenen bona part de la culpa també. Si Catalunya està com està és gràcies a l’expoli del Gobierno, i gràcies al laissez faire dels polítics de casa, tant Govern com oposició. Sembla com si participar en política catalana fós un món separat de Catalunya i els seus problemes. Entres al Parlament, i fas el joc a Madrid, i el país a la deriva. Fas el joc al politiqueig; aquest joc d’equip on guanya el que té més vots; i per aconseguir-ho val fer i dir de tot, i no importa gens si oblides el futur del país. És penós.
Falten cares noves, nous talents en la política catalana. Cal gent preparada, honesta, amb ambició, amb un projecte de país, com sempre dic.

M’agrada molt com has analitzat la situació del canvi d’estratègia d’Espanya cap a Catalunya –encara que cada dos per tres aparegui un ministre/a dient que a Catalunya s’inverteix un munt i que serem l’enveja d’Europa i mentides similars del tamany d’una catedral-. Es busca una crisi. Però no sé si això els pot ser contraproduent. Si hi ha crisi, els termes de confrontació es posaran damunt la taula pel seu anàlisi. I l’única sortida possible serà un diàleg –espero que rigorós-, i un camí cap a la via independentista. Hi haurà més independentistes i catalanistes que mai!. Com deia el bo d’en Salvador Cardús, els problemes “reals” de la gent a Catalunya, radiquen en la manca d’inversió a Catalunya –pel que fa al benestar més material-, i aquesta manca prové de la submissió de Catalunya a Espanya. I això la gent encara no ho veu, -i jo hi afegeixo que és qüestió de temps-.

Paciència i a picar pedra.

Salvador ha dit...

A Espanya li és igual la ruina de Catalunya perque pensen que ja no ens necessiten. La pluja de milions des de la Comunitat Europea, el gran expoli que han fet els bancs espanyols amb les hipoteques i l'especulació, fan que tinguin la caixa plena i creuen que això durarà. I si Catalunya s'arruina millor, que se jodan los polacos.

Roger T. ha dit...

Quim, gràcies doncs.


Marcus, segurament tens raó, el que cal potser és que hi hagi una bona crisi, a algun nivell. De la crisi i dels moments difícils, sempre en poden sortir líders valents, forts, hàbils i innovadors. El que necessita Catalunya, com comentem, és despertar, i que del despertar en sorgeixi un nou catalanisme, que enfoqui la seva acció a l'arrel del problema: la submissió de Cataluny a Espenya, com dius.


Salvador, doncs pot ser que tinguis tota la raó. Una de les estratègies més efectives dels Estats-nació, com Espanya o França, per assimilar les altres nacions en el seu si, és convertir el seu territori en pobre i poc desenvolupat. D'aquesta manera, s'elimina una font principal d'orgull de ser: la riquesa, benestar i desenvolupament d'una societat. Si els catalans deixem de ser rics i avançats, i a Espanya només ho és Madriz, nosaltres mateixos tindrem més motius per anar acostant-nos a la nació i llengua castellanes, fins a voler ser com un castellà més. La cosa podria anar ben bé per aquí. Ara, però, els serà tant fàcil acabar amb el dinamisme i esperit emprenedor de Catalunya, diria que únic a Espanya?? Potser no els serà tant fàcil. Tenim maneres diferents de pensar: nosaltres creiem en l'esforç individual, i ells amb uns bons endolls que els donaran un "buen puesto" sense fotre brot. Bé, salutacions.

reflexions en català (marc) ha dit...

Roger,

Per què volen enfonsar-nos? Potser no és això el que volen perquè sempre han fet el mateix. Potser es pensen que la mamella no pararà de rajar. I potser tenen raó.

Ara, la nació castellana i assimilats són la vuitena potència mundial. S'han modernitzat s'han desenvolupat. També han perdut bona part del complex d'inferioritat (sobretot respecte de nosaltres) i s'ho creuen.

Avui sóc pessimista, demà ja ho veurem. Em sembla que la colonització és un fet imparable i tard o d'hora ens assimilaran.

Hauria de passar alguna cosa molt forta perquè la truita es capgirés, o això és el que em sembla a mi.

Salut!

Borsa CAT ha dit...

Espero aportar el meu gra de sorra amb el següent enllaç que crec que complementa l'article escrit per en Roger.

http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/deficit/deficit.htm

És del conegut Xavier Sala i Martin. Cap al final de l'article hi ha una frase que diu molt de la gallina dels ous d'or:

L’actual dèficit fiscal està ofegant l’economia catalana, però el més curiós del cas és que també pot estar perjudicant seriosament l’economia espanyola ja que Catalunya és el motor econòmic de l’Estat. Estrangular l’economia catalana és com matar la gallina dels ous d’or.

Salutacions.

Roger T. ha dit...

marc, vinga aquests ànims home!! Que sempre hi ha una sortida, el món ens pot acabar donant la raó si es lluita incansablement per la causa justa i correcta.


Borsacat, gràcies per l'enllaç, ja me'l llegiré amb atenció, però me n'alegro d'usar fins i tot la mateixa expressió que Sala i Martín per referir-me a la situació de Catalunya. En realitat, em sembla una expressió bastant evident i que fa justícia a la situació, però en tot cas et juro que no me l'he copiat d'ell :), salutacions.

Odalric ha dit...

Jo crec que l'estratègia no és matar la gallina dels ous d'or, si no que la gallina visqui en un altre lloc.

Catalunya ha de servir (i de fet, tot l'estat) per fer de Madrid (l'estat real) la nova gallina dels ous d'or.

I en aquest trajecte, doncs ara hi ha dues gallines que ponen ous tamany L (quan abans només hi havia una gallina amb barretina que els ponia XXL) i quan arribem a l'estació final tornarem a tenir una sola gallina de XXL que ballarà xotis.

Per descomptat, el maquinista del tren és el tripartit, però el poble és l'imbècil que mira per la tele com ens diuen que tenim una granja ben mona.

A.Orte ha dit...

Roger, estic d'acord amb tu amb la crisi de la classe política. El tema és que segurament la causa no coincidim. Jo més que la determinació de plantar Espanya, o com a mínim de donar-li l'esquena (amb l'Estatut es podria haver fet però CiU i PSC no van voler), crec que és una crisi de lideratge. És un problema de no poder decidir coses a mig termini, de no ser capaços de fer com amb l'estatut en la fase catalana, de fer un consens sobre infraestructures, sobre innovació, sobre educació, un pacte sobre el model d'inserció laboral. Aquest mal que patim i que només es diu des del carrer o l'empresariat local, no faria veure amb cap mena d'optimisme cap escenari que passi per més autonomia o secessió... total, si no saben què fer ni com fer-ho!! D'aquí que la gent interpreti tots els interessos dels polítics com privats i vingui desafecció i sentiment de no entendre res.

sac de cul ha dit...

Estimats amics,

Crec profundament que no hi ha paraules, ni en català, ni en castellà i evidentment en ninguna llegua moderna, per explicar-se totes les desventures que ens abaten últimament a tots els ciutadans d'aquesta bonica ciutat.

Dic bonica per una raó òbvia, difícilment s'he li pot trobar cap més encant. Evidentment Barcelona posseeix molt trets característic d'una ciutat internacional, moderna, avançada... com tots sabem , això costa diners.

Avui les critiques situacions a la ciutat (hem superat amb escreix el rècord previ de NYC amb el nostre particular "blackout", la que ens espera d'aquí nou mesos) m'han fet recordar "El Lazarillo de Tormes". Quina magnífica història per recordar, amb els protagonistes canviats; Catalunya com el cec i Madrid con el Lazarillo. Espero que la trompada que ens espera no ens deixi tant malmesos que no ens quedin més forces per continuar lluitant el dia a dia.

Ànims.

Mr Blob i Cinquantapeus ha dit...

Totalment d'acord. Com dieu, bona part d'aquesta davallada identitària la tenim nosaltres,que no hi ha manera de desfer-nos del complex d'esclau. Sempre avergonyint-nos i pidolant, aquesta és l'estratègia política i social des de fa segles, i així ens va. Em dóna la sensació que la societat civil pot marcar més el nostre futur identitari que la clase política, acovardida i poc ambiciosa.I a Espanya ja li va bé: l'amo no pensa mai que l'esclau es revoltarà. Salut, companys!

CresceNet ha dit...

Oi, achei seu blog pelo google está bem interessante gostei desse post. Gostaria de falar sobre o CresceNet. O CresceNet é um provedor de internet discada que remunera seus usuários pelo tempo conectado. Exatamente isso que você leu, estão pagando para você conectar. O provedor paga 20 centavos por hora de conexão discada com ligação local para mais de 2100 cidades do Brasil. O CresceNet tem um acelerador de conexão, que deixa sua conexão até 10 vezes mais rápida. Quem utiliza banda larga pode lucrar também, basta se cadastrar no CresceNet e quando for dormir conectar por discada, é possível pagar a ADSL só com o dinheiro da discada. Nos horários de minuto único o gasto com telefone é mínimo e a remuneração do CresceNet generosa. Se você quiser linkar o Cresce.Net(www.provedorcrescenet.com) no seu blog eu ficaria agradecido, até mais e sucesso. If is possible add the CresceNet(www.provedorcrescenet.com) in your blogroll, I thank. Good bye friend.