dimecres, de juliol 11, 2007

Sobre el bilingüisme com a concepte fals i perjudicial i el català com a única llengua oficial.


Es diu que Catalunya és un país bilingüe -que usa dues llengües indistintament. Mentida. Els únics bilingües són els que parlen català. I no tots (jo mateix, per exemple, no sóc bilingüe. Només utilitzo el castellà a la feina, com el francès o l'anglès, amb clients i/o proveïdors –d'aquests, els de fora de Catalunya- parlants d'aquests idiomes, i algunes paraules soltes amb empleats d'atenció al públic que encara no entenen el català). El que sí que es pot afirmar, per contra, és que tots els catalanoparlants sabem parlar, també, castellà. Es diu que el bilingüisme -ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social- és un tret que ens enriqueix, als catalans. Mentida. El bilingüisme és el principi de la fi, una fase intermitja en el procés de substitució d'una llengua -dominada-, per una altra -dominant. Per tant, tenint en compte que és fals que la societat catalana, en general, sigui bilingüe, i que el bilingüisme és un tret positiu, es pot induir que aquells que defineixen Catalunya com a país bilingüe, i atribueixen, a aquesta característica, connotacions positives, tenen com a finalitat, realment, acabar amb la llengua catalana (en quant a partits, són el PSC, el PP i Ciudadanos).

El que sí que és positiu i enriquidor, tant a nivell econòmic, com social, com cultural, és saber parlar diverses llengües o, si es vol, el multilingüisme. El coneixement d'idiomes, fruit d'una prèvia reflexió, sobre els beneficis que ens pot aportar, i de la lliure decisió, individual o col.lectiva, d'adquirir-lo. Els catalans hem d'aprendre el castellà, l'anglès, el francés, l'italià, l'alemany, el xinés, etc. No tots totes aquestes llengües, però si, cadascú, dues o tres. Tal i com es fa a Alemanya, Finlàndia i altres països. I he dit de la "lliure decisió", perquè per als catalans, l'aprendre a parlar castellà no ha estat fruit del lliure albir. Cal valorar el coneixement profund del castellà a què ens han portat les circumstàncies contemporànees del nostre país. Però també cal tenir en compte, que si l'hem aprés i hi som totalment competents, és perquè és una llengua oficial a Catalunya. I la manera com ha aconseguit aquesta oficialitat, no té res a veure amb la llibertat, la democràcia ni l'enriquiment a cap nivell.

Després de les derrotes davant els borbons que van seguir a la d'Almansa (1707), el castellà es va imposar com a única llengua oficial a tots els territoris de parla catalana. Després, el català va tornar a ser oficial en alguns periodes -ja junt al castellà. Al segle XX, durant la dictadura de Primo de Ribera i, després de la derrota de 1939, la franquista, el català va ser novament escombrat de tot allò públic. El castellà, s'ha convertit en oficial a Catalunya a base de força militar. Ha estat, i és, un símbol del poder d’Espanya sobre Catalunya. Un símbol d'invasió i de colonització. D’acord que la majoria de ciutadans de Catalunya són de llengua materna castellana (53,5% de la població, i 2,8% de llengua materna bilingüe català-castellà (Estadística sobre els Usos Lingüístics a Catalunya 2003, elaborada per la Generalitat)). Però aquest no és el motiu pel qual aquesta llengua és oficial a Catalunya, sinó el que he descrit.

Imaginem-nos que, en lloc de rebre una immigració de llengua materna castellana que hagués arribat a representar més del 50% de la població, com és el cas, n’hagués arribat una de similar des d’Algèria –el país més proper a Catalunya després dels nostres veïns immediats-, d’araboparlant. És que l’àrab s’hagués instituït com a llengua oficial i d’obligatori coneixement a Catalunya? No, es clar que no. I ningú, tret d’algun sector amb la voluntat de reinstaurar els regnes musulmans a Catalunya, o sigui, amb la intenció d’envaïr i imposar, hagués exigit tal cosa.

Cal que el català sigui l'única llengua oficial de Catalunya, perquè és de justícia, i perquè aquesta és l'única llengua pròpia del nostre país, i el principal tret que defineix Catalunya com a societat diferenciada. I perquè que també ho sigui el castellà, porta a molts ciutadans, i especialment nous i vells immigrants, a confondre's sobre la identitat de Catalunya, i a creure que Catalunya forma part de l’Espanya culturalment castellana. I a considerar que, només amb el castellà, ja n’hi ha prou per ser català. I a acabar actuant, de facto –la majoria de vegades de manera inconscient, però-, al servei dels interessos de colonització cultural d’Espanya sobre Catalunya. I perquè el castellà, ja disposa de molts altres territoris al món on és llengua pròpia i oficial, i per tant, la seva subsistència no depèn en absolut de disposar d’aquesta segona qualitat als països de parla catalana. Mentre que la del català, sí.

Per tot això, comencem a expressar-nos amb claredat respecte als temes lingüístics a Catalunya. Tothom pot entendre aquesta i altres demandes respecte a la llengua catalana, si no és que està aquí, clarament, amb ànim d’invasor i de colonitzador cultural. Cal incloure la idea de convertir el català en l’única llengua oficial de Catalunya dins qualsevol projecte de construcció/emancipació nacional que es proposi.

27 comentaris:

Marcus ha dit...

Roger,

Felicitats pel post. Altre cop, has fet un escrit que ajuda a posar ordre en els termes, fent aflorar la veritat més punyent, ensorrant aquells tòpics imposats i malauradament tan estesos.
A Catalunya, el català ha de ser l'única llengua oficial. Això ara sembla que no pugui ser, però quan arribi el moment que Catalunya es pugui escindir d'Espanya per a constituir-se com a Estat, hauria de tenir molt present aquesta opció: La llengua catalana, única llengua oficial de Catalunya.

Però per tal de poder arribar a aquest moment, de manera no molt traumàtica, cal fer veure a tothom que el català és la l'única llengua legítima i natural del territori català. Cal que la llengua catalana rebi tot el nostre suport. Els catalans i catalanes l'hem d'utilitzar sempre; ha de ser llengua imprescindible a la nostra terra, i hem de procurar que el castellà no hi interfereixi negativament. És de menester que els nouvinguts palpin que la llengua pròpia del país és la catalana. Cal que s'integrin a la nació catalana. I als immigrants d'arrel castellana que quasi no utilitzen el català -encara que l'entenguin i fins i tot el sàpiguen parlar-, és necessari també que els donem l'empenta i que enforteixin la llengua de la nació que els va acollir.

Tots els nostres esforços han d'anar en aquesta direcció atès que ens hi juguem el futur del nostre poble.

I completament d'acord amb tu en que el bilingüisme català-castellà no és enriquidor. En tot cas és el que és. Sí, parlo i escric castellà a la perfecció. Però amb la situació sociolingüística a Catalunya, el bilingüisme afecta negativament al català. Una llengua és més forta que l'altra, per això el català es pot considerar com a llengua minoritzada, encara que no sigui -encara- minoritària.
Amb això no vull dir que el castellà s'hagi d'eliminar. Quantes més llengües dominem millor. Però això no implica que siguem bilingües, i que s'identifiqui el castellà com a llengua pròpia de la nació catalana, perquè és mentida. Quan sigui possible tindrem un ensenyament que promourà fermament l'aprenentatge de llengües estrangeres -entre elles la llengua castellana, però sobretot l'anglès-, i unes lleis que diran que la llengua oficial única de Catalunya -per tant, d'ús de l'Administració pública, i de totes les instàncies hagudes i per haver-, és la llengua catalana. Amb tot, segurament hi haurà casos de nanos a Catalunya que realment no parlaran castellà -en canvi parlaran un perfecte anglès, o francès, o alemany, més una tercera (o quarta o cinquena) llengua- i serà el fet més normal del món.

Salut!

CdeCarabassa@hotmail.com ha dit...

Evidentment tens raó, com sempre.
Però com diu el Marcus, això no ho veurem fins que poguem exercir la plena sobiraria, i la plena sobirania la veurem......buf!
Per si un cas no l'arribem a veure, caldria trobar la manera de canviar un concepte que ens han filtrat fins al moll de l'òs.
Em refereixo al sentiment de malaeducació que envaeix als catalans quan parlen català a un castellanoparlant. A la segona replica que rep en castellà, el català s'arronsa i fa el canvi, per no semblar tossut, torracollons, barretinaire, anticosmopolita etc.
En canvi, el castellano parlant, no té cap vergonya de seguir exercint el seu monolingüisme ingnorant la llengua pròpia del país.
Ens hem de canviar el Xip.
Jo encara fallo moooolt sovint.

Dessmond ha dit...

Tens molta raò. El bilingüisme és una estratègia més destinada a fer desapareixer no solament el català, sino la cultura catalana.
El bilingüisme només el defensen els espanyols. Siguin d'on siguin, perquè fer més gran llur causa.

Anònim ha dit...

bilinguisme no es sinonim de nticatalanisme ni molt menys, es sinónim de respecte.
Per qué tinc que parlar o obligar a parlar a algu el català sense que l´entengui o sense que sigui català, aixó es dictadura, va contra la suposada democracaia que tans partits promouen.
Per qué en carod te de multar un negoci en el que els seus retols estan en castellà, per qué no s´atreveix a multar els negocis de pakistanesos, indios i tota aquesta colla d´extracomunitaris, aquests si que empitxoren la cultura, no aporten res al català, al contrari, a les escoles no el volen apendre.Per qué ells poden posar el retols en le seu idioma i jo no el puc posar, es que a cas no soc nascut aquí, es una vergonya la situació actual, sempre el mateix devat, en comptes d´acatacr l´españolisme com a propulsor de l´anticatalanisme mireu els que venen de fora que son qui més ataquen la vostra estimada cultura, apreneu a diferenciar, aquesta gent molta porta la tira d temps aquí a España i ni parla ni parlarà el català, ni tansevols es preocupa per saber algo de la cultura, aixó es positiu pel país?

reflexions en català ha dit...

Ja ens podem treure del cap que a Catalunya puguem tenir el català com a única llengua oficial.

Això, per mi, és inviable. A més, mai no ens acceptarien com a estat a la Unió Europea. A les Nacions Unides tampoc els agradaria.

El que hem d'aconseguir és prou poder polític per fer que el català sigui necessari per viure a Catalunya.

A Andorra l'única llengua oficial és el català, que recula greument en l'ús social.

Guillem Casas ha dit...

Això m'ha portat al reportatge aquell de "Ciudadanos de Segunda". Realment, els espanyols ens deuen tenir por. Sinó, no entenc aquest fervor pel seu nacionalisme contra el nostres. En teoria, no juguen amb avantatge? Perquè tanta por? És que potser tenim la paella més pel mànec del que ens pensem? No ho crec, però qui sap.

Per Catalunya, la independència, i deixem-nos d'hòsties.

Roger T. ha dit...

marcus, gràcies per l'elogi. També sóc del parer que és necessari fer molta pedagogia entre els nous i vells immigrants, especialment els que no veuen clara la necessitat d'aprendre i usar el català. Com dic al post, crec que tothom a qui se li expliqui correctament, pot entendre la nostra situació, i la importància que té el català a Catalunya. Esperem, algun dia, poder veure el que descrius.



cdecarabassa, certament que la majoria de catalanoparlants encara han de canviar de xip. Jo, ja fa un temps que ho vaig fer i, la veritat, des de llavors, fins i tot puc dir que em sento millor amb mi mateix en certa manera. Faig el que crec, segons els meus principis, i punt. I en aboslut no em sento maleducat per no canviar de llengua, sinó que, més aviat, penso que els maleducats són els que em segueixen parlant en castellà quan jo els parlo en català, i especialment els que fa unes dècades que estan aquí.
El canviar de llengua és, podriem dir, una subordinació lingüística al castellà. Una subordinació, que no és més que una passa més cap a la substitució lingüística del català pel castellà. El bilingüisme és una gran trampa per acabar amb la nostra llengua de forma aparentment "amable". No ens hem de deixar entabanar. T'animo a que no canviis en cap moment al castellà -a no ser que no t'entenguin, clar-, segueix parlant en català com si fos la cosa més natural del món, ja veuràs, ni tu, ni el teu interlocutor, us violentareu o ell es molestarà, a no ser que sigui algú amb un gran odi cap a tot el que fa olor de català.



dessmond, efectivament, el bilingüisme és la gran trampa en "democràcia" de l'espanyolisme per acabar amb el català.



anònim, aquí ningú ha parlat d'obligar a ningú a fer res. Els que pensen en coses com obligar i imposar, són les persones de mentalitat totalitària/autoritària. I no, els veritables enemics de Catalunya no són els immigrants extracomunitaris, gent que fugen de la misèria amb una mà al davant i l'altra al darrere, l'únic enemic de Catalunya és Espanya i la seva voluntat d'invasió i d'imposició. En quant als immigrants, jo diria que encara n'hi ha més dels que van arribar d'Espanya que no saben ni volen saber res de Catalunya, que dels que han arribat últimament.



reflexions en català, cada cop, sóc més del parer que no hem de tenir gens en compte el que puguin opinar altres estats o entitats fora de Catalunya o organismes internacionals. Tot el que s'hagi de decidir i dilucidar, s'ha de fer dins i entre els catalans, seguint les idees i prinicpis que nosaltres mateixos considerem correctes, i sense deixar-nos envaïr per la por a pressions o coaccions de fora. Només així es poden fer, i podrem fer, les coses bé, de forma ordenada i adequada. Des de Catalunya, hem de lluitar amb llibertat per tot allò en què creiem, i defensar la nostra postura tot el possible davant els altres.

Estic totalment d'acord amb tu amb que el que cal és prou poder polític per fer el català necessari. Però el que el castellà sigui llengua oficial a Catalunya, teninet en compte la història i el context de Catalunya, no deixa de ser una anomalia. Que perjudica la comprensió del fet català, i la nosmalització de la llengua catalana. I aquesta anomalia, cal considerar eliminar-la a mitjà o llarg termini. Segurament, com s'ha dit per aquí, no es podrà plantejar fer del català la única llengua oficial fins que Catalunya sigui un Estat independent. No ho sé, en tot cas, cal poder determinar sense pors quina és la situació en què ens trobem, i quin ha de ser l'objectiu a assolir. Si s'aconsegueix o no, Déu ho dirà.

Conec bastant bé la situació d'Andorra, per estrets lligams familiars que tinc amb aquest país. A Andorra hi ha una altíssima immigració -de les més altes del món-, la majoria de la qual, i especialment darrerament, no és catalanoparlant. El problema de fons que hi ha a Andorra, segons el meu parer, és el mateix que a tota l'àrea lingüística catalana: la subordinació lingüística del català al castellà. O sigui, que la gent, els andorrans o altres catalanoparlants residents, canvien de llengua quan es troben amb un interlocutor no catalanoparlant. A Andorra el canvi no es produeix només en favor del castellà, sinó també del francès -encara que llengua minoritària al Principat. Això fa que, els immigrants, tinguin menys motivació per aprendre la llengua del país. A més, molts d'aquests immigrants són temporals, i no estan disposats a fer l'esforç d'aprendre una nova llengua si no els és estrictament necessari. Amb tot, el fet que, a Andorra, el català sigui l'única llengua oficial, els situa en una posició molt favorable per anar integrant, poc a poc, a tots els residents de llarga estància. Bé, salutacions.

Roger T. ha dit...

guillem casas, els espanyols, obviament, ens tenen por, ja que Catalunya és una anomalia en la seva Espanya que ells volen uninacional i unicultural (castellana). Si existim nosaltres, ells no existeixen, i això els fa por, clar. O potser, més aviat, els provoca un odi irracional en contra nostra. L'espanyolisme, el nacionalisme espanyol, es basa sobretot en l'anticatalanisme. Si no existís Catalunya -ni el País Basc, però especialment Catalunya, perquè tenim una llengua pròpia viva i rellevant, senyal inequívoc d'una diferenciació cultural, ètnica, nacional o com se li vulgui dir-, Espanya no hauria d'anar proclamant continuament i histèricament la seva espanyolitat: aquesta seria evident per a tothom.

Els fem por, clar que sí, no entenen que no és tan senzill envaïr i subjugar un poble lliure. I la nostra missió ha de ser fer-los entendre que el que pretenen no és possible.

CdeCarabassa@hotmail.com ha dit...

tens tota la raó del món

Té la mà Maria - Reus ha dit...

"naltros" em de defensar la nostra llengua, que l'altra ja és defensa sola

salutacions des de Reus

Anònim ha dit...

Estic d’acord amb moltes de les coses que heu dit, però penso que s'ha de fer molta pedagogia i anar amb molt de tacte, d'altre manera pot semblar imposició la legitima defensa i provocar rebuig al nou vingut. Jo sempre que puc parlo en Català i si no m’entenen, amb un somriure al llavis els hi explico que vol dir allò que estic dient. Si fem mala cara o mirem malament a la gent per no parlar el Català serà perjudicial per a nosaltres ja que la nostre llengua perdrà poder "d'atracció". Potser us sembla anecdòtic això que explico però per a un nou vingut el Català pot ser un problema i em de fer que sigui una oportunitat, demanar-ho a les feines i exigir-ho arreu però també amb amabilitat.

Guillem Casas ha dit...

La teva resposta al meu comentari és senzilla i rotundament correcta. Res més a dir.

Quedem, doncs, que els espanyols ens tenen por, jeje!

Ximi ha dit...

Això és un article "perfectament raonat", Roger? Si la tercera frase ja diu una mentida com una catedral... Salutacions.

Roger T. ha dit...

te la mà maria, exactament, i més que sola, l'altra té un poderós Estat al darrere. Nosaltres hem de potenciar el català, el castellà ja té molts estats al darrere que la potencien.



anònim, jo encara diria més, més que ser totalment amables, hem de parlar sempre en català amb total naturalitat, com si fos la cosa més normal del món. Si a més, els que ho fem som de tarannà simpàtic, doncs encara millor.



ximi, quina mentida diu la tercera frase, que els únics bilingües són els catalanoparlants, que l'únic que es pot afirmar´és que tots els catalanoparlants sabem parlar, també, castellà??? Quina, perquè no ho sé veure.

Ximi ha dit...

Roger, és mentida senzillament perquè hi ha molts castellanoparlants (i alguns parlants d'àrab, de xinès, de polonès) que són bilingües també. Potser el que vols dir és que hi ha més monolingües castellanoparlants que catalanoparlants. Això no t'ho discuteixo. Però no vol dir el mateix que la teva frase ni de bon tros.

Salutacions.

Anònim ha dit...

Ximi, en part tens raó però la realitat és que els que canviem del Català al Castellà som sempre els Catalanoparlants a Catalunya ... Aquests Catalanoparlants poden ser d'origen divers ... i probablement parlem molts altres idiomes ... però el que esta clar es que la llengua Catalana es supedita sempre al castellà, i l'explicació es simple, tots els Catalanoparlants parlem també Castellà i no pas a l’inrevés!

Per tan jo estic d'acord amb en Roger , els únics bilingues, i no em refereixo a persones que coneguin dues o més llengües, som els Catalanoparlants, ja que som els únics que utilitzem les dues llengües oficials...

Albert.

Ximi ha dit...

Albert, no coneixes cap castellanoparlant que utilitzi el català? Jo sí, molts. I jo en sóc un. Estrictament parlant, no sóc bilingüe perquè domino més el castellà. Però també hi ha molts catalanoparlants que dominen més la seva llengua que no el castellà i per tant, estrictament, no són bilingües. Però és profundament injust que no es reconegui l'esforç de molt castellanoparlants per parlar català, tot i sabent que el seu interlocutor els entendria perfectament en castellà, una llengua que dominen molt més. I el Roger no només no reconeix aquest esforç, sinó que nega que existeixi. No sé què li fa pensar que aquesta mena d'actitud fomentarà l'ús del català per part de castellanoparlants, però s'equivoca.

Roger T. ha dit...

ximi, quan es parla de bilingüisme, a Catalunya -els que en parlen, o sigui aquells que pretenen acabar amb la llengua catalana, com he comentat-, es parla de català-castellà, no dels altres. Per tant, jo em refereixo, exclusivament, a aquest bilingüisme. Quan dic que només els catalanoparlants són bilingües, no em refereixo a la gent de llengua materna catalana, sinó a tots els que parlen català, com tu mateix. Bilingües en el sentit que utilitzen indistintament tant català com castellà. Ja dic que, això, tampoc és cert. Per contra, ningú s'atreviria a afirmar que tots els castellanopralants són bilingües, ni en el sentit que utilitzen indistintament ambdues llengües, ni en el sentit que saben parlar ambdues llengües.

Ximi, si us plau, no em facis demagògia, jo, ni ningú aquí, em sembla, no ha parlat de reconèixer o no l'esforç de parlar català a la gent de llengua inicial castellana o d'altres llengües inicials. Per començar, cadascú ha de fer el que consideri que és correcte sense esperar reconeixements de ningú. Si un considera que és correcte viure aquí dècades, tenir fills i néts i no fer mai l'esforç de parlar català, o sigui, viure com invasor i colonitzador cultural, doncs molt bé, però que no esperi tenir el meu respecte pel que fa, i que no s'enutgi si algú li parla clar i li diu el que jo estic dient aquí: ell s'ho ha buscat. Per contra, Ximi, saps perfectament que els catalans ens mirem, en general, amb gran simpatia a tot el que fa l'esforç d'aprendre la nostra llengua. O sigui que, en realitat, sí que recompensem al que ho fa. Més, no és prudent esperar, em sembla a mi.

En quant al tema del referèndum que deies a l'e-noticies. Jo t'havia contestat que, no seria possible fer-lo, ja que Espanya, que no hi entén molt de democràcies i llibertats, només permet fer referèndums a nivell autonòmic, per ratificar un Estatut. A part d'això, evidentment, si es fes una cosa així, fer del català única llengua oficial, seria perquè la major part de la població hi estaria d'acord. Això, segurament, només es produïrà quan Catalunya sigui un Estat, o tinguem un grau bastant més elevat d'autogovern, i es pugui explicar a la gent, la situació sociolingüística de Catalunya, què significa el procés de substitució lingüística, la injustícia històrica a nivell lingüístic -també- que ha patit Catalunya, etc., etc. Quan la població estigui receptiva a escoltar sobre aquest tema, amb les mínimes interferències del nacionalisme espanyol histèric i que es basa en la imposició. Com dic al post, crec que tothom pot entendre i estar d'acord amb el que dic, a tot arreu del món, si no és que està molt influït pel nacionalisme imperialista espanyol, i si viu aquí, ho fa com a invasor i colonitzador cultural. Evidentment, ara no seria el moment de fer aquest referèndum, en cas que es pogués fer: seria una ocasió ideal per Espanya per fer-nos quedar als catalans com a gent que vol imposar lo seu -que és el que són ells, precisament-, i ningú entendria res perquè no es parla clar sobre el tema. Bé, salutacions.

Ximi ha dit...

Roger, tu parles de demagògia? Ens converteixes, per art de màgia, en "catalanoparlants" a tots els que sabem parlar català? Per la mateixa regla de tres, tu series castellanoparlant, i llavors podries afirmar perfectament que "els únics bilingües són castellanoparlants". Perquè no reconeixes que aquesta frase, que és el dogma tòpic de molts monolingüistes, no s'aguanta per enlloc? Ja t'ho he dit, si vols fer-te la víctima, digues que "tots els catalanoparlants són bilingües i en canvi, hi ha castellanoparlants que no ho són". Com a mínim això seria veritat.

reflexions en català (marc) ha dit...

Roger T., jo també conec bastant bé la situació del català a Andorra, més que res perquè treballo al Servei de Política Lingüística del Govern andorrà.

El que volia dir és que no n'hi ha prou de tenir el català com a única llengua oficial. També he de dir que Andorra no es pot comparar amb Catalunya ni amb les Illes ni amb el País Valencià, per exemple.

Discrepo quan dius que "a Andorra el canvi no es produeix només en favor del castellà, sinó també del francès". A Andorra el francès té una presència bastant minsa perquè el país ha perdut l'equilibri tradicional que li ha permès arribar al segle XXI com a estat sobirà. Però ara el francès 'no és cosa de tots' sinó d'una minoria i dels quatre vells que van a comprar Ricard al pas de la Casa.

El drama d'Andorra és que la 'nova potència, els immigrants portuguesos, adopta el castellà per a les relacions socials.

A més, com més va hi ha més andorrans que tenen el castellà com a llengua d'ús habitual. És un fenomen bastant recent.

L'única dada positiva d'Andorra (sobretot respecte dels altres països catalans) és que el percentatge de famílies que adopten el català després d'una generació és més alt que en altres llocs.

I què passa, doncs, a Andorra? D'una banda, el que deies: la gent es passa al castellà quan es dirigeix a algú que no és catalanoparlant o que, fins i tot, no coneix. Sobretot si són dependents, cambrers, etc.

També hi ha problemes per trobar personal qualificat, ja que la vida a Andorra és molt cara i les sous tampoc no fan miracles. Molta rotació laboral, gent que s'hi està un parell d'anys, treballadors de temporada...

Falta de voluntat política i empresarial, dificultats per integrar-se en una societat bastant tancada. Uf! No acabaria mai. Potser que ho deixem aquí.

Salut

Ximi ha dit...

Per altra banda, no espero el teu agraïment per res (si parlo català no és perquè "ho consideri correcte" ni perquè els catalanistes em donin palmadetes al cap, sinó simplement perquè em ve de gust), l'únic que voldria és que no diguessis mentides per defensar les teves idees. Perquè et quedi clar: igual que hi ha catalanoparlants bilingües català-castellà, hi ha castellanoparlants bilingües castellà-català, ergo la teva frase és rotundament falsa.

Salutacions.

Roger T. ha dit...

marc, si, a mi també m'interessa bastant el tema, i sens dubte que hi ha molt a parlar...

ximi, potser no m'he expressat amb tota la exactitud necessària. El que volia dir és que només són bilingües tots els que saben parlar català, més que els catalanoparlants, potser, si es consideren catalanoparlants només aquells de llengua materna castellana. En tot cas, crec que tens raó en què no m'he expressat correctament.

Anònim ha dit...

Yo hablo en castellano y he nacido aquí, mis padres también y mis abuelos son de Onda y de Mahón respectivamente ¿me puedo quedar aquí y seguir hablando en castellano o me tengo que ir? ¿o me va a decir alguien lo que tengo que hablar y en que lengua expresarme a la mitad del partido?

Es que tengo 40 años y por motivos de los que no tengo que dar explicaciones a nadie (a nadie) hablo castellano y resulta que tengo menos posibilidades que otros y me dicen en que idioma o lengua tengo que hablar como si alguien fuera dueño de las esencias.

Yo creo que no rte gusta hablar. Te gusta adoctrinar y te has olvidado que yo hablo castellano y que Cataluña no habla ningún idioma, porque la tierra no habla.

Ya podéis empezar a insultar y ha decir obviedades. El tiempo empieza ¡YA!

Roger T. ha dit...

Anònim, aquí ningú no insulta a ningú, som gent civilitzada. I tampoc som uns eixelebrats, com potser a tu t'agradaria. Entenc, pel to amb que parles, perquè no parles català i pel que dius dels teus orígens, a zones catalanoparlants com el País Valencià i les Balears, que tens un fortíssim prejudici contra el català i tot el relacionat amb la nació catalana. He observat algunes vegades, que els que tenen més odi a tot allò català, són aquells que han perdut la seva identitat original per passar-se a la de la nació dominant. Això ocorre quan la propaganda constant de la nació dominant -la castellana-espanyola- sobre la inferioritat de la pròpia té èxit. Sortosament, això encara no ha passat de manera massiva enlloc dels països de parla catalana, a part de, potser, alguna ciutat, com Alacant, i en part, València. Però és clar, també hi ha casos aïllats. No en tinguis cap dubte, per les circumstàncies que siguin, tens un fortíssim, pronunciadíssim prejudici contra el català, i a favor de tot allò espanyol-castellà.

Així, doncs, vius a Catalunya, com comento al post, com ho fa qualsevol descendent de l'antiga immigració castellana que ha arribat aquí amb forts prejudicis, provinents de la propaganda secular del poder espanyol, contra la llengua, cultura i nació catalanes. Gent que viuen aquí sense cap mena d'interés ni respecte per Catalunya. Això, és hi viuen com a invasors i colonitzadors culturals. Per ells, això és Espanya, però no una part d'Espanya on hi habita una nació i s'hi parla una llengua diferent de la castellana. No. Això és l'Espanya castellana, "qué cojones"!! I perquè, per "cojones, porque lo digo yo". Com comprendràs, aquesta mena d'actitud irrespectuosa, com qualsevol actitud irrespectuosa, no pot demanar, a canvi, respecte. És més, qualsevol persona de bé ha de saber, quina mena d'actitud és aquesta: una actitud de baix nivell moral, que pretén la imposició, la falta de respecte a tot un poble, la de l'invasor i el colonitzador, en definitiva. Que cadascú pot fer el que li plagui, i si tu vols viure a Catalunya amb aquesta actitud, doncs perfecte, però cal deixar ben clar a tothom què significa.

Em dius que tens menys probabilitats que altres per no parlar català. Bé, lògicament, només faltaria. Quan això no sigui així, podràs respirar feliç: Catalunya ja no existirà. Per treballar a Catalunya, cal saber parlar català. Simplement perquè si no, l'empresa està oferint un servei deficient als seus clients. Als seus clients catalanoparlants, que tenen tot el dret a ser atesos en la seva llengua al seu país. Encara que, hi ha moltes empreses que no ho fan, com tots sabem, i especialment al món de l'hosteleria. Bé, el que comentes, prové del fet que et negues obstinadament a aceptar que vius en un país, o territori, amb una llengua pròpia Diferent de la castellana. Perquè tens un odi personal contra el català. Però que la llengua de Catalunya sigui el català no és una cosa personal contra tu, i no té res a veure amb las "esencias" ni altres collonades que s'inventen els espanyols -quan ells, d'esencias en tenen per parar un carro. És un fet, i punt. I com abans ho aceptis, millor podràs viure a Catalunya.

I per acabar, les obvietats, els tòpics dominants, són creats pel poder, i el poder, a Catalunya, encara i malauradament, és l'espanyol. No dic obvietats, precisament procuro fer observacions raonades per atacar les obvietats dominants. Bé, salutacions.

Anònim ha dit...

Para Roger t.

No, Roger, no. Yo no soy ningún invasor y ese pensamiento que pones en mi tampoco coincide. Me dices esto:

Això és l'Espanya castellana, "qué cojones"!! I perquè, per "cojones, porque lo digo yo". Com comprendràs, aquesta mena d'actitud irrespectuosa, com qualsevol actitud irrespectuosa, no pot demanar, a canvi, respecte.

Esto es lo que el Poder hace conmigo. Yo no. Si tu hablas catalán y otro habla castellano ¿qué quieres que te diga? Lo que no acepto es que las instituciones me impongan (ellos si) por cojones (eso son tus apreciaciones) que idioma tengo que hablar o en que idioma me tengo que expresar.

Yo estoy harto (y esto es legítimo) del victimismo (no se si tú eres o no victimista) pero no me trates ni de invasor ni de antinada. Yo ya veo el asunto. Cuando llegan las elecciones algunos partidos me hablan en dos lenguas y luego no.

No es necesario que me faltes al respeto como lo haces en tu carta. No me llames invasor, no me digas que no respeto a Cataluña, no me digas que no respeto al catalán. Tienes que aprender que las lenguas son un medio de comunicación y no de exclusión. Si aprendes esto entenderás que cada uno se expresa como MEJOR sabe y que la expresión hablada (como el que se expresa con las manos o con los pinceles o con el rostro utiliza lo que mejor "controla". Y esto es lo que nos pasa a los actores y a los que nos expresamos con la palabra y ningún fastistoide (no es tu caso, claro) de tres al cuarto nos va a decir si podemos o no expresarnos cada día de la semana, de lunes a viernes con aquello que mejor dominamos.

Nadie nos va a decir si por hablar o no catalán o por excluirnos de muchos foros somos o no mejores para vivir en esta tierra. Y quien nos lo dijera sería un fascista (no es tu caso, supongo).

Porque a mi si que me gusta hablar. Y mucho. Pero no me gustan las imposiciones y menos de parte de las instituciones que YO PAGO y MANTENGO.

Tú háblame como quieras. Y yo también a ti. Si no me quieres escuchar o viceversa (supongamos) es lícito (sería de mal gusto, pero sería lícito) pero las instituciones que yo pago con mis impuestos no me gusta que me discriminen (es lo que hacen. Sería interminable).

Y si en mi tierra (que es esta nadie me va a llamar ni españolista, ni castellano, ni nada de esas cosas que me intentas llamar, sino que podrías llamarme persona -es una sugerencia) no puede expresarme libremente en castellano y sin costes adicionales pues lógicamente pelearé, con todas mis fuerzas y nadie me excluirá NI PONDRA una marca en la puerta de mi casa marcándome como NO GRATO.

Yo creo que me has entendido porque he intentado explicarme. Y, principalmente, no me digas lo que debería hacer, porque yo no te lo digo a ti. Eso es la libertad.

Es cierto que no me importa la lengua (como algo genérico) me importa la expresión, el derecho a comunicarme, el poder hablar. No le pongo etiquetas.

Si esto que te digo te molesta, con todo el respeto del mundo, te digo que te lo hagas mirar. A los nazis les pasaba lo mismo (no te comparo, quede claro) excepto si alguien pretende meterme en una checha lingüistica contra mi voluntad. Entonces si.

Un saludo muy cordial.

Manu

Marcus ha dit...

Benvolgut Manu,
Perdona que entri en el diàleg, però, qui t'imposa què?
Què t'imposa aquest ens que tu també pagues? Parlar en català? Parlar en castellà?
Si et refereixes a la Generalitat o a l’Estatut –suposo que vas per aquí, i si no, doncs no cal que segueixis llegint-, i resulta que vius a Catalunya, no acabo d’entendre el teu punt de vista, a no ser que no reconeguis l’existència de la nació catalana. Si no ho reconeixes, aleshores, coincideixo totalment amb el Roger en que tens un fort prejudici contra el català i la cultura catalana –sobretot pel fet que dius que tens avantpassats de terres catalanoparlants-.

Mira, jo penso que si me’n vaig a viure a Madrid, allí hauré de parlar en castellà. És lògic. És el que està estipulat. El mateix si me’n vaig a París, però allí hauré de parlar en francès. Si hom és a Barcelona, i el seu idioma propi és el català, no entenc això que dius de lluitar pel castellà. Lluitaria jo pel català a París? Aaaah. És clar, a Catalunya el castellà és cooficial. Aquí és on entra la reflexió d’en Roger. Castellà és cooficial, però és imposat donat que no és la llengua pròpia de Catalunya. La gent que ha vingut a Catalunya a viure i treballar i ha passat olímpicament del català, i no només això, sinó que a més va criticant el fet que aquest sigui normalitzat –immersió lingüística a primària, etc etc-, com vols que no sigui considerada com a inadaptada? I una cosa és aquesta consideració del Roger, i també meva, i l’altra és començar a parlar de marcar les portes i parlar del nacionalsocialisme –que no sé perquè però sempre algú té aquests termes a la punta de la llengua ja que no sap distingir entre democràcia i barbàrie-.

Si vols parlar d’imposicions, per a mi, a Catalunya, a la nació catalana, l’única imposició que ocorre és la del castellà. Dir que a Catalunya s’imposa el català és com dir que a Alemanya s’imposa l’alemany. Et repeteixo; si no ho veus així, és perquè senzillament no reconeixes l’existència de la nació catalana perquè identifiques Catalunya amb una comunitat autònoma més –amb la peculiaritat que parlem català i mengem botifarra amb seques, pa amb tomàquet, etc, etc. -.

En definitiva, parla com vulguis –tothom és lliure de parlar com vol. Però trobo de molta baixesa moral anar criticant el fet que el català es parli a Catalunya (i sigui potenciat fins el seu ús normalitzat i indispensable tal i com ho és el castellà a Salamanca), com qui critica que es parli l’alemany a Alemanya o l’anglès a Anglaterra.

Espero haver afavorit la reflexió.
Salutacions cordials

Roger T. ha dit...

Manu, en la teva resposta, ignores completament l'essencial del que dic, i em respons amb arguments que estan a un altre nivell dels fets concrets de què parlo: em parles de ets una persona -i qui et diu que no??-, de definicions genèriques de la utilitat d'una llengua ("las lenguas son un medio de comunicación y no de exclusión"), i vas insinuant tota l'estona que sóc un feixista o un nazi. O sigui, m'insultes (jo d'insultar també en sé molt, però no faig aquest bloc per a això). En definitiva, em repeteixes fil per randa tot el discurs de l'espanyolisme més radical sobre el català, la cultura i nació catalanes, que defineix tot això, quan no forma part del poder, com una cosa de quatre imbècils folclòrics, i quan en té, com una imposició de nazis i feixistes.

Si no tens res millor a dir-me, millor no diguis res, ja que aquesta cançoneta ja me la sé de memòria. La cançoneta de l'odi ètnic i la imposició de tot allò espanyol castellà, que no pot suportar que existeixin altres llengües i cultures dins el seu territori, i per tant les ignora si pot, i si no pot, les denigra i desacredita tant com pot. Seguint el teu discurs populista, diré que el poder espanyol denigra tot un poble, tota una societat de persones humanes, els denigra en allò més essencial i que més els defineix com a societat i, per tant, com a sers humans: la seva llengua, cultura i voluntat d'èsser.

Que et quedi clar que aquí ningú t'imposa res, ni jo parlo d'imposar res. Tot això, són fantasies espanyolistes. Però, com diu en Marcus, oi que si tu vas a viure a Alemanya hauràs d'aprendre i parlar l'alemany, si vols tenir feines d'un mínim nivell, i relacionar-te amb els autòctons, i que si pretens viure a Alemanya parlant en castellà "sin coste adicional alguno", com dius, seràs titllat de colonitzador cultural, com algú que ve a imposar "por cojones" el seu idioma a un país forà? Doncs exactament el mateix a Catalunya, país que té una llengua pròpia, que és el català, i on, si tu pots viure-hi sense usar aquesta llengua, és perquè el castellà és oficial per dret de conquesta, com he comentat. Si estàs d'acord amb aquest dret de conquesta, vius aquí com a invasor, és molt simple. Encara que hagis nascut aquí. Si haguéssis nascut a Alemanya i només parlessis turc, com fan alguns, tampoc podries pretendre tenir accés a qualsevol feina i viure en turc "sin coste adicional alguno".

Bé, i per acabar, és clar que ets una persona, com ja t'he dit, em respons als meus arguments amb arguments d'un altre nivell, com si estès dient imbecilitats. Però sí, també ets espanyolista, i a pesar que els teus origens no ho són, ets de cultura castellana. Ets tan espanyolista, tens tan interioritzat Espanya dins teu, com si fos la cosa més natural del món -quan, amb perdó, no és més que una gran mentida que s'aguanta gràcies a la imposició per la força-, que no pots veure una altra cosa. I qualsevol negació d'Espanya, te la prens com un atac personal i automàticament, inconscientment, passes a considerar que és cosa de tarats, de feixistes o de qualsevol altra cosa amb què el poder espanyol defineixi els que neguen una Espanya monolítica cultural, lingüística i nacionalment.

Com ja t'he comentat, ets lliure de fer el que vulguis i viure com vulguis, però la teva actitud, a Catalunya, és la de l'invasor i colonitzador cultural, com ja he repetit. Però no pretenguis, doncs, que la teva actitud està en concordància amb la llibertat i el respecte a totes les persones com a sers humans que som. Perquè no respectes el fet que la llengua de Catalunya és el català.

En definitiva, si em vols respondre al post, respon-me amb arguments concrets rebatent el que dic, o no, però no em llencis el discurs espanyolista típic d'intentar desacreditar-me perquè nego que Espanya és Una, Grande i Libre, perquè realment no m'estàs contestant, ni negues ni afirmes el que dic, i no aportes res al debat. Bé, salutacions.