dilluns, de març 03, 2008

L'escenari ideal després del 9-M.

No ens enganyem. Aquestes properes legislatives espanyoles són les eleccions que Catalunya afronta amb pitjors perspectives dels últims temps -des dels inicis de la democràcia, abans de l'hegemonia del projecte CiU-Pujol, potser? El catalanisme no té cap objectiu rellevant que il.lusioni i unifiqui, no ofereix cap projecte que engresqui, tenim un partit d'obediència espanyola ficat fins al moll de l'ós de l'esfera pública catalana, que es dedica a erosionar el poc autogovern que tenim i a narcotitzar nacionalment la població, gràcies a un partit que s'autoanomena sobiranista -o independentista. Tots els mitjans de comunicació rellevants, els catalans inclosos, transmeten la idea que, en aquestes eleccions, només hi pugnen els dos grans partits espanyols. Sembla que el catalanisme hagi de desaparèixer, ofegat, ignorat, marginat, i incapaç d'adaptar-se als nous temps i fer-se creïble. No hi ha èpica, no hi ha res.

Però com diu la dita, al mal temps, cal posar-hi bona cara. I d'aquestes eleccions, sense grandesa ni passió, cal esperar de treure'n el major profit possible. Faré un humil exercici de prospectiva, tenint en compte la percepció -individual- del capteniment que pensen tenir el proper dia 9 els catalans de tendència catalanista, i el que diuen les enquestes, com la darrera de Tele 5, o la d'Antena 3. Primerament, es pot assegurar que el catalanisme no actuarà unitàriament. Vull dir, no hi haurà ni una abstenció, o vot en blanc, massius, amb l'objectiu de reduir el suport electoral, i fer replantejar les seves estratègies polítiques als partits catalanistes -CiU i ERC. Ni tampoc sembla que hi hagi d'haver una mobilització massiva per a votar cap partit. En cas que hi fos, en principi seria per a votar CiU -aquesta era la meva opció-, amb l'objectiu de que sigui necessari per a governar a Madrid, i per a atacar el PSC i el tripartit.

Sembla ser que, en general, els votants habituals de CiU tornaran a votar-la. I també que hi ha certs sectors del catalanisme, que voten habitualment algun partit, que clarament pensen abstenir-se o votar en blanc -aquesta postura és la majoritària, sembla, entre els blocaires. ERC sembla que sofrirà una davallada més forta que CiU en el seu suport electoral. En definitiva, tenint en compte com estan les coses, i que cal treure el major profit de les circumstàncies, els millors resultats per a Catalunya serien: CiU 9-12 escons, i ERC 3 escons, dins un context en el qual cap dels dos grans partits espanyols tingués majoria absoluta, i CiU fos necessària per a governar.

Caldria que CiU obtingués una representació semblant a la que té, però potser -i considerant que a Catalunya hi haurà un nivell d'abstenció més elevat que en les darreres eleccions legislatives-, amb un nombre absolut de vots inferior que en l'anterior ocasió. Així, CiU tindria força suficient per a ser un partit decisiu per a formar govern, i per tant, podria pressionar en favor de Catalunya i, en principi, en contra del tripartit i el poder omnímode del PSC -el principal mal que pateix Catalunya. A més, significaria que el catalanisme, li dóna crèdit en el seu projecte de la Casa Gran del catalanisme, però que, al mateix temps, no està plenament convençut ni engrescat amb ell, i per tant, CiU no es podrà acomodar, i encara s'haurà d'esforçar per a crear un projecte atractiu i creïble.

I finalment, 3 escons per a ERC, seria el resultat a partir del qual es desencadenaria, quasi amb total seguretat, un canvi en la direcció del partit. I per tant, en l'estratègia de suport al PSC, la qual cosa desembocaria, hipotèticament i en el curt termini, en el desmantellament del govern tripartit a la Generalitat, o sigui, en la fi del nociu poder total que el PSC té en l'àmbit públic català. Si ERC obtingués 4 escons, també podria passar tot això, però ja no ho veig tant clar: diria que ERC ha de sofrir una autèntica desfeta, si pot ser que la torni a situar als nivells d'abans del seu "esclat independentista". Ho sento, però ha de fer un pas enrere per tal de poder-ne fer un altre de molt més gran endavant.

Aquests resultats, s'arrodonirien si el PP no es convertís en la 2a força política més votada. Tenint en compte tots els partits, els resultats podrien anar així: PSC-PSOE, 20 escons, CiU, 12 escons, PP, 10 escons, ERC, 3 escons, i ICV, 2 escons.

7 comentaris:

Joan Arnera ha dit...

Uf, una anàlisi interessant, sobretot en les conclusions... No crec que ERC baixi tant, penso que es quedarà a cinc i que ja en tindran prou per aguantar. El què està claríssim és que després de les eleccions el catalanisme sobiranista s'ha de començar a moure molt seriosament. O hi ha un canvi de rumb (i en això no val a incloure només ERC; CiU és igualment -o més- culpable de tot el què passa, i necessita també urgentment una regeneració interna que faci desaparèixer Unió i posi el sobiranisme sobre la taula), o hi ha un canvi de rumb, deia, o ho tenim ben pelut.
Salut!

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Estic d'acord amb el teu anàlisi, crec però que CIU treurà 12 escons i ERC 4, per lo que el que expliques de les tesis de canvi de rumb a ERC es perfectament posible, perquè 4 escons son la meitat dels que té ara i per tant ni tindran grup parlamentari, ni el recolzament popular, hi per tant haurà de replantejar el seu suport al tripartit, o cercar una altra majoria a catalunya.

Roger T. ha dit...

Joan, estic completament d'acord en què cal un canvi de rumb tant d'ERC com de CiU. CiU, però, ja ha fet passos cap a un nou plantejament, més sobiranista, amb la idea de la Casa Gran, encara que, després, fent coses com posar en Duran i Lleida al capdavant de la llista per Madrid, no és massa creïble. Veient la part positiva, però, en Duran i Lleida és un animal polític, domina els mecanismes de la política, i potser aconseguirà ser ministre, sí, però també sabrà aconseguir contrapartides per a Catalunya, i serà un enemic temible del tripartit.

Perquè, no ens enganyem, em sembla que l'estratègia del "peix al cove", és tant antiga com el catalanisme, i seguirà essent útil a Catalunya fins que siguem un Estat. I el "peix al cove" és compatible amb altres polítiques i projectes catalanistes de més envergadura. Ha de ser part integrant de l'estratègia catalanista, sense ser-ne, però, la part principal.

Considero que cal ser, abans que res, prudents, no en va la prudència és una característica molt pròpia dels catalans, que forma part del nostre "seny". Per això argumento que, un resultat ideal, seria aquell en què CiU no sofrís una gran desfeta, però tampoc un triomf en cap sentit: perquè pugui pressionar per als interessos de Catalunya a espanya, i al mateix temps no s'acomodi en la seva estratègia poc clara i engrescadora en relació a Catalunya.

També em passa pel cap que, aquesta generació de líders polítics actual, és poc capaç, grisa, no té la força per a canviar les coses. Potser, només potser, caldrà esperar encara un temps per a que arribin els líders de la següent generació de polítics i substitueixin els actuals. Potser, no és factible pressionar excessivament els polítics actuals, ja que, ells, no donen més de si. Bé, se'm passa pel cap, no sé.


Quim, esperem que així sigui, que ERC s'hagi de replentejar el seu rumb. Si es perd aquesta oportunitat, les coses encara seran més grises per a Catalunya en un futur immediat.

Tip i Cuit ha dit...

Roger, primer de tot felicitar-te pel teu bloc, vaig trobar-lo en l'època que el deixàres a la deriva. precisament el mateix em pasà a mi, he estat una bona temporada allunyat de les noves tecnologies.

Trobo molt acertada la teva visió política, a més, espero que així sigui. Encara que també preferiria que el vot a CIU fos el majoritari -la societat catalana hauria parlat clar, per primer cop- per parar tanta follia política sociata. Els d'ERC primer necessiten anar enrrere per poder continuar avançat, no tinc clar que la nova orientació del partit sigui gaire més independentista que la d'ara, però personalment els ho tornaria a donar una última oportunitat.

Espero que poguem continuar gaudint de la teva companyia.

Salut

Roger T. ha dit...

Tip i cuit, gràcies pels elogis. Personalment, penso que, probablement, és millor que CiU no tregui uns grans resultats, que no els treurà quasi segur, ja que, realment, la seva estratègia no és molt clara ni sembla que tinguin, encara, un veritable projecte de futur per a Catalunya. Per això, és millor que no s'acomodin, i que segueixin esforçant-se per a millorar la seva política. En quant a ERC, jo ja li vaig donar l'última oportunitat a les darreres nacionals, per il.lús. I fins que no canvïn radicalment, crec que ni jo, ni el catalanisme en general, no s'hauria de plantejar novament donar-los el seu vot.

Veig que el teu bloc el tens abandonat de fa temps. Bé, salut.

joliu ha dit...

Roger, penso que un resultat tebi per CiU seria un molt mal resultat.
No és cert que el fracàs se l'emportés en Duran, pensa que en certa manera també s'està avaluant la Casa Gran i la capacitat d'atracció del catalanisme.

Jo espero 14 diputats i una baixada significativa del PSC, necessito tornar a veure aquella cara de la Chacón de fa cinc anys quan, sentada al costat de'n Puig, va veure com li canviaven els formatges.

Us convido a fer la vostra porra al meu bloc.

Josep (sl) ha dit...

Tan de bo el teu pronòstic hagués estat l'encertat. Sorprenentment CiU sembla ser decisiva.