El nostre periodisme és de baixa qualitat moral
A Catalunya, i als països del nostre entorn, es considera que el bon periodisme és aquell que es fa independentment de qualsevol poder i/o sistema d'opinió. Això es basa en la idea subjacent de que existeix un criteri "pur" o neutre que defineix els fets que són notícia. Aquesta idea generalitzada, que pel seu arrelament en la ment de la població, podríem definir com a tòpic, és falsa. No existeix tal criteri, simplement perquè el periodisme té com a missió d'informar a persones sobre fets del seu interès, i aquestes persones tenen interessos diferents. Vull dir que el periodisme no és una ciència exacta, no existeixen unes normes estrictes per a escollir i explicar aquells fets que són importants per a les persones en general.
El mitjans de comunicació de masses no són, recíprocament, una mena d'ONGs amb l'elevat objectiu de tenir informada a la població sobre els temes que li interessen. Són grans muntatges i, sigui el seu principal objectiu l'ànim de lucre o no, són a més òrgans de creació d'opinió. Pretenen crear un estat d'opinió favorable a determinat partit polític, grup social, grup de pressió, ideologia, tendència política, estament, etc.
Abans de la guerra civil, a Catalunya, pràcticament cada partit polític o tendència ideològica, tenia un diari favorable, i aquest declarava obertament les seves filiacions, i tothom sabia a qui representava cada diari, i escollia el mitjà que més li interessava segons les seves afinitats. Avui dia, això seria impensable. Probablement perquè la societat, en general, no està tant polititzada, els mitjans de comunicació han tendit a no definir-se clarament en relació a què o qui representen. Simplement intenten -amb la, com he comentat, falsa idea que han contribuït a expandir de que existeix un periodisme "neutral"- semblar els més veraços, independents, neutrals, amb l'objectiu de captar un públic més ampli del que s'adscriuria purament al grup o tendència que de facto afavoreixen. Així, tenim noms tan contundents entre els diaris espanyols com La Razón, que a més porta per subtítol Diario independiente, o el Diario independiente de la mañana, El País.
Els codis deontològics de la professió periodística (Col.legi de Periodistes de Catalunya, Codi deontològic europeu, Codi del Regne Unit), donen molta importància a aspectes com respectar la veritat dels fets, i no barrejar mai fets i opinió. Però en general passen completament per alt que els mitjans de comunicació de masses tenen com a objectiu la creació d'opinió -que acompleixen tant a través de bona part dels fets que escullen com a noticiables i la manera de presentar-los, com dels articles d'opinió en si . Si es segueix el principi que és necessari un codi ètic sobre el periodisme, per la forta responsabilitat social que tenen els mitjans de comunicació de masses, es pot arribar a la conclusió que aquests últims també haurien de ser objecte d'aquest codi. I, el compromís d'honestedat i respecte a la veritat que se li demana al periodista, per als mitjans equivaldria a admetre la impossibilitat de la seva independència o neutralitat, i a comunicar oberta i clarament a qui o què recolzen.
A partir d'aquí, cada mitjà hauria d'atreure públic cap a la seva tendència, a través de donar notícies impactants, opinions convincents, etc., sempre seguint el codi ètic del periodisme. Això potser estimularia el periodisme d'investigació -avui en dia quasibé desaparegut dels mitjans catalans-, en l'afany de donar notícies i arguments inèdits per atraure cap a la pròpia "causa". Potser dinamitzaria el periodisme en general, que avui dia viu en una mena d'abúlia poc crítica, amb una gran part de les notícies que ja arriben prefabricades a les redaccions, i que ja ha perdut aquella imatge del periodista compromés, que buscava la notícia pel seu compte.
Per acabar, comentar que potser, per als "iniciats" en política, és evident a quin partit o tendència recolza cada diari, ràdio o televisió, però la majoria de gent és molt poc crítica amb els mitjans de comunicació, i si un diari es defineix com a "independent", doncs s'ho creu. I a això se li diu enganyar a la gent.
El mitjans de comunicació de masses no són, recíprocament, una mena d'ONGs amb l'elevat objectiu de tenir informada a la població sobre els temes que li interessen. Són grans muntatges i, sigui el seu principal objectiu l'ànim de lucre o no, són a més òrgans de creació d'opinió. Pretenen crear un estat d'opinió favorable a determinat partit polític, grup social, grup de pressió, ideologia, tendència política, estament, etc.
Abans de la guerra civil, a Catalunya, pràcticament cada partit polític o tendència ideològica, tenia un diari favorable, i aquest declarava obertament les seves filiacions, i tothom sabia a qui representava cada diari, i escollia el mitjà que més li interessava segons les seves afinitats. Avui dia, això seria impensable. Probablement perquè la societat, en general, no està tant polititzada, els mitjans de comunicació han tendit a no definir-se clarament en relació a què o qui representen. Simplement intenten -amb la, com he comentat, falsa idea que han contribuït a expandir de que existeix un periodisme "neutral"- semblar els més veraços, independents, neutrals, amb l'objectiu de captar un públic més ampli del que s'adscriuria purament al grup o tendència que de facto afavoreixen. Així, tenim noms tan contundents entre els diaris espanyols com La Razón, que a més porta per subtítol Diario independiente, o el Diario independiente de la mañana, El País.
Els codis deontològics de la professió periodística (Col.legi de Periodistes de Catalunya, Codi deontològic europeu, Codi del Regne Unit), donen molta importància a aspectes com respectar la veritat dels fets, i no barrejar mai fets i opinió. Però en general passen completament per alt que els mitjans de comunicació de masses tenen com a objectiu la creació d'opinió -que acompleixen tant a través de bona part dels fets que escullen com a noticiables i la manera de presentar-los, com dels articles d'opinió en si . Si es segueix el principi que és necessari un codi ètic sobre el periodisme, per la forta responsabilitat social que tenen els mitjans de comunicació de masses, es pot arribar a la conclusió que aquests últims també haurien de ser objecte d'aquest codi. I, el compromís d'honestedat i respecte a la veritat que se li demana al periodista, per als mitjans equivaldria a admetre la impossibilitat de la seva independència o neutralitat, i a comunicar oberta i clarament a qui o què recolzen.
A partir d'aquí, cada mitjà hauria d'atreure públic cap a la seva tendència, a través de donar notícies impactants, opinions convincents, etc., sempre seguint el codi ètic del periodisme. Això potser estimularia el periodisme d'investigació -avui en dia quasibé desaparegut dels mitjans catalans-, en l'afany de donar notícies i arguments inèdits per atraure cap a la pròpia "causa". Potser dinamitzaria el periodisme en general, que avui dia viu en una mena d'abúlia poc crítica, amb una gran part de les notícies que ja arriben prefabricades a les redaccions, i que ja ha perdut aquella imatge del periodista compromés, que buscava la notícia pel seu compte.
Per acabar, comentar que potser, per als "iniciats" en política, és evident a quin partit o tendència recolza cada diari, ràdio o televisió, però la majoria de gent és molt poc crítica amb els mitjans de comunicació, i si un diari es defineix com a "independent", doncs s'ho creu. I a això se li diu enganyar a la gent.
3 comentaris:
Jo crec que si tots els mitjans fossin tipus COPE cadascú defensant les seves idees això acabaria com el Rosari de l’aurora.
Estic en part d’acord amb tu però només en un 50% ja que sóc dels que penso que tot periodista ha d’intentar buscar el fets certs o els més propers a la veritat, hi ha partir d'aquesta informació treure’n les seves pròpies interpretacions. El problema d'avui en dia es que tan el Sr. Losantos com qualsevol altre d’ideologia totalment diferent el que realment fan és llegir un teletip de Reuters o d'altres agències i interpretar-ho segons la seva ideologia. Penso que un % molt elevat de les noticies son interpretacions sobre teletips de premsa i que només un baixíssim % correspon a l’investigació. Això ens porta a dues realitat quotidianes: el poc coneixement real de la societat per part d’alguns periodistes i l’excessiva rellevància que existeix al nostre País i a també a Espanya de les tertúlies polítiques tipus programes matinals a TV o ràdios (tertúlies tipus “cronicas marcianas”) .
En resum no crec que els mitjans hagin de ser fidels a cap partit polític i si que crec que ho han de ser a una ideologia tot i que aquesta situació és de fàcil confusió. I amb el que si que estic totalment d’acord amb tu és que necessitem més investigació en la professió ... avui dia semblen mers gestors i transformadors de les noticies i no pas creadors o cercadors, paper que hauria de ser central en la seva activitat.
Albert
Molt d'acord. Cal evitar la mentida del diari "independent". No és ètic; crea molta confusió. D'acord en el seu posicionament polític, però això implica treure l'etiqueta "independent".
Una cosa que voldria afegir és sobre la dependència dels noticiaris de les cadenes públiques al govern de torn que sempre els utilitzen per escombrar cap a casa i denigrar l'oposició o opinions desfavorables a ell. CAldria que els serveis informatius tendissin a l'objectivitat, criticant el govern de torn si fes falta, no fent cas de les seves directrius i ideologia, sinó sent fidels a les seves bases fundacionals de servei informatiu públic pel ciutadà d'un territori. En el cas dels informatius de TV3, que és on més ens toca, ara mateix estan molt influenciats pel govern de torn, el qual els marca segons la meva opinió una visió hispanocèntrica de Catalunya, fet que es contradiu amb les motivacions de creació de TV3 i els seus informatius. Com bé diu Víctor Alexandre al seu llibre "TV3 a traïció", és necessari que TV3 faci un projecte fundacional, un llibre, un Estatut, quelcom que li marqui unes tendències clares que la mantinguin fidel als seus principis fundacionals de servei públioc a la nació catalana. A veure quan ho fan (i que ho pacti el Parlament), i així els ciutadans tindrem una informació no objectiva totalment, però si més verídica i allunyada d'interessos del partit/s del govern de torn. Suposo que podrien aplicar el mateix a TVE.
Albert, d'acord amb tu. I tots aquests comentaristes de la Cope segur que diuen que fan "periodisme independent"
Phantom, sobre lo de les televisions públiques, crec que Tv3 necessita ja un Estatut que la consagri com a televisió nacional de Catalunya. Però no crec que es pugui evitar que estiguin controlades pel partit que governi.
Publica un comentari a l'entrada