L'occità, llengua de moribunds, poetes i sodomites...

L'altre dia vaig veure la pel.lícula "A Good Year", dirigida per Ridley Scott, amb Russell Crowe com a protagonista, i basada en una novel.la del britànic Peter Mayle. La pel.lícula no té massa secret, és una oda a les virtuts epicúries i fins espirituals de la "campagne" provençal francesa. Bé, ja coneixem la veneració de molts anglosaxons ben educats per aquesta regió: le soleil, les gens, le vin, le temps qui passe agreablement a coté des vignes, ou la lah, la France!, i tot això. Els anglosaxons estressats i plens de cabòries i problemes "importants" arriben en aquests bucòlics paratges i veuen la "llum" i tasten el nèctar de la vida, etc. Les pel.lícules i novel.les que tracten sobre aquest tema, encara que passen normalment a la Provença, no es refereixen mai a la cultura autòctona d'aquesta regió, l'occitana. És com si no existís. Però aquest no és el cas de "A Good Year".

Al film, enmig de bells paisatges, cases i sanes persones, apareix un personatge que és un avi dement, que l'han d'anar aguantant amb una corda perquè no es vagi caient, adormit, pels llocs. En un moment donat, enmig d'un sopar el vell comença a parlar de manera indesxifrable, i el seu fill, comenta que només parla provençal, que és una llengua que ja no entèn ningú, i només parlen encara "els poetes i els sodomites". I després d'això, el tio es queda tan tranquil, el vell ja no apareix més al film, i el tema del provençal queda dat i beneït.

L'autor de la novel.la en la que es basa el film, Peter Mayle, demostra no sols ignorància, sinó directament odi envers la cultura i llengua occitanes. Suposo que el fet que existeixin, ennuvola la seva idea tòpica i simple d'una Provença paradisíaca dins una França paradigma del tonto-romanticisme. Com que el seu cervell, quan deu anar de vacances, no deu suportar la contradicció que l'existència d'una nació occitana deu suposar en la seva ment -les coses complicades passen a Anglaterra, la resta del món és simple i primitiva com una margarida-, llança el seu odi destructiu de nen al que li han pres la joguina contra els occitans. Als quals esperonaria a que es querellin contra aquest energumen.