dijous, de març 22, 2007

No parlar sempre en català a la gent castellanoparlant és de mala educació

La manera més efectiva que té un ciutadà català per contribuïr a construïr una societat respectuosa i integradora, al manteniment de la pròpia llengua i nació, a la seva sobirania, i en definitiva a construïr un món millor, més just i lliure, des del nostre racó del globus, és parlant sempre, i amb tothom, en català. Per descomptat sempre educada i respectuosament. I si algú s'enfada és el seu problema: és un maleducat i/o algú amb prejudicis negatius cap als catalans i/o algú amb mentalitat totalitària: que s'en vagi a prendre vent.

Perquè és important parlar sempre, amb tothom, en català?:

1-Perquè parlar en català al país dels catalans, Catalunya, és la cosa més lògica i natural del món.

2-Perquè som catalans, i un ha de ser modest i sentir-se orgullòs del poc, o molt que Déu li ha donat, i a nosaltres ens ha donat, entre altres coses, ser catalans, i per tant ens hem de sentir orgullosos de ser-ho. I en conseqüència, no hem de deixar que ningú ens digui que una altra llengua és més important que la nostra, perquè la parlen xilions de persones o el que sigui (com per exemple el castellà). Totes les llengües són igual d'importants, però per a cadascú la seva és la més important, i la nostra és la catalana. Per tant l'hem de respectar com ens respectem a nosaltres mateixos, i fer-la respectar com ens fem respectar. Si no ho fem nosaltres, ningú ho farà.

3-Perquè volem que tots els immigrants, i els fills d'aquests que encara no s'han integrat, s'integrin a Catalunya, a la nostra cultura i llengua. Perquè som una societat oberta, i no volem marginar ningú que vulgui viure al nostre país, ni volem que es creïn guetos. Quan li parlem en castellà a un castellanoparlant o a un nouvingut que usa habitualment aquesta llengua:

a-Li estem dient que la llengua d'aquí és la castellana. Per tant li amaguem que la llengua pròpia del país és la catalana, i l'allunyem de la possibilitat d'integrar-se realment al nostre país: l'estem marginant.

b-Ens estem faltant el respecte a nosaltres mateixos, i estem sent un exemple que la propaganda espanyola respecte a la superioritat del castellà, ha estat un èxit. Som l'exemple viu que les actituds de dominació i imposició són exitoses, i per tant estem potenciant-les i contribuïnt a un món pitjor.

En definitiva, i parafrasejant aquella frase tan sentida, paradigma de l'autoodi, de que "parlar en català a la gent castellanoparlant és de mala educació", afirmo que "no parlar en català a la gent castellanoparlant és de mala educació". És de mala educació perquè denota una actitud poc digna, de claudicació davant la imposició més barroera, perquè denota poca estima per la pròpia cultura i llengua, cosa que no deixa de formar part de l'autoestima, i perquè, amb aquesta actitud, es margina als immigrants a seguir sent extrangers eternament al nostre país.


P.D.: evidentment hi ha excepcions que justifiquen no parlar en català:

-Quan ens trobem amb un turista que no l'entèn.

-Quan ets empleat d'una empresa i has de tractar amb clients, en pro d'un millor servei cal parlar la llengua del client sempre que es conegui (castellà, anglès, francès, alemany, etc.)

-Quan ens trobem amb empleats d'atenció al públic acabats d'arribar: amb aquests el que es pot fer és dir les coses en català, esperar un moment a veure si ho ha entès, i si no ho ha fet traduïr-li al castellà. I la nova demanda tornar a fer-li primer en català, etc.

11 comentaris:

Joliu ha dit...

Fa temps vaig tenir una nòvia filla de PPeros, que per estalviar-se discussions 'passava de política'. Jo li parlava en català i ella responia en castellà. (Imagineu quins polvos més raros, bilingües i quan hi havia sort quadrilingües)
Al principi ella em deia: '¿por qué me hablas siempre en catalán?'
Doncs per que t'estimo i et considero prou intel·ligent per entendre'm. Si no et tingués cap respecte et parlaria en castellà com a la senyora de feines.
Aquella esquizofrènia ja va acabar i la dona que tinc ara, de familia castellanoparlant, parla en català amb mi i els nens i se m'ha fet més de la ceba que en Joel Joan.

Roger T. ha dit...

joliu, ja veig que ets dels que fan feina, dels desacomplexats que, com diem amb algun amic, "piquen pedra". Sí, perquè el que fem nosaltres és picar pedra, i n'hi ha molta, molta per picar. Però és el que toca i el desànim no s'ha de comptar entre les nostres debilitats..., pels segles dels segles. Felicitats, endavant i molta sort.

Phantom Lord ha dit...

Bona constatació Roger t. Ho tinc molt clar això que dius. Però reconec que sovint és un esforç. M'he hagut de mentalitzar molt per canviar els hàbits del canvi de llengua. Ara ja he arribat a un bon nivell. Sempre parlo en català per endavant. I si hi ha problemes, doncs canvio.
Però encara que piquem pedra i portem una actitud honorable cap al que som i el que parlem, la llengua catalana encara és sotmesa en molts àmbits, fet que no li permet assolir un ple desenvolupament. La castellana molt sovint passa per davant al ser majoritària i tenir tot els recolzaments legals.
Això afecta a les diverses expressions culturals, científiques i acadèmiques, socials, etc. en català. És el que sempre dic: l'única sortida feliç és la independència. Mentrestant cal ser fort i viure amb dignitat, com si no fóssim esclaus d'altri, i com si el nostre país fos lliure, intentant sempre fer pedagogia del que som, perquè la gent de fora ho entengui bé, sense rancúnies. Els castellans mai explicaran què són els catalans, i per tant, ho hem de fer nosaltres solets. És una feina que no és fàcil donat que la gent que no ha passat per la nostra terra (i alguns que si ho hauran fet, sense pena ni glòria) no saben que dins Espanya hi ha diverses nacions amb llengües que no són la castellana. Jo sempre m'hi he trobat, i he hagut de fer pedagogia... I no només amb gent d'altres continents, sinó també amb veïns europeus. No és fàcil!!

Roger T. ha dit...

phantom lord, certament sempre hem d'anar pel món explicant el que som, i a la gent li costa molt d'entendre ja que la propaganda dels Estats-nació conforma les seves idees. Però res, això que dèiem, a esperar que es donin les circumstàncies per obtenir la independència, i mentre doncs a picar pedra.

Anònim ha dit...

L'amor a la llengua, el poder escollir en quin idioma parlar i la llibretat d'expressió ha de ser sempre superior a qualsevol cosa. Hem de ser lliures per poder escollir sempre respectant els altres.
I quan es presenten situacions en què perilla la teva feina, sóm nosaltres que no respectem els altres o són els altres que no ens respecten a nosaltres?
Deixo aquesta pregunta enlaire i responeu després de llegir la notícia d'un fet que va fer ressò la setmana passada.
Podeu trobar-la a: Notícia

Al.

joliu ha dit...

I de tot el que està passant... no en teniu cap opinió?

Roger T. ha dit...

Al., el cas de la notícia és patètic, en quantes ocasions anem a qualsevol lloc i la persona que ens atèn és completament monolingüe castellana? I no l'acomiadaran no? Encara que també és cosa nostra no fer més ús dels serveis d'aquesta empresa, si això és possible.

joliu, sobre el que està passant, bé, és una escalada de violència dialèctica sobiranista. Esquerra, en el seu afany de destruïr CiU, vol ser l'abanderada del catalanisme i de l'esquerra, deixant a CiU només la imatge de partit de dreta, o sigui de dimoni escuat, segons l'esquerra. Sembla que tota l'escalada s'ha quedat en foc d'encenalls. Suposo que faré un post sobre el tema quan tingui més clares les conseqüències de tot plegat.

Anònim ha dit...

Ciutadans de segona

Al.

Anònim ha dit...

Perdoneu, s'ha introduït malament l'enllaç. -> Ciutadans de segona

Al.

Anònim ha dit...

Ciutadans de segona

Roger T. ha dit...

Si, ja vaig veure un resum del "reportage" al programa de la Terribas. Bé és la mateixa merda de sempre, l'espanyolisme basa la seva potència exclusivament en l'anticatalanisme. L'anticatalanisme que vol dir anar en contra de tots els catalans, no només dels catalanistes, s'entèn. La COPE té tants oients perquè insulta els catalans continuament, igual com el Mundo, la Razon o l'ABC, l'espanyolisme té raó de ser, avui dia, en la lluita contra el seu principal enemic: l'existència d'una nació catalana, o sigui nosaltres.