dilluns, de març 12, 2007

El fals progressisme o la fe de les masses benestants i benpensants (I)


Durant les primeres dècades del segle XX, el món occidental va passar una època de revolucions i de lluites socials, que tenien per objectiu assolir ideals com la Llibertat, la Justicia o la Igualtat: comunisme, anarquisme, i a Catalunya també republicanisme i catalanisme. Aquelles revolucions van canviar el món i el balanç que van deixar es pot considerar positiu: l’Estat del benestar democràtic es va imposar com el model a seguir a occident i com a l’únic que garantia uns mínims de qualitat de vida, de llibertat i de justícia als ciutadans.

La idea d’esquerra política (i amb ella el seu contrari, la dreta), es va basar des dels seus inicis bàsicament en l’ideal revolucionari i la ideologia comunista. Avui en dia, en què ambdós ja s’han posat en pràctica, han contribuït a la creació de les societats i els sistemes de govern vigents i ja s'han demostrat obsolets -i especialment el comunisme-, encara continua, però, la mateixa distinció. Avui en dia, en què els principals problemes de les nostres societats i del món, han canviat respecte de fa 100 anys. A diferència de llavors, a occident vivim en democràcies, la immensa majoria de la població és benestant, els obrers són una minoria dels treballadors, i ja no són explotats salvatgement i tenen un bon nivell de vida.

Però si l’esquerra ha continuat vigent a través dels temps i els canvis és perquè no és una idea, s'ha convertit ja fa molt, com comenta el pensador d’esquerres Norberto Bobbio, en una creença (Dreta i esquerra. Raons i significats d'una distinció política, 1995). Per aquell que creu, una creença està més enllà de la discussió i del raonament, és simplement la realitat. Com comenta Ortega i Gasset, “les creences van ser primer idees, però que lentament van ser absorvides per multituds, perdent el seu caràcter d’idees per consolidar-se en “realitats inqüestionables”” (Del Imperio romano, obres completes vol. IV, 1941-46). Segons la creença de l’esquerra, aquesta representa el progrés, i tots els alts ideals com la Llibertat o la Justícia. Per als que professen aquesta fe, tot aquell que no combrega amb les idees de l’esquerra, forma part del seu particular dimoni, la dreta.

Avui dia els problemes a Europa són la immigració, la conveniència o no de reduïr el pes de l’Estat en l’economia, la centralització o descentralització de les administracions estatals, la degradació del medi ambient, l’aparició de societats multiculturals o les nacions sense Estat, entre d’altres. La gestió d’aquests i dels altres problemes de les societats, s’ha de fer analitzant acuradament la situació, i proposant i executant solucions que beneficiïn el màxim possible la ciutadania, segons els interessos d’aquesta. No sé què hi tenen a veure les dretes i les esquerres en tot això.

Jo també vull un món millor, també sóc progressista, i no sóc d’esquerres, ni evidentment del seu “abocador” ideològic les dretes. Vull un món millor, però quan començo a aprofundir en com és la realitat que m’agradaria millorar, oh sorpresa!, ho comparo amb el que diu l’esquerra i llavors penso si no s’estarà referint a la realitat de Mart. O potser sóc jo que sóc un marcià. Bé no sé, en tot cas cada dia n’estic més fart de sentir repetir collonades de l’alçada d’un campanar de forma acrítica. Siusplau esquerrans, informeu-vos i sigueu crítics, i deixeu la fe per a coses espiritualment més elevades.

(continua en la 2a part
)

6 comentaris:

Júlia ha dit...

Malauradament, estem endegant encara discursos de temps passats, amb aquesta diferenciació que, com dius, ja ha quedat passada de rosca. Però qualsevol petit o gran burgès endega un 'jo sóc d'esquerres' i es queda tan ample, sovint els discursos sobre temes pràctics queden reduïds a aquestes simplificacions.

CdeCarabassa ha dit...

I anem a més, ja heu vist aquesta enquesta que ha publicat la Gene i que segons ells demostra que la gent que es diu d'esquerres són més bones persones.
Pura dictadura.
Si existeixen dretes i esquerres, Europa és la dreta, amb tots nosaltre dins. PSC i IC-V són la dreta i a la dreta d'IC-V hi ha el Saura i la Mayol, que junts tenen més sou tota la meva escala de veïns plegats.

Roger T. ha dit...

júlia, totalment d'acord, el problema de l'esquerra és que sobre qualsevol tema pràctic té preparada una resposta del seu "repertori d'idees progres", però realment no se sap què pensen fer ni molts cops què fan realment.

cdecarabassa, doncs no conec aquesta enquesta, saps on la podria trobar? Sobre el que dius d'esquerres i dretes, precisament el que pretenc argumentar no és només que l'esquerra sigui falsa, sinó que tota la dicotomia dreta-esquerra és falsa. La dreta no és més que una excrecència de l'esquerra, creada per aquesta per definir tot el que no defensa ella. Per tant la definició de dreta realment no és els partits "conservadors", o "favorables al librealisme econòmic", etc., sinó simplement "tot aquell que defensa postures diferents dels que es diuen d'esquerres". I si l'esquerra es defineix a ella mateixa com el Bé, doncs la dreta com a contrari d'aquesta és el Mal. I els polítics vinga a jugar a Déu i el Dimoni, i els ciutadans que voldriem una societat millor, ens quedem amb un pam de nas. Una sortida a aquesta dicotomia regnant és l'anomenada Tercera Via, l'ideòleg de la qual és Anthony Giddens. Un altre dia parlaré del tema. Vindria a definir una manera de fer política compatibilitzant els ideals propis de l'esquerra, com la solidaritat o la justícia social, amb prinicpis del lliure mercat, com un menor intervencionisme de l'Estat i la reducció d'impostos. És el tipus de política que es diu que aplica Tony Blair, però a Catalunya, Espanya o França se l'han passat pel folre. Encara que el PSOE, en el seu XXXV Congrès, va decidir unir-se a aquesta tendència (http://es.wikipedia.org/wiki/Tercera_V%C3%ADa), però només per fer maco, evidentment, perquè parlen més de dretes i esquerres que mai. És clar, és un llenguatge arrelat en la ment dels ciutadans i els dona més rèdit electoral que això indeterminat de la tercera via.

CdeCarabassa ha dit...

La gent amb mentalitat simple només entén conceptes simples: Gran/petit, Alt/Baix, Millor/pitjor, Dreta/Esquerra,... per això sempre estan igual: ... "al Fòrum hem fet la plaça més gran, a Collserola la torre més alta, tenim la millor ciutat del món, nosaltres som l'esquerra, ells són la dreta"
L'enquesta es diu: VALORS BÀSICS, CIRCUMSTÀNCIES VITALS I ORIENTACIONS POLÍTIQUES: ESTUDI PILOT A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA.
"Apuntava, entre d'altres, les següents perles:
1.- Conclou que els ciutadans de la província de Barcelona que es defineixen políticament d’esquerra són més benevolents, tolerants i pensen més en la protecció del medi ambient.
2.- Diu que els qui s’autoqualifiquen de conservadors són més egoistes i persegueixen més l’èxit personal.
3.- Escup que els simpatitzants d’ICV-EUiA són els que menys valoren la seguretat, la conformitat, la tradició i el poder, i dels que més la benevolència, l’universalisme, l’auto-direcció i l’hedonisme. Els que simpatitzen amb ERC s’assemblen als d’ICV en molts aspectes, però se’n distancien pel que fa a la benevolència.
4.- Ven que els simpatitzants de PPC i CiU són dels que més puntuen en seguretat, conformitat, tradició, i menys en universalisme, auto-direcció, vida estimulant i hedonisme.
5.- Diu que els simpatitzants del PSC posen per davant la vida estimulant al poder, a diferència dels simpatitzants de CiU que fan a l’inrevés."
Comentaris extrets del Bloc Cimera Extraordinària en el post del passat divendres 9 de Març. http://www.cimeraextra.blogspot.com/
L'enquesta original la trobaràs a:
http://premsa.gencat.net/display_release.html?id=25005

Anònim ha dit...

Roger, un post molt interessant. Me n'alegro molt que hagis dit les coses pel seu nom. Jo estic molt molest amb aquest reduccionisme polític. Potser és que encara és d'hora per superar la dicotomia? Hi ha hagut poques veus encara que hagin proposat superar-la. O aquest és un país poc madur. En Blair sembla que es va prendre seriosament la 3a via. Fins i tot contemplant el tema de les "devolucions". Cal dir ben alt que l'eix dreta-esquerra ja no és vàlid. Tothom parteix de la socialdemocràcia i l'estat del benestar. En aquest país ens hem de fixar en l'eix català-espanyol. És l'únic que té a veure amb la realitat.
CdCarabassa. He llegit aquest estudi pilot que cites. Fluix. S'ho han fet anar bé. Un fet més que demostra el que diu el Roger. Són creences atribuïdes a l'eix antiquat esquerra-dreta.

CdeCarabassa ha dit...

Phantom i cia,
Aquest eix Catalunya-Espanya és el que ens importa a nosaltres, però des de les seves plataformes mediàtiques (TV3 inclosa) ens volen portar al debat esquerra-dreta, o encara pitjor a PSOE-PP.
Vénen eleccions. Davant la pugna estat-nació els catalans responem votant partits catalanistes i ho saben. Ara es tracta d'eliminar l'ebullició catalanista i atiar la crispació expanyola entre PP i PSOE. Això els beneficia electoralment als dos, pretenen obligar a la gent a posicionar-se per un dels dos bàndols. Per les municipals els col·legis electorals estaran plens de borregos anant a defensar ZP o a lliurar Espanya de ETA.
Fa un parell de dies, poso el 33 i em trobo un debat entre dos del PSOE i dos del PP sobre de Juana i la manifestació de Madrid!!! de quatre convidats tres parlaven en castellà.
I jo em pregunto: què en pensa ERC?