dimarts, de març 13, 2007

El fals progressisme o la fe de les masses benestants i benpensants (II)


Des d’aquí vull enumerar tota una sèrie d’idees, que van ser creades bàsicament pel comunisme durant la guerra freda, i que formen el nucli de creences de l’esquerra (el comunisme és un dels seus pilars fundacionals, com comentava en l’anterior post) a Europa i Catalunya. Unes idees completament desfassades, que no pretenen explicar ni expliquen la realitat, i que no podrien resistir un embat dialèctic mínimament seriòs, però que lògicament no ho necessiten ja que són creences. Unes idees que satisfan les ànsies de lluitar per un món millor de milions d’europeus. Però que no contribueixen realment a un món millor, sinó simplement a mantenir l’status de certs partits polítics. Milions de persones intercanvien fe per tranquilitat moral, però fer un món millor no té res a veure amb això.

Aquestes idees, com el binomi esquerra-dreta, són maniqueistes, plantegen les coses en termes de bo/dolent, o sigui simplifiquen a la mínima expressió la immensa complexitat de la realitat. Els comentaris que faig pretenen explicar la motivació original d'aquestes idees, i posar en evidència que no són afirmacions imparcials i objectives sobre la realitat, sinó idees simples i poc vàlides per explicar-la:

1-Els Estats Units són un imperi opressor, són sempre l’enemic nº1 i són sempre la causa dels pitjors mals de la humanitat.

Comentari: els EUA són el país més poderòs del món, i hi han aportat coses bones i dolentes. És un dels països més democràtics del món, i ens van salvar de l’amenaça nazi, però per altra banda, com a imperi, colonitzen territoris per assegurar-se els recursos per la seva economia. Si ho comparem amb les colonitzacions dels imperis europeus, són molt més subtils, menys destructius i més respectuosos amb les cultures natives. L’odi als EUA prové, evidentment, de que eren el principal enemic del comunisme (URSS), creador del pensament d’esquerres, durant la guerra freda.

2-Israel és el 2on estat més maligne del món. Oprimeix i aniquila els pobres palestins, que només tenen pedres per defensar-se.

Comentari: el cas d’Israel és extremament complex i no es pot simplificar d’aquesta forma infantil. L’odi a Israel prové de que eren i són aliats habituals dels EUA, i es recolza en l’antisemitisme secular que hi ha a Europa. A l’edat mitjana, com ara, s’estigmatitzava i culpava als jueus de tots els mals i vicis. Precisament per la persecució de què van ser objecte durant segles es van veure abocats a crear un Estat només per ells, en que poguessin viure en pau. No oblidem que som els europeus que els hem abocat a aquesta situació, i no fem com si la cosa no anès amb nosaltres. Els palestins són víctimes, sí, i també fan la seva lluita, però els jueus han estat víctimes durant milenis.

3-La religió cristiana catòlica, és una manera de manipular la gent, i és un dels principals enemics del progrés. En canvi, la religió musulmana és positiva per se i ha de ser respectada.

Comentari: un dels principals enemics del comunisme era la religió, en tant que sistema de creences que s’oposaven a les seves. L’esquerra té especial odi al catolicisme per aquest motiu, ja que els fa la competència a nivell de font de fe. A pesar que avui en dia l'extensió i el poder del catolicisme ha disminuït moltíssim respecte a fa unes dècades, i especialment a Catalunya. Però aquest detall no té importància ja que com he comentat, les idees de l'esquerra pertanyen bàsicament al passat. En canvi, a redós de les últimes actuacions dels EUA en països àrabo-musulmans i del conflicte d’Israel, l’esquerra ha pres l’opció de considerar amics els enemics dels seus enemics.

4-Cal ser feministes, eliminar les diferències entre homes i dones, establir quotes per dones en els llocs de responsabilitat, etc.

Comentari: en primer lloc les idees de tipus exhortatiu/imperatiu demostren com el pensament d’esquerres és de tipus dogmàtic, semblantment a una ideologia política, com el comunisme. O sigui, si no es combrega amb algun punt del dogma, en aquell punt no s’és d’esquerres, sinó de dretes. La idea del feminisme prové de l’igualitarisme propi del comunisme. Estic completament d’acord en què home i dona tenen el mateix valor i han de tenir les mateixes oportunitats per ser el que vulguin. Però a partir d’unes mateixes condicions de partida, cadascú ha de ser el que més el satisfagi, i potser les dones no tenen el mateix interés que els homes a ocupar posicions de poder, i potser es senten més satisfetes desenvolupant rols diferents dels que més habitualment satisfan els seus congèneres. Normativitzar d'acord amb un dogma pot ser contrari a la naturalesa de les coses, i això pot ser frustrant i desastrós.

5-L’Estat ha de garantir l’educació, l’atenció a la salut, subsidis d’atur, jubilació, totes les prestacions i tots els drets possibles als ciutadans.

Comentari: idea provinent de la idea comunista que l’Estat ha de tenir un poder omnímode. En primer lloc l’Estat no ha de garantir ni fer res per se. En un sistema democràtic, qui determina les competències que ha de tenir l’Estat, és el poble. Si els ciutadans es posen d’acord en què volen un Estat que cobri menys impostos i influeixi menys en l’economia per tal d’augmentar la riquesa de les persones, serà legítim. Igual que si decideixen que volen un Estat del benestar fort, que garanteixi als desfavorits un mínim nivell de vida, o fins i tot que pagui tot el que es consideri bàsic als ciutadans, a través d’una més gran recaptació d’impostos. Una opció significarà un Estat dèbil i una economia forta, una altra un Estat totpoderòs i una economia més dèbil. Dins els límits del que és possible, el poble és qui ha de determinar quin Estat vol. Aquest és el valor essencial de la democràcia, i no tenir-ho en compte és no saber què és una democràcia.

(continuarà en la 3a entrega)

6 comentaris:

Júlia ha dit...

Estic d'acord amb tu en gairebé tot el que dius, aquests dogmes però, continuen funcionant i priven de fer reflexions més serioses sobre res. Com que els polítics que 'van' de progres, encara que siguin uns perfectes burgesos o hi aspirin, saben que funcionen, doncs... se n'aprofiten. A nivell més local també funciona allò de 'convergencia és la dreta i només va fer desastres' i 'els altres' són l'esquerra i tot ho fan bé i si no ho fan bé és perquè estava molt malament a causa dels altres. És clar que els de tendència més convergent també veuen el 'dels altres' funest en la seva totalitat... Ai!

Anònim ha dit...

Home Roger, vull dir que en part estic d’acord amb el teu article ja que des d’Europa és culpabilitza de gairebé tot als EUA però dir que les colonitzacions del EUA són " Si ho comparem amb les colonitzacions dels imperis europeus, són molt més subtils, menys destructius i més respectuosos amb les cultures natives" em sembla una manera forçada de justificar d’alguna manera el que no s’hauria de poder justificar de cap manera a aquestes alçades de l’historia. És cert que els Europeus (i concretament els Espanyols/Castellans) ho varen fer fatal però això no pot servir en absolut per a justificar res del que fan al ianquis 100 anys desprès!! Ho estan fent fatal i punt, abusen del poder i això esta malament s’ha de denunciar d’una manera més nítida. Evidentment tot te una explicació i un raonament darrere però crec que les invasions y les guerres que han fet els yanquis els últims anys (sobretot a la zona del golf) son injustificables. I per cert tampoc estic d’acord amb tu, respecte a que la colonització actual dels EUA “és millor” els Britànics varen deixar infraestructures i d’altres avenços en els Països colonitzats tot i que evidentment el balanç no pot ser positiu.

Albert ;)

Anònim ha dit...

Roger, estic d'acord en la majoria dels punts, però penso que cal que tinguis més present la complexitat d'algunes d'aquestes creences.
Primer de tot, sóc de l'opinió de l'Albert. No penso que els EEUU siguin el dimoni escuat, però moltes vegades l'han cagat, i encara la caguen. No vull caure en la seva condemna, però tampoc els lloaré en totes les accions que engeguin de forma dubtosa i amb poc suport. Cal veure-ho en tota la seva complexitat.
Pel que fa el tema feminisme, cal assegurar això que tu dius d'un mateix punt de partida. Em sembla que ja està assegurat, però en alguns llocs de treball, encara hi ha discriminació de sou. I bé, no cal dir que la dona ha estat discriminada, i cal lluitar per la plena igualtat. Pel que fa les quotes, la veritat, no sé què pensar. PEr què no en parlen mai les dones i els homes en la política?
I pel que fa l'últim punt, jo sóc partidari de la socialdemocràcia ben portada (no la que tenim en aquest país). PEr cert, la idea d'educació per tothom, etc. penso que és prèvia al comunisme; ve directament de l'ideari de la Revolució Francesa. Per no deixar ningú enrera, cal que hi hagin uns mínims, i l'educació per tothom, la pública, garanteix aquest dret fonamental pel progrés d'un país. Si no es garanteix aquest dret, malament rai. El mateix dic sobre la sanitat, i mesures de protecció social. Però estic completament d'acord amb tu en que els nivells de la socialdemocràcia, o de la democràcia a seques, els ha de triar el poble, sempre i quan es resguardin uns mínims, afegeixo jo. Ara mateix, l'estat del benestar en aquest país és insostenible!

Anònim ha dit...

No m'agrada mal gastar temps ni diners, ni meus ni dels altres. És per això que sovint poso exemples que altres persones ja han escrit per relacionar temes ben diversos.

Al no tindre gaire temps per escriure un bon article o una bona opinió, em fa econimitzar el temps del que disposo recreant-me llegint. Així arriba un dia com avuí i mireu que he trobat, un article d'opinió tenaç i que realment posa l'accent allà li cal.

Potser el que més m'agarada a mi es escoltar. Amb el següent arclicle extret del diari "Avui" vull posar de manifest que aquí la culpa de tot el que ens pasa és nostra i només nostra. Si voleu culpaviltzar als altres sou ben lliures de fer-ho però no creieu ni per un moment que no en sou partíceps dels errors. La vida és així no hi volta de full, la llibertat és per qui se la guanya i l'estat del benestar és una mentida per fer-nos creure que tenim algun tipus de llibertat en un model de societat que de totes bandes ens diu que i com hem de fer les coses. La vertadera llibertat és dins nostre.

Us animo a seguir llegint l'extret i ha extreure'n alguna conclusió.
Us asseguro que no us fará mal.

"Les potencialitats del prat són limitades.

Aeroport: ara ja no cal

Els propers dies es durà a terme un acte reivindicatiu relacionat amb l'aeroport del Prat. Com que no hi assistiré, voldria recordar i deixar clars alguns aspectes.

D'entrada, vull assenyalar que un aeroport "nus de comunicacions" (allò que s'anomena hub) no es construeix pas a cop de decret. Si l'èxit de les empreses es regulés per normes, potser la vida seria més senzilla -i més grisa-. Perquè la qüestió és la següent: ¿hi ha companyies aèries que creguin que, consolidat Madrid, és rendible un hub a Barcelona? Voldria recordar que no hi ha un altre cas al món de dos hubs tan junts. L'excepcionalitat de París i Amsterdam ve donada per l'existència històrica de dos Estats amb bases de companyies "de bandera" preexistents (Air France i KLM). Addicionalment, tothom sap que el creixement del Prat està capat. És un aeroport que ha esdevingut semiurbà, envoltat de gent disposada a posar-hi tots els entrebancs urbanístics i ecologistes.

Encara que avui un 'hub' ja no es construeixi a cop de decret, sí que va ser possible fa un temps. I si bé el hub de Madrid l'ha construït el BOE dels darrers trenta anys, val a dir que Catalunya hi ha col·laborat entusiàsticament. Ja l'any 2001 vaig denunciar allò que penso des que va néixer: el Pont Aeri (que sempre tant ha satisfet a l'"empresariado catalán") ha estat la perdició del Prat i de bona part de l'economia catalana. Per no voler-se'n adonar, només hi ha quatre explicacions: ser burro, ser miop, ser provincià o tenir la butxaca més interessada per Madrid que no pas per Catalunya. Totes les actuacions tendents a engreixar Madrid han comptat sempre amb l'entusiasme català. Impossible entendre les ànsies perquè l'AVE arribés a Lleida. Amb l'AVE a la porta, ¿algú m'explicarà l'interès d'un lleidatà per agafar un hipotètic avió transcontinental a Barcelona, si n'hi ha molts més a Madrid?

Als mitjans de comunicació (inclòs l'AVUI) convindria demanar-los una mica de rigor. I de memòria. Seriositat a l'hora d'informar. Les potencialitats del Prat són, malauradament, limitades. I a desgrat de tenir amics dins del món universitari, demanaria que els mitjans deixessin de qualificar "d'experts" els acadèmics que opinen sobre l'aeroport. Si volen saber els mals i les possibilitats del Prat més valdria preguntar als directors dels aeroports de Chicago o de Milà. Perquè de militars, n'hi ha dos tipus: els que han fet la guerra i els que no l'han fet. No sé si m'explico.

I la memòria l'haurien de fer servir els nostres mitjans per recordar on eren, quan se'ls requeria, molts dels que ara organitzen l'acte reivindicatiu que es prepara. Cambres, Fomentos, Círculos, Escoles de Negocis... On eren quan el president Pujol els demanava ajut per lluitar contra la discriminació en infraestructures? No només sordejaven, sinó que, amb una deslleialtat infame, agafaven el Pont Aeri per negociar amb el poder de Madrid. On eren quan vàrem organitzar la Campanya contra el Desequilibri Fiscal Català i, en presentar-los les dades, reien amb suficiència i ens deien, com si presentéssim un treball de fi curs, "no n'hi ha per tant!"? On eren quan es tractava de defensar un Estatut que tenia un articulat de ports i aeroports importantíssim? Amb quina companyia viatgen la majoria d'ells? ¿Estimulen Delta i United (des del Prat) o prefereixen agafar els vols indirectes d'Iberia perquè (a mi m'ho han argumentat sense vergonya, perquè no en tenen) "home, és l'espanyola!"?

Decididament, a un 'hub' no s'hi arriba per decret, i encara menys sense la col·laboració del teixit econòmic. I són els representants catalans d'aquest teixit els que han ajudat a construir el hub de Madrid. Ara, quan el mal ja està fet, assistiran a aquest acte reivindicatiu amb posat indignat, reduint l'afer a una mena de partit de futbol en què l'àrbitre ha xiulat penal a favor del Madrid. Doncs a mi no m'hi trobaran. Mai he guardat ressentiment vers la gent que m'ha perjudicat personalment, però els que ajuden que es malmeti el seu país em repugnen. Cridin-me per reclamar la gestió íntegra dels aeroports i dels ports -el Prat té solucions, segur, que hauríem d'estudiar-. Però no em demanin pidolar favors i equanimitat a una AENA i una Iberia governamentals que saben perfectament com comprar -tot repartint el tortell- l'"empresariado catalan". Perquè això és el que faran. Perquè és el que sempre han fet. I els ha anat bé.

Xavier Roig

Enginyer i escriptor"

Anònim ha dit...

Extret del diari Avui a 20 de Març de 2007.

"[...]Fa algunes setmanes els vaig parlar de la necessitat del valor en totes les accepcions del terme, incloent-hi la valentia, el coratge, la capacitat de risc. Qui no té en ell mateix -com a individu, com a col·lectivitat- la mínima confiança per tirar endavant un projecte fins a les últimes conseqüències, qui no és capaç de quantificar fins on pot arriscar, i per tant perdre, efectivament, no li queda gaire cosa més per fer que quedar-se a casa rosegant-se els punys i maleint a tort i a dret. Sense reticència ni desafinaments colèrics crec estar en condicions de sostenir que hi ha entre nosaltres representants de tots els gremis i de diferents tendències ideològiques amb prou entitat, prou formació i prou força per saltar més enllà dels cadàvers morals que ho entrebanquen tot, i que es mereixen un entorn més ben disposat a acollir-ne l'esforç perquè ho registri la història i perquè aquesta mateixa història es vagi construint en millors condicions i amb alguna garantia de continuïtat, sense que això vulgui dir -el contrari- renunciar al dret a la discrepància i a la crítica.

Potser no vivim en el millor país possible entre els veïns, però tampoc ni molt menys en el pitjor.

Miquel de Palol - Escriptor"


Com a individu dins d'una part de la col·lectivitat que sembla ser minoritaria en aquest país, m'he proposat tirar endavant amb valentia, coratge i una gran capacitat de risc l'ideal de país on vull que visquin els meus fills.

Lluitaré amb totes les forçes que tingui a l'abast per defensar-me d'aquells que desprecien constantment alló que no entenen i que tampoc fan cap esforç per comprendre.

Aquell que s'estigui empoltronat en el seu ideari imaginari, que no correspon a la crua i vertadera realitat ja ha perdut tot el que aquesta vida li pot oferir. Ha deixat de lluitar per alló que en creu i ha deixat en mans d'altres aquesta feina. És per això que quan els sento queixar-se per tot entenc que és com un nadó que només sap barbotejar. Esquivem-los, saltem-los i desmarquem-nos-en, treballem a fons i creixerem.

Roger T. ha dit...

perdoneu pel retard en respondre:

julia, tens tota la raó, la gent que es considera d'esquerres, al ser una creença, defensa sempre quasi com una cosa personal tot el que aquesta predica. Els que no ho són, especialment els simpatitzants de CiU, no imbuïts per aquesta fe, reaccionen davant els atacs desfermats i sense límit, que molts cops semblen dirigits per un odi furibund més que per cap altre cosa, de "l'esquerra", també atacant.

Albert, no vull justificar les coses que es poden considerar negatives que fan el EUA, simplement dono una explicació a perquè ho fan, ja que per mi l'important, primer de tot, és comprendre les coses. I si no es poden afirmar en tota la seva cruesa, per més terrible que sigui, poc podrem comprendre, primer, i trobar solucions per canviar-ho si és que realment és tan terrible, segon. Els imperis han existit des que existeix la història, i de moment, sembla que seguiran existint. Tot és una qüestió de poders i contrapoders. I si avui el món està en pau, és perquè hi ha un equilibri de poders.

Phantom lord, sobre l'Estat del benestar, jo també estic a favor d'una educació pública, i altres serveis públics, que jo pagaré amb gust sempre que es donin a qui s'han de donar (primer als més desfavorits). El que jo comento que és fals del discurs de l'esquerra, és que l'Estat "ha de" fer i donar de tot als ciutadans, satisfer tots els seus "drets", quan no és així, l'Estat com a govern l'omplen de contingut els seus ciutadans, en una democràcia, és clar. El que critico és que la democràcia suposa que cadascú ha de treballar per la societat que vol, no esperar passivament a que l'Estat, els polítics o qui sigui li solucionin tot, mentalitat molt típica del pensament dogmàtic derivat del comunisme, i que porta a un govern pitjor, ja que el ciutadà s'absté de la seva obligació de controlar-lo i dirigir-lo. I al cap i a la fi, per tothom que pensa així seria més adequat un govern tipus dogmàtic i totalitari, com el comunista: aparentment en ell s'hi sentirien més còmodes, però llavors, clar, no es podrien queixar, perquè vindria la policia política i els fotria a la presó.

llui c., el que comentes no té molt a veure amb el post. Tot i així, l'article d'en Xavier Roig, que és un dels meus herois, és fantàstic. Aquest home sempre desmonta totes les teories i tòpics com si res, i t'ho fa veure tot clar. És un geni. Sobre el segon comentari, home celebro que vulguis saltar per sobre de tot per fer un país millor, jo també vull fer un país millor, en això estem company i endavant les atxes!!