dilluns, de juny 04, 2007

Anàlisi de les eleccions


(Ja sé que ha passat una setmana des de les eleccions, i que s’han esdevingut, ja, reaccions de gran rellevància (cas Portabella i d’altres candidats d’ERC, Reagrupament.cat, etc.), però em vaig proposar fer-la, i fins ara no he pogut acabar aquesta, humil -però amb la voluntat d'aportar alguna cosa al debat-, anàlisi)

En primer lloc, com tothom ha dit, cal fer esment a l'alta abstenció, la més elevada des de la restauració de la democràcia, si descomptem les eleccions al Parlament europeu i els referèndums (gencat). Què vol dir aquest alt nivell d'abstenció? Doncs que una part de la població que anteriorment ha votat, o sigui, preocupada per qui la governa, no es sent identificada o engrescada amb l'oferta de cap partit polític.

A les municipals, hi ha una tendència a votar més en base a persones, que a partits o ideologies. Aquesta tendència, és més forta en les poblacions més petites, i es dilueix a mesura que són més grans, ja que, en aquestes, els candidats són més llunyans al votant, que vota més en base a l’ideologia. En aquest sentit, la participació a Barcelona, el major municipi, ha estat de les més baixes del país -junt amb altres ciutats de l'àrea metropolitana-, amb menys d’un 50% (front el 59% del 2003), la qual cosa és l’indici més paradigmàtic que, la dinàmica de la política nacional catalana, causa cada cop menys interès entre els ciutadans.


El catalanisme moderat, en part no acaba de sentir-se engrescat amb l’actual CiU, i en part, es desencanta en veure que la coalició, a pesar de ser la més votada, no pot governar. A pesar d’això, el trasvàs d’alguns vots que anaven a ERC, i una certa alerta pel fet d’intentar impedir que el PSC augmentés el seu poder a les administracions catalanes, ja quasi total, ha fet que CiU sigui la formació que ha perdut, de llarg, menys votants, un 9,2%, i l’única que ha augmentat en percentatge de vots (0,78%).

El catalanisme més radical, es sent orfe en veure que ERC, pactant i permetent governar a un partit espanyolista, no representa els seus interessos. ERC ha fracassat completament: ha disminuït un 19,8% (82.000) el nombre de votants, i ha tret un 1,11% menys respecte el total. Molts dels seus electors, han anat cap a CiU, o cap a les CUP, formacions que han captat el seu vot en diverses capitals de comarca. A més, a les poblacions de més de 50.000 habitants on, com comentava, les eleccions són més en clau nacional, ha perdut el 41% de votants (a Barcelona el 45%). També s’ha demostrat fals un dels principals raonaments que ERC usa per explicar els pactes tripartits: que fent-los, apropa l’esquerra independentista a l’àrea metropolitana de Barcelona, als ciutadans provinents de la immigració espanyola-castellana. Allà, hi ha baixat un 30%, i a ciutats com l’Hospitalet o Cerdanyola, ha perdut tota la representació. S’ha demostrat que un partit catalanista, per més que es digui d’esquerres, no captarà mai una part considerable de la població de l’extraradi, ja que és majoritàriament espanyolista, ans encara perdrà aquell sector que el pot votar, si no es presenta com a fermament catalanista.

El potencial votant majoritari del PSC, provinent de la immigració espanyola, i de tarannà espanyolista, es desorienta veient com el seu partit pacta amb independentistes, i no l’il.lusiona que no tingui un projecte nacional –espanyol, d’encaix a Espanya- explícit –que sí implícit-, mentre predica que el que cal és només gestió. Tot i així, a pesar que ha obtingut un 16,7% de vots menys que el 2003 (184.000), i un 1,7% menys del total, ha estat la força més votada, i ha mantingut, en general, el seu poder, a més d’obtenir l’alcaldia de Tarragona, i treure majoria absoluta a la de Lleida. És la segona força en nombre de regidors, que han augmentat en 283, en bona part degut a que, com els dos petits del tripartit, ha presentat més llistes electorals.

ICV ha estat víctima de les maniobres per desprestigiar-la, fetes pel propi PSC, situant Saura al capdavant d’Interior. La detenció de Núria Pòrtulas, i les successives campanyes alarmistes sobre la inseguretat ciutadana o les actuacions dels Mossos, promogudes des dels mitjans que controla el PSC, han reeixit i han enfosquit la imatge dels ecosocialistes. Així, ICV, com ERC, ha fracassat estrepitosament. És el partit que ha perdut més votants, un 23,5% (79.000), i ha tret un 1,33% menys del vot total. Igualment com ERC, ha guanyat regidors (60) perquè ha presentat més llistes, la qual cosa encara fa més profunda la retallada soferta allí on ja hi era. Davant d’aquest fracàs, és possible que Saura s’empesqui alguna genialitat com a conseller d’Interior per millorar la seva popularitat –de cara a les generals. I això és molt greu perquè la seguretat dels ciutadans, i el desenvolupament del nostre autogovern en una qüestió clau com l’ordre públic, no haurien d’estar en mans de polítics poc hàbils, inconscients i desesperats. Han de començar a tremolar els Mossos? O nosaltres? Estarem amatents.


En quant al nacionalisme espanyol “castís”, potser també s’ha desencisat en veure que no podia accedir als ajuntaments a causa dels pactes tripartits massius. La irrupció de Ciudadanos els ha restat vots -encara que no crec que hagi estat un fenomen decisiu en aquesta davallada. Així, el PP també ha fracassat, en disminuïr un 21,6% (78.000) el nombre de votants respecte al 2003, i perdre un 19% (67) de regidors. A Barcelona, però, ha pogut mantenir els 7 regidors de què disposava.

CONCLUSIONS

L’alta abstenció té diferents causes –que ja he apuntat en relació a cada partit-, però una de les principals és el lideratge que el PSC i el seu model de “gestió” exerceix sobre la política catalana. Aquest, li dóna un caire de cosa funcionarial, ja que l’eficiència en la gestió, sense més, és això, cosa de funcionaris o d’empleats de banca. La gestió no té sentit sense un projecte al darrere, i aquest projecte sempre hi és -i no admetre-ho és falsejar la realitat-, i sempre és nacional. Nacional espanyol –el cas del PSC- o català, però nacional, de concepció d’un país, i d’encaix d’aquest al món.
I això és el que il.lusiona la gent i l’impeleix a votar, recolzar un projecte de país en el qual s’hi senti identificat.

Per això CiU aconseguia majories absolutes, perquè tenia un projecte de país ambiciós. I va deixar de treure-les quan van ser evidents les seves limitacions per portar a terme aquest projecte. I per això el PP ha ampliat la majoria absoluta al País Valencià -a pesar dels casos de corrupció, etc.-, perquè ofereix als valencians participar en un projecte nacional espanyol atractiu, que els aporta riquesa, competicions de vela, de F-1, i els fa avançar –encara que potser no de manera molt sòlida- com a regió d’un país amb una ambició de ser dins del món.


I per això hi ha hagut una alta abstenció a les últimes eleccions celebrades a Catalunya –catalanes i municipals-, perquè ningú presenta un projecte de país ambiciós i creïble. I s’absté tant el catalanisme com l’espanyolisme.

D’altra banda, el catalanisme ha respost de forma clara a l’estratègia actual de ERC, nefasta per a Catalunya i el seu autogovern, i ha retirat una bona part del seu vot a aquesta formació. La qual cosa esperem que provoqui una crisi interna, crisi que ja està auspiciant Carretero i el seu Reagrupament, que acabi fent caure l’actual direcció del partit. I que tot això porti a una nova estratègia d’ERC, l’única que pot fer possible el que ella mateixa predica: l’unió de tot el catalanisme per avançar en la construcció nacional, i cap a la independència.

Catalunya ha reclamat que tot el catalanisme s’uneixi, a través del seu vot. La qual cosa obrirà nous horitzons a la política catalana. I això és, probablement, el més rellevant que ha succeït en aquestes eleccions.

9 comentaris:

Nahmànides ha dit...

Molt acurada a teva anàlisi, company. Ara, a veure quin tomb prenen els esdeveniments a can ERC, i esperem que el fenomen Carretero no sigui foc d'encenalls, perquè al partit li convé una bona revolució.

Phantom Lord ha dit...

Completament d'acord amb el que dius. Em quedo sobretot amb la idea que en la política catalana actual hi manca una idea de país que motivi el poble. EL que hi ha ara és vergonyós.
Desitjo amb impaciència el canvi d'estratègia d'ERC i el canvi de cares entre els seus dirigents. Espero, com en Nahmànides, que Reagrupament vagi de debò a per totes.
A veure si d'una vegada el catalanisme polític s'uneix per la construcció nacional catalana. Ja n'hi ha prou de perdre el temps! Només hi ha una via possible pel nostre país: La feina ben feta.
Salut i felicitats pel post.

joliu ha dit...

Vet aquí la meva explicació de l'abstenció:
Fins fa pocs anys ens sentíem orgullosos dels nostres representants. Malgrat discrepar-ne, ningú podia discutir la trajectòria, la solidesa, la cultura d'un Pujol, un Raventós, un Maragall, un Macià Alavedra, un Roca, un Barrera, un Colom, un Obiols, un Ribó, un Max Cahner.... i un llarg etcètera de tots els colors.
Ara vivim temps d'Operación Triumfo. La gent ja no vol ídols ni polítics per admirar, vol personatges que el facin sentir superior, que el facin creure que ell també podria ser cantant, president, alcalde....El partit socialista ha captat molt clarament el moment que vivim i ha omplert les seves candidatures de personatges amb un perfil intel·lectual diguem-ne .... baix. La seva prova de foc va ser Montilla i malgrat que es va estrellar (el pitjor resultat del PSC en aquesta democràcia) van saber aprofitar el salvavides del Tripartit i finalment la broma a funcionat.
Sembla que la cosa va a més, arreu de Catalunya el currículum del candidat és inversament proporcional al nombre de regidors obtinguts... . A menor coeficient....
Espero durant els propers anys algú sàpiga redreçar la situació els catalans recuperin l’orgull, l’amor per la cultura, l’esforç i l’excel·lència.
Paciència.

Roger T. ha dit...

Nahmànides, efectivament, esperem que el fenomen Carretero desbanqui la direcció actual d'Esquerra. Crec que l'actitud d'aquesta, havent ja creuat el Rubicó, com comentes tu, és ja suïcida, i aquesta gent, amb Carod al capdavant, no admetran que s'estan equivocant, i si no són foragitats, el partit seguirà perdent vots de mala manera, fins a convertir-se en un partit petit i sense capacitat de decisió, com era abans del canvi "independentista", i no serà més que un manejable satelitet del PSC. Però no crec, sincerament, que això arribi a passar.

phantom lord, sí, els països han de posar-se sempre metes ambicioses, que els portin a nous graus de prosperitat i progrés. I si no es fa així, es van esllanguint. Catalunya ja va partir uns quants segles d'esllanguiment i mort lenta, fins a finals del s.XIX. En el nostre cas, un projecte ambiciós passa per dirigir-nos cap a un total autogovern. Quan tinguem això, ja, les estrelles seran el límit, com diu el Sostres. Bé salutacions.

Roger T. ha dit...

joliu, el que dius ho relacionaria amb el control dels mitjans més importants a catalunya que exerceix el PSC. Aquests mitjans es dediquen a desviar l'atenció de la política, i dels candidats de baixa "qualitat" que, els socialistes sobretot, presenten. Per exemple, és quelcom normal que cada quatre, o vuit anys, l'alcalde de Barcelona, elegit pels ciutadans, foti el camp i els socialistes situïn a l'alcaldia al primer que els sembla sense consultar ningú?? Això, en un altre país on la gent tingués un esperit més crític, i no estès tant estupiditzada, em sembla que provocaria greus escàndols. I és que el PSC és això, un partit de funcionaris, una màquina de poder ben engreixada que no té altra raó de ser que anar expandint el seu poder per tot arreu on pot. I sempre, encara que no sigui de forma explícita, al servei del que mana l'aparell central del partit, o sigui de l'Espanya uniforme i única.

L'única solució a això, és que els ciutadans ens oposem, tant com poguem, al poder omnipresent del PSC, i que cultivem, i intenetm potenciar l'esperit crític davant de l'estupidesa regnant. Bé salutacions.

Roger T. ha dit...

Per cert, joliu i companyia, des d'aquí li podríem donar unes quantes idees a ICV per explicar el perquè de l'abstenció, ells que el busquen tan aferrissadament. Els hi podríem fer un estudi bé de preu, molt més eficient que les enquestes que fan, i així no s'han de gastar centenars de milers dels nostres euros en investigacions totalment inútils, no us sembla?? ;)

A.Orte ha dit...

amb els vostres comentaris interpreteu l'abstenció de la gent que vol una altra Catalunya, però la gent que s'absté i vol una Catalunya diferent??? no vull ser advocat del dimoni, però suposo que aspireu que s'arribi a una participació del 85% i 90%. Per cert, si tota la culpa és el PSC per què la participació a Catalunya era també la més baixa de l'estat mentre CiU governava???? o en aquell moment no era preocupant perquè manaven els vostres? una mica de rigor, d'això s'ha escrit molt i sinó mireu els treballs de Clara Riba i Joan Font, investigadors a la UPF i UAB respectivament.

Anònim ha dit...

Estic d'acord en moltes de les cosses que heu dit però voldria dir que una societat que esta tan obsessionada amb la participació nomes pot ser una democràcia jove que d'alguna manera encara te por i poca confiança en el sistema democràtic ... sona una mica fort dit així però, penso que la participació és una factor que de vegades depèn del bon dia de platja que feia i que potser el sobrevalorem molt ... mai anirà el 100% de la gent a votar i si ho fessin no crec que varies de forma molt important. I debatre amb tanta insistència el tema de la participació és d’alguna manera un debat sobre la legitimitat dels comicis que son, al meu entendre, irreprotxables.

Voldria obrir el debat sobre “ciutadanos” crec que el seu resultat no ha estat tan dolent i que el 5% els ha perjudicat molt, de totes maneres en nombre de votants al cinturo de Barcelona es força important i crec que tindran –malauradament- un bon resultat a les Estatals.

Felicitacions per al Bloc.

Roger T. ha dit...

Andreu, sí, tens raó, a les eleccions catalanes, sobretot, molta gent s'absté perquè no el preocupa Catalunya, per dir-ho d'alguna manera, no es sent partícip del projecte de Catalunya, sinó del d'Espanya, i se'n desinteressa, o bé pensa que aquestes coses, "millor que les decideixin els catalans". No sé exactament el què pensa el que no vota mai a les catalanes i sí a les espanyoles -a part de sentir-se espanyol-, però no crec que la solució a això, sigui espanyolitzar la política catalana. Relacionat amb el que et raonava en l'anterior post del 27 de maig, que la política catalana s'espanyolitzi seria la nostra fi com a poble. El que hem de fer és atreure als nous i vells immigrants cap al projecte català, la nostra nació i cultura.

Per captar aquest vot "espanyolista", a més, ja hi ha el PSC i el PP.

Anònim, sí, tens raó, hi ha una part de la ciutadania, que no està interessada per qui el governa. Però es pot assegurar que la partícipació ha estat baixa, comparant-la amb la d'anteriors comicis, en que ha estat, sempre en unes municipals, autonòmiques, o generals, superior. Això vol dir que hi ha una part de gent, que sí que es preocupa per qui la governa, perquè ha votat en altres ocasions, que aquest cop no ho ha fet. I si, com dius, no hem d'oblidar que la legitimitat dels comicis és irreprotxable. És cosa dels partits analitzar i treure conclusions de la davallada de la participació.

En quant als Ciudadanos dels coll... podrien treure un bon resultat a les generals?? Ho dubto, jo diria que és un partit ja semiacabat. Tot dependrà de si els seus propagandistes de la Cope i Mundo, etc., mitjans escoltats per la Brigada Invasora d'Immigrants Espanyols a Catalunya, entre els quals són membres d'honor el Batalló de Taxistes, parlen molt d'ells o no.