dissabte, de juny 16, 2007

Collons de recollons!!


Veient les declaracions i els comentaris dels nostres polítics sobre la Fira del Llibre de Frankurt, m'ha vingut al cap com un llampec, lluminosa i imparable, la tan nostrada expressió: "collons de recollons de recontracollons, és que no hi ha, al nostre país, cap polític que tingui (els collons!) de parlar clar i dir les coses pel seu nom??". I és que tan difícil és dir (treguin els amables lectors els "collons" que hi hagi pel mig): "El collons de literatura catalana, senyors, és la que s'escriu en català. Literatura catalana no és sinònim de "literatura que s'escriu a Catalunya" -cosa que ja hagués tancat bona part de la polèmica sobre si havien de venir els escriptors en castellà de Catalunya, etc-, sinó de "la que s'escriu a tots els territoris de parla catalana, en llen-gua ca-ta-la-na""

Ja no demano que diguin que la cultura catalana, en general, és la que es fa -o es "pensa"- en català, entroncada amb la tradició multisecular de la gent de parla catalana. Encara que evidentment és així, ja sé que, els organitzadors de les activitats de la cultura catalana a la Fira -encapçalats per la Conselleria de Cultura-, van acordar, fent una concessió a l'espanyolisme del PSC, considerar cultura catalana tota la que es feia a Catalunya. La qual cosa és absurda i contradictòria, i feia difícilment defensable, i comprensible, que la literatura fos només l'escrita en la nostra llengua, a tots els territoris on és pròpia. Mal fet, molt mal fet -típic nyap de la "política tripartit"-, l'embolic ja estava servit. Però tot i així, es va acordar clarament que la literatura catalana era només la que es feia en català.

Però... el senyor Bargalló, director de l'Institut Ramon Llull -al programa de debat Geometria Variable, a La 2, el passat dijous-, davant dels atacs d'Àlex Salmon -director d'El Mundo a Catalunya-, que deia que el que havia passat -que només anaven escriptors en català a Frankfurt- era molt greu per Catalunya, i que, en resum, s'acostava la fi del món conegut perquè Catalunya no llepava prou fort allò que no sona a Spaña. Bargalló, com deia, li responia així: "jo n'estic fart i cansat, de sentir aquest discurs (...) hauríem d'estar parlant del programa d'actes (...) en quant als actes de la cultura catalana, hem convidat músics de flamenc (...) em vaig posar en contacte amb deu escriptors en llengua castellana (??????), que van declinar l'oferiment de venir".

I així estava l'home tota l'estona, marejant la perdiu. Donat que ja s'han baixat els pantalons amb el tema de la cultura, tan difícil era tallar qualsevol intent de polèmica sobre la literatura, parlant clar i català: "senyor Salmón, literatura catalana és la que es fa en català, a tots els territoris de llengua catalana, no només a Catalunya..., etc., etc." Perquè, perquè, perquè els nostres polítics no diuen les coses pel seu nom? I més quan són tan simples i lògiques? Si no deixem clares les coses bàsiques, com què és ser català, la cultura catalana, etc., etc., com hem de construïr-hi un país, a sobre?? Sobre els equívocs i les mitges tintes, no es construeix res.

Reconec, però, que el fet que, finalment, no hi vagin autors en castellà, és un triomf pel catalanisme -és un acte de normalitat cultural i nacional. Però ha passat després de massa concessions, massa polèmiques, massa atacs. I, sobretot, després de veure que el nostre govern, no té una opinió clara sobre què és la cultura i la literatura pròpia del seu país, i/o no sap expressar ni defensar clarament quina és la seva postura. El catalanisme, tot, cal que es replantegi, i defineixi clarament, què és Catalunya, el ser català, la cultura catalana, etc. Si no tenim clar què és tot això -a més d'altres efectes perniciosos-, mai hi podrem incloure la massa ingent d'immigrants que tenim a casa nostra.

13 comentaris:

Víctor Xaubet ha dit...

Quanta raó tens. És el preu que hem d'aguantar per ser catalans.
Salut!

Anònim ha dit...

L’Ombra del vent va quedar finalista del premi Lara de novel·la que va guanyar Angeles Caso, a la qual novel·la no se l'hi va fer ni “ídem”, aleshores, al cap d’un temps, algú va tenir remordiments de consciencia – Diuen que en Pere Gimferrer – i es va publicar en castellà, en una tirada curta i sense cap mena de publicitat, la novel·la d’en Ruiz Zafón. L’Ombra del vent és d’aquelles novel·les que t’enganxa nomes començar, hi és clar, va enganxar més d’un i dos, i tres llibreters que la varen recomanar als seus clients. El boca orella (no boca a boca com se sol dir) va funcionar i aquí està l’èxit de la novel·la amb més d’un milió d’exemplars venuts i traduït a una munió de llengües.
Dic tot aixó perquè així com vaig llegir-la en castellà, al cap d’un parell d’anys la vaig tornar a rellegir en català, m’havia recomanat el mateix llibreter de capçalera "En el nom del Porc" – no sempre s’està encertat -, i fastiguejat d’aquell subproducte pretesament literari, vaig aprofitar per rellegir l’Ombra del Vent que li havien deixat a la meva dona en la edició en català.
Tota aquesta prèvia te a veure amb l’assumpte de qui ha d’anar i qui no a Frankurt, a banda d’estar d’acord amb en Joan Marcé amb qui no hi ha d’anar, em sap greu que escriptors com Vila Matas, Mendoza, Hériz – em va agradar i molt, Mentira - o el mateix Marsé no hi vagin. I és que aquest collons de país és rar de nassos, (deu ser com diu en Trallero que els països bilingues són esquizofrènics) i te aquestes coses, i aleshores em poso a barrinar i a fer servir aquella cosa tan oblidada del sentit comú i em dic: Anem a veure: De la mateixa manera que si hagués llegit l’Ombra del vent en català, m’hauria pensat que Ruiz Zafon escrivia en català si no hagués estirat el fil del meu coneixement sobre ell, els editors de Frankfurt que compraran novel·les per vendre al seu país Alemanya,o a d'altres, aquestes les traduiran del català, castellà, valencià, mallorquí o aranés a l’alemany o a l'idioma que pertoqui i el senyor germànic o d'allà on sigui que en compri una d’elles sabrà per la contraportada que l’escriptor es català, però no en quina llengua ha escrit la novel·la original, per tant com sol passar moltes vegades hem fet una disputa estèril i hem perdut temps i amistats en una cosa prou simple, que és que la literatura que es fa a casa nostra en la llengua que sigui arribí més enllà de les nostres fronteres inexistents. Però es el sí d’aquest país, Sergi Pamies a banda que no acabo d'entendre. Que hi farem, uns no hi volen anar i a mi que em feia gracia em convidessin no m’han dit res. Esperaré, encara hi soc a temps.

Roger T. ha dit...

Víctor, efectivament, ser català i intentar viure com a tal és dur, però sóc de l'opinió que no s'ha de claudicar mai a llarg termini, en res important. Ens cal ser tossuts i tenaços. Salut també per tu.

Anònim, entenc que ets un escriptor en llengua castellana. Amb tot el meu respecte per la literatura castellana, que és una gran literatura, i per autors catalans en castellà, com Juan Marsé, per mi un dels millors, o Mendoza, també un enorme narrador, i altres, crec que tothom ha quedat d'acord en que la literatura catalana és la que es fa en català. En el català de Catalunya, de les illes, de valència o de qualsevol altre territori de llengua catalana. Aquest punt crec que hauria d'estar, ja, fora de tot debat, i hauria de ser acceptat, ja, per tots els escriptors, tant en català com en castellà.

Canviant de tema, sobre el que dius que l'Ombra del vent, si l'haguessis llegida primer en català, no sabries que ha estat escrita originalment en castellà, bé, en això discrepo, també, amb tu. Crec que és notori quan es llegeix un llibre en la llengua original o no. La llengua, en el primer cas, és molt més viva, més natural. A mi, l'Ombra del vent, no em va enganxar, crec, perquè la vaig comprar pensant que era una novel.la escrita en català, i en començar a llegir-la, notava la llengua "freda", així com la descripció de Barcelona. Aquell llibre parlava d'una Barcelona que no era viscuda com a cosa pròpia i íntima, acceptada amb tots els referents culturals i simbòlics que l'envolten. Era una Barcelona imaginada, etèrea. No és així, per contra, la Barcelona que descriu Juan Marsé, profundament i, fins i tot, dolorosament compresa i acceptada i introduïda en el seu imaginari individual. Bé, m'estic embolicant, en tot cas, salutacions cordials.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ei, que sóc l'anónim. No, jo tot ho escric en català, ésmés, començo a tenir algunes dificultats en llegir en castellà, acostumat a fer-ho en la meva llengua, el que dic al meu post o intento dir, es que per a mui, cultura catalana es tota la que esfa aqui en la llenguia que sigui, i que a Frankfurt el que es vengui a les editorials es traduirà, per tant com a concepte tot seràcultura catalana. Quan vaig comen çar a escriure ho feia en castella (tinc 62 anys) i un amic m'ho traduia al català, fins que vaig decidir aprendre bé o més o menys bé la meva llengua i ara a empentes i rodolons i gràcies també al corrector ho escric tot tant prosa com poesia en català.
Salut

Quim ha dit...

Roger: Enhorabona pel teu blog, m'agrada molt, ja fa unes setmanes que et segueixo, i de fet per culpa teva he començat jo un blog (de moment molt petitet)i he linkat el teu blog al meu.
Voldria dir-te que a Catalunya estem donant l'imatge que dona el president, una persona gris, trista i que no coneix ni la realitat del seu pais ni el seu idioma!!!!. però el problema no es d'ell, s'hi va presentar a unes eleccions i les va perdre, el problema es dels que l'han fet president, que sense consultar a les seves bases, per l'ansia de fer desapareixer a CIU ens han fet tragar a tots amb aquest momio.
Tard o d'hora es donaran compta del seu error, Encara que potser quan s'en adonin igual les forçes nacionalistes ja no sumaran aritmeticament.... tot plegat es ben trist!!

Roger T. ha dit...

Quim, bé, m'alegro molt que t'agradi el meu blog, i per mi, és una gratíssima satisfacció, l'haver influït en què vulguis entrar a la blogosfera. I especialment a algú com tu. Jo, modestament, intento aportar arguments per a beneficiar Catalunya, la nostra nació i cultura. Pretenc Mantenir una distància respecte qualsevol partit o organisme, que em permeti observar la situació de manera global. És el que ens cal a tots, una visió global de la situació per veure on som, on volem anar a parar i què passa a cada moment.

Sobre el que comentes, no hi puc estar més d'acord. El millor per Catalunya, seria que s'unís tot el catalanisme. Seria, de llarg, la manera més eficaç de fer avançar la construcció nacional i preparar el terreny perquè la independència sigui factible. La manera més eficaç mentre el catalanisme sumi majoria absoluta. Després ja serà, tot, segurament, bastant més difícil. Els catalans, ja hem començat a castigar Esquerra per la seva actitud, i espero que, aquest càstig s'amplïi si continuen en aquesta línia, o bé que canvïin el seu paradigma -ara el seu únic objectiu és acabar amb CiU, una estratègia, crec, errònia i absurda . Si els partits no ho volen fer, hem de ser els ciutadans que els hem d'obligar a anar junts -al cap i a la fi, la política d'un país democràtic és el que els seus ciutadans volen que sigui. Aquí és on trobarem si Catalunya té la voluntat de seguir sent.

Bé salutacions i ja ens anirem "veient" per aquí i per allà.

Roger T. ha dit...

Sr. Puigcarbó, també li volia respondre. Em sap greu que no l'hagin convidat, no li puc dir res al respecte ja que no tinc ni idea dels criteris de la criba. En tot cas, és d'admirar l'esforç que ha fet per escriure en català. Sobre si un cop traduïts no importa la llengua en la que estan escrits, doncs no, és clar, però si la convidad és la literatura catalana, cal fer les coses bé, i que hi vagin només autors en català. Catalunya ha de definir clarament què és i què no és, què és i no és cultura catalana, ser català, etc. Si no ho fem nosaltres, ho faran els altres, o sigui Espanya, i evidentment en contra nostra, ja que l'únic que vol Espanya és acabar amb Catalunya. Bé salutacions.

Marcus ha dit...

Res a afegir. Dius veritats, com punys. Collons de recollons!. Fins i tot hem de definir el que és la literatura i la cultura catalanes. N'estic tan fart!. Però com sempre, cal estar picant pedra perquè no ens deformin la nostra identitat, ni ens la robin. La nació catalana està sofrint atacs continuats en tots els seus pilars, i és clar, la cultura i la literatura no en són excepcions. Amb el tema de la Frankfurter Buchmesse ja hem tingut tots els mèdia espanyols en contra (també Com Ràdio, és clar; l'altre dia l'escoltava i vaig parar atenció a com bordava el Vivaspañas Enric Sopena, i els altres contertulians de pa sucat amb oli li anaven llepant el cul). I també els media europeus i del món que segueixen els tòpics espanyols, i així anar atacant la nació catalana. Recony! Objectivament és un fet que fa fàstic!
A veure quan arribarà el dia que em pugui sentir orgullós dels nostres representants polítics. De moment, només han contribuït a la confusió, i per tant a desgastar un xic més la nostra cultura i literatura. Cal frenar en sec aquest procés destructiu.

Salut!

Anònim ha dit...

Jo nomes llenço una pregunta ... quant escriptors en Català varen anar a Frankfurt quant la cultura Espanyola va ser invitada ???
Crec que la resposta a aquesta simple pregunta pot ajudar a clarificar les coses.
No critico que no n'hi anés cap, és més crec que és correcte que la Cultura Castellana (mal dita Espanyola) no invites a cap escriptor en Català o Euskera o Gallec , ja que no en formen part ...
Vull denunciar que tots aquests debat estèril no ens deixen veure el que realment tenim davant dels ulls i es una oportunitat per a fer força i crear un reconeixement per a la nostre llengua que ha de tenir com a objectiu final la oficialitat del Català a Europa. Tot aquest debat impulsat per els nostres enemics intenta evitar que parlem d’això. NO ELS HI FEM EL JOC!
Albert-M.

Roger T. ha dit...

Marcus, el que és la cultura, la literatura, el ser català, etc., ja hauria d'estar definit de fa temps. Fins ara s'ha jugat, en bona part, al jocs dels equívocs i a l'anar trempejant. És prioritari definir-ho el més aviat possible i definitivament. Sobre el que han dit els mitjans espanyols-espanyolistes, n'he llegit alguna cosa en altres blocs. Personalment, sé perfectament què diuen i pensen els hispànics de nosaltres. Ho tinc assumit. Uns ens insulten i menyspreen directament, i els altres ens menyspreen subtilment, associant, sempre tot el relacionat amb el ser català, amb la barretina i la sardana -em refereixo al diari El País i afins, llegit per bastants catalans, i del qual un dia d'aquests farè un post, sobre el seu gran "prestigio" i tal. No els hem de fer ni cas si no és estrictament necessari, nosaltres a la nostra, que ja tenim prous problemes per haver d'aguntar el seu odi i les seves xorrades. El que fem no ha de ser condicionat, ni en un milímetre, pel que ells diuen.

Albert, doncs mira, no se m'havia ocorregut que tot aquest fals debat pretenia amagar la qüestió de la oficialitat del català a Europa. Gràcies per la idea. Ens pots dir alguna cosa més sobre el tema? Salutacions.

Anònim ha dit...

Roger, crec que els Catalans som especialment propensos a caure en els debats autodestructius i estèrils i quant al costat (hi ha dins PSC) tens un enemics poders amb molt mitjans de comunicació sembrar la llavor de la discòrdia és relativament fàcil … la resta és culpa nostre. Com s'explica que i així tan rebombori per una fira de llibres.

I tornant al tema de per que considero que això esta lligat a la cooficialitat del Català a Europa, et desenvolupo el meu raonament. 1) La Fira de Frankfurt és una fira mundial però per la seva ubicació i preferència és eminentment Europea. 2) Penso que qualsevol acte que reivindiqui la cultura Catalana, dins d’Europa en el context actual, ha de tenir com a finalitat aconseguir aquesta cooficialitat. En una estratègia a mig curt termini 3) Si ens deixen explicar la nostre revindicació la gent de bona fe d’Europa veurà clarament que Europa esta sent injusta amb el Català ... el cas de les llengües bàltiques respecte el Català es de flagrant injustícia. 4) Penso que els esforços en els porpers anys han d’anar encaminat a aconseguir aquesta fita, ja que m’entra és construeixi la Unió si poden fer tota mena de canvis però en el moment que tot sigui més definitiu aleshores serà molt més difícil ...

Felicitats per el Bloc. Albert-M.

fxarnau ha dit...

Com reconeixer si una obra feta a catalunya en castellà es cultura catalana?
Es tracta de fer-se la següent reflexió devant de l'obra; si aixó hagues estat fet a Madrid, o Sevilla (posar qualsevol nóm de ciutat Española) seria cultura catalana..?

cect iphone ha dit...

black mold exposureblack mold symptoms of exposurewrought iron garden gatesiron garden gates find them herefine thin hair hairstylessearch hair styles for fine thin hairnight vision binocularsbuy night vision binocularslipitor reactionslipitor allergic reactionsluxury beach resort in the philippinesafordable beach resorts in the philippineshomeopathy for eczema.baby eczema.save big with great mineral makeup bargainsmineral makeup wholesalersprodam iphone Apple prodam iphone prahacect iphone manualmanual for P 168 iphonefero 52 binocularsnight vision Fero 52 binocularsThe best night vision binoculars herenight vision binoculars bargainsfree photo albums computer programsfree software to make photo albumsfree tax formsprintable tax forms for free craftmatic air bedcraftmatic air bed adjustable info hereboyd air bedboyd night air bed lowest pricefind air beds in wisconsinbest air beds in wisconsincloud air bedsbest cloud inflatable air bedssealy air beds portableportables air bedsrv luggage racksaluminum made rv luggage racksair bed raisedbest form raised air bedsbed air informercialsbest informercials bed airmattress sized air bedsbestair bed mattress antique doorknobsantique doorknob identification tipsdvd player troubleshootingtroubleshooting with the dvd playerflat panel television lcd vs plasmaflat panel lcd television versus plasma pic the bestadjustable bed air foam The best bed air foam hoof prints antique equestrian printsantique hoof prints equestrian printsBuy air bedadjustablebuy the best adjustable air bedsair beds canadian storesCanadian stores for air bedsmigraine causemigraine treatments floridaflorida headache clinicdrying dessicantair drying dessicantdessicant air dryerpediatric asthmaasthma specialistasthma children specialistcarpet cleaning dallas txcarpet cleaners dallascarpet cleaning dallasvero beach vacationvero beach vacationsbeach vacation homes veroms beach vacationsms beach vacationms beach condosmaui beach vacationmaui beach vacationsmaui beach clubbeach vacationsyour beach vacationscheap beach vacationsbob hairstylebob haircutsbob layeredpob hairstylebobbedclassic bobCare for Curly HairTips for Curly Haircurly hair12r 22.5 best pricetires truck bustires 12r 22.5washington new housenew house houstonnew house san antonionew house venturanew houston house houston house txstains removal dyestains removal clothesstains removalteeth whiteningteeth whiteningbright teethjennifer grey nosejennifer nose jobscalebrities nose jobsWomen with Big NosesWomen hairstylesBig Nose Women, hairstyles