divendres, de juny 08, 2007

L'esquerra és maligna per Catalunya (i no sóc de dretes)

Sóc del parer que l’eix polític dreta-esquerra ha quedat obsolet, avui dia, com a forma d’explicar les diferències entre els partits polítics. Cada dia més gent intueix, o s’adona clarament, que aquesta distinció ja no és vàlida. I cada dia s’alcen més veus acreditades que raonen la seva inoperància, i proposen nous models de dialèctica política (per ex. La Tercera Via, l’ideòleg de la qual és Anthony Giddens). Tot i així, l’ús de l’eix dreta-esquerra, és impulsat i mantingut, encara, en el nostre àmbit, per aquells partits, o sectors, que s’autoanomenen d’esquerres. Ja que el ser d’esquerres, a pesar que per aquests només és una postura estètica, els aporta el recolzament fidel d’una part de la ciutadania, que manté la creença que l’esquerra representa el progrés, i tots els alts ideals com la Llibertat, la Justícia, la Igualtat, la Solidaritat, etc. (vaig raonar també aquest tema a El fals progressisme o la fe de les masses benestants i benpensants (I), (II) i (III))

Els partits que s’autodefineixen com d’esquerres adopten, al llarg d’Europa, un discurs compost per una sèrie d’idees definides (que comento als dos darrers posts esmentats), creades en gran part pel comunisme durant la Guerra Freda, i que s'han mantingut, en general, amb pocs canvis al llarg de les últimes dècades. Una de les principals seria, per exemple, “els Estats Units són un imperi opressor, són sempre l’enemic nº1 i són sempre la causa dels pitjors mals de la humanitat”. Aquestes idees, són adoptades també per tota la gent que comparteix la creença de l’esquerra, com una característica identitària i definidora del seu “esquerranisme”. En ser part d’una creença –o sigui, de la fe en la realitat d’una cosa-, són adoptades sense cap mena d’esperit crític per qui es considera d’esquerres. Els actors socials d’aquesta tendència, creen el seu discurs al voltant d’aquestes idees-base, i aquest és adoptat directament per tot aquell que combrega amb la “fe” de l’esquerra.

L’esquerra, a Catalunya, està ampliament liderada pel PSC. Aquest, és el partit més gran que representa aquesta tendència –dels altres, ICV, està en la seva òrbita política i intel.lectual, i ERC, malauradament, sembla que s’hi aproxima-, i ell i els seus mitjans i sectors afins, són els grans creadors i comunicadors dels tòpics de l’esquerra al nostre país. El PSC es va crear com la unió del PSC-Congrés i el PSC-Reagrupament –dos partits, i especialment el segon, clarament catalanistes- amb la federació catalana del PSOE. Des d’aquell moment, el PSC va passar a ser un partit bàsicament espanyolista. L’espanyolisme, de fets i de paraules, es va anar ensenyorint del partit, fins a dominar-lo tot. Com no podia ser d’altra manera.

El PSC, com a partit espanyolista, va ser, des de llavors –i junt amb tots els mitjans i organitzacions afins-, transmissor i promotor de tota una sèrie d’idees, encaminades a desprestigiar el catalanisme, i encara més, tot el ser català. Idees com “el catalanisme és cosa de la burgesia, no és una preocupació del poble”, “el catalanisme és cosa de gent provinciana”, “la llengua castellana és cosmopolita, mentre que la catalana és local”, “la cultura popular catalana és quelcom avorrit i ridícul” o –un dels grans “hits”-“parlar en català a la gent castellanoparlant és de mala educació”. Totes vénen a ser variacions del mateix: l’odi, o autoodi –depèn- al ser català, propi de l’espanyolisme.

Aquest anticatalanisme, expressat poques vegades de forma explícita, però implícit en totes les accions de l’esquerra espanyolista catalana, ha sigut assumit, sovint de manera inconscient, i com a part dels postulats de l’esquerra, per la gran majoria dels que professen aquesta creença a Catalunya –seguidors del PSC. Fins i tot l’esquerra netament catalanista –ERC-, no es pot escapar de veure’s influïda, encara que amb menys intensitat, per aquestes idees. I encara, com a tòpics habituals en la nostra àrea mediàtico-cultural, també han influït en el pensament d’altres sectors de la societat que no s’identifiquen exactament amb aquesta tendència política.

Mentre no aparegui una esquerra catalanista que sigui la majoritària a Catalunya –cosa improbable-, el pensament “oficial” d’aquesta tendència al nostre país, serà promogut pel PSC-PSOE, i serà anticatalà. I com que el ser d'esquerra és una fe, el seu "credo" és el que uneix els seus fidels, que tendeixen a adoptar-lo en la seva totalitat, i sense oposar-hi cap crítica.

Així, a més que l’eix dreta-esquerra és ja notòriament obsolet i fals, i només mantingut per alguns partits pel rèdit electoral que els aporta, és nefast per a Catalunya, ja que el principal beneficiari d’aquesta dialèctica –l’esquerra-, és contrari al catalanisme. A la pràctica, està al servei d’Espanya i l’espanyolisme, que, com sabem, tenen per objectiu acabar amb la cultura, i nació, catalanes. Catalunya, més que cap altre indret, necessita modernitzar-se políticament, i acabar amb la dialèctica dreta-esquerra: és una qüestió de supervivència.

9 comentaris:

Jacme ha dit...

Los socialistas franceses son tot, levat un exemple pel Principat de Catalunya. Los socialistas franceses que lo lògo es estat utilizat aquí, me fan aital pensar.

Roger T. ha dit...

Em fa una especial il.lusió que en aquest bloc s'escrigui en occità, benvingut.

Bé Jacme, doncs no sabia que aquest era el logo dels socialistes francesos. Em sembla que el logo de tots els partits socialistes, incorpora aquesta imatge -la rosa i el puny-, almenys també el del Partit dels Socialistes de Catalunya i el del PSOE. Bé, si, i efectivament suposo que el tarannà dels socialistes francesos deu ser similar en relació als diferents territoris de parla occitana, o d'altres parles no franceses. Primer de tot, són defensors de l'Estat centralitzat, i el seu progressisme obvia, sempre, el mal que fa l'Estat. Bé salutacions.

Galderic ha dit...

Ahir ho explicava molt bé el professor Tremosa a l'Avui. L'eix esquerra-dreta pretén amagar el debat Catalunya-Espanya i, a més, l'esquerra catalana, a qui s'ha sumat Esquerra, és profundament reaccionària:
http://paper.avui.cat/article/dialeg/85366/boteu/jordi/hereu.html

Phantom Lord ha dit...

L'esquerra "catalana" diuen que són l'alternativa de progrés i catalanista. Les dues coses s'han demostrat falses. Només el catalanisme aposta pel progrés. L'eix dreta-esquerra és caduc. La socialdemocràcia és la tendència, compartida per la majoria de partits polítics dominants al món occidental.
Jo ho deia el Dr. Cardús a TV3 que cal posar l'atenció de la ciutadania catalana en l'increment de l'autogovern de Catalunya; posar-lo en primer pla, ja que només a través d'aquest es pot progressar. Repeteixo, l'única via del progrés de Catalunya és el catalanisme. Els lemes de l'esquerra catalana són demagògia pura; mentides.
Salut!

Odalric ha dit...

Excel·lent article.

ERC no pot escapar de la veritable natura del PSC-PSOE i per això es desnaturalitza.

El problema -que jo crec- és que ells ho saben... però o el minimitzen (irresponsable) o l'obvien (culpable).

L'eix dreta-esquerra només fereix Catalunya i qui aposti per ell ja sabem que vol.

Anònim ha dit...

L´únic bo per aquest país es la dreta, ja es hora que algú posi ordre, els fonaments de l´esquerra estan antiquats, convé una mica de mà dura,votar ERC es votar el socialisme de merda que es qui més mal a fet a aquest país, quan la gent es donarà de la realitat actual i es decantarà per la dreta com passa a França.
Esperem que a les próximes generals guanyi qui ha de guanyar i afebleixi més el terme catalanisme el qual no va a parar a cap lloc, només crea problemes i interesos económics pels que estan a dalt,creieu que en Carod es sent català o estima Cataluña?O el puigcercos, o en Portabella, són gent inútila per gobernar que a la llarga faran la mateixa fi que en Colom, volar.

Roger T. ha dit...

Galderic, molt interessant l’article d’en Tremosa. Crec que comenta una cosa que cal tenir molt en compte: diu que, a Catalunya, és el lloc d’Europa on l’esquerra ha conservat més els –ja fa temps- tronats ideals del maig del 68. El moment que representa el paradigma de l’”idealisme” esquerranista, i que prsenta l’esquerra, més que mai, com la salvadora de tots els mals i injustícies. Perquè a Catalunya s’han conservat, especialment, aquesta envellits i petrificats ideals. Doncs possiblement perquè l’esquerra espanyolista, majoritària a Catalunya, ha intentat amagar a tota costa que era promotora de la màxima injustícia que es comet a Catalunya, maquillant-se sota l’aparença de la Justiciera Universal. Quan els veritables salvadors contra la injustícia, o sigui els veritables partits d’esquerres –si aquesta distinció fos vàlida-, són els partits catalanistes. El principal partit catalanista, se’l presenta, des d’aquesta esquerra majoritària, com pertanyent a la dreta, o sigui, a l’Imperi del Mal, al diable. L’esquerranisme que promou el PSC és el càncer de Catalunya.

Phantom lord, totalment d’acord amb tu, i afegeixo també el que he comentat a Galderic.

Odalric, Esquerra pretén recolzar la divisió dreta-esquerra, amb l’objectiu d’aïllar CiU, i acabar amb ell, i quan ho hagi aconseguit, pretén retornar a la dialèctica catalanisme-espanyolisme. El problema és que la seva estratègia no està donant resultat, i acabarà deixant de ser un partit decisiu, i sent xuclat a l’òrbita del PSC, a no ser que fagi un canvi radical i taxatiu, una revolució interna, que l’allunyi d’aquesta nefasta estratègia.

Anònim, en el post no dic quasi res sobre la dreta, però comento que l’eix dreta-esquerra és obsolet i fals. Per tant, dic que la dreta també ho és. Com que aquest eix està creat per l’esquerra per al seu benefici, la dreta no és més que l’abocador ideològic d’aquesta, allí on l’esquerra llença tot el que no li convé. Només es consideren de dreta aquells que volen anar a la contra de tot, o bé aquells que es posicionen clarament contra el progrés. La gent que es considera de dretes, a Catalunya, és només el 10%, segons diverses enquestes. A Espanya deu ser més, però igualment no deu ser una part molt important de la societat. Per tant, ningú vol ser de dretes. El PP sempre que pot fa esforços per presentar-se com un partit de centre, o que tendeix al centre, per allunyar-se de la dreta. La dreta és l’espectre de l’esquerra, i com aquesta, no existeix realment.

El que si que existeix és el liberalisme, la socialdemocràcia, el democristianisme, etc., etc., i sobretot, sobretot, l’Espanyolisme i el Catalanisme. Això sí que és un eix real, no les esquerres i les dretes. El PP no és un partit de dretes, és, concretament, un partit conservador pel que fa a afers socials i morals, cristià-catòlic, amb alguns tocs liberals en economia –només alguns-, favorable a la creació d’una oligarquia que l’afavoreixi, espanyolista com tots els partits espanyols, i més enllà, d’arrels ideològiques totalitàries. És el feixisme espanyol reconvertit per adaptar-se i dominar la democràcia. A França, ja se n’han adonat, encara que no ho diuen, que això de les dretes i les esquerres és una collonada –a pesar de que ells en són els creadors-, i que l’únic que interessa és ser eficients, ara que estan a tocar del desastre, i evitar que França es converteixi en una catàstrofe. Per això el Sarkozy, per exemple, posarà ministres de l’esquerra al seu govern.

Sobre el catalanisme i l’espanyolisme, com ja et vaig dir, és patètic que un català sigui espanyolista, i que s’odïi a si mateix. Cal ser valent, i no tenir por d’anar amb els perdedors, l’important, sempre, és fer el que cal, peti qui peti i hagis d’anar amb els favorits o no. El que toca és defensar el que un és, intentar destruïr-ho és destruïr-se a si mateix, i anar contra la naturalesa de les coses, i contra Déu.

Salut a tothom.

Anònim ha dit...

Roger dir que la dreta es l´espectre de l´esquerra es no tenir ni puta... de política, i menys dir que la dreta soposa al progrés quan es la dreta que va asociada al progrés d´un país.
Crec recordar que la majoria de potencies mundials han crescut gracies a governs de dretes, es el cas de Japó, Estats Units, encara que estan camuflats sota l´aspecte democtara-republicà, no deixa de ser una política dretana, o el cas més propé, el d´Italia amb el gobern de Berlusconi.Esperem que la França reaccioni i les proximes eleccions ho fagi España.
No se que es pitjor per Cataluña, el 10% de dreta o l´altre tant per cent d´ignorantes que voten al socialisme o voten en blanc.
Et recordo Roger que amb l´era Aznar s´han firmat alguns dels contractes més importants per l´economia d´aquest país.

Roger T. ha dit...

Anònim, m'havia passat per alt el fet que, així com l'esquerra és una creença per molts, la dreta també ho és per a alguns. Hauria d'haver aprofundit més en aquest punt. En tot cas, mantinc que la dialèctica dreta-esquerra, no deixa de basar-se en una sèrie de creences adquirides per la gent fa generacions, i que no expliquen, avui dia, les diferències entre partits ni ajuden a entendre i afrontar els reptes que tenen plantejades avui les societats. Les visions simplistes i hereves de temps passats no serveixen per la complexitat de la realitat i el món d'avui dia.

Als EUA, la dialèctica no és la mateixa d'Europa. Des del prinicpi ha estat un país democràtic i econòmicament liberal. No com a Europa, on totes les societats provenen de monarquies o dictadures. Aquí, la dreta és hereva dels que volien conservar els privilegis, i l'esquerra, dels revolucionaris i, després, dels comunistes. Als EUA el comunisme ha estat, sempre, perseguit com una plaga.

Bé, en tot cas, el perdre's en discussions sobre si dretes i esquerres i pitos i flautes, és sempre perjudicial per Catalunya. L'espanyolisme sempre procura potenciar aquesta dialèctica, per despistar sobre el que realment és el seu objectiu sobre Catalunya: la seva destrucció total. El catalanisme no ha de caure en aquesta trampa, i no ha de perdre de vista que l'eix realment rellevant pel nostre país, és el catalanisme-espanyolisme. Si no ho fem així, estem acabats.

Sobre els contractes d'Aznar que dius, fes els que fes, segur que no van redundar en benefici de Catalunya, sinó més aviat de Madriz. L'únic que vol l'espanyolsime de Catalunya, és exprimir-nos fiscalment, per finançar-se gratis el seu Estat, mentre nosaltres anem quedant cada vegada més endarrerits en tots els sentits. Fins que arribarà un dia que Extremadura serà més rica que Catalunya, si continuem per aquest camí. I tot gràcies a que els subvencionem totes les seves collonadetes.

Sobre la manera de fer crèixer l'economia de l'Aznar, és tan sòlida, en molts aspectes, com un castell de cartes. Totes aquests grans magnats espanyols que han aparegut en els últims anys, gràcies a l'augment del negoci immobiliari, són gegants amb peus de fang, que han basat el seu negoci en la corrupció política i l'especulació. Tots acabaran caient i tornant al fang miserable del que van sortir. Sobre el liberalisme del PP, me'n ric una estona llarga. Va fer veure que liberalitzava tot d'empreses públiques, per convertir-les, només, en monopolis privats al seu servei. I una de les lleis essencials del liberalisme, diu que una economia liberal ha de combatre i eliminar els monopolis. L'únic que Espanya fa bé i sòlidament, és expoliar-nos que, com et dic, els surt gratis. I l'únic que els catalans hem de fer, és abandonar aquest collons de gent el més aviat possible, abans que acabin amb nosaltres no ja nacionalment, sinó també econòmicament.