dilluns, de juny 18, 2007

Als votants del PSC: és un partit de dretes, que no ho veieu??

Com ja he comentat en altres posts, considero que l'eix dreta-esquerra és, avui dia, obsolet per definir el posicionament dels partits polítics. Però entenc que, encara, una majoria de la societat creu en la validesa d'aquesta dialèctica. A Catalunya -segons l'estudi de la Fundació Jaume Bofill "Viabilitat i impacte d'una renda bàsica de ciutadania a Catalunya" (2005)-, un 44,1% de la població es considera d'esquerra, i un 9,1% de dreta -la resta es considera de centre (15,8%), o bé no es posiciona en aquest eix (31%). Per tant, un 53% dels ciutadans s'inclouen en alguna de les postures d'aquesta confrontació dual.

Com he postulat, el manteniment d'aquest eix, és perniciós per Catalunya, perquè fàcilment ens situa en la dialèctica política de la resta d'Espanya (PP-PSOE) i, sobretot, perquè permet a un partit espanyolista -el PSC, recolzat per bona part dels seus votants perquè el consideren d'esquerres-, dominar quasi tots els estaments del nostre país. I ser espanyolista, ho recordo, vol dir ser contrari a l'existència de la nació, cultura i llengua catalanes.


Donat tot això, si per ara no es pot fer veure a la majoria de ciutadans la falsedat de l'eix dreta-esquerra, doncs cal situar-se, de moment, en aquesta dialèctica, i fer honor a la veritat i demostrar que el PSC, de partit d'esquerres, no en té res. Cal destapar la mentida flagrant que és aquest partit. Una mentida, que no deixaria de ser una més de les moltes que produeix la política, si el PSC no fos l'Espanya unitària i centralista destruïnt, poc a poc, el nostre país des del seu interior. Cal convèncer, especialment, aquells que se senten nacionalment catalans i que voten -encara- el PSC. Ja que ells són, al cap i a la fi, els que permeten als socialistes tenir el poder que tenen arreu del territori.

Amb aquest fi, avui –és el primer cop que poso un text d’altri, i segurament ho faré escasses vegades- copiarè una part d’un article de Salvador Cardús -La sordesa del PSC- publicat el passat divendres a l’
Avui, que descriu el PSC com un partit que respon molt més al que es considera que són les dretes que no les esquerres. Cardús és una de les ments més brillants, i amb una visió més clara i profunda de la situació global del país, que hi ha avui dia a Catalunya:


"El PSC és, sobretot, una màquina de manar. Té una retòrica ideològica antiga però eficaç que li permet dissimular a la perfecció la seva veritable missió: ocupar el màxim de poder possible. Paradoxalment, el socialisme a Catalunya és una ideologia política que ha aconseguit perpetuar-se a base de no ser aplicada. En el terreny personal, els seus dirigents dibuixen un mostrari perfecte d'aquesta incoherència constitutiva. I, oh miracle!, ha aconseguit que no se n'hi faci retret. Diguem que es tracta d'un partit amb una enorme capacitat d'acomodació a la realitat, a l'statu quo que dèiem abans. I és un partit, en definitiva, que s'ajusta com un guant al funcionament dels aparells de dominació estatals. Estructuralment, és el partit més conservador de tot el mapa polític català.

PROVA CLARÍSSIMA DEL QUE DIC ÉS EL CAS DEL MODEL de desenvolupament de la ciutat de Barcelona i de la xarxa d'interessos empresarials que hi van associats. Són gairebé trenta anys de manar i teixir una sòlida teranyina que pot resistir qualsevol candidat que hi presentin. I només cal veure l'entusiasme gens dissimulat de determinats sectors empresarials que es feliciten de deixar-se governar per un partit que respecta els seus interessos sense altres "collonades" patriòtiques que no siguin les espanyoles. Aquí teniu les paraules de les principals organitzacions empresarials, agraint que se'ls deixi fer negocis en pau, és a dir, que la governació garanteixi l'estabilitat per tal d'assegurar el rendiment dels seus afers, que el risc ja el posen ells. O llegiu les recents paraules del conseller d'Economia tranquil·litzant els empresaris sobre l'aplicació -és a dir, anunciant la no-aplicació- de la llei de política lingüística en qüestions d'etiquetatge.

SERIA EXTRAORDINÀRIAMENT REVELADOR saber quants milers de persones depenen directament i indirecta, a temps complet o parcial, d'aquesta màquina de manar i, en conseqüència, d'aquesta gran agència de col·locació que ofereix llocs de treball de nivell d'ingressos mitjà i alt. Rieu-vos dels "vicis" derivats dels 23 anys de governs convergents, que no van passar mai de ser un joc de criatures al costat d'aquesta "multimunicipal" del poder polític, que ara també controla tres de les quatre Diputacions -algunes, amb presidència interposada- i, des de finals del 2003, el govern de la Generalitat. És a dir, pràcticament tot. I, abracadabra, malgrat una caiguda lliure de votants mai no vista.

ÉS CONEGUT QUE EL PSC SEMPRE VA ESTAR MOSCA per l'anomalia que suposava que CiU controlés el poder regional. Males llengües deien que a Madrid ja els anava bé tenir-hi un govern nacionalista que podia fer de torna a canvi de peixet quan les eleccions no proporcionaven el pes electoral necessari. De fet, si hagués estat pel PSOE, ara governaria Mas. Però pel PSC, per bé que la Generalitat era -i és- un poder més aviat simbòlic i tenallat entre el poder municipal i el govern de l'Estat, això de no tenir-ne el control, li mantenia viu el disgust de 1980. Fins que ERC li va donar la satisfacció.

(...)"

20 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo no em vull situar en l'eix dreta-esquerra. Més aviat prefereixo intentar deixar-lo al descobert, en evidència, tal i com has fet tu en algun post anterior, i tal com fa el Dr. Cardús en l'article que cites.
És clar que el PSC de socialista, res de res.
EL que és digne d'estudi del PSC (i d'ICV, i ERC?) és la seva maquinària de màrqueting i propaganda massiva. Em sembla que és un dels seus instruments fonamentals pel qual es manté en el poder amb una imatge "progressista" i de cara neta.

I estic molt d'acord amb el l'article de Cardús, quan diu que el PSC (i acòlits) tenen una gran facilitat per adaptar-se als vents espanyolitzants. Donen una falsa imatge de calma, quan en realitat s'estan carregant el país -fet relacionat amb el que els "d'esquerres" consideren que és de "dretes"-.
DAvant d'aquestes argumentacions que tu i en Cardús heu fet, que són d'una lògica de pes, per què encara el PSC té tan de suport? Quines en són les causes? Jo penso que la maquinària de màrqueting i propaganda n'és una. Però segur que n'hi han més. Quines són? Aquí us deixo aquesta pregunta. Si en traiem l'aigua clara podrem col.laborar a esfondrar aquesta "multimunicipal" de la que parla Cardús i que dessagna Catalunya.

Salut.

PS- Creieu que ens han de fer un anunci (amb banda sonora en anglès) per dir que a casa nostra hem de pujar la temperatura de l'aire condicionat? A qui se li ocorre? On és la llibertat? On és el seny? On se'n van els nostres diners?

Anònim ha dit...

Hola:
Moltisimas gracies per averte pasejat una estuneta per al meu blog i com no per ser una de las pocas personas que m´a posat un comentari en català. Bueno ultimament m´estic allunyan de la politica i vaig peix. Amb catorse anys tanpoc puc pretendre ser aqui algu pero bueno...
Jo.... personalmente soc de esquerras... pero arriva un moement en que es desvian dels ideals que comporta se d´esquerres. I van als que ells li convenen. i aixi sempre els politics han anat sempre... ja esta tot. dit.
salutacions.
PD un blog ,molt interesant.

Anònim ha dit...

A Catalunya, tot el que no sigui un partit 100% català (i encara així avegades penso que no és del tot cert..), la resta és votar a Espanya. Tant és que en les sigles, surti el nom final amb una C de Catalunya, el vot final va a parar en màns de partits d'Espanya, i això per a nosaltres és dretes directament.

Només s'ha de veure del partit que comentes, en JOSÉ MONTILLA, de català, crec que en té poquet.

Salut

http://cat.bloctum.com/borsacat

Unknown ha dit...

borsacat, tens una visió de Catalunya absolutament excloent i pròpia d'una societat autàrtica i aïllada de la realitat. Fes-t'ho mirar perquè darrera d'això,quan tinguem un 20% de la població no només no nascuda aquí sinó no nascuda a Espanya, no podràs viure, noi.

CdeCarabassa ha dit...

Roger, com m'agrada això de dir al PSC que són de dretes, fa temps que ho dic a tots els que voten sociata: com? ets de dretes?

Ara van els sociates de l'Ajuntament de BCN i em regalen un servei de bicicleta supertxatxi, tinc de gratis una bicicleta amb marxes neta i engreixada on jo vull, quan vull i la torno on vull, no m'haig de preocupar ni d'inflar-la.
En canvi, el nen se m'ha quedat fora de l'escola bressol municipal.
Puta dreta elitista, si ets jove txatxiguai et regalo una bici encara que siguis pijo i estiguis forrat. Si ets un pringat tradicional que pareix com un conill et fots, ni EBM ni bicicleta, per que les bicings no tenen cadireta infantil.
I que no em diguin que la manca d'escoles bressol es culpa d'en Pujol, que fa 28 anys que 'ocupen' l'ajuntament i a més aquest nen ha nascut amb el president Maragall.

Unknown ha dit...

Una abraçada -Roger- des de la teva Tarragona ;-)

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Roger:
Gràcies per entrar al meu blog i per els ànims que em dones, m’agradarà molt conèixer i comparar opinions, sabedor de la teva independència política, de vegades els que militem a partits polítics potser massa sovint no som capaços de discernir el que vertaderament interessa als ciutadans i ens embarquem en lluites estèrils que no duen en lloc i que a ningú interessa.
Per tant es important copsar l’opinió publica per veure quan distanciat estan els polítics de la vida real i intentar subsanar aquesta mancança.
De fet es preocupant l’alt índex d’abstenció que ens trobem elecció darrera elecció i el nostre flamant president de Catalunya diu que l’abstenció es deguda a que la gent ja està contenta amb el que té.... i va i es queda tan ample

Roger T. ha dit...

Marcus, a tota aquesta gent que "creu" en l'esquerra, cal convèncer-los que el PSC, d'esquerra no en té res. L'esquerra, originalment, són aquells que lluitaven contra l'status quo, lluitaven pel progrés, per un món millor. El PSC no és això, és tot el contrari d'això. Per l'únic que lluita el PSC, és per ampliar el seu poder i per acabar amb Catalunya. Cal posar al descobert la fal.làcia de l'eix dreta-esquerra, precisament perquè els partits que es diuen d'esquerra -com el PSC-, són tot el contrari. La millor manera de destruïr la vigència d'aquest eix, és demostrant que els partits que s'hi posicionen, menteixen.

La major part dels vots del PSC provenen de la immigració espanyola de 1a o 2a generació. Abans que esquerres, aquesta gent vota Espanya i espanyolisme. A aquests, difícilment els convencerem per la via de demostrar la falsedat de l'eix dreta-esquerra i de l'esquerranisme del PSC. A qui sí que es pot convèncer per aquesta via, són a la minoria de votants del PSC, que es consideren nacionalment catalans. I que li donen bona part dels vots a Barcelona i a fora de l'àrea metropolitana, o sigui, posen el colofó al poder del PSC i el converteixen en la 1a força de Catalunya.

A tota aquesta gent, que és bastanta, cal fer-los entendre que votant el PSC no voten esquerres, no voten progressisme, i en canvi, si que voten en contra de Catalunya. És una tasca difícil, perquè per alguns d'ells, com he comentat, això de l'esquerra és una creença, i molts d'altres tenen el seu modus vivendi en l'òrbita, i gràcies, al PSC, com comenta Cardús. Però cal fer-ho, és una tasca essencial.

Sobre això que dius de la campanya de l'aire condicionat, vaja, és demencial. I si tenim calor posant-lo a 25%?? bé, diners públics malgastats...


Mcmahon, gràcies per l'elogi del blog, es fa el que es pot... Sobre el que dius que sóc dels pocs que t'ha deixat un comentari en català, és normal suposo, pensa que, una bona part de catalans, o la majoria, tenen por de no ser acceptats, o de no caure bé, si parlen la nostra llengua. Jo, contràriament, penso que cadascú s'ha de sentir orgullòs de la seva llengua, i no tenir cap complexe per usar-la. A més a Catalunya la situació fa important aquest tema: si els catalans no usem la nostra llengua al nostre país, tota aquesta gent que ve aquí, no veurà la necessitat d'aprendre-la, i al final, els catalanoparlants serem una petita minoria dins el nostre propi país. I no és això el que hem de voler.

Sobre això de les esquerres, bé, si has llegit una mica el bloc, veuràs que no crec molt en l'existència d'una dreta i una esquerra, només és una manera que tenen els polítics per atreure votants, però la realitat no és tan simple com dretes-esquerres, blancs o negres o bons i dolents. Els polítics van a la seva, però som els votants els que els hem d'encaminar i obligar-los a anar pel bon camí si se'n desvien. A través del vot i d'altres maneres. Bé salutacions.


Borsacat, efectivament, a Catalunya tot el que no és catalanisme, és espanyolisme. Per cert, trobo molt interessant el teu bloc sobre borsa en català. Ja me l'anirè mirant. No en tinc ni idea del tema, però escolta, tinc uns estalvis ficats en renda mixta que no donen gaire cosa. Hi ha algun valor que vegis molt clar que s'hagi de revaloritzar en els propers temps?? ;) Salutacions.


Andreu, no cal que et digui que, per mi, la integració dels immigrants, nouvinguts i vellvinguts de 1a i 2a generació, és un dels principals problemes que ha d'afrontar Catalunya, sinó el principal. Però per integrar-los, primer cal que definim què som, què és ser català, etc., sense deixar-nos influïr per l'espanyolisme, l'objectiu del qual és acabar amb nosaltres. Integració, coses clares però amb dignitat i sense deixar-nos entabanar.


cdecarabassa, company, em sap greu lo del teu fill. A veure si ara, amb els socialistes en minoria a l'Ajuntament, rebaixen el nivell d'imbecilització de la política municipal. Sobre lo del PSC de dretes, doncs sí, els hi hem de tirar en cara, sempre que poguem: cal fer honor a la veritat i no deixar que triomfi la mentida, per dignitat.


tondo rotondo, una abraçada a tu també company!


Quim, jo també espero que poguem anar contrastant opinions, m'anirè passant pel teu blog. Sobre el comentari del Montilla, bé, això és el que diuen els nordamericans, que tenen participacions similars, al voltant del 50%. Però nordamèrica té poc a veure amb Catalunya: és un dels bressols de la democràcia. En el cas de Catalunya, les paraules del president denoten un anàlisi totalment erroni de la situació, en la línia d'estupidització que marca el PSC. La gent, simplement, no es sent atreta per les propostes dels partits polítics. Si ens hi fixem, a Catalunya no hi ha crispació, com a Espanya, en bona part perquè el PSC controla tots els mitjans més importants del país. I com que ja té el poder, és tracta de fer el mínim soroll possible perquè les coses es mantinguin igual. Sobre el tema de les eleccions, vaig fer, modestament, un post analitzant el resultats i les possibles causes de l'abstenció. Bé salutacions.

Unknown ha dit...

Roger, qui defineix ser català?? és tautològic i trampós, igual que ho és el que defineix la hispanitat i deixa fóra tota la gent que no creu en els símbols i proclames espanyolistes, qui ho defineix s'inclou. Jo segueixo pensant que, potser perquè no estàs envoltat de persones que pensin molt diferent a tu, o perquè estàs envoltat de persones massa diferents, arribes a conclusions esbiaixades.
De casos intermitjos n'hi ha tants com persones. Jo conec molta gent de CiU, n'hi ha que opinen com tu, però n'hi ha que miren primer la butxaca i s'apropen al PP a la mínima... la seva manera de portar el catalanisme és ser catalans de bandera i idioma però espanyols de conveniència... i qui critica aquests??
Ja n'hi ha prou de demagògia!!! Estic fins als collons que pel fet de tenir un cognom no català algú et tracti "immigrant de segona generació". Hauries de veure com em comporto jo a Madrid, com em presento, com faig bromes, o com educo als meus fills per veure que parteixo de l'agraïment a qui m'ha portat a néixer a Catalunya. Voto PSC precisament per evitar que algú em digui el que esteu dient aquí,que per dir-te Montilla ja no ets català,que per no cantar els segadors ja no ets bon català.Això no vol dir que m'agradi Montilla, no m'agrada per molts altres temes, però purament polítics i intel·lectuals.
Sobre Espanya tinc la mateixa lectura que tu, però això no fa que tingui la mateixa lectura sobre Catalunya... però segons tu, opinar que Espanya és un desastre, que és centralista i vol intentar acabar amb Catalunya això vol dir que jo sóc "x"... doncs no, deixi'm que jo digui el que sóc i no dedueixi interpretacions simples de la realitat, falses a l'hora d'analitzar sociològicament la realitat.

REspecte els votants de cada partit, repeteixo que és molt fàcil fer una avaluació des de fora, però és com si jo digués que els votants d'ERC són feixistes perquè volen una societat sense cap sentiment "individual" d'espanyolisme a Catalunya... total, sembla que tot es basa en clitxés que tothom s'encarrega a atribuir. Deixem que cadascú porti la seva catalanitat i crearem una societat realment amb futur, del contrari farem com a França,que gent francesa de ple dret s'han encarregat anys en dir que no ho són,que no tenen dret a les mateixes oportunitats. Però clar, vivint a l'Eixample, a St Gervasi, a Boscos de Tarragona o amb una casa a la Cerdanya és fàcil donar una visió del que ha de ser la Catalunya de futur, una societat fracturada pel que uns quants decideixen que és el bon català i usar Espanya per fer calers.

Per cert, qui comenta el tema del bicing, ara resulta que és una política del PSC quan va ser Portabella qui la va desenvolupar. En tot cas, estic disposat a defensar que està sent un èxit, potser per aquest motiu es poden millorar coses, van sortint defectes com el de l'espai per nens... coneixeu alguna política que vagi bé sense retocs des de bon començament?

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Roger:Em pots enviar un mail per poder tenir el teu mail?. Gràcies.
Pots dir-me quin es el bloc del mcmahon? No soc capaç de trobar-ho

pots trobar el meu mail en el meu perfil del meu blog

Anònim ha dit...

a. orte: No sóc gens excloent, i molt menys autàrtic, crec que és del tot necessari estar obert al món (tot i que crec que Catalunya podria ser força potent per tirar endavant per ella sola, però això no ve al cas). Amb la meva resposta simplement comento que crec que el partits que no són 100% catalans i com he dit potser ni així del tot.., depenen del poder d’Espanya.

Disculpem si t’has sentit ofès en algun moment, tot i que no era la meva intenció, pel que he comentat d’en José Montilla, simplement crec que és un exemple ja que li costa prou parlar el català. Sincerament penso que amb els anys i càrrecs que ha tingut a Catalunya, es podria desenvolupar més bé amb la llengua de la nació que governa.

Respecte al teu comentari “quan tinguem un 20% de la població no només no nascuda aquí sinó no nascuda a Espanya, no podràs viure, noi” m’agradaria fer-te saber que visc a la comarca d’Osona on la immigració és molt abundant, tant de gent andalusa, extremenya, etc. que van emigrar per buscar un futur millor fa una pila d’anys, com per marroquins, colombians, etc. i visc la mar de bé amb ells, i és més, molts són amics. Amb això et vull dir, que no tinc problemes per races ni colors, i estic totalment en contra del partit de PxC que per cert ha nascut a la meva comarca. Saps que és el que em sap més greu? que molts catalans, i sobretot....molts emigrants dels que te dit primer, que ells van venir aquí a buscar una nova vida fa anys, ara són els grans votants d’aquest partit, sincerament crec que s’ho haurien de fer mirar, quan ells van fer el mateix.

Roger: Gràcies per trobar interessant el bloc de borsa en català, l’he creat pq estic “cansat” de llegir-ne en castellà i no en conec cap més en català, algun hi ha d’haver en la nostra llengua, per això l’he volgut crear.

En relació a la inversió, la intenció del bloc no és mai recomanar un valor (no em voldria sentir culpable per una inversió que pugui sortir malament, simplement és la d’informar), no obstant, ja veuràs com s’anirà parlant de mica en mica de valors més concrets. Tal com deia, el sector farmacèutic és un sector que s’està castigant però que a llarg termini haurà de repuntar, sempre es necessitarà les farmacèutiques. El que no s’ha de fer mai és córrer darrere un valor, ja els anirem comentant una mica tots. Al meu bloc et deixaré un parell de comentaris sobre pàgines que han parlat d’ells en profunditat que crec que són molt interessants, per a mi apart són uns dels cinc blocs més interessants que trobo i porto molt temps llegint-los, així que són de qualitat.

Salutacions.
BorsaCAT

http://cat.bloctum.com/borsacat

Roger T. ha dit...

Andreu, no et preocupis, que quan toqui criticar aquests catalanistes de barretina i botifarrada que a l'hora de la veritat, o sigui, en el dia a dia, es comporten com un espanyol amb capital a Madrid més, jo mateix ho faré. Però ara no és aquesta la meva preocupació, i de desprestigiar CiU, ja se n'ocupa obsessivament el PSC, sempre i a tothora. Em preocupa més aquest últim, el PSC, perquè és el que té el poder avui dia a Catalunya i, com dic, el té contra Catalunya.

Et vull comentar que jo també tinc cognoms castellans. I què, qui no els té avui dia?? Poca gent té els dos cognoms només catalans. Em sembla que no interpretes bé el missatge que pretenc donar. El dir que tu, o jo, som fills o nets d'immigrants, no és pejoratiu en absolut, és la realitat, simplement. I la realitat, és que hi ha molta gent, com nosaltres, que per les circumstàncies, o per voluntat pròpia -que té més mèrit, indubtablement-, s'ha catalanitzat. S'ha adaptat a Catalunya, a la seva llengua i cultura. I molta altra gent, doncs ha arribat a Catalunya amb el menyspreu pels catalans a sobre, i l'ha transmés als seus fills, i aquests encara als seus néts. I encara a d'altres, ningú, encara, els ha explicat la realitat d'aquest país on havien arribat. A aquests dos últims grups, cal explicar-los qui som i invitar-los a unir-se al nostre projecte de país. Fer pedagogia, ara i cada dia i cada hora, si es pot. Als que ens continuïn menyspreant, no han de rebre res més, a canvi, que el nostre menyspreu més absolut.

El catalanisme que jo pregono, no és racial ni de sang, és lingüístic i cultural. Tothom hi està invitat a ser català, només ha de fer l'esforç d'aprendre la nostra llengua, i d'estar disposat a que els seus fills l'adoptin com a pròpia si es vol quedar a viure al nostre país.

Sobre el PSC, entenc, també, que tu deus ser un cas de simpatitzant poc comú. La majoria de votants del PSC el recolzen per la seva qualitat de partit espanyol. La minoria que es senten nacionalment catalans que el voten, han renunciat a reclamar els drets de Catalunya com a nació, en favor d'Espanya. O sigui, viuen en una contradicció: saber-se catalans, i sentir-se espanyols, per dir-ho d'alguna manera. Però en tot cas, estan disposats a renunciar a qualsevol indici de la seva catalanitat si cal. Com Ernest Maragall i el seu, amb perdó, fastigòs autoodi. Aquell autoodi que diu, que s'atreveix a dir, que el català s'imposa en algun lloc, i que s'atreveix a mentir dient que uns nens catalans no saben parlar castellà. Ho sento però no hi ha res que em faci més fàstic que l'autoodi militant: és la claudicació dels dèbils i els miserables. La claudicació davant l'amenaça de la força que és Espanya, o la claudiació per altres motius més obscurs. L'acceptació, en tot cas, d'una manera de fer destructiva, l'acceptació i potenciament d'un món pitjor, on mani simplement el més violent, o el que té menys escrúpols.

Com que jo vull un món millor, no estic disposat a acceptar cap injustícia perquè si. Per mi, Espanya és injustícia. L'espanyolisme és injustícia, o sigui, el PSC és injustícia.

També et vull comentar, sobre el que dius que a Madrid els expliques la realitat catalana. Bé, jo fa temps que tinc molt clar que Espanya no pot entendre en absolut la realitat catalana. L'essència d'imposició d'una nació i cultura sobre tots els habitants del territori els fa impossible comprendre una altra configuració d'Espanya. I crec que la cosa va més enllà, que l'esperit d'imposició forma part del ser castellà, creador d'Espanya. No hi ha res a explicar-los, és inútil. Només entendran Catalunya quan sigui una entitat diferent d'Espanya. Llavors ho entendran tot molt bé, no en tinc cap dubte. Sens dubte, també, que hi ha castellans que es senten nacionalment castellans, no espanyols, i aquests ens entenen perfectament -no cal explicar-los la nostra realitat, per tant-, però són una minoria.

Ja sé que ara, he usat potser paraules una mica dures. Però t'invito a acostar-te al que dic, sense prejudicis com a algú proper a un partit de cap mena. Bé, salutacions.

Anònim ha dit...

Si estudieu atentament la història de la barcelona democràtica, l'anomenat "model barcelona", envejat i adaptat per moltes ciutats mundials, va consistir en establir un lligam sòlid entre la ciutat i els seus habitants i la iniciativa privada. Això, molt novedós en el seu moment, va comportar obrir la ciutat al món i despertar una ciutat adormida. L'exponent més clar van ser els Jocs Olímpics del 92, tot i que els esforços veien d'abans. Estic d'acord en què darrerament la ciutat ha funcionat a expenses d'aquest "model barcelona" i no l'ha sabut adaptar als nous temps. Però, si us plau, no confongueu les vostres crítiques amb l'eix esquerra-dreta. L'esquerra segueix existint, i mostra d'això n'és la llei de dependència. El vostre posicionament respon a criteris identitaris/nacionals i com molt bé sabeu, la política catalana es mou en aquests dos eixos (esquerra-dreta i nacional). Hi ha diferències entre partits i ideologies (només cal llegir-se els programes electorals), el que passa és que cada persona decideix ubicar-se al vèrtex de l'eix que més li convé. Però això no implica negar l'existència de la pluralitat de la política catalana.

Roger T. ha dit...

Pol, gràcies pel comentari. Que l'eix dreta-esquerra està en crisi, no és quelcom que només afirmi jo. Ho afirmen multitud d'observadors i estudiosos, també dins de l'àmbit del que es diu esquerra. A part de la proposta de la Tercera Via, de Giddens, també hi ha altres moviments que pretenen renovar aquest eix, que consideren encartronat, especialment pel que fa a l'esquerra, des del progressisme. Com els impulsors del Manifest d'Euston (http://eustonmanifesto.org/joomla/index.php?option=com_content&task=view&id=12&Itemid=1).

Jo no pretenc negar la pluralitat de la política catalana. Com comento en un altre post, un 53% de la població catalana creu en aquest eix. Alto, és la majoria, sí, però per poc. Quan fa 70 anys, segurament, la gran majoria de la població es situava en dreta, o esquerra. La qual cosa vol, dir, no hi ha dubte, que la percepció de la validesa d'aquesta dialèctica està disminuïnt clarament entre la ciutadania. A més d'això, jo em poso a analitzar racionalment -tant com puc-, el que defineix l'esquerra, i la dreta, i sempre és possible trobar diverses objeccions insalvables a la seva validesa. I això no em passa només a mi. He llegit quelcom sobre el tema, i he trobat, que els autors que es consideren d'esquerres, tenen també àmplies dificultats per explicar en què consisteix l'esquerra. Tots s'emboliquen en abstracions en general una mica grandiloqüents, però que no acaben de ser massa comprensibles. Quan en realitat, si "el poble" ha d'entendre l'esquerra ja que és un moviment per al poble, hauria de ser, almenys, senzill de delimitar què és l'esquerra.

Per això, una reflexió de Norberto Bobbio, a què faig referència en un post anterior, em va donar la clau de què era l'esquerra: no és res cognoscible en el fons, ja que no és més que una creença, quelcom que s'accepta sense més. És la creença en el Bé i el Progrés. L'esquerra, per la seva gènesi, ha quedat en l'imaginari de molta gent com "allò que representa el Bé i el Progrés". En el passat, i a tot arreu on existeixin règims monàrquics i/o autoritàris, en totes les societats poc desenvolupades, tenia i té sentit la distinció entre dretes i esquerres. La dreta representava els sectors que volien mantenir els privilegis d'uns pocs sobre la majoria, que vivien en la pobresa i la ignorància, i l'esquerra eren els que volien canviar aquest estat de coses, destruïnt els privilegis. Avui dia, en les democràcies occidentals, les coses han canviat i aquesta distinció essencial ja no és vàlida.

Hi ha d'haver una manera eficient de governar les nostres societats, estant atents i escoltant les necessitats de la ciutadania. I l'esquerra, és notori que no té el monopoli d'aquesta forma de govern eficient i, per tant, no pot representar en exclusiva el Bé i el Progrés. Per tant, com deia en un altre post, millor que ens basem en la raó per solucionar els problemes, i que deixem la fe per a les religions.

El meu especial interès en l'eix dreta-esquerra, però, i com explico, està fonamentat en el meu interès per la situació en què es troba el meu país -que considero crítica. Concretament, la meva preocupació rau en el fenomen del PSC-PSOE. En que un partit espanyolista i, per tant, contrari a l'existència de la nació catalana, capti vots pel fet d'autoanomenar-se d'esquerres. Tants vots que el converteixen en el partit més poderòs de Catalunya. El partit més poderòs de Catalunya ho és contra Catalunya. I és un partit, a més, que analitzat detingudament, és el prinicpal argument contra l'existència de l'eix dreta-esquerra. Perquè, a veure, segons els pròpis paràmetres d'aquesta dialèctica, en què és d'esquerres el PSC. En què lluita aquest partit pel Bé i el Progrés? I no et parlo del seu programa electoral, sinó del que fa realment. Que el PSC no és un partit realment d'esquerres, és quelcom que intueixo clarament -com molta altra gent-, però que no puc raonar exhaustivament. Per això copio un text de Salvador Cardús, perquè ell té més coneixements que jo per raonar aquesta tesi. El que tinc clar és que un partit, primer, que no té altre objectiu que extendre el seu poder, com el PSC, sempre al servei del poder espanyol, que es caracteritza per imposar la nació, llengua i cultura de l'Estat sobre les altres existents, poc pot tenir a veure amb els principis de l'esquerra. Podria donar altres arguments contra l'esquerranisme del PSC, però aquest ja és bastant definitiu: l'única manera de perseguir el Bé i el Progrés, a Catalunya, és oposant-se a la injustícia que significa la imposició d'Espanya sobre Catalunya.

Es diu, "sí, el PSC és d'esquerres perquè fa polítiques socials". I "CiU és de dretes, ja que afavoreix el capital" (?). CiU, en la meva opinió, està, fins i tot, més a l'esquerra que el PSC, sempre donats, els paràmetres que defineixen aquest ser -d'esquerres. CiU va procurar, des del principi de la democràcia, construïr un Estat del benestar solvent, seguint el model de les socialdemocràcies del nord d'Europa. Va crear un sistema sanitari -modèlic durant molts anys-, un sistema educatiu, tota mena de serveix socials, va lluitar per tenir un model de seguretat solvent, uns mitjans de comunicació públics propis solvents i també modèlics: què té de dreta tot això. Res. L'únic que té de dreta, és l'interés, especialment del PSC -no et parlo de ICV per ser una entitat quasi etèria a l'ombra del PSC-, de convertir-lo en dreta. L'interès del PSC, l'espanyolisme, de desprestigiar el catalanisme majoritari, arraconant-lo al terreny dels proscrits endemoniats des del punt de vista de l'esquerra: la dreta. Però acceptar que CiU no forma part de la maligna dreta, és impossible pel PSC, significa la fi de la moma i la mentida en la qual viu instal.lat.

Si durant l'època de CiU, l'Estat del Benestar creat ha tingut mancances, ha estat, en bona part, perquè a Catalunya existeix un dèficit fiscal. Amb les decenes de milers de milions d'euros que ens roba Espanya cada any, sens dubte podriem tenir més serveis públics i millors, millors parcs i jardins i més ben cuidats, tot molt més maco, etc. Ni CiU va poder fer unes impressionants polítiques socials, ni podrà el govern tripartit, simplement perquè no hi ha prous diners. L'única manera de que Catalunya progressi, a tots els nivells, és que siguin els propis catalans qui es governin a si mateixos, i administrin els diners dels seus propis impostos -des d'Espanya, sempre administraran en contra dels nostres interessos, n'hi ha milers d'exemples del que dic. Tot el demès són comèdies, i no voguer acceptar ni afrontar el principal problema.

I bé, sí, quan aconseguim el total autogovern, ja no em preocuparà tant el tema de les dretes i les esquerres, però de moment, i veient que l'existència de la nació, cultura i llengua catalanes està en perill, mentre l'existència d'aquesta tradicional dialèctica política sigui un perill per a la nostra supervivència, doncs em preocuparà. Bé, salutacions.

Anònim ha dit...

Roger com a membre de dretes em sent´ho ofés que vinculis un partit tant de mala política com de mala organització a la dreta, jo més aviat el vincularia amb el comunisme, amb una esquerra desapareguda, amb idees ancara vinculades a un passat segons ells gloriós.
No us queixeu ja que sou vosaltres qui eu votat a aquest personatge graciós anomenta Pepe Montilla, o be sigui votant en blanc o donan´t el vot a ERC o a IC.

Roger T. ha dit...

Anònim, trobar-se anclat en el passat, i ser ideològicament conservador, és una característica de la dreta, segons tinc entès. Per tant, a Espanya tenim (teniu), un partit de dretes (PSOE), i un altre encara més de dretes (PP). Com ja deia Pla, el més semblant a un espanyol de dretes és... un espanyol d'esquerres. Bé salutacions.

joan ha dit...

no entraré en debatre si el PSC és de dretes o esquerres, no en la meva primera aparició en aquest blog (bloc?), el que sí que faré és un incís en voler enterrar el
concepte EIX DRETES ESQUERRES com crec que intenta fer l'admiradissim (en qüestions educatives) Salvador Cardús.

És lògic voler enterrar la diferència entre l'aposta per l'escola pública i el xec escolar, entre la seguretat social i el xec sanitari, entre una política de mobilitat de posar al seu lloc el cotxe o donar-li canxa...

Ja sabeu per on vaig. No defensaré el PSC (PSOE com li volen dir alguns, els mateixos que no expliquen perquè es va fer el tripartit contra la voluntat del PSOE) perquè no és el que vull, més d'esquerres es pot ser i s'hi ha de ser, al meu entendre, esclar.

El que no es pot pretendre és barrejar arguments: PSC no és d'esquerres, per tant no hi ha eix dretes-esquerres. TOTALMENT FALS.

No vull ni pensar on seriem ara o d'aquí 5 anys amb els xecs escolars i sanitaris promesos per CiU i PP darrerament, la privatització dels serveis públics més fonamentals...

I endavant amb criticar l'espanyolisme del PSC, i endavant amb reclamar més mesures d'esquerres!! Hi estic d'acord.

Però l'eix dretes - esquerres hi serà mentres CiU i ICV existeixin.
És qüestió de quin eix volem que es vegi, i creguin que ja entenc que vulguin relluïr l'eix nacionalista, ja.

Opinions milers, però jo prefereixo un país públic on lluitar per l'autonomia i l'autodeterminació (que no és el mateix que independentisme) que un país privat independent pel simple fet que privatitzar no té marxa enrere.

Bona nit!

Perdoneu si em centro en temes tan banals com l'educació i la sanitat i no en altres més importants com la llengua de la sintonia d'un anunci que la generalitat haurà encarregat a una empresa de publicitat...

Anònim ha dit...

Perque el PSOE (oblidem la trampa del PSC) fuanya les eleccions a Catalunya:

1. Perque el 60% de la poblacio de Catalunya es espanyola, i majoritariament andalusa. En podriem dir "efecte Felipe", que funciona fins i tot despres que l'interessat ja no hi es.
2. Perque entre la poblacio catalana, sobre tot els que han passat per la Universitat, hi ha una intoxicacio de marxisme de pasarela: son marxistes de boquilla pero aixo no impideix que facin una vida perfectament burgesa: no se si mai l'heu escoltat parlar, pero el conegut hereu de la fortuna Danone, un tio que du una vida de satrapa romà, es mes d'esquerra que Stalin. La etiqueta de "esquerres" es per aquesta gent com un distintiu de qualitat, i com no oboliga a res, doncs encara millor.
3. Despres de tants anys hi ha un feix de feina que li deu la feina al PSOE. Aixo va des de cobradors dels aparcaments del ajuntament de Barna, que duen tots la marca del "beneficiado" a la cara fins professors universiris i caps de negociat.
4. Els mitjans catalans son plens de marxistes de pasarela. Un periodista de tendencia contraria va fer una enquesta entre els seus company de diversos mitjans catalans (barcelonins sobre tot), i li va surtir que si fos per a ells guanyaria ICV. A falta de ICV, que evidentment no dona per gaire, voten i el mes important, promocionen i matitizen els seus missatges a favor del PSOE.

Aixo no es radicalment diferent del que ha passat a Espanya i a molts llocs d'Europa. La diferencia es que alli la dreta liberal ha fet una gran feina cultural i ha posat molta gent dels seus a la universitat i els mitjans. Aqui no, el mateix Mas insinua que ell tambe es una mica socialdemocrata, i en Tries no diguem. Som com som, una colla de g...

Roger T. ha dit...

Sr. Pistraus, com comentava més amunt, efectivament, no crec que l'eix dreta-esquerra, avui dia serveixi per explicar les diferències entre partits. I que no només ho dic jo. Com tu has coemtat, gent de la talla de Salvador Cardús ho diu, i també molts des de posicions considerades d'esquerres o progressistes. No en va ja fa temps que apareixen noves propostes per a renovar aquesta rovellada dialèctica (la Tercera Via, Manifest d'Euston, etc.). Co li deia també al Pol, segons l'enquesta que comento, només el 53% de la població es situa a la dreta o l'esquerra de l'eix, de ben segur que molt menys que fa unes dècades. Per tant, això demostraria una disminució de la credibilitat d'aquest eix, i que només hi creu, una escassa majoria de la població.

Que em diguis que mentre segueixi existint CiU i ICV seguirà sent vàlid aquest eix, home, doncs no em convenç, la veritat. Com li comentava al Pol, Ciu no em sembla un partit de dretes, segons els paràmetres sota els que habitualment es defineixen les dretes. CiU ha actuat, com deia Rovi, com un partit socialdemòcrata, i ha intentat construïr, a Catalunya, un Estat del benestar a l'estil dels Estats nòrdics, models d'aquest tipus de sistema. Si no ha pogut fer-ho millor, en bona part és perquè Catalunya té un dèficit fiscal enorme amb Espanya, problema que, de solucionar-se, ens faria un país, i un Estat, més ric a tots els nivells. L'obsessió d'encasellar CiU dins la dreta, faci el que faci, per part del PSC, té la casua en què aquest, el PSC, ha de fer creure a tota costa que és d'esquerres, ja que això és el que li dona una part molt important del seu vot, i a més, així desacredita CiU, el seu prinicpal enemic electoral, que durant molt temps li ha impedit controlar TOT el poder públic a Catalunya.

Això dels xecs sanitaris i escolars, bé, caldria estudiar a fons si realment passar de pagar amb diners públics la sanitat i l'educació, a donar aquests diners públics que costen a cada ciutadà perquè en faci l'ús que més li convingui, suposaria una millora d'aquests serveis, i la desguetització dels joves en edat escolar als centres públics, o no. Això es fa a diversos països. caldria veure-ho més enllà dels tòpics d'"esquerres", que molts cops estan més contra el progrés que a favor, i del que diguin els mitjans oficials de la "progressia", com pot ser El País. En tot cas, a banda d'això, el PP no sé quina proposta ha fet al respecte, però CiU, ho he estat mirant, i al seu programa electoral, l'únic que proposa és oferir xecs per coses concretes, com pagar els llibres de text, la guarderia als nenes menors de 3 anys, o els odontòlegs, A PART de l'habitual oferta d'educació i sanitat pública per a tothom. Com sempre, en aquestes acusacions, i especialment a CIU, hi ha molt més de mala, mentida i demagògia en pro d'afavorir uns beneficis electorals, que de fer justícia a la veritat.

Després, hi ha ICV. Bé, en general no tinc gaire en compte a ICV, perquè no és més que un apèndix del PSC. No té existència ni possibilitat d'acció més enllà del PSC, és una ombra, res més. Representa el comunisme reciclat en mil coses inviables. També denoto certes idees d'origen comunista en el que defenses. Crec, sincerament, que en aquest tema, el creure que tot allò públic ha de dominar i intervenir en tots els àmbits possibles de la nostra vida i l'economia, i el demonitzar tot el relacionat amb el lliure mercat, hi ha molta demagògia, molt de creença i molt poca reflexió, de vegades. Sóc de la opinió que el lliure mercat actual, no és més que l'evolució natural de l'economia humana, des que uns sers humans primitius van començar a intercanciar pells de xai per blat, per dir quelcom. L'activitat econòmica és connetural a l'ésser humà i a la seva voluntat de supervivència. Ens ha aportat el progrés des de viure en coves i tenir 25 de mitjana de vida, al moment de benestar actual. Que encara hi han pobres, i moltes coses a millorar, d'acord, però ja s'anirà millorant, tal i com s'ha fet fins ara. Ho hem de fer entre tots els ciutadans. Però matar la iniciativa privada, només pot acabar postant al comunisme, i el comunisme, no és millorar res. És empitjorar-ho tot, significa misèria massiva, assassinats massius, desplaçaments massius, desarrelaments massius, la desaparició de la diversitat cultural i de tot tipus. El comnunisme, ni cap ideologia totalitària, com el nazisme, cosí germà del comunisme, NO és el camí. Qualsevol proposta que té l'origen en el comunisme, o que aboca al comunisme, ha de ser combatuda fermament per qualsevol que vulgui el progrés de la humanitat, a tots els nivells. Per qualsevol bona persona, en definitiva. Per tant, sóc totalment contrari a qualsevol idea lligada a l'ideari comunista, sigui conscientment o no, i més encara, a les idees que promou, de forma totalment inconscient i inconsistent, un partit que, a més, no té cap mena de capacitat d'iniciativa política -per tant, que només "declara" una sèrie d'idees només per transmetre una imatge determinada- , com ICV. I si ICV és l'esquerra, doncs això és la prova definitiva que l'esquerra ja és totalment inexistent.

Fins i tot la socialdemocràcia europea, en un congrés celebrat el 1959, ja va definir el seu posicionament com: "el lliure mercat, fins allà on sigui possible, l'Estat, fins allà on sigui necessari". L'esquerra ho va dir!! Tot el que sigui anar més enllà d'això, és voler tornar a fa cent anys, quan encara no s'havia acabat d'esfondrar l'antic règim, és ser realment un reaccionari, i/o enganyar a la gent.

Ho sento, però l'únic clar que veig als partits que es diuen d'esquerres, i sobretot, potser, a Catalunya, i com més d'esquerres, més, és molta demagògia. Molt llençar idees totalment tòpiques sense cap mena d'aprofundiment. I això, si no és que hi creus, com si fos una fe, cansa, cansa molt. I fa molta ràbia. Bé, salutacions.



Rovi, estic bastant d'acord amb tu. Només dir-te, que no hem d'oblidar, que Catalunya ha estat, tradicionalment, un país molt d'esquerres. L'esquerra sempre hi ha dominat, i encara ho fa ara, entre aquells que encara creuen en l'eix dreta-esquerra. Per això, perquè crec que el PSC, s'està beneficiant, al meu parer totalment il.legitimament, de les restes de tot aquest esquerrisme, és pel que cal combatre la vigència d'aquest eix. O bé, si altra cosa no pot ser, encara, efectiva, combatre la percepció que el PSC és un partit d'esquerres. Com he dit, no crec en la validesa d'aquest eix. I tot i considerant les característiques -difuses- de la dreta segons el mateix, no crec que CiU es pugui encasellar dins la dreta. En tot cas, CiU no s'hi ha d'encasellar voluntàriament, això és suïcida, al meu parer. Perquè, com comento al post, només un 9% de catalans es considera de dreta. I d'aquest 9%, la majoria es consideren només espanyols. Encara que Unió és més conservador, el conjunt no es pot considerar un partit de dreta, ni ho ha de fer. CiU és un partit liberal, certament, i amb una tendència a la socialdemocràcia. Això és el que han estat els governs de Pujol, i aquesta manera de fer és l'única que pot permetre a CiU triomfar. Perquè, doncs perquè Catalunya és així, perquè abans era d'esquerres, i ara és un país favorable a tenir un Estat del benestar important. Potenciant també la lliure empresa, tant com sigui possible, i sense deixar que l'Estat sigui excessivament omnipresent, per dir-ho d'alguna forma. Però Catalunya és així. I el liberalisme modern és així. Tota el que sigui anar més enllà, intentant promoure un liberalisme més "pur" o "descarnat", seria per CiU fracassar. Seria donar el triomf en safata a l'espanyolisme hipòcrita del PSC. Bé, salutacions.

joan ha dit...

Gràcies per contestar,

Hi ha masses coses a contestar, espero no deixarm'en cap...!


Per sort, veig que parlo amb algú amb molts arguments (vegi quin energumen ha entrat al meu blog i m'entendrà).

No sotmeto l'existència de l'eix dreta-esquerra a la simple opinió de la població de Catalunya o de qualsevol regió on en gran majoria només hi hagi gent com nosaltres, benestants (em fa molta ràbia els que es consideren classe mitja..).

Segueixo dient que m'és igual què diguin les "esquerres" europees socialdemòcrates, privatitzar és una mesura liberal (definició de liberal, de moment no opino). Tampoc entraré gaire en la maniobra típica de vincular Comunisme amb UN comunisme concret. Hi ha principis comunistes que no tenen res a veure amb el totalitarisme, de fet, les idees que ens hem quedat alguns.

Si volia que entressis a analitzar els exemples dels xecs, m'ha sortit malament traient altres temes... era un punt clau, no em val un "s'hauria d'estudiar". Ja et dic jo, que el PP també proposava un xec escolar i un xec sanitari així com CiU (em baso amb un dels debats de TV3, no m'invento res, cap mentida).

I em sembla molt bé que siguis liberal, però tothom sap cap on porten els xecs, diners públics que es desvien a la sanitat i la educació privada, diners que des d'un inici o al cap de poc són insuficients per les bones escoles o les bones mútues, cosa que fa que qui no pugui afegir-hi la seva part, hagi de conformar-se amb una sanitat i educació públiques que no tenen diners, això és guetització.

Afegir-hi un profund enuig per la seva posició, hi ha reflexions profundes, serioses, gens demagògiques amb les que arribar a la creença que el sistema liberal falla.

Em fixo com tu en l'evolució humana. Què vol dir "Que encara hi han pobres, i moltes coses a millorar, d'acord, però ja s'anirà millorant, tal i com s'ha fet fins ara"?

M'encanta, precisament és aquesta la posició que enterra l'existència de dretes-esquerres... Abans hi havia esquerres perquè els desafavorits, els que hi sortien perdent estaven aquí mateix.

Si a l'atzar et deixessin anar a algún lloc del planeta i diguessis aquesta frase en podries sortir escaldat, nano.

Si a tu et cansen algunes coses, jo no suporto aquest "estem bé!". Cada cop hi ha més desigualtat, la riquesa està menys repartida... Ho sento eh, però el fet de confiar en la iniciativa privada em sona molt més a creença.

El convido a seguir discutint al meu blog, vostè que almenys sap discutir. No se qui és, ni quin càrrec ocupa dins de CiU, però hi podrem discutir molt bé.