dimecres, de juny 27, 2007

Insulta'm!!


Les llengües que gaudeixen de bona salut, són aquelles que tenen un vocabulari ric per a tots els registres lingüístics, des dels més alts -científic-, fins als més baixos -vulgar. I, que són capaces d'evolucionar, incorporant nous mots i expressions, sobretot basats en el lèxic i fonètica de la llengua ja existent. O sigui, que no evolucionen a través d'incorporar mots d'altres llengües. En el cas del català, doncs, essent una llengua tant en contacte amb el castellà, i que té el perill d'anar sent absorvida per aquesta, la bona salut de la llengua es denotaria en què no progressa a través de castellanismes, bàsicament. Ja Pompeu Fabra, fixador de la llengua moderna, va deixar clar que s'havia de posar especial cura en què el català fos el menys influït possible pel castellà, i que calia impedir al màxim que evolucionés a través de castellanismes.

En el cas del francès, per exemple, els veïns del nord estan preocupadíssims que es vagin introduïnt mots anglesos en el parlar corrent, fins al punt que això acabi desvirtuant la seva llengua, o convertint-la en un dialecte de la llengua universal. Val a dir que, a pesar de la propaganda secular de l'Estat francès entre els seus súbdits que la seva llengua és la de la cultura, la millor del món, etc., els francesos tenen una forta predisposició a deixar-se influïr per l'anglès. Mots com "o.k." (oké), "week-end", i molts d'altres estan plenament incorporats en la parla d'aquests. Així, s'han inventat maneres de fer progressar la llengua en base al propi francès, com per exemple -i que em perdonin els francesos, però vaja obvietat-, dir les paraules al revés -un exemple dels més habituals en aquest cas és el que es dona amb "femme", a la qual li diuen "mef"(moeuf)-, o fórmules semblants augmentant la complexitat de la transformació lèxica. En tots aquests casos, estic parlant del llenguatge vulgar o familiar, clar.

En el nostre cas, doncs, cal ser curosos, i evitar al màxim expressar-se amb castellanismes i seguir les normes de Fabra. Però amb això, no n'hi ha prou. Cal fer jugar la llengua. Cal fer-la nostra en profunditat, assimilar-la íntimament i, a partir d'aquí, des del coneixement, recrear-la. Recrear-nos-hi. Només així, des de l'orgull legítim que ens dóna el fet de ser conscients que és la Nostra llengua, l'única que tenim, parlada des de fa més de mil anys, serem capaços d'adaptar-la als nous temps amb accent inconfusiblement propi.

Em vull centrar ara en el registre vulgar de la llengua. En aquest, sembla, de vegades, que al català li falti dinamisme i capacitat per produïr nous mots autònomament d'altres llengües. S'hi usen molts castellanismes. Segurament pel fet que les capes més pobres de la societat, principals creadors d'aquest tipus de llenguatge, en els últims 60 anys han estat, molt majoritàriament, castellanoparlants. El "nucli" del llenguatge vulgar són els insults, mots d'una gran força, on sovint es considera que resideix l'homenia d'una llengua. De vegades, els catalans -bàsicament per aquests maleïts prejudicis contra la nostra llengua inculcats des de Madriz, que o bé diuen que és de pagesos, o bé que és fluixa, poc “potent”-, no ens atrevim a usar insults o mots pejoratius tradicionals.

Des d’aquí en vull recordar alguns: tanoca, enze, talòs, torrecollons, torrecastanyes, xitxarel.lo, ase, bord, bordegàs, barjaula, tita-fluixa, bocamoll, pixamandúrries, perepunyetes, sòmines, babau, barrut, capsigrany, botifler, pelacanyes, tabalot, tastaolletes, escalfabraguetes, brètol, mesell, baliga-balaga (
aquí podeu trobar-los tots). Tot recopilant informació per fer el post, m’han informat de l’existència d’un cantant, Estanislau Verdet, que té una cançó que és una enumeració d’insults catalans(la podeu escoltar a la seva web). Té també un blog, de to humorístic, on es dedica a jugar amb el llenguatge.

Personalment, també volia fer la meva aportació a la riquesa i salut de la llengua, proposant alguns insults amb arrel lèxica i/o fonètica catalana: esclafa-putxinel.lis (el que espatlla la festa als nens), enganya-sardines (pescador), esclofoll, espitx, barjot, borgassell, clàpol (el que es clapa per tot arreu, també “gandul”), cullerot (ase, poc intel.ligent), torrebous, escaldacabres, cul-de-trons (el que es tira pets per tot arreu), mitja-bandera (espanyolista), cap-de-fony, cremallot, bigó, camellissa (prostituta), bòfol, cardabitlles, trescamarcells, ensibornafigues (el que enganya a les dones), blòquil (el que fa blocs). (Us invito a proposar-ne de nous, si voleu).

Animo a tothom a fer ús dels insults de la nostra llengua amb total desimboltura. Exercitem-los, fem-los nostres, alliberem-nos!!

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Roger,
Molt encertat el post!. Me n'adono que molt del meu repertori d'insults és molt influenciat pel castellà. Ja des de sempre... I sé que és normal donada la situació de contacte de llegua dominant amb llengua minoritzada, però això no implica que no podem fer un esforç tots plegats per a eliminar usos incorrectes de la nostra llengua quotidiana. Per això trobo que el teu post és un encert.

Ara només em falta fer aquest esforç per eliminar els meus insults castellans per substituir-los pels catalans -i n'hi ha que fan la mateixa funció, i segurament siguin millors!-. De fet, la meva àvia encara n'utilitza. Ella sempre utilitza "poca-solta" i "poca-vergonya" (millor que dir el típic "tonto", "cabró", "capullo"). Realment és molt més adequat.

Vull afegir al teu post que els insults -així com altres expressions- conformen una part indissociable del lèxic i la semàntica d'una llengua. És de justícia intentar fer aquest esforç per integrar les formes genuïnes d'insult catalanes. També penso que el fet de jugar amb la llengua és positiu, perquè implica un aprofundiment absolut en ella; és formar-ne part. I si els catalans compartim aquesta semàntica, ens enfortim com a comunitat; fem més estables els vincles com a parlants, i acabem de perfilar més el grup i el sentiment de pertànyer a aquest. Ah! i no oblidem que així com passa amb els insults, també cal recuperar i utilitzar expressions idiomàtiques!
-p.e: se't veu el llautó, acabar en foc d'encenalls, això és can seixanta, etc.-, i mooolts altres aspectes que tenim descuidats de la nostra llengua -connectors: no endebades, tanmateix, tot i així,..., refranys i dites populars, etc.).

Ja ho diu la cançó d'Estanislau Verdet: "Per fer país, insultem en català".

Per entrar en aquest just joc, aquí escric també algunes paraulotes que m'he empescat: Emplataplats -els cuiners de restaurants "de categoria"-, Llardaculs -funcionaris acomodats-, ansensa/ansense -Joan Clos-, Copós -qui escolta la cope-, Gosflauter -aquests punkis que van bruts com els 5 gossos que van amb ells, i emetent sorolls horribles amb les flautes-.... Gent, animeu-vos!

Salut i insults!

Roger T. ha dit...

Marcus, tota la raó en el que dius. Hem de procurar desfer-nos de tots aquests insults d'arrel castellana: "capullu", cabró, etc., fins i tot l'habitual "fill de puta", tinc la sensació que en català seria més adequat dir-ne, per exemple, "fill de mala mare", o quelcom així. Això no ho tinc molt clar, però. Dels insults que proposes, em quedo amb "copós", el que escolta la Cope. Bé, salutacions.

Rodolfo ha dit...

gràcies per la "citamenta" i l'"enllaçamenta", jejeje

Roger T. ha dit...

De res Estanislau, a disposar. Sembla, però, que a la gent no li agrada gaire el tema dels insults ni els jocs lingüístics. Llàstima, tant divertits que són...

Anònim ha dit...

cabró i cabrona ja són al DIEC2.

A qui no li han dit mai cabró o cabrona? És clar que hi ha maneres i maneres, tons i tons, intencions i intencions. No és el mateix el “que cabró!” del Queco Novell-Pasqual Maragall de 'Polònia' que el “que cabró! M’ha posat una multa per aixafar la línia contínua”.

Anònim ha dit...

M'he deixat això:

http://www.llenguacatalana.com/insults.html

Un recull d'insults d'Antoni Ibáñez.

A mi el que m'agrada és 'carallot', aplicable fins i tot amb afecte.

Salut

Salut

Anònim ha dit...

Marc,

"Cabró"reconec que m'ho han dit moltes vegades -moltes en to amistós- i jo també he fet servir molt aquesta expressió. Però encara em sona molt castellana (com el P. Maragall del Polònia, q directament diu "què cabrón"). Com em passa també amb "capullu" (aquest ja ni és acceptat pel DIEC2). M'agradaria trobar insults diferents per utilitzar-los en substitució del "cabró" (encara q acceptat), capullu, joder... Quin malparit/porc/abusananos/carallot/buscabregues/ capdecony/etc..., m'ha posat una multa per trepitjar la línia contínua. És qüestió d'eixamplar el meu lèxic, i q aquest deixi de ser de "baixa intensitat"! Res tu, com veus és quelcom personal.

Però gràcies per fer-me veure que "cabró" és acceptat pel DIEC2!

Salut companys!

Roger T. ha dit...

marc i marcus, tampoc sabia que "cabró" ja era acceptat pel DIEC2. M'agradaria saber, per exemple, si els nostres pagesos usen aquest terme, per saber el veritable arrelament a la nostra llengua. De tota manera, és evident que ja és un mot molt usat i, si és un castellanisme, doncs per deixar-ne passar un de tant en tant i si hi ha motius, doncs tampoc passa res. Gràcies per l'enllaç i salutacions.

reflexions en català ha dit...

Hola,

Els pagesos de l'Alt Urgell, que és on visc jo, no diuen mai 'cabró'. Diuen 'carallot', 'podrit', 'mal parit', 'llamp del cul', 'gitano', 'poca-solta', 'un bon element, etc.

Però la majoria de pagesos, ja se sap, són gent gran. Els joves diuen 'cabró' i ja no diuen 'xicot', sinó nòvio.

És així.

Salut.


Marc

Oriol de Mollerussa ha dit...

Ostres, Marc, ara m'has fotut! Jo en tinc menys de 35 i tota la vida que he dit "la meva xicota", "el teu xicot". Ja sóc definitivament vell?

Pel que fa als insults, teniu raó. Pel que dieu jo he tingut la sort de tenir-ne un bon repertori de nostrats des de petitet. Penso que en gran part gràcies al Capità Haddock.

Gamarusos, esgarriacries, espantalls, pòtols, mitjes-nenes, llardosos, etc...

Anònim ha dit...

D'un que vota el PSOE (PSC), el PP o C's en podem dir anticatalà. Aquesta si que és encertada, oi?

Anònim ha dit...

Hola:
Crec que tens molta raó, al dir que el català no té gaire bona salut ja que té una influència molt grossa del castellà i això li priva d'evolucionar com un idioma normal i amb bona independència i personalitat lingüista.
He vist una web-blog que he trobat força interessant on exposen els castellanismes que cada cop s'incorporen més al català i que el transformen cada cop més en un dialecte d'aquell.

Jordi

Anònim ha dit...

Me n'he descuidat de posar el nom de la web, :)
Es aquesta: www.elcatalanet.com

Jordi

Anònim ha dit...

I find you record acutely engrossing, and I am interested to feign thispost on my site. if you at rest possess others transmit relating to it? maybe we could transfer articles
[IMG]http://www.sedonarapidweightloss.com/weightloss-diet/34/b/happy.gif[/IMG]
[img]http://www.cpcstorm.com/co/images/6.gif[/img]
[img]http://www.cpcstorm.com/co/images/7.gif[/img]
[img]http://www.cpcstorm.com/co/images/8.gif[/img]
[img]http://www.cpcstorm.com/co/images/9.gif[/img]
[img]http://www.cpcstorm.com/co/images/10.gif[/img]
[img]http://www.cpcstorm.com/co/images/11.gif[/img]
[img]http://www.cpcstorm.com/co/images/12.gif[/img]
[img]http://www.cpcstorm.com/co/images/13.gif[/img]
[img]http://www.cpcstorm.com/co/images/17.gif[/img]
[img]http://www.cpcstorm.com/co/images/18.gif[/img]

pep ha dit...

Fer pets i no "tirar-se pets", "enganyar una dona" i no "enganyar *a una dona". I en deveu tenir més en l'article que no he llegit pas de cap a cap